Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Divendres, 17 de novembre del 2023

Sequera històrica a Catalunya per la situació crítica dels embassaments de les conques internes

Els embassaments de les conques internes de Catalunya es troben en mínims històrics a causa de la sequera més greu que està patint el país des que es tenen registres. El pantà Darnius Boadella es troba ja en emergència i es troba al 14,5% de la seva capacitat. Fa un any estava al 33,17%. La resta d'embassaments també estan en una situació delicada: Sau, al 16,8%; Susqueda, al 18%; o la Llosa del Cavall, al 19%. El Govern està treballant en el disseny de l'aplicació de l'emergència i avaluant-ne l'impacte i aquest dijous el Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat l'informe tècnic que analitza i confirma que Catalunya es troba afectada per una sequera històrica que va començar la tardor del 2020 i s'ha anat eixamplant i intensificant fins avui.
 -  -  <br />  <br />

L'estat de la sequera a les conques internes de Catalunya es troba en una situació d'extrema gravetat. Així s'ha fet palès aquest dimarts durant la reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, on el Govern de la Generalitat ha avaluat l'escenari actual, amb la sequera més greu viscuda per Catalunya des que es tenen registres

Actualment, els embassaments de les conques internes es troben en mínims històrics. En aquest sentit, cal destacar que el pantà Darnius Boadella es troba ja en emergència i es troba al 14,5% de la seva capacitat. Fa un any estava al 33,17%. La resta d'embassaments també estan en una situació delicada: Sau, al 16,8%; Susqueda, al 18%; o la Llosa del Cavall, al 19%.
La ratxa seca, que analitza la persistència de la sequera, ja acumula 31 mesos consecutius amb valors sostinguts negatius. Fins ara, Catalunya només havia arribat als 19 mesos en l’episodi 2005-2008.  L’àrea seca, que analitza l’extensió del territori afectat, mostra per primera vegada respecte de qualsevol altre episodi el 50% del territori afectat durant 31 mesos de manera quasi continuada -  -  <br />  <br />
La ratxa seca, que analitza la persistència de la sequera, ja acumula 31 mesos consecutius amb valors sostinguts negatius. Fins ara, Catalunya només havia arribat als 19 mesos en l’episodi 2005-2008. L’àrea seca, que analitza l’extensió del territori afectat, mostra per primera vegada respecte de qualsevol altre episodi el 50% del territori afectat durant 31 mesos de manera quasi continuada

Davant aquest escenari, el Govern de la Generalitat està treballant de manera coordinada amb els departaments directament implicats (Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Empresa i Treball, Presidència i Salut) en el disseny de l'aplicació de l'emergència i avaluant el seu impacte. En aquest sentit, el Departament d'Acció Climàtica ha mantingut aquests darrers dies reunions de treball amb les diputacions, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, entitats i associacions municipalistes i els operadors responsables de la distribució de l'aigua en alta de les conques internes per avaluar la situació i fer palès la necessitat de sumar esforços per fer front als danys econòmics, socials i ambientals que està provocant l'actual sequera.

Així mateix, cal recordar que el Govern de la Generalitat ja va activar el setembre de 2021 el Pla Especial de Sequera per avançar-se a escenaris futurs i treballar amb antelació. Això ha permès mobilitzar mobilitzat prop de 110 milions aquest any mitjançant ajuts per a incrementar la disponibilitat d'aigua als municipis. També cal destacar que el Pla Especial de Sequera permet al Govern fer un càlcul ajustat de la disponibilitat d'aigua segons els usos i les previsions pluviomètriques i, per tant, avançar-nos a futurs escenaris d'escassetat.

Des de l'activació del Pla de Sequera, i en concret des de l'entrada en la fase de prealerta en el sistema Ter-Llobregat durant el febrer de 2022, s'ha incrementat la producció d'aigua dessalinitzada i regenerada, a més d'intensificar l'extracció d'aigua de pous de sequera. En tot aquest període s'han produït més de 260 hm³ d'aigua nova, que han permès alentir el ritme de descens dels embassaments. Sense aquests recursos, ja s'hauria entrat a la fase d'emergència durant la primavera de 2023.

Malauradament, la manca sostinguda de pluja (des del 2020 de les 6 estacions humides que hi ha hagut, és a dir tardor i primavera, cinc han estat seques o molt seques) i les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya que no preveuen per les pròximes setmanes episodis importants de precipitació fan preveure una escalada en la situació crítica que ja viu el país. Aquesta escassetat de pluges es tradueix en una manca de 300 hm3 d'aportacions a les capçaleres de les conques internes de Catalunya. Aquesta manca d'aportacions equivaldria a dues vegades la capacitat total de l'embassament de Sau o tres vegades el de Baells.

Per tot plegat, i tenint en compte l'actual nivell de reserves d'aigua acumulades a les conques internes, el Govern es planteja declarar l'estat d'emergència als municipis que depenen d'aquests embassaments, avançant-nos així als pitjors escenaris d'escassetat. Això vol dir que, amb l'únic objectiu d'aprofitar al màxim les escasses reserves disponibles, les pròximes setmanes s'avançarà l'estat d'emergència sense esperar que l'estat dels embassaments més secs arribin al 16 %, fet que comportarà noves mesures d'estalvi a tots els nivells i a tots els sectors. Mentrestant, s'està avaluant la possibilitat d'establir una situació de preemergència per aplicar mesures transitòries i d'adaptació de forma consensuada abans d'arribar a la declaració efectiva d'emergència.

El Govern ha recordat que ens trobem davant una situació excepcional i, per això, cal sumar esforços entre tots per optimitzar els recursos disponibles. Garantir el proveïment passa necessàriament per replantejar-ne la demanda i treballar plegats per a definir com utilitzar millor el recurs hídric i maximitzar-ne l'estalvi. En aquest sentit, el director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Samuel Reyes, ha anunciat que aviat s'impulsarà una nova línia d'ajuts de 10 milions d'euros destinada a tots aquells municipis que actualment agafen aigua superficial o dels embassaments perquè recuperin pous i construeixin plantes de tractament.

El Govern ha insistit que cal continuar treballant en aquesta línia i, al mateix temps, ha apel·lat a la societat en conjunt per aplicar mesures d'estalvi i fer un consum responsable dels recursos hídrics.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) presenta l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera
L’actual episodi de sequera ha assolit unes proporcions que estan generant impactes directes greus sobre els sistemes naturals i els sectors econòmics més vulnerables quant a la disponibilitat d’aigua.

Aquesta sequera va començar a la tardor de l’any 2020 i aflora com a sequera a curt i llarg termini a la primavera de l’any 2021 a la zona litoral i prelitoral central. Durant els anys 2022 i 2023, ha anat eixamplant-se, intensificant-se i mostrant una persistència inaudita.

En un context històric de clima mediterrani, les sequeres s’han anat succeint com a fenomen intrínsec. A partir de la dècada dels 80, són més predominants, però l’actual episodi és el que mostra major gravetat de tota la sèrie climàtica.

El 50% del territori afectat i 31 mesos de durada

La ratxa seca, que analitza la persistència de la sequera, ja acumula 31 mesos consecutius amb valors sostinguts negatius. Fins ara, Catalunya només havia arribat als 19 mesos en l’episodi 2005-2008.

L’àrea seca, que analitza l’extensió del territori afectat, mostra per primera vegada respecte de qualsevol altre episodi el 50% del territori afectat durant 31 mesos de manera quasi continuada.

Hi ha territoris com la zona del massís del Garraf, el Penedès i tot un passadís interior del quadrant nord-est, des del Moianès passant per les Guilleries i fins a les Alberes, i el prelitoral de l’Empordà que acumulen un dèficit de precipitació acumulat de 900 mm, que és una anomalia absolutament desmesurada.

L’episodi de sequera està sent de major gravetat encara a les capçaleres dels principals rius de les Conques Internes de Catalunya (CIC). Especialment rellevant és el cas de la capçalera de la Muga, que presenta el major dèficit de precipitació (-862 mm) que equivaldria a un any sencer sense pluges respecte de la mitjana de tres anys. Pel que fa al dèficit de la capçalera del Ter (-662 mm), equivaldria a 9 mesos, i la del Llobregat (-557 mm), a 8 mesos.
El pantà de Sau es troba al 16,8% de la seva capacitat -  -  <br />  <br />
El pantà de Sau es troba al 16,8% de la seva capacitat
Article: MónSOStenible
Font: ACAAR

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Imatges

La directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, ha presentat aquest dijous 16 de novembre l'informe que confirma que Catalunya es troba afectada per una sequera històrica. La magnitud dels dèficits de precipitació, l'extensió de les zones afectades i la durada sota condicions de sequera fa que l'actual episodi sigui el més greu mai enregistrat a Catalunya.  Lelaboració daquest informe forma part de les funcions pròpies de l'SMC de seguiment, tractament i difusió de les dades climàtiques. La directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, ha presentat aquest dijous 16 de novembre l'informe que confirma que Catalunya es troba afectada per una sequera històrica. La magnitud dels dèficits de precipitació, l'extensió de les zones afectades i la durada sota condicions de sequera fa que l'actual episodi sigui el més greu mai enregistrat a Catalunya. Lelaboració daquest informe forma part de les funcions pròpies de l'SMC de seguiment, tractament i difusió de les dades climàtiques. “Som davant la sequera més dura mai viscuda al nostre país”. Així de contundent ha estat avui la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, durant la presentació de l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera. Un episodi que tant per la seva durada i intensitat, com per l’abast en superfície pot ser considerada històrica i no té signes de regressió a curt termini.  La superfície afectada per la sequera és més del 50% del territori de Catalunya: a la meitat del país, ha plogut per sota de la mitjana històrica. La directora del SMC ha mostrat molta preocupació perquè “no tenim finestres d’oportunitats immediates i clares que ens facin veure el final d’aquest episodi perquè sabem que fins a finals de gener podria no ploure”.  A zones del litoral i prelitoral de la meitat est del país, els dèficits acumulats de precipitació són d’una proporció tan desmesurada que caldria un seguit de mesos extremament humits només per tornar a les condicions de normalitat. “Fa 36 mesos que a Catalunya plou per sota de la mitjana, concretament des de la tardor de 2020, el doble de temps que la sequera més dura viscuda fins ara, la de l’any 2008, que va durar 18 mesos” ha explicat Sarai Sarroca. “Som davant la sequera més dura mai viscuda al nostre país”. Així de contundent ha estat avui la directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Sarai Sarroca i Cervelló, durant la presentació de l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera. Un episodi que tant per la seva durada i intensitat, com per l’abast en superfície pot ser considerada històrica i no té signes de regressió a curt termini. La superfície afectada per la sequera és més del 50% del territori de Catalunya: a la meitat del país, ha plogut per sota de la mitjana històrica. La directora del SMC ha mostrat molta preocupació perquè “no tenim finestres d’oportunitats immediates i clares que ens facin veure el final d’aquest episodi perquè sabem que fins a finals de gener podria no ploure”. A zones del litoral i prelitoral de la meitat est del país, els dèficits acumulats de precipitació són d’una proporció tan desmesurada que caldria un seguit de mesos extremament humits només per tornar a les condicions de normalitat. “Fa 36 mesos que a Catalunya plou per sota de la mitjana, concretament des de la tardor de 2020, el doble de temps que la sequera més dura viscuda fins ara, la de l’any 2008, que va durar 18 mesos” ha explicat Sarai Sarroca.

Informació relacionada

Diumenge, 18 de febrer del 2024
Tractar la sequera a l'àmbit educatiu i de l'escola
Dilluns, 5 de febrer del 2024
La Generalitat de Catalunya i el Govern espanyol es coordinen per abordar la sequera històrica que afecta Catalunya
Dijous, 1 de febrer del 2024
239 municipis en estat d'emergència per sequera
Dimecres, 17 de gener del 2024
Matolls i pastures capturen un 35% menys de CO2 quan la sequera és extrema
Dimecres, 10 de gener del 2024
L'any 2023 ha estat l'any més càlid al món des que hi ha registres. A Catalunya, el 2023 s'ha tancat també com un any extremadament càlid i sec
Dijous, 4 de gener del 2024
El seguiment de l'estat de la sequera a Catalunya és un dels principals eixos d'actuació del departament d'Acció Climàtica per aquest any 2024
Dimecres, 20 de desembre del 2023
Les restriccions previstes en el Pla Especial de Sequera podran flexibilitzar-se si es justifica un ús eficient de l'aigua
Divendres, 1 de desembre del 2023
Preemergència per sequera. El 75% de la població de Catalunya es troba, per falta d'aigua, en la fase prèvia a l'emergència per sequera
Dimecres, 1 de novembre del 2023
Excepcionalitat per sequera a una vintena de poblacions del Berguedà, Solsonès i Ripollès. La mesura afecta unes 15.000 persones