Segons les dades d'un estudi del Departament d'Acció Climà tica per analitzar la situació del sector en matèria d'igualtat i plantejar al Govern actuacions de millora, les activitats amb un percentatge de dones important són la recerca i el desenvolupament en biotecnologia, ciències naturals i tècniques, i els serveis tècnics d'agricultura. L'estudi també assenyala que, tot i que Catalunya és al capdavant de l'Estat en ocupació verda, hi ha perfils de treball molt masculinitzats.
Enguany es compleixen 50 anys de la creació de la Fundació Suïssa per al Foment de l'Agricultura Ecològica, entitat que va impulsar la creació de l'Institut d'Investigación de l'Agricultura Ecològica, el FiBL Amb aquest motiu i sota el lema de "Junts, un pas endavant" es celebren diversos actes al llarg de l'any, com la 16ª Conferència CientÃfica sobre Agricultura Ecològica que tindrà lloc aquest mes de març o la Caravana FiBL, de deu dies de durada, que començarà a RomandÃa el 21 d'agost i, després de visitar diverses granges ecològiques per Suïssa, arribarà el 31 d'agost al seu final festiu, el Dia de la Innovació en el Campus FiBL de Frick.
Grà cies als projectes de ciència ciutadana, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha detectat i alerta de la floració prematura de plantes silvestres a Catalunya entre tres i cinc mesos abans del que és habitual, de l?observació de fileres de la processionà ria del pi des de principis de desembre, quan tocaria a finals de gener, i la presència prematura de mosquits tigre i comuns actius a la ciutat de Barcelona. El canvi climà tic, que provoca hiverns cada cop més suaus, altera els calendaris naturals de la fauna i la flora, els seus perÃodes de floració, reproducció o activitat.
Es tracta de la primera biorefineria d'aquestes caracterÃstiques de l'Estat Espanyol. La planta, ubicada a la granja Cal Ros de la Cooperativa Plana de Vic, permet valoritzar les dejeccions ramaderes i convertir-les en fertilitzants.La planta està dissenyada per tractar 3 m3/dia de purins porcins produïts en aquesta granja. En paral·lel, però, també es fan proves de valorització de gallinassa. Durant els pròxims dos anys, la planta pilot permetrà veure quina és la viabilitat tècnica i econòmica del procés plantejat, i també la sostenibilitat dels productes biofertilitzants obtinguts en una biorefineria d?aquest tipus. També s?assegurarà la qualitat agronòmica i la seguretat del seu ús mitjançant la realització d?assajos agronòmics, tant en condicions controlades com en assajos de camp.
En països de la UE infectats per la Pesta Porcina Africana,(PPA) s'ha identificat una relació entre presència de la PPA en porc senglar i declaració de focus en porc domèstic, sobretot en explotacions amb baixos nivells de bioseguretat com ara explotacions de producció en extensiu o petites explotacions. A més, el porc senglar té un paper clau en el manteniment de la malaltia en les zones infectades perquè en dificulta el control i l'erradicació. Per això es demana que si es detecta un porc senglar mort sense causa aparent, no es toqui i s'avisi als agents rurals.
La sisena Setmana Bio per l'alimentació ecològica, que es celebra fins el 28 d'octubre a tot Catalunya, torna a organitzar-se separadament del Benvinguts a Pagès, com a les primeres quatre edicions, i pretén unir esforços amb la Setmana bio a l'escola i el Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica per augmentar la seva repercussió. Entre les principals novetats, destaca la coorganització de l'esdeveniment entre el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat i l'Associació Vida Sana que suma al projecte la seva experiència en organització d'esdeveniments i el seu contacte amb el món educatiu i el sector bio.
L'actuació forma part d'una prova pilot que la Generalitat té en marxa per potenciar la gestió integrada de plagues en producció ecològica i integrada. I ho fa mitjançant l'alliberament d'espècies concretes, que intervenen en la cadena alimentà ria, i serveixin per controlar la proliferació de plagues que podrien danyar els cultius.
L'objectiu d'aquest nou parc, que va començar a gestar-se el 2005, és protegir les 30000 Ha que conformen el Montserrat, desenvolupant l'activitat productiva econòmica agrÃcola, ramadera i forestal en aquest territori integrat per 16 municipis que pertanyen a 4 comarques i on en els darrers 60 anys s'han perdut el 60% de terreny agrÃcola. El projecte té voluntat de donar noves oportunitats a joves emprenedors del sector agrÃcola i ramader a partir de la comercialització de productes sota la marca "Montserrat". Els municipis que formen el Parc, el primer de Catalunya, són Abrera, el Bruc, Castellbell i el Vilar, CastellgalÃ, CastellolÃ, Collbató, Esparreguera, Marganell, Monistrol de Montserrat, Olesa de Montserrat, Rellinars, Sant Salvador de Guardiola, Sant Vicenç de Castellet, Vacarisses, Viladecavalls i Ullastrell. I les comarques a que pertanyen l'Anoia, el Baix Llobregat, el Bages i el Vallès Occidental. En total, una à rea d'unes 30000 hectarees (26000 de bosc i 4000 agrÃcoles) habitada per unes 130000 persones.
Es tracta de l'Asplenium sagittatum, coneguda vulgarment com a llengua de cérvol, una espècie fà cil de reconèixer per la singularitat de la morfologia de les seves fulles, que viu a les fissures de les pedres, en indrets ombrÃvols de la muntanya i també a latituds més baixes. La planta s'havia vist per primera i última vegada a l'à mbit del parc el 1929. El butlletà de la Institució Catalana d'Història Natural ha publicat ara el retrobament d'aquesta falguera en perill d'extinció a l'à mbit del Parc Natural de Montsant, 85 anys després de la seva primera cita.
Arriba a les aules l'Ecosegell.cat, un nou recurs digital educatiu per treballar la producció ecològica i l'etiquetatge amb alumnes de primà ria i secundà ria. Una iniciativa pionera a Catalunya i arreu de l'estat espanyol.
El Mercat del Dissabte de Granollers ha portat a terme una iniciativa pionera aquest dissabte 4 de novembre: s'han regalat bosses reutilitzables per tal de promoure l'hà bit de fer servir la mateixa bossa diverses vegades i aixà evitar la utilització massiva de bosses de plà stic a la ciutat, fomentant aixà un consum més sostenible i de proximitat.
Un estudi de l'Oficina Catalana del Canvi Climà tic analitza els riscos i les oportunitats del sector agrÃcola a l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà , el Pallars Sobirà i la Val d'Aran associats al fenomen. Si no s'hi actua, entre els anys 2030 i 2050 hi haurà una reducció estimada d'ingressos al sector del 8,9%, però si s'hi apliquen mesures d'adaptació, poden augmentar més del 200%.