És possible complir amb els objectius de reciclat en packaging per a 2030? Es poden fabricar envasos que no deixen rastre? Volem de veritat un món sense plàstic? Com gestionar el final de vida dels envasos? Aquestes són algunes de les preguntes a què intentaran donar resposta els més de 250 experts i professionals que participen a les jornades d?Hispack, el principal saló de l?envàs i l?embalatge d?Espanya, que estarà al Recinte Granvia de Fira de Barcelona del 24 al 27 de maig. El nou marc legislatiu que promou l?economia circular, a nivell europeu, estatal i autonòmic- que accelera la circularitat dels envasos a partir d?estratègies basades en la reutilització i el reciclatge, en serà també protagonista.
El Delta de l'Ebre és un espai natural d'una gran importància ecològica i faunística. i un dels espais on es concentren més aus de la mediterrània. Des del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans i Ecologistes de Catalunya denuncien que moltes aus moren al Delta de l'Ebre a causa de la xarxa elèctrica, sigui perquè s'estampen o perquè s'electrocuten amb el cablejat. Per mirar de revertir aquesta situació, el GEPEC-EdC ha iniciat una nova campanya que es dividirà en quatre fases i que s?espera que duri fins a final d?any. La campanya comprèn des de l?estudi inicial de la situació fins a la denúncia per la via legal. Per aquest motiu, també engeguen un micromecenatge per aconseguir els fons econòmics necessaris. El GEPEC-EdC recorda que el Delta és un espai protegit de gran importància ecològica que l'administració té l'obligació de protegir, no només pel que fa a l'espai, sinó també la fauna que hi acull.
La Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) duu a terme, fins al 15 de juliol, la campanya "Dona el teu mòbil a la ciència" per recollir telèfons mòbils vells. Els telèfons es destinaran al projecte de recerca Biometallum, impulsat pel grup de recerca BIOGAP, per a la recuperació dels metalls que contenen a través d'un procés biotecnològic no contaminant. La campanya, que s'ha posat en marxa aquest mes de maig, es va donar a conéixer al Mobile Social Congress d'aquest 2022.
La Generalitat acaba de publicar el darrer Informe de l'estudi d'opinió sobre la percepció de temes ambientals corresponent a l'any 2021. L'estudi situa la contaminació de l?aire, els residus i el canvi climàtic com els principals problemes ambientals de la ciutadania. Pel que fa al canvi climàtic, el percentatge de persones que afirmen estar molt preocupades pels seus efectes s'ha reduït respecte a consultes anteriors. Pel que fa a la relació amb la natura es percep una elevada relació de les persones amb la natura, vinculada a la salut humana, i una preocupació en el 85% de les persones consultades sobre la pèrdua de biodiversitat.
La capital de la Cerdanya s'ha omplert aquest diumenge amb una mobilització convocada per la Plataforma Stop JJOO per mostrar el seu rebuig a la candidatura per acollir els Jocs d'hivern. La marxa ha arrencat a la zona industrial de Puigcerdà, on s'hi ubica el recinte firal, i ha estat encapçalada per cinc tractors, que han acompanyat els manifestants fins a l'entrada del nucli urbà. L'acció reivindicativa ha estat qualificada d' "històrica" a la capital cerdana. Partits com la CUP i els comuns s'hi han sumat i han demanat al Govern la retirada del projecte. També ho han fet entitats com l'ANC, que ha col·laborat en la logística de l'acte. Els Mossos han xifrat l'assistència en 2.500 persones, pels 5.000 dels organitzadors.
La candidatura d'uns Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu l'any 2030 ha nascut amb polèmica, tant per la seva pròpia presentació com per les campanyes que està despertant tant en contra com a favor. La candidatura encara no està definida i, en el cas de definir-se, encara no se sap ni serà en solitari de Catalunya o en conjunt de Catalunya i Aragó. En aquiest sentit, la presentació s'ha anat dilatant. I en tot aquest temps han sorgit moviments en contra com el de la Plataforma Stop JJOO o el Manifest de científics contraris a la celebració dels Jocs. Però aquests dies també ha sorgit la Plataforma "Per un impuls al Pirineu, diem Sí" que aplega un ampli sector empresarial de l?Alt Pirineu i Aran, Lleida i Girona.
La campanya contra el Quart Cinturó està organitzant diferents actes de commemoració dels 30 anys de la Campanya Contra el Quart Cinturó. Un d'ells és el d'aquest dijous al Casal Pere IV de Sabadell en el que s'ha explicat el recorregut d'aquests 30 anys i s'ha presentat el nou logo de l'entitat. L'acte s'ha articulat al voltant d'un debat sobre mobilitat, energia, canvi climàtic i salut..La campanya, que també canvia de lema i incorpora «Quart Cinturó o vida» que pren el relleu a «Quitrà o vida», celebra els 30 anys de lluita per transformar el model de mobilitat i reclamant la protecció dels espais agroforestals de la plana del Vallès. La campanya continua celebrant actes com el d'aquest diumenge a Sentmenat o la jornada reivindicativa del 29 de maig a Can Deu de Sabadell.
Els parcs naturals es preparen per rebre una afluència elevada de visitants per les vacances de Setmana Santa. S'han identificat cinquanta sectors especialment sensibles on s'ha incrementat la vigilància preventiva i la sensibilització dels visitants. El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i el Parc Natural del Cap de Creus regularan l'accés dels vehicles a determinades zones. Després del període de Setmana Santa, la regulació tornarà a estar vigent entre el 4 de juny i finals del mes d?octubre.
Comença el procés per declarar una zona d'especial protecció de la qualitat acústica a tres municipis del Parc Natural de l'Alt Pirineu. La declaració suposarà restringir el trànsit de motos, quads i buguis no elèctrics a la vall de Bonabé i a les pistes forestals del municipi de Farrera.En aquest moment compten amb el distintiu ZEPQA (Zones d'Especial Protecció de la Qualitat Aqústica) el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de la Serra de Montsant, i les àrees de sòl no urbanitzable del municipi del Papiol.
La Campanya contra el Quart Cinturó va començar a organitzar-se l?any 1992 i continua reivindicant un altre model de mobilitat i la protecció dels espais agroforestals de la plana del Vallès. Trenta anys després de l'inici de la lluita per evitar la construcció d'aquesta infraestructura que travessa el territori i davant la intenció de l'Estat d'executar el projecte, la Campanya contra el Quart Cinturó continua amb les mobilitzacions i fa una nova crida a la mobilització per preservar els espais naturals, la biodiversitat i la vida al Vallès, i aconseguir el definitiu enterrament d'aquest projecte. Durant el mes de maig la Campanya celebrarà diversos actes i una festa reivindicativa final a Can Deu (Sabadell) el 29 de maig.
El nombre d'exemplars de sèseli s'ha multiplicat per quatre al cap de Creus (Alt Empordà) en només un any. Es tracta d'una planta en perill d'extinció crític i el 2020 només hi havia 199 plantes localitzades en aquest parc natural, mentre que el 2021 se n'han censat 838. Es tracta de la sèseli de cap de Creus, una espècie de planta en perill crític d?extinció i la planta endèmica més amenaçada de Catalunya que creix exclusivament en aquest espai protegit. L?extinció de la població única del cap de Creus comportaria l?extinció planetària de l?espècie, perquè no s?ha descrit enlloc més del món.
Un debat sobre les biociutats i la bioeconomia ha centrat l'acte de presentació de Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc aquest 2022, que s'ha fet aquest mes de març a la Fundació Catalunya La Pedrera de la capital comptal. Durant la jornada, la primera de les 6 que hi ha previstes a la ciutat fins el mes d'octubre en que la Conferència anual de l'European Forest Institute tancarà la celebració, s?ha explicat la importància dels boscos com a element clau per a renaturalitzar la ciutat. Així, i per assolir el canvi de paradigma, necessari per a fer front la emergència climàtica, cal descabornitzar tots els sectors productius i la construcció pot tenir la clau en la gestió forestal i la gestió de la indústria de la fusta.
La flora exòtica invasora suposa una amenaça sobre la biodiversitat i el paisatge genuí del territori, i també repercuteix negativament en la salut humana i l'economia. El Parc Natural del Cap de Creus és una de les zones amb penya-segats litorals més afectades a Catalunya per aquesta problemàtica. Per això, aquest territori és l'escollit per acollir el projecte LIFE medCLIFFS que te per objectiu definir i posar en pràctica una estratègia de gestió per a la flora exòtica invasora en penya-segats del Mediterrani.
Els boscos de coníferes que s'estan veient més afectats i que poden córrer més risc de desaparèixer en el futur són els que se situen al centre, nord i est d'Europa. En el marc del Dia del Arbre i dels Boscos, que ha tingut lloc el 21 de març, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la UAB (CREAF) ha publicat un estudi que revela que l'exposició a les sequeres determina si un arbre resistirà a l'atac de les plagues. Com més sequeres hagi patit, més probabilitat té de morir si és atacat per determinats insectes. La investigació ha estudiat els boscos de coníferes de tot Europa durant els darrers 10 anys i ha trobat que el 30% dels arbres estan afectats per alguna plaga forestal i al 6% els ha causat la mort.
El 10 % de la superfície agrària espanyola es ecológica i va superar els 2,4 milions d'hectàrees el 2020. Espanya, França i Itàlia ja lideraven la classificació de paisos amb més superfície de producció ecològica el 2019 quan amb més de 2 milions d'hectàrees Espanya estava al capdavant seguida de França i Itàlia. La xiifra va augmentar un 3,5% a Espanya el 2020 arribant a les 2.437.891 hectárees. Amb aquestes dades Espanya estaria en disposició de complir amb els objectius que fixa el Pacte Verd europeu de destinar el 25 % de las terres agrícoles a la producció ecològica el 2030. Ara caldria preguntar-se si aquesta producció ecològica que genera Espanya es consumeix aquí o s'exporta a d'altres paisos. Andalusia, amb més d'1 milió d'hectàrees, Castilla-La Mancha, amb 422.864 ha; i Cataluña, amb 257.000 ha, concentren tres quartes parts de la superfície ecològica total que, per extensió, correspon a oliveres, cereals para la producció de gra, fruits secs i vinya.
Un dels reptes de l'equip que treballa en el projecte, candidat al XPRIZE Rainforest, és prendre el pols als boscos tropicals mitjançant solucions tecnològiques que permetin explorar, en 24 hores, una extensió de selva de 100 hectàrees i avaluar-ne, en 48 hores, la biodiversitat amb les dades obtingudes. L'objectiu final del projecte és preservar els ecosistemes tropicals de la deforestació ja que la desaparició dels boscos tropicals comporta l'extinció d'un important nombre d'espècies. Les selves tropicals són fonamentals per a la supervivència de la raça humana. Tenen un paper fonamental en l'estabilització del clima, ja que absorbeixen CO2 i alliberen l'oxigen de què depenem. Cobreixen menys del 10 % de la superfície terrestre, però alberguen més del 50 % de la biodiversitat del planeta i 50 milions d'habitants.
La sequera de 2021 trenca dos anys de bonança als boscos catalans. Les comarques de La Noguera, el Pallars Jussà, Osona i el Berguedà registren el major nombre d'hectàrees de bosc afectades per la sequera, mentre l'Empordà agrupa més del 40% de la superfície de nova afectació de Catalunya, i les Terres de l'Ebre i el camp de Tarragona es mantenen pràcticament inalterades gràcies a les pluges estivals de la meitat sud del territori. L'informe del DeBosCat, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya impulsada pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada pel CREAF registra gairebé 4.000 noves hectàrees afectades per sequera. Més de 15.000 hectàrees de bosc han patit decaïment forestal durant el 2021. mentre que només 1.440 s'han recuperat d'afectacions anteriors. . D'altra banda, un nou estudi internacional alerta que s'està observant una mortalitat inesperada als boscos de tot el món degut a la crisi climàtica.
En motiu de la celebració, aquest diumenge 22 de maig, del Dia Mundial de la Biodiversitat, el CREAF recorda que els animals i les plantes endèmiques són úniques de cada regió. De la mateixa manera que Michelangelo només va pintar una Capella Sixtina i la va localitzar al Vaticà, la natura ha promogut espècies de flora i fauna úniques, especials, que només habiten en un lloc de tot el món. Se les coneix com endemismes i el tritó del Montseny, la sargantana de les Pitiüses, l?orella d?os o la Sèseli del Cap de Creus en són alguns exemples.
La societat està començant a enfrontar la crisi climàtica en què troba i busca com adaptar-hi, innova en mesures de mitigació i intenta llistar les possibles solucions. Un dels hàndicaps és que la crisi no és només del clima, sinó que té dues potes més: la pèrdua de biodiversitat i la contaminació massiva dels sòls, aigües i aire. L'abocament descontrolat als sòls, la tala massiva, el desequilibri mundial de nutrients i la desertització són alguns dels exemples dels efectes palpables d'aquestes crisis sobre la terra que trepitgem i habitem. També la biodiversitat hi està relacionada. Els sòls alberguen el 25% de la diversitat de tot el món i més del 40% dels organismes vius dels ecosistemes terrestres hi estan associats.
Per a fomentar la millora i la conservació dels boscos i paisatges dels Pirineus catalans, el Projecte Boscos de Muntanya organitza estades de voluntariat al bosc tant per a joves com per a adults. L'objectiu d'aquesta iniciativa és donar al jovent l'oportunitat de conèixer el bosc des de dins, sensibilitzar sobre les amenaces dels ecosistemes forestals i promoure la biodiversitat, la mitigació del canvi climàtic i la gestió forestal sostenible. Les estades pretenen conscienciar sobre les necessitats del bosc, sensibilitzar i promoure la sostenibilitat ambiental, tot plegat amb la realització d'un treball físic a l'aire lliure i en equip. Aquesta experiència promou, a més de la responsabilitat, l'autonomia i la cohesió de grup.
Com cada estiu, a Alcarràs, una petita localitat rural de la comarca del Segrià de Catalunya, la família Solé cultiva una gran extensió de presseguers. Després de vuitanta anys cultivant la mateixa terra, la família es reuneix per fer junts la seva darrera collita ja que han d'abandonar les terres perquè el seu propietari hi vol construir una central de plaques solars. Aquest és el punt de partida de la pel·lícula que porta el nom del poble que li fa d'escenari: Alcarràs. Dimarts 26 d'abril el film es va preestrenar a la Llotja de Lleida, i des de divendres s'està exposant a les sales de cinema convencionals de Catalunya i España, però també a algunes sales de cinema de les comarques de Lleida i Tarragona que estaven tancades i que han reobert per passar aquesta pel·lícula. Tant de bo continuïnt oberts.
S'ha publicat la convocatòria de les Subvencions pel Clima: ajudes per al desenvolupament de projectes en el marc de l'emergència climàtica de la ciutat de Barcelona 2022. Es tracta d'una onvocatòria de subvencions que vol incentivar projectes que abordin el repte de l?emergència climàtica i plantegin solucions per assolir els objectius que s?estableixen al Pla d'Acció per l'Emergència Climàtica de la capital catalana. L?objectiu és potenciar la implicació ciutadana i donar suport a accions col·lectives, sobretot a les iniciatives més innovadores i transformadores. Un dels seus principals eixos és la utilització dels processos de cocreació amb diverses entitats.
L'impacte humà en els processos del sistema terrestre supera diversos límits planetaris, no només pel que fa a les emissions de CO? i al canvi climàtic, sinó també al canvi d'ús del sòl, la pèrdua de biodiversitat, la contaminació química i els fluxos biogeoquímics. Gran part del col·lapse ecològic és provocat per l'extracció de recursos a nivell mundial, que ha augmentat ràpidament durant l'últim mig segle i que ara excedeix dramàticament els nivells de sostenibilitat i seguretat. Es calcula que l'economia mundial consumeix més de 90.000 milions de tones de materials cada any, molt per sobre del que els ecologistes industrials consideren el límit sostenible. Els països de renda alta són responsables del 74% de l'excés d'extracció de matèries primeres que es realitza a nivell mundial, encapçalats pels Estats Units i els països de la Unió Europea. Així es demostra en un estudi internacional liderat per Jason Hickel, investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que determina el nivell de responsabilitat de cada país al col·lapse ecològic calculant fins a quin punt cadascuna de les nacions supera els límits planetaris d?ús sostenible dels recursos que li corresponen.
La celebració del Dia Mundial de la Salut, que enguany porta per lema "El nostre planeta, la nostra salut" arriba enguany precedida de la publicació de la darrera part del sisè informe sobre el canvi climàtic de l'IPCC arran del qual l'ONU avisa que cal actuar ?ara o mai? per limitar l'escalfament global a 1,5 graus Per commemorar el Dia Mundial de la Salut, que enguany vincula la salut del planeta amb la de la humanitat, l'OMS dirigeix la seva atenció a la interconnexió entre el planeta i la nostra salut amb una campanya que insta les persones, les comunitats,els governs i les organitzacions de tot el món a compartir les seves històries sobre les mesures que estan adoptant per protegir el nostre planeta i la nostra salut.
Els experts climàtics de l'ONU han avisat que cal actuar "ara o mai" per aconseguir limitar l'escalfament global a 1,5 graus. En el seu últim informe, el grup intergovernamental de científics de l'ONU, l'IPCC, assenyala que la temperatura del planeta només s'estabilitzarà quan les emissions de diòxid de carboni siguin zero. Per arribar a un màxim d'augment d'1,5 graus, cal que, com a molt tard, les emissions toquin sostre el 2025 i que es redueixin un 43% el 2030, per assolir el nivell zero el 2050. El problema, avisen, és que les emissions han crescut des del 2010, globalment, "en tots els grans sectors".
Durant el 2021, s'ha comptabilitzat una població de 70 exemplars d'os als Pirineus. Aquesta xifra correspon al nombre mínim d'ossos detectats en un any determinat i es revisa anualment. Així mateix, gràcies a les dades obtingudes l'any 2021, es constata que el nombre d'ossos d'anys anteriors han crescut: l'any 2018 es van fixar en 52, el 2019 en 59 i el 2020 en 68 exemplars. Pel que fa al sexe de la població identificada i comptabilitzada el 2021, hi ha 34 femelles i 32 mascles. Dels 70 exemplars, 36 són adults i 19 són subadults; dels 15 cadells, hi ha 6 femelles, 5 mascles i 4 de sexe no identificat. L?àrea geogràfica de presència de l?os bru als Pirineus comprèn una superfície de 6.500 km2.
La natura divertida. Aquest és el lema que mou les activitats de descoberta i coneixement de l'entorn natural del Montseny que des del Circ Cric promouen aquesta 12ena temporada tant pel públic infantil com per l'adult. Una de les activitats que obre la temporada és "La Natura ens parla", un recorregut autoguiat pels paratges de l'entorn del circ i en el que el pallasso i creador del Circ Cric, Tortell Poltrona, conversa amb el doctor en Ciències Ambientals Martí Boada i expliquen de manera científica, però divertida les característiques i particularitats del bosc de ribera de la llera de la Tordera.
S'havia d'estrenar el març del 2020 però, com tantes altres coses, la pandèmia ho va aturar. Dos anys més tard, aquest cap de setmana s'ha estrenat finalment l'obra. Dissabte i diumenge es va representar al Teatre Auditori de Granollers aquesta producció pròpia que aquest dimarts es mostra per a les escoles. Greta i els Trihumans està inspirada en la jove activista sueca que des del 2018 fa vaga escolar cada divendres i que amb la seva perseverància ha inspirat el moviment mundial Fridays for Futur. La representació de l'obra s'acompanya amb un dossier pedagògic que conté la fitza artística i una guia per a la realització d'activitats complemanetàries.
En el marc de la celebració del Dia Meteorològic Mundial que ha tingut lloc aquest dimecres 23 de març, el Servei Meteorològic de Catalunya que compta ja amb 101 anys d'història ha donat a conèixer que actualment s?està treballant en la predicció de precipitació per a les primeres sis hores, mitjançant la combinació de la informació procedent de la Xarxa de Radars i dels models de predicció immediata de l?SMC. A més, d?aquest treball es deriva l?advecció de radar, que ofereix una predicció de la precipitació a una hora vista amb una actualització cada sis minuts utilitzant exclusivament les dades de la Xarxa de Radars. Aquest darrer producte, que estarà disponible els pròxims mesos, es posarà a disposició dels sistemes d?alerta primerenca. La seva finalitat és la d?oferir una predicció a molt curt termini per tal d?ajudar a prendre decisions que tinguin com a objectiu minimitzar els possibles efectes adversos produïts per situacions meteorològiques de perill associades a precipitació.
Espanya és el país europeu que més aigua reutilitza, amb un percentatge del 75 per cent del total del continent, tot i això, encara hi ha un volum molt important d'aigua potencialment reutilitzable que és abocada al mar, segons el centre tecnològic. La implementació de sistemes de regeneració i reutilització requereix activitats de desenvolupament i innovació per augmentar la confiança en nous esquemes d?economia circular. El projecte SUGGEREIX, finançat per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i liderat per Eurecat, integra el coneixement sobre la regeneració d'aigua residual depurada, amb un èmfasi especial en la gestió dels compostos contaminants d'origen microbiològic, orgànics traça i metalls pesants.
Entre el 15 de març i el 15 d'octubre està prohibit fer foc en terreny forestal. En els dos primers mesos i mig de l'any es van produir 150 incendis forestals que van cremat 454 hectàrees; el més gran va ser el que es va produir a Roses el 21 de febrer i que va cremar 377 hectàrees forestals. Tot i les pluges caigudes aquests últims dies, els índexs de sequera continuen molt alts per aquesta època i pràcticament arreu són molt superiors als de fa un any. Aquest factor agreuja l'estat de la vegetació i que els valors de sequera siguin elevats quasi arreu, significa que àmplies àrees arbrades de la meitat nord del país, tradicionalment fora del radar dels incendis en aquesta època, també podran patir dies d'elevat perill d'incendi.
Aquest hivern s'han comptabilitzat 317.425 ocells aquàtics, corresponents a 96 espècies, en el cens anual del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Les espècies menys dependents dels arrossars, com el flamenc, l'ànec blanc, el territ variant o el bec d'alena, han assolit valors molt alts i, fins i tot, de rècord absolut en el cas del flamenc. Les aus que fan un ús més intens dels arrossars inundats com a zones d?alimentació, com l'esplugabous, el martinet blanc, la daurada grossa i la fredeluga, han sofert davallades ràpides de gran magnitud.
Els veïns del barri barceloní de Poble-sec disposen d'una màquina de compost, per a ús comunitari que té per objectiu recuperar i reutilitzar la matèria orgànica generada a les llars. L'aparell estarà fins al mes de juliol a l'Institut Consell de Cent del barri i forma part d?un projecte co-gestionat per l'Assemblea de Cooperació per la Pau (ACPP) i la cooperativa d'iniciativa social i sense ànim de lucre, Tarpuna SCCL que és qui ha llogat la compostadora.
Segons les darreres informacions facilitades per la Diputació de Barcelona que és l'actual propietària d'aquest espai natural, la data de reobertura de l'aquest espai natural s'ha fixat per aquesta primavera. Si es mantenen les previsions, l'espai, que va tancar portes el juny del 2017 es podria tornar a visitar gairebé 5 anys després del seu tancament. Sant Miquel del Fai és una finca d?alt valor natural i patrimonial atravessada pels rius Rossinyol i Tenes. La seva extensió és de 70,5 ha, situada als municipis de Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja, a cavall entre les comarques del Vallès Oriental i el Moianès. Pel conjunt dels seus valors patrimonials i naturals, com a indret d?interès històric i arquitectònic, integrat dins l?Espai d'Interès Natural dels Cingles de Bertí, inclòs en la Xarxa Natura 2000, Sant Miquel del Fai és un indret de referència.
La Representació de la Comissió Europea a Barcelona ha editat un calendari per al 2022 amb dotze receptes fetes amb productes europeus que compten amb el segell de qualitat de Denominació d'Origen Protegida o Indicació Geogràfica Protegida. El Xef David Andrés ha escollit dotze productes de temporada que estan protegits amb un segell de qualitat europea, un per a cada mes de l'any, i ha elaborat una recepta d'alta cuina per a cadascun d'ells. El fotògraf especialitzat en cuina, Mikel Ponce, n?ha fet les fotografies. L'estrategia europea "Del camp a la Taula" fixa uns objectius concrets per transformar el sistema alimentari europeu,
"Hem de fer edificis com arbres, i tindrem ciutats com boscos". Aquesta frase de l'arquitecte Vicent Guallart, fundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) entitat coorganitzadora de l'esdeveniment del 2022 a la ciutat comptal, diu molt de l'esperit i dels eixos al voltant dels quals s'articularà la capitalitat europea del bosc a Barcelona: La fusta com a material de construcció procedent de la gestió dels boscos i el concepte de biociutat, ciutats que segueixen els principis dels sistemes naturals per promoure la vida i la biodiversitat.