Albert Vilalta, conseller de Medi Ambient del 1991 al 1996Divendres, 15 de novembre del 2013Com es va iniciar la polÃtica del primer departament de medi ambient del govern de CatalunyaLa Generalitat de Catalunya no es un conseqüència de cap "Constitución", és hereva i continuació de l'anterior de l'època republicana i va ser recuperada amb el seu president Tarradellas a l'exili. Amb ella es va recuperar també l'esperit de defensa dels nostres valors i patrimoni cultural i ambiental arrelats en el govern català de sempre. No estranyi doncs la creació pel nou govern català , del primer departament de medi ambient, el 1991, que s'havia d'ocupar d'un tema tant propi. 
Pol AnsóDimecres, 6 de novembre del 2013Expectatives i dubtes de la certificació energètica d'edificisUn any complet impartint cursos a arquitectes i enginyers arreu del territori m'han permès constatar que els seus neguits sobre les finalitats de la llei, de moment, són una realitat. I és que malgrat que ja fa tres mesos des de la seva aplicació, per diverses raons que ara abordaré, sembla que ens trobem davant d'un procés burocrà tic més, sense aplicació prà ctica en la rehabilitació energètica de l'ineficient estoc d'edificis del paÃs.
Josep GordiDijous, 31 d'octubre del 2013El valor dels boscos i camins periurbans Fa uns dies vaig tenir la fortuna d'escoltar de la mà de Pere Vidal, arquitecte i tècnic de l'Ajuntament de Sabadell, les lÃnies mestres de l'Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell. De la seva exposició van sorprendre'm, positivament, dos fets: el plantejament del procés de participació i l'abast del document. Pel fa a la participació, cal assenyalar que aquesta s'ha endegat a nivell d'avantprojecte i, en conseqüència, les discussions i les converses amb tots els agents socials seran un element clau per decidir si el projecte segueix endavant i quina serà la seva versió definitiva. Per tant, la participació deixar de ser un trà mit i es converteix en una etapa clau de tot el procés de redacció del pla urbanÃstic. D'aquesta forma es trenca amb el clà ssic procés de tramitació, on l'element clau de qualsevol document urbanÃstic és el seu vistiplau polÃtic i la participació ciutadana s'esdevé un simple trà mit o la darrera etapa a cobrir. 
Miquel Mir i GualDimecres, 4 de setembre del 2013Les conseqüències d'una mala planificació ambiental: el cas dels incendis forestals a MallorcaL'illa de Mallorca enguany ha estat tristament castigada per dos grans incendis, els quals a part del mal sentimental i emocional per aquells qui estimem el medi, no han mirat prim vers al valor ecològic present en ambdues zones. El primer d'ells, a Andratx, iniciat el 26 de juliol i amb una superfÃcie cremada 2.235 ha, i el segon, pocs dies després, a la zona d'Artà , amb 480 ha calcinades. El caprici de l'estiu mallorquÃ, amb termòmetres alts, condicions de sequera notables, i unes condicions de vent favorables per a la propagació de les flames va fer que l'illa es cremés a marxes forçades, en alguns casos en detriment de zones altament riques des del punt de vista geo-ambiental. No obstant, ara, el mal ja està fet. Cap pensar doncs en el futur, i perquè no dir-ho, potser reflexionar també sobre si les accions al passat foren o no les correctes. Plataforma AIGUA ÉS VIDADilluns, 26 d'agost del 2013Carta oberta de la Plataforma AIGUA ÉS VIDA al President, al Govern i al Parlament de Catalunya Molt Honorable President, Honorables Conselleres i Consellers del Govern, Il·lustres diputades i diputats del Parlament de Catalunya, Coneixedors que el pròxim dia 29 d'agost la Diputació Permanent del Parlament celebrarà una sessió per tractar la crisi oberta arran de la privatització de l'empresa pública d'abastament en alta Aigües Ter-Llobregat (ATL), la Plataforma "Aigua és Vida", vol fer-vos arribar les reflexions següents.
Joaquim ElcachoDilluns, 5 d'agost del 2013Armes naturals per combatre les plaguesLa quÃmica moderna ha aconseguit grans èxits en la lluita contra les plagues d'insectes que afecten els cultius. Sense negar aquest mèrit, també és cert que la utilització massiva, indiscriminada o inadequada d'alguns productes quÃmics de sÃntesi ha provocat problemes en el medi ambient fins i tot pitjors dels que es pretenia solucionar. L'agricultura actual no pot renunciar completament a la utilització de productes quÃmics però, en canvi, sà que pot substituir les substà ncies menys segures per altres d'origen natural, en principi més respectuoses amb el medi ambient. Futureco, una empresa de base tecnològica amb seu a Olèrdola, registra a la Unió Europea un insecticida basat en un principi actiu d?origen natural.
Ignasi Puig VentosaDijous, 1 d'agost del 2013TÃmids progressos en matèria de fiscalitat ambientalEl passat 28 de juny el Consell de Ministres va aprovar el "Proyecto de Ley por el que se establecen determinadas medidas en materia de fiscalidad medioambiental y se adoptan otras medidas tributarias y financieras", que actualment s'està tramitant al Congrés dels Diputats pel procediment d'urgència (http://ves.cat/hiKb, art. 5).
Malgrat el seu tÃtol, en matèria de fiscalitat ambiental el Projecte de Llei contempla únicament un impost nou: l'Impost sobre Gasos Fluorats d'Efecte Hivernacle. Benvingut sigui un impost sobre aquesta matèria i, sobretot, benvingut sigui el que gairebé podriem denominar com el bateig de l'Estat espanyol en matèria de fiscalitat ambiental.
Miquel Mir i Gual Dimecres, 24 de juliol del 2013Joves investigadors: guiats de cap a l'exili professionalÉs obvi que no passaré a la memòria eterna si ara, als dies que ens assetgen, m'atreveixo a escriure que les coses no van bé, que el dia a dia és fa difÃcil per a molta gent i, que per a d'altres, de cada cop més, el panorama és tant puta com trist. No és tampoc el primer pic que en faig dos cèntims de referència, ni tampoc el primer que dóna percepcions subjectives sobre el desesperançador camà que ens fan seguir. El fet és que la cosa no és puntual, ni sembla que tampoc sigui efÃmera. De cada vegada en són més els sectors i col·lectius que es troben immersos dins condicions decadents, no tan sols ja a nivell laboral ni professional, sinó el que és més trist, també a nivell humà .
MÃriam BelloDivendres, 12 de juliol del 2013Cases de palla, autoconstrucció i sostenibilitatQui no ha sentit mai el conte dels tres porquets? El més petit (i més gandul) va construir una casa de palla que a la primera bufada del llop va desaparèixer. Doncs bé, res més allunyat de la realitat: la palla pot ser un excel·lent material de construcció amb unes caracterÃstiques molt interessants.
És un material natural, abundant i ecològic, que proporciona un bon confort tèrmic i que permet l'autoconstrucció per la seva senzilla utilització. Es va començar a utilitzar fa uns 140 anys a Nebraska, Estats Units, quan els colons la van emprar per a la construcció dels seus habitatges davant l'escassetat d'altres materials. 
Mireia BoyaDimecres, 26 de juny del 2013Planificar el riscEl primer dia passes por i intentes salvar coses i a tu mateixa. El segon dia ets conscient de les destrosses, et sents orfe perquè cap mitjà de comunicació parla del teu poble i et poses a netejar ajudada per una mobilització ciutadana espectacular i sense precedents dels veïns i veïnes de Les. Sou uns i unes cracs i estaré eternament agraïda per la vostra ajuda. El quart dia, amb el fang que t'ha penetrat a l'ADN i una història per explicar al néts, ja has sentit prou tonteries de polÃtics i pseudo-experts amb corbata i arriba el moment de, amb el cap fred, rajar.
Els aiguats de la Vall d'Aran no es podien evitar perquè no podem controlar la natura, però les destrosses que han fet si que es podrien haver evitat. Com? Planificació territorial estratègica que incorpori el risc real en la presa de decisions i disseny dels usos en les zones d'influència dels cursos fluvials, en aquest cas la Garona.
