Diumenge, 11 de novembre del 2012
L'economista Jeremy Rifkin, convidat d'honor al Congrés Mediterrani d' Eficiència Energètica i Smarts Green Cities celebrat a Tarragona
L'economista i autor del llibre "La tercera revolució industrial" va ser un dels convidats de luxe del primer congrés sobre ciutats intel·ligents i verdes, celebrat el 7 i 8 de novembre a Tarragona, i va aprofitar de nou aquest escenari per explicar els fonaments de la Tercera Revolució Industrial, la TRI com ell l'anomena, i reiterar la necessitat que els govern i les regions impulsin i liderin aquesta nova revolució ja que si no -diu Rifkin- no hi ha pla per a la propera generació. En el seu darrer llibre "La tercera revolució industrial", aquest economista americà de 66 anys dóna una visió de com podem superar la crisi fent una aposta clara per una economia verda, per una societat on la generació de l'energia provingui de fonts renovables que, en estar a l'abast de tothom, canviaran el model econòmic i generaran una societat horitzontal i distributiva, que vindrà a substituir l'actual model vertical. El nou model de relacions i de societat que preconitza Rifkin, és ecològic, sostenible, i sembla més just tant per les persones com per l'entorn; però sobretot suposa una petita llum al final del túnel, un bri d'esperança enmig d'aquest present devastador.
En una entrevista feta al Congrés per Jordi Barber i Oriol Bohigas de Catalunya Ràdio, Rifkin diu clarament convençut que "si continuem com ara, els combustibles fòssils seran més cars i estem contribuint al canvi climàtic i a tempestes com la que va castigar Nova York i New Yersey la setmana passada. Si aquesta és la intenció, continuar amb la tecnologia i la infraestructura vella i centralitzada, no hi ha pla per a la pròxima generació. El meu missatge per a qualsevol govern és que és el moment d'anar cap a la Tercera Revolució Industrial".
Per qui no conegui Jeremy Rifkin, li recomano l'entrevista de la contra de La Vanguardia del 4 de maig on, sota el títol "Assistim al naixement d'una nova era"(1), s'expliquen els principals punts en que es basa el capitalisme distributiu, el nou model econòmic i de societat al que, segons Rifkin, arribarem a través de la Tercera Revolució Industrial.
No conec personalment en Rifkin, però el seu llibre "La Tercera Revolució Industrial"(2) em te captivada. El llegeixo i rellegeixo i quan l'acabi del tot, el tornaré a llegir. Per què? Perquè diu allò que necessito sentir -o veure- per continuar endavant: que hi ha camí. Perquè diu allò que m'agrada: que el futur és verd i compartit. Perquè em dóna esperança. I tot i que pugui semblar utòpic i potser un xic aventurat i de ciència ficció, l'intueixo dotat d'un gran i esclafant sentit comú, un sentit -o sentiment- del que la societat actual va força mancada.
Resumint molt, Rifkin parla d'una tercera revolució industrial que, igual que la primera i la segona, ve marcada per un canvi en el model energètic, i en el motor de la societat. Així, si la primera revolució es va basar en la màquina de vapor alimentada pel carbó, i la segona en el motor de combustió interna alimentat pel petroli i els seus derivats, la tercera revolució s'ha de basar en les fonts renovables: el sol, l'aire, l'aigua, la geotèrmia, i en una nova forma tant de generació (més local i a partir de microcentrals generadores) com de distribució d'aquesta energia: una distribució horitzontal i descentralitzada enlloc de la vertical i centralitzada que encara tenim avui.
Per Rifkin, els pilars de la Tercera Revolució Industrial -la TRI- són cinc i s'han d'aixecar de forma simultània: 1) la transició cap a l'energia renovable, 2) la transformació dels edificis en microcentrals elèctriques que generin, recullin i reaprofitin in situ les energies renovables, 3) el desplegament de la tecnologia del hidrogen i d'altres sistemes d'emmagatzematge energètic en els edificis i en les xarxes d'infraestructures, per acumular energies renovables que són de flux intermitent, 4) l'ús de la tecnologia d'Internet per transformar la xarxa elèctrica en una "interxarxa" d'energia compartida que funcioni exactament igual que Internet (milions d'edificis podran generar localment -in situ- petites quantitats d'energia i podran vendre els excedents que reingressin a la xarxa, compartint aquesta electricitat amb els seus veïns), 5) la transició de l'actual flota de transports cap a vehicles de motor elèctric amb alimentació de xarxa i/o amb piles de combustible, capaç de comprar i vendre electricitat dins d'una xarxa elèctrica interactiva i intel•ligent.(3)
I encara hi ha una altra cosa: Tot i que Rifkin defensa els Indignats i els moviments socials com a revulsiu necessari per a la nova revolució, reconeix i reclama que la Tercera Revolució Industrial sigui, com va ser la primera i la segona, liderada des de la classe política, en tant que aquesta té la capacitat de fer lleis i de dotar de diner públic les accions previstes per les lleis.
Tot i que aquest article pugui semblar una apologia de la Tercera Revolució Industrial, només pretén ser una lot amb el focus orientat a explorar possibles camins més verds, més universals i més sostenibles. Camins que, de fet, països com Alemanya venen explorant des de fa anys amb models com el barri sostenible de Vauman a Freiburg, que va sorgir a principis dels anys noranta del sègle XX, precisament com a resposta a l'oposició ciutadana a la construcció d'una nova central nuclear a la zona.
-------------------
(1) Sanchís, Ima. Jeremy Rifkin:"Assistim al naixement d'una nova era" La Contra de La Vanguardia, 4-5-2012
(2) Rifkin, Jeremy. La Tercera Revolución Industrial. Cómo el poder lateral está transformando la energia, la economia y el mundo. Paidós. Estado y Sociedad. 2011
(3) Rifkin, J. La Tercera Revolución Industrial. (p.60) Paidós. Estado y Sociedad. 2011
Comparteix aquest article
