Després de la manifestació contra el Quart Cinturó que va aplegar unes 6000 persones el passat diumenge 26 de febrer a Sabadell, aquest dissabte s'han unit diverses paltaformes i entitats per mostrar el seu rebuig a diversos macrorpojectes que hi ha en marxa a diferents punts de Catalunya, però especialment als projectes que han servit d'escull per a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat i que són, a més de la finalització del Quart Cinturó, la construcció del Hard Rock i l'ampliació de l'aeroport, tot i que a la manifestació també s'hi veien pancartes contra els parcs eòlics del Golf de Roses o contra els macroprojectes de renovables que s'estan gestant a la Segarra o a l'Anoia, entre d'altres. La marxa també va comptar amb la presència de representants sindicals i polÃtics de la CUP i En Comú Podem entre d'altres.
La campanya contra el Quart Cinturó complia 30 anys el passat mes de maig. Amb motiu d'aquesta efemèride i, sobretot perquè la lluita continua viva ja que el problema continua sense resoldre's, la Plataforma contra el Quart Cinturó, també anomenada B-40, va organitzar aleshores un n debat sobre mobilitat, energia, canvi climà tic i salut. Un acte que va anar acompanyat d'una exposició per recordar la lluita de l'entitat durant aquests 30 anys i la presentació del nou logo i del nou lema que des aleshores és «Quart Cinturó o vida» prenen el relleu al lema vigent fins el 2022 que era «Quitrà o vida», Avui que el Quart Cinturó torna a ser noticia perquè precisament s'ha convertit en l'escull per a l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat ja que el PSC exigeix al govern que enllesteixi la B-40 si vol els seus vots, us recordem el contingut d'aquell acte, les reivindicacions dels grup ecologistes al llarg de tots aquests anys i les propostes i camins alternatius que presenten en un moment en que la necessà ria i urgent reducció de les emissions que imposa l'emergència climà tica apunta cap a una mobilitat més sostenible fpra de les carreteres.
L'Associació de Micropobles de Catalunya s'ha obert als municipis de fins a 1.000 habitants i ha assolit la xifra de 230 associats. Al llarg d'aquest 2022, l'associació ha impulsat diferents projectes entre els que destaca la posada en marxa d'Oportunitat500 i la feina feta amb l'estatut de municipis rurals per a millorar les capacitats de prestar serveis als habitants dels micropobles i s'ha col·laborat en el desplegament de l'Agenda Rural. Finalment, aquest gener l'associació ha entrat a formar part de la Mancomunitat Cultural. L'Associació de Micropobles de Catalunya (MdC) és una organització sense afany de lucre, formada per ajuntaments de municipis de menys de 1.000 habitants i per les quatre diputacions catalanes. La voluntat de l'associació és donar veu a aquests ajuntaments i contribuir a millorar la seva capacitat de gestió i la qualitat de vida de les persones que hi viuen.
L'exposició "Toquem fusta" es pot visitar fins aquest diumenge 22 de gener al Museu del Disseny de Barcelona com a part integrant de la conferència anual de l'Institut Forestal Europeu, organisme que va designar Barcelona com a Capital Europea del Bosc aquest any 2022. Darrera d'aquest projecte que posa el focus en la fusta i el paper clau que ha tingut -i te- com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i que es mostra a través de l'exposició i del llibre hi trobem el doctor en Ciències Ambientals Martà Boada i la fins fa poc directora del Museu del Disseny Pilar Vélez que han dirigit el projecte i comissarien l'exposició.
Acció Climà tica abona prop de 10 M d'euros de l'ajut agroambiental de Compensació a les zones amb limitacions naturals o altres limitacions especÃfiques de la campanya 2022. L'objectiu d'aquests ajuts és assegurar un ús continuat de les terres agrà ries, contribuir al manteniment d'una comunitat rural viable, que possibiliti la conservació del camp, i mantenir i fomentar sistemes agraris sostenibles amb especial consideració envers les exigències mediambientals. Aquests ajuts s'emmarquen dins el PDR.cat2022, amb el cofinançament del Fons Europeu AgrÃcola de Desenvolupament Rural (FEADER).
La Plataforma per la Defensa del Riu Ripoll ha editat un calendari pel 2023 amb obres de 12 artistes. L'acte de presentació s'ha fet aquest dimecres i forma part de la campanya #StopSurfCity en contra de la construcció d'una macropiscina d'ones artificials a la llera del riu Ripoll al seu pas per la ciutat de #Sabadell. El calendari conté imatges del riu Ripoll, de fauna i de vegetació i de motius simbòlics sobre l'aigua i està fet amb una reproducció horitzontal de 40x50 en alta qualitat.
La masia històrica de la Mata, situada al terme municipal de Mura, dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, es convertirà en el Centre de seguiment, divulgació i recerca ambiental de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. El projecte, que es realitza en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, ha rebut un ajut del fons Next Generation de la Unió Europea per executar la primera fase del Pla director del recinte de la Mata.
El Parc Natural de la Serra de Montsant ha alliberat aquest dimarts una seixantena de tortugues mediterrà nies (Testudo hermanni), en el marc del projecte de reintroducció d'aquesta espècie que desenvolupa des de l'any 2005. Aquesta espècie es troba en perill d'extinció a la penÃnsula Ibèrica, a conseqüència principalment de la pèrdua d?hà bitats, i a tot l'Estat només es localitza a Catalunya, el PaÃs Valencià i les Illes Balears.
Mantenir un clima estable passa per conservar la natura i, amb ella, els boscos tropicals primaris són una de les prioritats. Els boscos tropicals són clau per refrigerar la superfÃcie terrestre, per la dimensió i la quantitat d'aigua que evaporen. El canvi climà tic, la desforestació i la degradació alteren la facultat refrigeradora dels boscos tropicals, retroalimentant el canvi climà tic. El 2020 es va desforestar una extensió de boscos tropicals primaris equivalent al territori dels Països Baixos, un 19% més que el 2019. La desforestació i ús de la terra estan lligats a la degradació de la natura, temes de l'agenda de la COP 27.
Entre avui divendres 4 de novembre i demà dissabte dia 5, la predicció meteorològica indica un reforçament del vent de component nord i oest, que implicarà , primer, vents de ponent i mestral a la meitat sud i, després, tramuntana a l'Empordà . Aquesta situació suposarà en aquestes à rees un perill d'incendi entre alt i molt alt. Les comarques amb major afectació de risc d'incendi són Alt Camp, Alt Penedès, Alt Empordà , Baix Camp, Baix Ebre, Baix Penedès, Conca de Barberà , Montsià , Priorat, Ribera d'Ebre i Terra Alta. I les de risc d'afectació parcial: Anoia, Bages, Baix Empordà , Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Garrigues, Moianès, Segarra, Segrià , Tarragonès, Urgell i Vallès Occidental.
Catalunya, és una paÃs amb una biodiversitat extraordinà ria. Per posar un exemple a nivell de flora, s'escampen pel nostre teritori més de tres mil espècies, i per a situar-nos, podem referenciar que Anglaterra en té unes mil dues-centes. Aquest dada la podrÃem fer extensiva a d'altres grups d'organismes vius, i trobariem, amb mitjanes semblants, aquesta riquesa més enlla del que podria semblar: una informació de caire naturalÃstic, d'interès restringit. Lluny d'això, és una expressió, almenys en una bona part de les caracterÃsitques, dels paisatges catalans, caracteritzats per la diversitat i l'heterogeneitat, amb una naturalesa que podria explicar la diverstat territorial i sociocultural del paÃs.
Les perforacions a l'Àrtic han destrossat un frà gil ecosistema. I si s'han suspès no han estat pels milions de veus que s'han mostrat contrà ries a la petroliera angloholandesa Shell, sinó pels mals resultats econòmics obtinguts de tal activitat. És important recalcar-ho, perquè la paralització del projecte no és fruit de la reflexió i del bon judici, sinó dels escassos, si no nuls, beneficis econòmics. Malgrat aquesta paralització, l'impacte causat ha afectat, afecta i afectarà la fauna marina. Aquestes són algunes de les reflexions que la comissà ria de la mostra, en la que també col·labora Greenpeace, fa al voltant de desÀrtic, una exposició itinerant que actualment es pot veure a Granollers.
El Col·lectiu Ecologista Bosc Verd (CEBV) és un grup ecologista de l'Alt Penedès totalment independent, sense vinculacions de caire polÃtic ni econòmic. 
En aquest bloc del geògraf Josep Gordi, trobarà s informació i reflexió sobre notÃcies que afecten els arbres i els boscos aixà com comentaris sobre boscos de Catalunya i el món que tenen un interès cultural. 
El nostre objectiu es protegir i defensar el medi ambient i la pau, intervenint en diferents punts del planeta on es cometen atemptats en contra de la natura. 
Els col·lectius ecologistes, culturals i socials riberencs del Llobregat, sempre hem reivindicat que cal aturar la degradació que està patint el nostre riu i per aquest motiu hem format Llobregat SOStenible, volem treballar plegats pel reconeixement i la difusió de la importà ncia social i ecològica del riu Llobregat i per demanar el compliment de la Directiva Marc de l'Aigua l'any 2015 sense dilacions ni retallades. 
Sostenible.cat és la revista portaveu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, impulsada per la Diputació de Barcelona. 
El portal ecologistes.net va néixer fruit de la inquietud dels moviments ecologistes d'apropar-se a la societat a través d'una eina tan innovadora com Internet. 
L'Associació Hà bitats: grup per la conservació de l'entorn natural - té com a objectiu d'engegar i vehicular diferents iniciatives i projectes: 
Territori - Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya és un instrument de divulgació i recerca cientÃfica que recull tot el bagatge de l'Anuari Territorial de Catalunya que es publica en paper des de 2003 per iniciativa de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT), filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 
eco-union és una associació que ofereix serveis d'ecologia aplicada i desenvolupa projectes en cadascuna de les seves à rees d'actuació. 
La Fundació Abertis és una organització sense à nim de lucre dedicada a promoure la recerca sobre la repercussió de les grans infraestructures en el territori. 
Som una associació catalana que actuem per a la defensa, l'estudi i la conservació del patrimoni natural, alhora que promovem la concepció globalitzadora dels problemes que afecten les espècies i els ecosistemes. 
L'Associació Mediambientla la SÃnia, és una entitat sense à nim de lucre que treballa per la divulgació i el foment de l'agricultura ecològica i hà bits saludables i en la recuperació i conservació del curs baix del riu Gaià . 
L'ADENC és una entitat ecologista que té com a fi general la defensa i l'estudi del patrimoni natural. 
AGROTERRITORI és una fundació que treballa sobre la dimensió espacial de les activitats agrà ries. Té com a finalitat principal promoure el coneixement d'iniciatives encaminades a la preservació, desenvolupament i gestió dels espais agraris en general, i d'una manera especial els periurbans. 
El Centre de la Propietat Forestal (CPF) és una entitat de dret públic amb competències en l'ordenació, el foment i la gestió dels terrenys forestals de titularitat privada. 
L'Oficina és l'encarregada de vetllar per la implantació de les mesures contra el canvi climà tic i el compliment del Protocol de Kyoto. 
La Federació d'Ecologistes de Catalunya, és el fruit d'un procés de coordinació entre entitats ecologistes ccÃviques catalanes i plataformes en defensa del territori que es va iniciar el 1996 i que vol servir per reforçar les dinà miques i lluites ecologistes pròpies de cada associació que en forma part donant-los una projecció a tot l'à mbit territorial del Principat a través de l'intercanvi d'idees i experiències. 
El Grup de Defensa del Ter (GDT)te l'objectiu de recuperar la vida i l'entorn de la Conca del Ter. 
Publicació ecologista independent d'actualitat, crÃtica i anà lisi per a la nova era solar 
