Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Hàbits

Dijous, 7 d'octubre del 2010

Les vitamines del grup B en el tractament de les malalties neurodegeneratives

Després d'un assaig clínic de dos anys de durada dut a terme per científics de la universitat d'Òxford, els resultats apunten que la complementació amb vitamines del grup B disminuiria la velocitat del progrés de malalties com l'Alzheimer i altres tipus de demència.
Es tracta de l'assaig de durada més llarga sobre els efectes de la vitamina B en el deteriorament cognitiu lleu, i tot i que cal realitzar més assaigs i a gran escala, per tal de confirmar la seguretat i efectivitat de les vitamines del grup B en la prevenció de les malalties neurodegeneratives, membres que han participat en l'assaig realitzat asseguren que es tracta d'un resultat molt superior al que havien previst.

Durant l'assaig es va treballar amb 168 voluntaris amb deteriorament cognitiu lleu, dels quals a un grup se'ls va administrar una píndola amb vitamina B12, àcid fòlic i vitamina B6, en quantitats molt superiors a les indicades nutricionalment. És a dir, estem parlant d'una intervenció farmacològica, no vitamínica (o dietètica). És el que s'anomena Nutrició Ortomolecular, una teràpia que supera les dosis de biomolècules, com vitamines i minerals, per damunt de les indicades per cobrir les necessitats nutricionals bàsiques, amb la finalitat de tractar determinades malalties. A l'altre grup se li va administrar una píndola placebo.

L'àcid fòlic i la vitamina B12 intervenen en la disminució dels nivells d'Homocisteïna en sang, un aminoàcid que augmenta el factor de risc cardiovascular, així com el factor de risc per a malalties neurodegeneratives

I en relació a aquestes dues, i a la salut del sistema nerviós, cal tenir present també la vitamina B6, ja que permet una millor absorció intestinal de la vitamina B12 i intervé en la formació de mielina, la substància que aïlla les fibres que transmeten l'impuls nerviós entre neurones.

L'àcid fòlic es troba al fetge, als vegetals de fulla, als cereals integrals i al llevat de cervesa. Les seves necessitats per a un adult són de 200 µgr, necessitats que es dupliquen durant la gestació, donat el seu important paper en la formació del tub neuronal.

La vitamina B12 es troba només en aliments d'origen animal, per això és tan important que persones que realitzen una alimentació vegana busquin alternatives per tal d'ingerir aquesta vitamina. Les necessitats per a un adult són de 2 µgr.

La vitamina B6 es troba en cereals integrals, llevat de cervesa, fruits secs, fetge, i en menor quantitat en algunes fruites com el plàtan. Les necessitats per a un adult són de 1,8 mg.

Altres nutrients importants en la prevenció de malalties neurodegeneratives


Existeixen altres elements que influeixen d'alguna manera tot augmentant o disminuint el risc de patir malalties neurodegeneratives, així com frenant el progrés d'aquestes malalties.

En quant a la nutrició, cal tenir en compte altres nutrients també relacionat amb la salut del sistema nerviós.

És el cas, per una banda, de la vitamina E. Aquesta vitamina protegeix les membranes cel·lulars, i entre elles, les membranes de les neurones. La trobem a les olives i a l'oli d'oliva verge extra, a les llavors oleaginoses com les pipes i l'oli de girasol verge (no obtingut per refinat), als fruits secs i al germen dels cereals (per tant als cereals complets).

Per altra banda cal fer també especial menció als àcids grassos essencials, és a dir, els àcids grassos poliinsaturats omega 3 i omega 6. Ambdós contribueixen a la recuperació de la mielina, i la seva carència afavoreix la pèrdua d'aquesta substància (s'han detectat nivells baixos d'aquests àcids grassos en persones que pateixen algun tipus de malaltia neurodegenerativa).

És evident, doncs, i com sempre volem fer palès, que un sol aliment, un sol element de la nostra alimentació, no és determinant per a l'aparició o evolució d'una malaltia. El nostre millor aliat és el conjunt de l'alimentació saludable acompanyada d'uns hàbits de vida també saludables, com ara la pràctica regular d'esport.

Igualment cal tenir present que aquest assaig s'ha fet utilitzant un tipus de teràpia anomenada Nutrició Ortomolecular, que en cap cas s'ha de dur a terme sense la prescripció i el seguiment d'un professional.
Article: Rosa Maria Espinosa
Font: Responsable Tècnica de Menjasa

Comparteix aquest article

Eco PDF e-mail Twitter Facebook