Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Miniatura de CREAFDimecres, 22 de març del 2023ENTRE EL DIA MUNDIAL DELS BOSCOS I EL DE L'AIGUA Quins efectes té la sequera persistent als boscos mediterranis? La resposta a aquesta pregunta no és obvia, i és que en un sistema mediterrani com el que tenim a Catalunya els arbres estan molt avesats a la manca d'aigua. Tenim espècies que poden suportat l'eixut estival prolongat i que estan adaptades amb mecanismes d'estalvi d'aigua molt eficients. Tot i això, els experts i expertes forestals del CREAF adverteixen que la situació que estem vivint ara, amb aquesta sequera tan prolongada, ens pot portar a un escenari desconegut en l'àmbit forestal. Fa temps que no plou. La societat i la natura patim una sequera prolongada que ens ha dut a les restriccions en l'ús de l'aigua per a la població. A cavall entre en el Dia Mundial dels Boscos i el Dia Mundial de l?Aigua al CREAF donem un toc d'alertaMiniatura de Miriam ViaplanaDissabte, 31 de desembre del 2022Que tinguem sort... i que el 2023 ens porti tot el que ens ha mancat en el 2022En aquestes dates és habitual fer un repàs, reflexionar i fer bons propòsits de cara al futur demanant al nou any, amb unes paraules o d'altres "Que tinguem sort" i "que trobem tot el que ens va mancar ahir" per dir-ho de manera resumida i amb el ressò musical d'en Llach. Encara en pla musical, no puc estar-me'n de recordar aquell  "Pare" d'en Serrat, que aquest desembre s'ha acomiadat dels escenaris amb 3 concerts memorials al Palau Sant Jordi de Barcelona. "Pare, digueu-me què li han fet al riu que ja no canta" -diu la cançó- "Pare, digueu-me què li han fet al bosc" ... "Pare, que el camp ja no és el camp...Pare, que estan matant la terra...". Un tema publicat el 1973 i que l'any que ve complirà 50 anys. Com 50 anys ha complert enguany la considerada primera cimera mundial del Medi Ambient, celebrada el juny del 1972 a Estocolm sota els auspicis de les Nacions Unides. Miniatura de Sergi Nuss, President de SOS Costa BravaDilluns, 26 de desembre del 20222022 ha estat un any ple d'activisme en defensa de la Costa BravaTenim més de 30 casos oberts i en diferents estadis, però seguim aconseguint èxits rellevants. Cal destacar en primer lloc, la gran victòria d'Aturem la C-32 gràcies a la sentència judicial que li dona la raó, declarant nul el projecte nova carretera per vulneració de la Llei del Canvi Climàtic, i davant de la qual la Generalitat ha anunciat que no té intenció de recórrer. 2022 ha estat un any ple d'activisme en defensa de la Costa Brava. Tenim més de 30 casos oberts i en diferents estadis, però seguim aconseguint èxits rellevants. Cal destacar en primer lloc, la gran victòria d'Aturem la C-32 gràcies a la sentència judicial que li dona la raó, declarant nul el projecte nova carretera per vulneració de la Llei del Canvi Climàtic, i davant de la qual la Generalitat ha anunciat que no té intenció de recórrer. Salvem la Platja de Pals ha aconseguit que el conjunt de Ràdio Liberty hagi estat declarat Bé Cultural d'Interès Local. Així mateix, la Comissió d'Acció Climàtica del Parlament ha aprovat instar l'Estat i la Generalitat a incloure un Memorial de la Guerra Freda en el projecte de restauració de l'espai. Barcelona + SostenibleDissabte, 24 de desembre del 2022Bones festes i un feliç i sostenible 2023! Ens trobem a les portes d'un nou any, tancant un 2022 intens i molt interessant en què hem començat a repensar-nos des de la perspectiva de l'economia del Dònut: hem escoltat i après d?experts i expertes de reconeixement internacional, hem treballat per aterrar aquest pensament a la nostra activitat de Xarxa i ho estem traduint en la proposta d'una nova manera de fer. Hem celebrat els 20 anys de la Xarxa Barcelona + Sostenible, juntament amb la ciutadania a la jornada Mou-te pel Clima, i el primer any del Compromís Barcelona Plàstic Zero. Aquest darrer trimestre s’han fet també les eleccions per renovar les entitats integrants del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat.Stop AgroparcDivendres, 28 d'octubre del 2022Ni circular ni sostenible: El projecte d'Agroparc d'Ametller Orígen no te avals tècnics Un informe tècnic de la Generalitat avala el manifest i les tesis de #StopAgroparc. La plataformaciutadana denuncia que fa sis mesos que l'Ajuntament de Gelida i Ametller Origen oculten ainversors i ciutadania les conclusions del Document d'Abast, l'informe previ a l'avaluacióambiental del projecte per part de la Generalitat. Us parlem en representació de les entitats impulsores de la plataforma ciutadana StopAgroparc:Naturalistes de Gelida, Bosc Verd, i Unió de Pagesos per explicar i valorar públicament el contingut del Document d’abast que va emetre l'Oficina Territorial d'Acció iAvaluació Ambiental de Barcelona (en endavant OTAA). Aquest document estableix els principis de sostenibilitat, els objectius ambientals, els criteris i els indicadors que cal aplicar en l'elaboració, la modificació i l'avaluació de l'Agroparc, i en particular de la modificació del pla urbanístic de Gelida que calfer per implantar-lo.EurecatDivendres, 30 de setembre del 2022Congrés Bioeconomia, Innovació i Tecnologia: El paper de la bioeconomia per acabar amb la dependència de recursos fòssils El centre tecnològic Eurecat ha subratllat la importància de la bioeconomia per acabar amb la dependència de recursos fòssils i de matèries primeres de tercers, amb motiu de la seva participació en la primera edició del Congrés BIT, que aquesta setmana ha estat el punt de trobada d'empreses, startups i centres de recerca que lideren el futur de la bioeconomia catalana per transformar el sector primari i agroindustrial.Miniatura de RezeroDissabte, 9 d'abril del 2022Una mostra d'orina que va fer canviar la Ley de ResiduosEl passat 31 de març el Congrés dels Diputats va aprovar la Ley Estatal de Residuos y Suelos Contaminados amb la prohibició del bisfenol A i ftalats en els envasos alimentaris. La nostra campanya Salut de Plàstic, 5 anys més tard, ha culminat amb èxit. Com molts de vosaltres sabeu, aquesta setmana ens sentim eufòriques! Rezero, com sempre, era al darrera, punyint, insistint fins al darrer minut. Avui volem compartir amb vosaltres la nostra història d?èxit, no absenta d?anècdotes. Volem fer-vos partícips del que és la nostra feina, de la que avui, perquè no dir-ho, ens sentim tan orgulloses. I volem convidar-vos a donar suport a Rezero, perquè amb la vostra contribució podrem seguir treballant amb campanyes com aquesta, podrem assolir nous reptes i, sens dubtes, nous èxits.Miniatura de José Carlos Díez, Economista Dimecres, 23 de març del 2022Aigües subterrànies i canvi climàtic: un Dia Mundial de l'Aigua amb poc a celebrarUn any més, arriba el Dia Mundial de l'Aigua sense gaire per celebrar. La invasió d'Ucraïna ha fet despertar el món occidental i comprovar que els plans d'un nou imperi rus de Putin no eren només retòrica. Putin es va reunir al febrer amb Xi Jinping, president xinès, i van publicar un comunicat conjunt on qüestionaven la denominada pax americana, el sistema institucional que ha governat el món des del final de la segona guerra mundial el 1945. En aquest pacte inclouen la Agenda 2030 de les Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible i reclamen el seu dret a definir uns nous objectius més acords a les seves necessitats, inclosos els seus plans expansionistes i militars.Miniatura de Josep Gordi, geògraf Diumenge, 23 de gener del 2022Les alzines de la plaça Catalunya de BarcelonaUs heu preguntat mai com és que a la plaça Catalunya es van plantar quaranta-cinc peus d'alzines fa quasi cent anys, és a dir, en el moment d'iniciar-se les obres d'urbanització de plaça actual? Us pot semblar el fet més normal del món si tenim present que l'alzina és un arbre mediterrani i un dels més importants de Catalunya. Ara bé, a la ciutat de Barcelona és poc present i als anys vint els arbres més abundants als carrers de la ciutat eren els plàtans d'ombra i altres espècies caducifòlies. Actualment, les alzines plantades a la ciutat de Barcelona no arriben al miler davant dels 150.000 arbres que té la ciutat, només ens apareixen en algunes places i mai formant una alineació d?arbres en un carrer. Per respondre, correctament, a la pregunta inicial cal submergir-se en la història urbanística de la ciutat.RezeroDijous, 23 de desembre del 2021Llums i ombres de la nova Ley de Residuos y suelos contaminados Per fi, després de tants anys demanant-ho, l'Estat espanyol ha establert el Sistema de dipòsit, devolució i retorn d'envasos de begudes com a sistema obligatori per eliminar l'abandonament d'ampolles i llaunes al medi ambient i augmentar la qualitat dels materials recuperats. És un sistema que, a més d'aconseguir alts índexs de reciclatge, trencarà amb l'opacitat de dades que facilitava Ecoembes i s'establirà com el sistema més transparent en la separació dels envasos de begudes. Així i tot, el sistema aprovat està dirigit només a envasos d'usar i llençar de plàstic, ferro o alumini i ha deixat enrere l'oportunitat d'aplicar-ho també al vidre. Precisament el vidre és el material òptim perquè un envàs es netegi i es reompli unes quaranta vegades sense haver de fer noves ampolles. Per tant, ha estat una notícia molt bona per la recuperació d'ampolles de plàstic i llaunes, però tal com veiem en tot el redactat, la llei ha prioritzat un model basat en el reciclatge i no en la reutilització ni en la reducció efectiva dels residus.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior