La candidatura d'Ascó per acollir el magatzem de residus nuclears d'Espanya (MTC), ha aixecat de nou la caixa dels trons de les nuclears, i ha retornat a la opinió pública un debat que, tot i que sempre s'ha mantingut latent, quan el sentim amb aquesta força ens transporta als anys 70.
NUCLEARS? NO GRÀCIES. Ho recordeu?
Aleshores el debat no va aturar les nuclears, i ara, 30 anys després, tenim el problema d'emmagatzemar els residus que han generat aquestes nuclears. El debat, de nou, està servit.

Professor Llebot, quina és la principal font de l'energia que consumim a Catalunya?
Quan parlem d'energia hem de distingir entre energia primària, energia final i energia elèctrica.
L'energia primària és, en brut, allò que captem o que comprem, aquella energia que obtenim a partir de petroli, de combustible nuclear, de gas o de renovables. En aquest sentit, la primera font d'energia que utilitzem a Catalunya és el petroli. El 50% de l'energia primària de Catalunya prové del petroli, el 20% del combustible nuclear, el 25% de gas i el 5% restant prové en la seva majoria de fonts renovables i en un percentatge molt petit del carbó.
Si parlem d'energia final, que és la que finalment gastem, els percentatges són força similars: un 50% de petroli, pensem que amb el petroli ens movem; un 22% de gas; i 25% d'energia elèctrica. Per tant, torna a ser el petroli la gran font de l'energia que consumim.
I si parlem ja de totes les activitats que nosaltres fem i dels tots els nostres usos de l'energia, tenim que el 25% és energia elèctrica, i d'aquesta, gairebé la meitat es produeix a partir de les centrals nuclears.

A Catalunya, i a partir de les dades de l' Institut Català de l'Energia de l'any 2007, un 47% de l'energia elèctrica és d'origen nuclear; entre el 25 i el 37% prové del gas; un 8% -variable segons la pluviometria de l'any- és de producció hidràulica, a partir de les preses que tenim al Pirineu; i la resta, aproximadament entre 6 i un 8% prové de les renovables, un percentatge realment petit. Probablement la que prové de l'energia nuclear és la més constant.

Professor, ens agradaria que ens fes una mica una classe sobre les centrals nuclears. Sabem que són instal·lacions generadores d'energia a partir de la fissió atòmica, és a dir, de la divisió de nuclis atòmics. Però això què vol dir exactament i per què serveix? Quina relació directe té amb la nostra vida quotidiana?

Totes les centrals tradicionals es basen en el principi d'escalfar l'aigua, fer-la bullir, fer-la evaporar i que aquest vapor, que va a pressió, passi per unes turbines, les faci girar i que aquestes turbines generin energia elèctrica. Aquest és el principi.

D' on traiem l'energia perquè es faci aquest vapor d'aigua?
Doncs en el cas de les centrals de gas, cremant gas; en el cas de les centrals de carbó, cremant carbó; en el cas de les centrals que funcionen amb gasoil, cremant fuel...

En el cas de les centrals nuclears ja no es crema res, sinó que s'aprofita una reacció nuclear, que de manera espontània ja es produeix a la natura. I és que el nucli d'un determinat element es divideix i allibera energia. Això és el que s'anomena la radioactivitat natural. La natura n'està plena i la vida s'ha desenvolupat en el context de la radioactivitat natural. Durant la primera meitat del segle XX es va descobrir que hi ha uns determinats elements, el més conegut l'urani , que té un determinat isòtop, que te aquesta propietat també i que, a més a més, quan l'incideix una partícula, un neutró, aquest procés espontani es provoca.

Les centrals són laboratoris on es provoquen aquestes reaccions?
Les centrals nuclears tenen un combustible que és urani, i que te una petita fracció, (petita però suficientment gran) d'aquest isòtop d'urani que es fracciona i que al fraccionar-se es fissiona i allibera una energia que, mitjançant una tecnologia complexa, s'aprofita per fer evaporar l'aigua, i per produir finalment l'energia elèctrica.

En llenguatge casolà podríem dir que el combustible que utilitzen les centrals nuclears és l'urani?
Sí. El combustible és l'urani.
A la natura, material d'urani n'hi ha... hi ha mines d'urani, però el que trobem és que aquest urani és de l'isòtop 238, pràcticament inert, i que te una fracció molt petita -de l'ordre del 0,7%- d'urani de l'isòtop 235 que és el que després s'utilitza com a combustible a les centrals nuclears. I perquè aquest urani mineral pugui formar part del combustible de les centrals s'ha d'enriquir, és a dir, s'ha d'augmentar la proporció d'urani fissionable respecte a l'altre. Per tant, el combustible d'una central nuclear és urani com el que es troba a la natura, però amb la diferència que la quantitat d'urani fissionable (el 235) és més gran que el que es troba a la natura.
En tant que l' urani s'extreu de mines, estem parlant d'un combustible mineral, però també limitat...
Es clar, tots els recursos s'esgoten. El que no s'acaba és la llum del Sol, bé s'acabarà amb una escala de temps de l'univers... En qualsevol cas l'urani no és un recurs renovable...

I tot aquest procés de l'urani enriquit que es fissiona per produir electricitat, quina relació directe té amb la nostra vida quotidiana?
Que ens produeix una quantitat d'energia d'una manera molt constant. Si mirem les dades de les centrals nuclears espanyoles, veurem que de tota la capacitat nuclear instal·lada a Espanya durant un any, s'ha utilitzat en generar energia elèctrica el 86,91%. Vol dir que només "s'ha perdut" un 13% de la capacitat anual de generar energia. Una de les virtuts de la centrals nuclears, però també un dels seus grans problemes, és que funcionen d'una manera molt regular. Les centrals nuclears no es poden connectar i desconnectar com s'encén i apaga un endoll.

Quin risc hi ha davant una central nuclear?
No cal que ho expliqui. Tots en som coneixedors. A nivell internacional hi ha hagut dos grans problemes: un a Harrisburg als EEUU, i l'altre a Chernóbil, a Rússia. Són esfereïdores les imatges que venen d'aleshores. I, a més, recordem que quan va passar l'accident de Chernobil no només es va veure afectada l'àrea de Chernobil sinó que les conseqüències, més fortes o més febles, es van veure repartides per tota Europa. Són fenòmens de grans abast. I aquesta és la por o la característica que posa un rics afegit a les centrals nuclears.

Dit això, i tot i que pugui semblar una obvietat, quins riscos suposa per un territori tenir una central nuclear a prop, tot i que no hi hagi cap accident?
En un lloc on hi ha hagut una nuclear, per exemple pensem que aquí a Catalunya tenim el grup de Vandellós I, que tot i que ja no funciona i s'està desmantellant, allò continua allà per sempre més. Dic per sempre més en una escala humana, eh? La radioactivitat, que és el residu que queda després que els nuclis aquests s'hagin fissionat, és una radioactivitat que es diu de llarg abast perquè es manté, la que és de curta durada, durant centenars d'anys, i l'altra durant milers d'anys. A més, les instal·lacions queden per sempre més amb aquesta característica radioactiva. Aquest és, podríem dir, el risc d'una instal·lació nuclear.

Parlem ara dels residus... Què són exactament els residus nuclears i quins riscos suposa, des del punt de vista científic, tenir-los magatzemats?
Els riscos són els mateixos que l'ús de l'energia nuclear que tenim ara. Jo no li veig riscos addicionals.
Si parlem del cas específic del magatzem de residus al qual opta la localitat d'Ascó, hem de dir que no és un entorn operacional des del punt de vista d'extreure energia. Els riscos que hi pugui haver no són comparables amb els riscos d'una instal·lació nuclear com les dues centrals que hi ha a Ascó. Entenc que els riscos són menors, des del punt de vista operacional, de la. gestió de la radioactivitat. Aquests residus, que essencialment són molt semblants, des de l'aspecte físic són gairebé idèntics al combustible original. L'únic que ha canviat és en la seva característica d'urani 235, que en principi és un producte que ha desaparegut perquè s'ha trencat, s'ha fissionat... Hi ha tècniques de reutilització de part dels combustibles que s'estan investigant, però que certament en aquest moment el que es fa és guardar-los, intentar actuar amb la màxima seguretat per tal que no hi hagi fuites d'aquesta radioactivitat. Pensem que una de les característiques tant de les centrals com del magatzem és que la indústria nuclear i tota la tecnologia nuclear s'ha de dotar de tants mecanismes de seguretat (tot i amb això ja hem vist el que ha passat en alguns casos...) que fa que sigui una tecnologia extraordinàriament cara. Quan es construeix una central nuclear (ara ni al nostre país ni pràcticament a tot Europa no se n'està construint cap, se n'està fent una a Finlàndia...) el procés de construcció d'una central és molt llarg, amb una gran inversió de capital perquè es necessiten moltes i moltes mesures duplicades de seguretat , perquè qualsevol incident que hi hagi pot arribar a ser perillós per la radioactivitat. Perquè a més a més, la radioactivitat és una cosa que no es veu, que no es nota fins que ja t'ha fet mal. I això encareix tota la tecnologia per a l'energia nuclear.

Si una part dels diners que s'aboquen a la construcció d'instal·lacions lligades a l'energia nuclear s'invertissin en investigació i construcció d'altres models energètics, podríem eliminar l'energia nuclear?
No és clar ni segur, però les inversions en recerca energètica són de les inversions més rendibles per a un país. Un exemple del progrés que les inversions en recerca produeixen és la recerca en sistemes d'emmagatzematge d'energia: les bateries. Pensem en sistemes molt quotidians, els telèfons mòbils o els ordinadors portàtils, com han augmentat les seves prestacions i cada vegada cal recargar-los amb menys freqüència.

Parlem ara del magatzem temporal centralitzat (MTC o ATC, en castellà). Què vol dir "temporal" en aquest cas? Algunes informacions, com les que cita el llibre "El viratge nuclear" de Marcel Coderch parlen de 240.000 anys de vida dels residus nuclears...
Es diu magatzem "temporal" perquè tot i que es preveu que pot durar 100 anys, el govern ha estipulat que durarà 60 anys... I després d'això, no vol dir que els residus ja no siguin perillosos, sinó que s'hauran d'enterrar en un jaciment geològic que les generacions que vindran, i que aleshores estaran gestionant el país, hauran de localitzar. Per això se li diu temporal... com són temporals les piscines que actualment guarden els residus a les mateixes centrals i que són instal·lacions molt més "rudimentàries", tot i que eficients, però és un mecanisme de submergir el residu nuclear en aigua. L'aigua refrigera i al mateix temps apantalla la radioactivitat. El magatzem nuclear és el segon estadi abans d'un dipòsit definitiu que en principi hauria de ser un dipòsit geològic, és a dir, enterrat a certa profunditat i no sabem encara ben be com...

Però això no ve a ser una mica la política de "l'anar tirant" i més endavant ja veurem què fem?
Justament. De fet, aquests dies s'ha dit que amb el tema del magatzem nuclear, es tornava a replantejar el debat nuclear. La meva opinió personal és que no, que parlar del magatzem no reobre el debat nuclear, sinó que mostra una de les conseqüències de l'opció nuclear que es va prendre fa 30-35 anys. El magatzem és una conseqüència d'allò, i per tant ens pot ajudar a reflexionar sobre les conseqüències que eventualment tindria una postura de dir, doncs d'acord, tornem a introduir l'energia nuclear a Catalunya. Vol dir que estaríem tornant a obrir aquest període per una qüestió de gestió de residus que no tenim de cap manera resolta. Jo crec que això ho hem de veure com a conseqüència d'aquelles decisions i exemplificant que avui en dia no es pot dir que l'energia nuclear des del punt de vista tecnològic tingui totes les seves fases d'ús i de què passa quan s'acaba, resoltes.

A banda de la construcció d'un cementiri nuclear per assumir, de forma coherent, les conseqüències d'aquest sistema energètic, podríem avui dir no a les nuclears? Quines energies alternatives, netes i renovables podrien substituir l'energia nuclear?
Les energies renovables ara per ara no crec que estiguin en condicions d'aportar tota l'energia que necessita el país.

Però si fa 30 anys ens haguéssim posat a investigar, estaríem en un altre estadi?
No ho se, perquè la investigació no sempre té una relació directe amb el temps i amb els diners que s'hi aboca.
És veritat que les energies renovables han tingut, no només un gran progrés sinó que han millorat molt, no només tecnològicament, sinó també des del punt de vista de preus perquè també hem de tenir en compte que l'energia te un preu... I això no és banal perquè el preu de l'energia configura la competitivitat industrial, i per tant econòmica, d'un país. D'aquí venen també les qüestions dels models energètics... I les renovables que fins fa un temps, i encara ara, no podien funcionar sense un sistema d'ajuts dels estats, estan tendint ja a rebre quantitats petites d'ajuts perquè l'energia eòlica en un termini de temps relativament curt serà plenament competitiva, per substituir part de l'energia que podrien deixar de generar les centrals nuclears. Però tots sabem també les dificultats que hi ha per instal·lar molins o aerogeneradors...

De tota manera, crec que solució única no n'hi ha. Hi ha solucions diverses ... Hem d'estalviar energia. Podem aconseguir fer les mateixes coses amb menys energia. És el moment de l'eficiència. Això no construeix cap central, només cal deixar de necessitar algunes coses. Hem d'apropar l'energia als llocs on es consumeix perquè si apropem la generació de l'energia als llocs de consum estem reduint les despeses de transport. Amb això podríem anar aconseguint que la nostra societat anés progressant, anés mantenint, com a mínim, el consum d'energia, i poguéssim anar prescindint d'aquestes instal·lacions nuclears perquè n'haurem de prescindir quan s'esgoti la seva vida útil, sense necessitat que això contribueixi a cap impacte ambiental de centrals de combustibles fòssils que ens arregli una cosa però ens en produeixi una altra.