Aquest dissabte s’ha inaugurat el Monument a Salvador Espriu, obra de Manuel Cusachs, fet a partir de l’escultura “El Curs de la Vida” de l’escultor mataroní. D’aquesta manera Mataró vol recordar al poeta i l’escultor i fa realitat un vell projecte de Cusachs.

L’estiu de 1979 Manuel Cusachs i Salvador Espriu van passar llargues hores parlant de l’obra del poeta, i a partir d’aquelles converses, l’escultor mataroní va treballar fins al 1989 una sèrie de 33 peces de bronze inspirades en l’obra més emblemàtica del poeta, “El caminant i el mur”. Espriu havia deixat dit a Cusachs que si mai se’l recordés hi fos present l’escultura que interpreta “El Curs de la Vida”, basada en el poema del mateix títol del primer epígraf “Les ombres, el riu, el somni perdut” d’ “El Caminant i el Mur”. Cusachs va treballar en el projecte de fer aquest monument de record a la figura del gran poeta català, que es va presentar l’any 2015 a Arenys de Mar, però que no es va poder tirar endavant.

Després que diferents entitats de la ciutat i personalitats del món de la cultura, la política i altres àmbits fessin palesa la demanada, Mataró va agafar el compromís de fer realitat el projecte.

El monument, tal com volia el seu autor, estarà ben a prop del mar, concretament al final del Passeig del Callao, a tocar de la riera de Sant Simó. 

Consta de l’escultura de bronze “El curs de la vida”; l’estructura del “Portal”, que simbolitza un portal sobre el mar i l’espai, i una peanya sobre la qual van instal·lades les dues. La peanya està composta per quatre blocs de pedra de granit. Al bloc central hi ha gravat “A Salvador Espriu, poeta”. Al bloc situat a migjorn hi ha gravats els quatre primers versos de la poesia XXIV de “Llibre de Sinera”: Quan la llum pujada des del fons del mar / a llevant comença just a tremolar, / he mirat aquesta terra, / he mirat aquesta terra…”. Al bloc situat al cantó de llevant hi ha gravats els versos de la poesia V del llibre “Cementiri de Sinera”: “Pels portals de Sinera / passo captant engrunes / de vells records …”.

Salvador Espriu (1913 – 1985), és un dels grans poetes catalans i considerat un dels renovadors de la prosa catalana de les fórmules noucentistes.

La producció literària d’Espriu és extensa, i en destaquen els poemaris “Cementiri de Sinera”, “El caminant i el mur” i “La pell de brau”. Al llarg de la seva obra poètica Espriu desenvolupa un món propi, identificat amb “Sinera”, que és el nom d’Arenys llegit al revés. “Primera història d’Esther” és la seva primera obra dramàtica, qualificada per l’autor com una “improvisació per a titelles”, pel seu caràcter grotesc. Més tard va escriure “Una altra Fedra, si us plau”, a petició de l’actriu Núria Espert.

El 22 de febrer de 1985 Salvador Espriu mor a Barcelona i és enterrat al cementiri d’Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera, població que acull des de 1987 el Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu.

Les musicacions que fa el cantautor Raimon d’alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització de l’obra de Salvador Espriu

El seu nom ha estat sovint en les propostes per al premi Nobel, que haurien hagut d’arribar a l’Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona (1982).

l’any 2013, amb motiu del centenari del seu naixement, se celebra l’Any Espriu, amb l’organització del II Congrés Internacional Salvador Espriu a més de nombrosos actes cívics i acadèmics per recordar i homenatjar el que sens dubte és un dels autors cabdals de la literatura catalana i universal del segle XX.

Manuel Cusachs i Xivillé (Mataró 1933 – 2019) va estudiar dibuix i pintura, però es va decantar per l’escultura. El 1962 va fer la primera exposició individual. Va impulsar el cicle d’exposicions “Volta a Catalunya d’un escultor” (1976-1983).

Ha fet nombrosos retrats i monuments dedicats a personatges il·lustres: Josep Pla (1976), Josep Vallverdú (1977), Salvador Espriu (1979), Josep Maria Flotats (1980), Joan Fuster (1983), Miquel Martí i Pol (1995) o Joan Coromines (1996), entre d’altres.

Són seves la “Nova verge de Meritxell”, de Canillo (1980) i “Dotze senyes de Catalunya” (1983), amb textos de Joan Fuster. També és autor dels retrats que decoren vuit dels capitells del nou claustre de la Seu d’Urgell, dissenyat per Lluís Racionero (1987); les peces monumentals “Mataró” (1991); “L’abat Oliba” (1993, a Montserrat), les dues santes patrones de Mataró Juliana i Semproniana, a la capella de les Santes (1979); el “Monument a l’11 de setembre de 1714” a Granollers (1995) i el conjunt “L’interludi dels bibelots” (1993). Ha exposat tant col·lectivament com individual a diverses sales nacionals i internacionals com ara a París (1980), Boston (1987), Estrasburg (1988) i Roma i Palerm (1989), entre d’altres. La seva darrera obra pública és l’escultura de Sant Benet instal·lada a la Sagrada Família (2013).

L’any 2001 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i el 2007 va ser nomenat Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi.

En els darrers anys Mataró li ha dedicat dues grans exposicions. L’any 2013 a Can Serra del Museu de Mataró es van poder veure les 33 peces de bronze dedicades a Espriu a la mostra “Cusachs / Espriu. El caminant i el mur”. L’any 2018, poc abans de morir, l’Ajuntament de Mataró i els Amics de Ca l’Arenas, van organitzar l’exposició antològica “Manuel Cusachs. El pas del temps (1947-2017)” a la Fundació Iluro, amb prop de 140 obres entre dibuixos, pintures i escultures d’aquest reconegut creador mataroní.