Es tracta del Life eCOadapt50, un projecte a vuit anys, fins al 2030, en el que hi participen 24 socis catalans i dues entitats associades i que compta amb un pressupost de prop de 19 milions d'euros. Es preveu executar, en 19 espais de Catalunya, un mÃnim de 76 actuacions en quatre activitats econòmiques especialment vulnerables al canvi climà tic com són l'agro-ramadera, forestal, pesquera i turÃstica. L'Alt Penedès, una part de l'Anoia, el Bages i Osona i 10 parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona són alguns dels espais de la provÃncia de Barcelona beneficiats pel programa. La resta d'espais formen part de les provÃncies de Lleida, Tarragona i Girona.
L'any 2022 ha estat un any cà lid sense excepció a Catalunya i la temperatura mitjana anual ha estat rècord gairebé arreu, fins i tot a les sèries centenà ries dels Observatoris Ebre i Fabra. L'anomalia de temperatura de l'any supera els +1,5 °C de manera general, i a gran part del paÃs supera el llindar dels +2 °C. En analitzar les sèries de temperatures disponibles a Catalunya des de mitjans del s XX es constata que 2022 ha estat l'any més cà lid de manera general a tot Catalunya. Els anys que ocupen la segona posició en el rà nquing depenen de la zona, i són 2020, 2019, 2018, 2015, 2014, 2011, 2006 i 2003. Els quatre anys més cà lids des que hi ha registres s?han donat del 2015 fins ara. A nivell mundial, segons sis importants conjunts de dades sobre temperatura d'à mbit internacional constatades per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), els darrers vuit anys han estat els més cà lids de què es té constà ncia a escala mundial. A això hi ha contribuït l'augment constant de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle i l'acumulació de calor. Aquestes dades corresponen a l'informe provisional publicat per l'OMM. L'informe final sobre l'estat del clima mundial el 2022 contindrà informació més actualitzada i es presentarà i es publicarà a l'abril, coincidint amb el Dia de la Terra.
Grà cies als projectes de ciència ciutadana, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha detectat i alerta de la floració prematura de plantes silvestres a Catalunya entre tres i cinc mesos abans del que és habitual, de l?observació de fileres de la processionà ria del pi des de principis de desembre, quan tocaria a finals de gener, i la presència prematura de mosquits tigre i comuns actius a la ciutat de Barcelona. El canvi climà tic, que provoca hiverns cada cop més suaus, altera els calendaris naturals de la fauna i la flora, els seus perÃodes de floració, reproducció o activitat.
El nostre planeta té uns recursos naturals finits i, en un context d'emergència climà tica, hem d'apostar de manera ferma per la sostenibilitat, la minimització de residus, el desenvolupament de les energies renovables, l'autoconsum i la gestió sostenible de l'aigua. En els últims anys, la situació s'ha agreujat a causa d'un model basat en el consum de combustibles fòssils que ha derivat en una crisi energètica sense precedents. La conseqüència directa ha estat l'encariment del preu de l'energia, que ha afectat de ple l'economia dels ajuntaments i de la ciutadania. Ara mateix, hi ha un únic camà possible: la necessitat de reduir el nostre consum energètic. La Diputació de Barcelona i els municipis de la provÃncia treballem per l'emergència climà tica i articulem diverses estratègies d'adaptació i de transició energètica.
En els propers dies es publicaran les bases dels ajuts, per part del Departament d'Acció Climà tica, Agricultura i Agenda Rural que es convocaran a principis d'any per al perÃode 2023-2024 per un import de 40 milions d'euros, i que provindran del Fons Climà tic. Aquest fons es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecà nica i el 20% de la recaptació de l'impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Una nova convocatòria haurà d'assumir els 40 milions restants fins l'any 2026.
Una sèrie d'experts internacionals en ciències naturals i socials han presentat a la COP27 de Xarm al-Xeikh (Egipte) deu idees essencials sobre el canvi climà tic des del 2021. Un dels punts clau ha estat el dels lÃmits de la humanitat per adaptar-se als impactes inevitables del canvi climà tic, que inclouen sequeres, tempestes i inundacions cada cop més freqüents i severes. L'informe 10 New Insights in Climate Science (10 noves reflexions a la ciència climà tica) presenta les idees clau de les darreres investigacions relacionades amb el canvi climà tic d'aquest any i respon a les clares peticions d'orientació polÃtica durant aquesta dècada crÃtica. L'informe, de sÃntesi cientÃfica, destaca i desgrana les complexes interaccions entre el canvi climà tic i altres factors de risc, com els conflictes, les pandèmies, les crisis alimentà ries i els reptes de desenvolupament subjacents. Els cientÃfics constaten que el potencial d'adaptació al canvi climà tic no és il·limitat. L'estudi va ser presentat per les xarxes internacionals Future Earth, The Earth League i World Climate Research Programme.
La consellera d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, encapçalarà a partir de divendres una delegació del Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climà tic (COP27), que s'està celebrant des del diumenge 6, i fins al 18 de novembre, a la ciutat egÃpcia de Xarm el-Xeikh. La secretà ria d'Acció Climà tica, Anna Barnadas i López, i la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes i Cullell, completaran la delegació oficial a la COP27.
Mantenir un clima estable passa per conservar la natura i, amb ella, els boscos tropicals primaris són una de les prioritats. Els boscos tropicals són clau per refrigerar la superfÃcie terrestre, per la dimensió i la quantitat d'aigua que evaporen. El canvi climà tic, la desforestació i la degradació alteren la facultat refrigeradora dels boscos tropicals, retroalimentant el canvi climà tic. El 2020 es va desforestar una extensió de boscos tropicals primaris equivalent al territori dels Països Baixos, un 19% més que el 2019. La desforestació i ús de la terra estan lligats a la degradació de la natura, temes de l'agenda de la COP 27.
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climà tic (COP27), que tindrà lloc fins al 18 de novembre, avui s'ha inaugurat amb l'objectiu principal de garantir la plena aplicació de l'Acord de ParÃs. A la segona setmana de la COP, del 15 al 18 de novembre, se celebrarà un segment d'alt nivell en què participaran principalment ministres de tot el món. Per tal de garantir una COP veritablement inclusiva, s'ha habilitat la participació digital per complementar les negociacions fÃsiques de la COP. Multitud d'esdeveniments es retransmetran en directe per diferents canals d'ONU Canvi Climà tic. Les negociacions de la conferència sobre el clima més important del món es reprenen gairebé al final d'un any en què s'han produït inundacions devastadores, onades de calor sense precedents, sequeres greus i tempestes violentes, tot això signe inequÃvoc de l'emergència climà tica que s'està produint. Alhora, milions de persones a tot el món s'enfronten als greus efectes de crisis simultà nies d'energia, aliments, aigua i cost de la vida, agreujades per greus conflictes i tensions geopolÃtiques. En aquest context advers, alguns països han començat a paralitzar o revertir les polÃtiques climà tiques i han duplicat lús de combustibles fòssils.
Catalunya va patir una forta llevantada la nit del 22 i la matinada del 23 d'octubre, un episodi d'intensa pluja i de vent que ha fet augmentar de forma sobtada i desmessurada els cabals dels rius al seu pas per alguns municipis com Montblanc, Arenys o Gualba segat vides humanes i provocan importants i greus destrosses tant en infraestructures com en bens mobles i immobles tant públics com privats. Ha estat una manifestació d'un fenomen meteorològoc extrem que, malauradament cada cop serà més freqüent pels efectes del canvi climà tic a casa nostra. Ironies del destÃ, el dia internacional del canvi climà tic, el 24 d'octubre, arriba en plena jornada de dol decretada pel govern català per les vÃctimes que ha provocat aquest greu i extrem temporal que a zones com a Gualba ha arribat en forma de tornado.
Barcelona i quatre municipis més de l'à rea metropolitana de Barcelona volen regular la circulació dels vehicles més contaminants els dies laborables a partir de l'1 de gener per millorar la qualitat de l'aire i la salut pública. El govern municipal de la ciutat comptal ha presentat la proposta d'ordenança que permetria la posada en marxa, el primer dia de l'any 2020, de la Zona de Baixes Emissions, coincidint amb el decret de situació d'emergència climà tica a Barcelona, Els ajuntaments de l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besos, Cornellà de Llobregat i Esplugues també estant tramitant les seves ordenances per posar en marxar restriccions en la circulació de vehicles contaminants en el seu terme municipal. Aquestes ordenances que estan coordinades per l'AMB tenen la finalitat de reduir la contaminació ambiental, preservar i millorar la qualitat de l'aire i la salut pública. El darrer informe d'avaluació de la qualitat de l?aire de l'agència de Salut Pública de Barcelona xifra en més de 350 les morts per un excés de contaminació al 2018 a Barcelona.
La problemà tica d'acidificació dels recursos hÃdrics pirinencs no és un fenomen localitzat en punts concrets del Pirineu Central, com es pensava fins ara, sinó que s'està estenent per diverses zones de la serralada. Un estudi preliminar liderat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració de la Universitat de Girona, i el suport de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica revela que l'acidificació natural de la capçalera dels rius pirinencs s'està incrementant de manera alarmant pel canvi climà tic. El procés està en expansió i l'augment de compostos potencialment tòxics en les aigües podria arribar a afectar la qualitat dels recursos hÃdrics en les parts mitjanes i baixes de les muntanyes
La Conferència de Barcelona va acollir més de 4.000 delegats de diversos països i observadors internacionals per tal d'arribar a un text de possible acord a la Conferència de les Parts COP15 que tindria lloc el desembre del mateix any a Copenhaguen. 
Publicació ecologista independent d'actualitat, crÃtica i anà lisi per a la nova era solar 
La Generalitat de Catalunya , la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona han impulsat conjuntament aquest web amb l'objectiu de d'apropar a la ciutadania i a tots els actors interessats la informació més rellevant de la Conferència Rio+20. Per conèixer-ho tot sobre Rio+20 i dir-hi la teva, endinsa't al web i fes ús de les eines que et posem a l'abast! 
L'Associació Catalana de Ciències Ambientals (ACCA) està constituïda per professionals i estudiants de l'à mbit del mediambient que tenen la vocació de potenciar d'adequada integració de les Ciències Ambientals en la recerca, la docència, el món professional i el conjunt de la societat en general. 
The ecologist és una revista trimestral editada per l'associació Vida Sana, que inclou el butlletà Vida Sana i els diaris BioCultura. 
La SCEA és una associació creada l'any 1985 per tal d'impulsar una educació renovada que contribueixi a formar ciutadans capaços d'analitzar la problemà tica socioambiental i donar-hi respostes. 
Sostenible.cat és la revista portaveu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, impulsada per la Diputació de Barcelona. 
La Federació d'Ecologistes de Catalunya, és el fruit d'un procés de coordinació entre entitats ecologistes ccÃviques catalanes i plataformes en defensa del territori que es va iniciar el 1996 i que vol servir per reforçar les dinà miques i lluites ecologistes pròpies de cada associació que en forma part donant-los una projecció a tot l'à mbit territorial del Principat a través de l'intercanvi d'idees i experiències. 
eco-union és una associació que ofereix serveis d'ecologia aplicada i desenvolupa projectes en cadascuna de les seves à rees d'actuació. 
Sóm una entitat no lucrativa, que té com a objectiu crear una plataforma de dià leg i col·laboració entre les empreses, les administracions i la resta de la societat, amb la finalitat d'aconseguir conjuntament un model de desenvolupament més sostenible que l'actual. 
L'ADENC és una entitat ecologista que té com a fi general la defensa i l'estudi del patrimoni natural. 
El nostre objectiu es protegir i defensar el medi ambient i la pau, intervenint en diferents punts del planeta on es cometen atemptats en contra de la natura. 
La Fundació Vida Sostenible te com a objetiu potenciar i desenvolupar en la societat estils de via responsables amb el nostre futur al planeta. 
El portal ecologistes.net va néixer fruit de la inquietud dels moviments ecologistes d'apropar-se a la societat a través d'una eina tan innovadora com Internet. 
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya és un òrgan creat per assessorar el Govern i promoure la participació en l'à mbit de les polÃtiques i actuacions sobre el desenvolupament sostenible. 
L'Oficina és l'encarregada de vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climà tic i el compliment del Protocol de Kyoto. 
