Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 17 de gener del 2024

Matolls i pastures capturen un 35% menys de CO2 quan la sequera és extrema

La revista PNAS publica aquest mes de gener una recerca que revela que la capacitat dels matolls i prats d'emmagatzemar CO? es redueix un 35% davant una sequera extrema, un percentatge superior al que s?havia estimat fins ara. Així mateix, l'estudi, en el que ha participat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF, amb seu a la Universitat Autònoma de Barcelona, també conclou que durant aquesta mena de sequeres es frena un 60% més el creixement de les plantes en comparació amb les sequeres menys greus, que són les que s'han experimentat històricament amb més freqüència,
L'estudi revela que les sequeres curtes (d'un any o menys) i extremes tenen conseqüències més greus del que es creia fins ara en els prats i matolls de tot el món. La recerca també alerta que els ecosistemes més vulnerables són els més secs i els que contenen menys riquesa d'espècies vegetals

"Aquest índex de creixement és una dada clau que indica l'estat de salut dels ecosistemes i que està relacionat amb la capacitat de capturar CO?", explica Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i un dels autors de l'estudi. Atès que aquests ecosistemes cobreixen entre un 30 i 40% del planeta i emmagatzemen més del 30% de les reserves mundials de carboni, "és crucial calcular amb exactitud com afectaran les sequeres del futur a aquests embornals de carboni", afegeix Peñuelas.

Les sequeres extremes comporten una escassetat continuada de pluja i, encara que normalment duren menys d'un any

Segons els autors de l'estudi, publicat el 8 de gener a PNAS, l'impacte d'aquestes sequeres pot ser devastador. "Històricament, ocorrien una vegada cada cent anys, però, amb el canvi climàtic, s'estima que podrien arribar a produir cada 2-5 anys", alerten els autors.

L'Experiment Internacional sobre Sequera

Per a descobrir-lo, l'equip de recerca crea el que van batejar com l'Experiment Internacional sobre Sequera (International Drought Experiment). Un experiment en 100 llocs de sis continents, que inclouen característiques climàtiques, de sòl i d'espècies diferents. En 44 llocs van recrear una sequera extrema durant almenys una estació de creixement completa. En 56 llocs van aplicar una sequera menys greu.

Després d'un any, van analitzar la pèrdua de l'índex de creixement, anomenat ‘producció primària neta aèria (PPNA)'. Els resultats van demostrar que, amb un sol any de sequera extrema, "se superava amb escreix les pèrdues registrades anteriorment en pasturatges i matolls", explica la primera autora de l'estudi, Melinda Smith, professora del Departament de Biologia de Colorado State University. En concret, van detectar que era 1,8 vegades major en el cas dels matolls i un 1,5 en el dels prats, en comparació amb el que es creia fins ara, "és a dir, pràcticament el doble del que s'havia estimat", comenta Peñuelas.

Les zones més vulnerables a les sequeres del futur

Les dades també apunten al fet que no tots els punts geogràfics responen igual a la sequera. Els més vulnerables són els ecosistemes més secs. També aquells amb menys riquesa d'espècies vegetals són menys resilients. "Observem que zones que tenen un clima més sec, com alguns països del Mediterrani, es veuran més afectats", adverteix Peñuelas.

L'article l'han liderat investigadors de Colorado State University i hi han participat més de 170 autors representants d'institucions de tot el món, entre ells Josep Peñuelas, investigador del CSIC en el CREAF i Romà Ogaya, investigador del CREAF.



 

Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook