"La Mar", amb una potència de producció d'energia eòlica de 32 MW generada per 8 molins de 4 MW, era el més petit dels quatre fragments en els que la multinacional portuguesa va subdividir aquest "monstre eòlic" de 168 MW per omplir d'acer i formigó un dels pocs reductes entre el Baix Camp i la Ribera d'Ebre que encara conserva uns valors naturals dignes de protecció i un paisatge quasi verge.

Cal advertir que aquesta macro-central eòlica anava situada dins un queixal de la Xarxa Natura 2000 que en el seu dia va quedar sense protecció per interessos merament especulatius (a major potencial eòlic, majors beneficis per als promotors). La raó de dividir aquest gran projecte en quatre unitats només obeeix a un interès dolós d'EdP per aprofitar el marge competencial entre l'Estat i la Generalitat, que en el cas de projectes amb potència inferior a 50 MW pot "colar-se" dins de la tramitació autonòmica, que ha estat pactada descaradament entre el Govern de Catalunya i el lobby del vent amb l'aprovació del Decret Llei 6/2019. Ells principals avantatges de la tramitació autonòmica vers la estatal és que s'escurcen considerablement els tempos i que no es tenen en compte els impactes conjunts dels quatre projectes perquè l'avaluació ambiental es fa individualment.

Pensem, i així ho hem expressat des de GEPEC-EdC durant la fase de consultes d'aquest i altres "clústers eòlics", que la fragmentació en projectes més petits es fa en frau de Llei, vulnerant les competències de la Llei d'Avaluació Ambiental 21/2013, d'àmbit estatal, i altres preceptes legals com la "identitat substancial" i l'"acumulació" que obliga a l'administració a tramitar conjuntament aquells projectes que tenen una "connexió íntima", com el fet de compartir la mateixa línia d'evacuació, les mateixes subestacions, i el fet d'haver-se tramitat conjuntament en temps i forma per part del mateix promotor.

Per tot plegat, felicitem al Departament de Territori per haver fet correctament la seva feina i desitgem que el Govern de Catalunya (en especial els senyors Aragonès i Calvet, i la senyora Chacón) vagi entenent que la transició energètica no es pot fer d'esquenes a la ciutadania i a cop de Decret. Aprofitem per recordar a futurs especuladors i amics de l'expropiació que el clúster eòlic de Naturgy a la zona també va fracassar estrepitosament i es van descartar Tivissa I i Tivissa II.

Eòlica sí, però en sòl industrial, periurbà o dins d'infraestructures viàries.