Catalunya ha estat pionera en la reducció de les bosses de plàstic d’un sol ús a través de l’anomenat Pacte per la bossa, promogut pel Govern de la Generalitat, d’acord amb els distribuïdors i els fabricants. L’any 2007, cada català va fer servir 327 bosses d’un sòl ús de plàstic.

També en aplicació d’aquesta normativa europea, des d'aquest dissabte compreses i tampons higiènics, tovalloletes humides, cigarretes amb filtres de plàstic i gots per a begudes han d’indicar en el seu envàs les opcions adequades de gestió dels residus del producte i l’impacte mediambiental consegüent si es fan servir els mitjans inadequats per la seva eliminació.

Els productes subjectes a prohibició que ja estan en els comerços es poden vendre fins a exhaurir-ne existències, però a partir de demà el fabricant o importador no en pot fer reposicions.

El nou Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural  ja treballa en el desenvolupament de dos avantprojectes de llei per minimitzar la producció de residus i impulsar l’economia circular.

El primer dels textos es convertirà en la llei d’embalatges de Catalunya. Serà una norma adreçada a la indústria, per evitar els embalatges excessius i els envasos que, després d’un sol ús, es converteixen automàticament en un residu. La norma estimularà els envasos retornables; perquè el plàstic, l’alumini i el vidre tinguin una vida molt més llarga. La segona, serà la futura llei de residus, que regularà la gestió pública de la brossa. Un dels reptes d’aquesta llei és convertir la fracció orgànica en un actiu, en lloc d’una nosa, amb una nova estratègia d’aprofitament.

Aquesta nova llei de residus també inclourà el desenvolupament de la directiva europea de plàstics que entra en vigor demà. L’adaptació catalana se cenyirà a la normativa europea pel que fa a la prohibició de la venda de productes de plàstic d’un sol ús i el seu etiquetatge, però anirà una mica més enllà en altres aspectes, com és el cas els plàstics oxodegradables, dels quals s’està estudiant la prohibició absoluta.

Els plàstics oxodegradables són un material que es degrada en aparença, però en persisteixen petites partícules en suspensió. Aquestes  partícules son nocives per la salut i contaminen el medi ambient.

Més del 80% de les deixalles marines són de plàstic

Els productes de plàstic d’un sol ús es fan servir només una vegada, molts cops per un període de temps curt, i es llencen a les escombraries. Per això, és més probable que acabin anant a parar a mar que els productes reutilitzables. El plàstic s’acumula als oceans, als mars i a les platges de la UE i d’arreu del món. En els últims 50 anys, s’han documentat a tot el món prop de 500 casos de dofins i balenes que havien ingerit residus d’origen humà, la meitat dels quals eren plàstics.

 

Són molts els projectes de sensibilització que lidera la Generalitat a través de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), l’Agència Catalana de l’Aigua i la Direcció General de Pesca en col·laboració amb entitats ambientalistes i ciutadanes i el sector pesquer. En l’àmbit marí, projectes com ara Mar Viva-Upcycling The Oceans o Pesca Neta han aconseguit recuperar deixalles marines i obtenir dades sobre els seus orígens per prevenir-ne l’entrada a mar. Mitjançant Pesca Neta i amb la col·laboració de confraries de pescadors catalanes per lluitar contra la problemàtica del plàstic, l’any 2020 360 embarcacions que s’hi havien adherit van recollir uns 45.000 kg de residus. Principalment, han recollit plàstics d’ús quotidià com ara bosses, ampolles i llaunes, però també per exemple un motor, i fins i tot han trobat una ampolla de l’any 1992, fet que demostra la resiliència d’aquest material a mar. Pel que fa a MAR VIVA, la recollida feta als 14 ports de titularitat de la Generalitat l’any 2020 va aplegar 84.730 kg de residus, dels quals més del 80% eren plàstics.

Els plàstics són residus no reciclables que es llencen al vàter o s’abandonen als carrers dels nostres pobles i ciutats, als vorals de les carreteres, als espais naturals i a llocs molt freqüentats com ara rieres i capçaleres dels rius, i els cursos d’aigua transporten els plàstics que generem a la sorra de la platja o a mar i acaben al fons marí. Tot allò que no gestionem com cal acaba arribant indefectiblement a mar, sigui directament (per l’acció antròpica) o indirectament (a causa de les condicions climàtiques).

Article: MónSOStenible
Font: Gencat