Josep Manel Borrà sDimecres, 26 de desembre del 2012 
Mireia Boya BusquetDissabte, 22 de desembre del 2012L'espiral pirinencaPujo cap al Pirineu per una carretera plena de llums de cotxes fent cua nerviosament, esperant per avançar i arriscar la vida de molts per arribar dos minuts abans a l'hotel, a la segona residència. Em pregunto si podran deixar el ritme de la ciutat, agafar aire i gaudir del paisatge. Tinc els meus dubtes. 
Pere Josep Navarro i MarotoDijous, 20 de desembre del 2012Biomassa forestal i producció d'energiaTant a petita com a gran escala, els sistemes moderns de transformació energètica tenen unes emissions de partÃcules fines molts més baixes, amb continguts de sofre i metalls pesants inferiors o nuls en comparació amb les emissions de combustibles fòssils (carbó i derivats lÃquids del petroli). A més, cal afegir que l'ús de la biomassa forestal -estelles, pèl·lets, briquetes i llenyes- també ajuda a la creació de llocs de treball, noves oportunitats de negoci, consum i subministrament d'energia local i amb preus altament competitius i menys fluctuants que els combustibles fòssils, deixant romandre aquestes inversions sobre el territori.
Miquel Mir GualDiumenge, 16 de desembre del 2012Salvem Es Trenc Es Trenc-Salobrar de Campos, situat al sud-est de l'illa de Mallorca, esdevé avui un dels sistemes litorals amb major valor ecològic arreu de l'arxipèlag balear, i també, al llarg de la costa mediterrà nia. Des del punt de vista geogrà fic, parlem d'un sistema platja-duna de magnituds importants, on hi coexisteixen un nombre significatiu d'hà bitats, fent de la diversitat ecològica un dels seus valors principals. Aquest sistema és un dels pocs paratges naturals que avui encara queden sense urbanitzar en el litoral mallorquÃ, constituint un punt d?inflexió en tant a la protecció mediambiental de l'illa de Mallorca. No obstant, el devenir de la societat mallorquina i el canvi de model econòmic va tenir també influència directa sobre aquest espai. 
Alina HirschmannDimecres, 12 de desembre del 2012L'estrany cas del forat negre d'Andròmeda Un dels nombrosos forats negres presents a la veïna galà xia d'Andròmeda ha capgirat els models d'emissió de raigs X al descobrir-se que la lluminositat que emet pot arribar a superar la que li correspondria per la seva massa. Un estudi, en el qual han participat les investigadores Margarita Hernanz, de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC) i Glòria Sala, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC-IEEC), ha establert la massa d'aquest objecte en unes deu vegades la del Sol. No obstant, alguns dels seus registres de lluminositat excedeixen els lÃmits establerts per la fÃsica. El descobriment ha estat publicat avui a la revista Nature.
Manolo CarmonaDivendres, 30 de novembre del 2012Brossa?! Doncs deixa'm dues bosses...En aquest article, el psicòleg ambiental Manolo Carmona ens parla del reciclatge a països com Noruega o Suècia, on reciclen més d'un 90% de la brossa que generen. A Suècia, a més, no tant sols reciclen la brossa, sinó que -a més- produeixen energia a partir d'aquesta. Carmona també parla del concepte "waste=food" creat per Michael Braungart i William McDonough, que elimina el concepte de residu com a tal per a integrar-lo en el tancament de cercle ecològic. Finalment, Carmona introdueix el concepte del comportament proambiental, aquell que fa més probable que un individu o un grup de persones actuïn en favor del medi ambient.
Josep GordiDilluns, 26 de novembre del 2012Les fulles del liquidà mbarAquests dies de tardor, gaudÃem d'un esquitx d'ocres que s'estén pels vessants obacs de les muntanyes aixà com pels jardins i les places de les nostres ciutats. Dins del món urbà hi ha un arbre que en té el cor robat, es tracta del liquidà mbar, el qual al llarg de la tardor ens deixa, en les seves fulles, un reguitzell de coloracions marronoses esplèndides.
Joaquim ElcachoDivendres, 23 de novembre del 2012L'ACCC té més influència a les xarxes socials que la direcció general de RecercaFent servir el sistema Kred d'anà lisi de l'impacte a internet -un dels més fiables de la xarxa-, l'Associació Catalana de Comunicació CientÃfica (ACCC) té més influència a les xarxes socials que la direcció general de Recerca de la Generalitat.
MÃriam ViaplanaDiumenge, 11 de novembre del 2012L'economista Jeremy Rifkin, convidat d'honor al Congrés Mediterrani d' Eficiència Energètica i Smarts Green Cities celebrat a TarragonaL'economista i autor del llibre "La tercera revolució industrial" va ser un dels convidats de luxe del primer congrés sobre ciutats intel·ligents i verdes, celebrat el 7 i 8 de novembre a Tarragona, i va aprofitar de nou aquest escenari per explicar els fonaments de la Tercera Revolució Industrial, la TRI com ell l'anomena, i reiterar la necessitat que els govern i les regions impulsin i liderin aquesta nova revolució ja que si no -diu Rifkin- no hi ha pla per a la propera generació. En el seu darrer llibre "La tercera revolució industrial", aquest economista americà de 66 anys dóna una visió de com podem superar la crisi fent una aposta clara per una economia verda, per una societat on la generació de l'energia provingui de fonts renovables que, en estar a l'abast de tothom, canviaran el model econòmic i generaran una societat horitzontal i distributiva, que vindrà a substituir l'actual model vertical. El nou model de relacions i de societat que preconitza Rifkin, és ecològic, sostenible, i sembla més just tant per les persones com per l'entorn; però sobretot suposa una petita llum al final del túnel, un bri d'esperança enmig d'aquest present devastador.
Jaume GilDissabte, 10 de novembre del 2012FICMA: Una cita imprescindible per alimentar els nostres coneixements i les nostres à nimesAquest novembre es celebra l'edició número dinou del Festival Internacional de Cinema del Medi Ambient de Barcelona, un festival necessari tant en cultura cinematogrà fica com en educació ambiental, i que te uns objectius molts concrets: generar des del cinema un canvi positiu a la societat, i que el terme medi ambient sigui una paraula propera i -sobretot- simpà tica, ja que sempre que es parla de medi ambient es fa en termes negatius associant-ho a problemes , crisis i catà strofes.
L'espectador que entra a les sales del cinema s'adona que ell és la solució al medi ambient, que en les seves mans està la possibilitat de posar fi a tanta problemà tica i, el més important, pren consciència que ell és medi ambient, que forma part de la natura i depèn directament de la terra.
