Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Planta Tracjusa de JunedaDimecres, 3 d'agost del 2022El replantejament de la nova planta de Tracjusa a Juneda manté l'oposició de la plataforma Aturem la Incineradora La nova formulació presentada per l'empresa aposta per incrementar la capacitat de digestió anaeròbica fins a 400.000 t/any en el tractament de dejeccions ramaderes i altres residus rics en carboni i biodegradables, tant de fons industrials com municipals. Així mateix, el gas obtingut durant aquest procés serà depurat fins a l'obtenció de biometà per a injectar-lo a la xarxa de gas natural. D'aquesta manera, el procés inicial passaria d'utilitzar gas a aportar-ne a la xarxa. Així mateix, tot i que el projecte manté al tractament de residus CDR mitjançant gasificació i l'aprofitament tèrmic del gas de síntesi (Singas) per l'evaporació de l'aigua de les fraccions del digestat del tractament anaeròbic, si que s'aplicaran mesures per la captació del CO2 format per la combustió del Singas. Aquest nou projecte suposa un nou canvi de rub respecte el que va autoritzar la ponència ambiental el març del 2021 i si s'acaba materialitzant suposarà tancar un cicle de tramitació que ha durat al voltant de 6 anys. Tot i el canvi de rumb del projecte, la plataforma Aturem la Incineradora a Juneda manté la seva oposició i anuncia accions i mobilitzacions de cara a la tardor.Miniatura de Dilluns, 1 d'agost del 2022En els primers 7 mesos de l'any hem consumit tots els recursos ecològics de la Terra per aquest 2022 La mà de la Humanitat ha fet que enguany el dia de la superació de la capacitat de la Terra, l'overshoot day, hagi caigut el 28 de juliol, un dia abans que l'any passat. Això vol dia que en poc menys de 7 mesos hem consumit els recursos que la Terra te per tot l'any i que a partir d'ara estem vivint a crèdit, és a dir, consumint recursos que la Terra no és capaç de regenerar i que van a compte de l'any vinent. Per això, cada any aquesta data de l'overshoot day s'adelanta en una tendència que només es va trencar el 2020 per la pandèmia com una de les conseqüències positives d'aquesta.Miniatura de Diumenge, 31 de juliol del 2022Mor James Lovelock, el científic britànic centenari formulador de la Hipotesi GaiaJames Lovelock, el científic i meteoròleg britànics creador de la Hipòtesi Gaia va morir el 26 de juliol d'aquest 2022, el dia en què precisament complia els 103 anys. Lovelock es convertia en centenari el juliol del 2019, un moment en que la Humaninat i els paisos començaven demanar la declaració de l'emergència climàtica, i en el que Anglaterra veia néixer el moviment Extinction Rebellion que després es va extendre per Europa juntament amb el moviment juvenil Fridays For Future creat per la jove activista sueca Greta Thunberg. La Hipòtesi de Gaia, que pren el planeta Terra com un superorganisme capaç d'autoregular-se gràcies als processos biogeoquímics, diu que el clima, la vida i la geologia, actuen conjuntament i s'autoregulen tendint a l'equilibri.I que qualsevol cosa o organisme que trenqui aquest equilibri, serà expulsat per la pròpia Terra.Miniatura de Divendres, 29 de juliol del 2022La plataforma SOS Costa Brava organitza una jornada sobre la conservació del litoral i una manifestació aquest darrer cap de setmana de juliolSOS Costa Brava ha organitzat una segona jornada sobre la conservació del litoral català amb una taula rodona, que tindrà lloc a l'Auditori Josep Irla de Girona el divendres 29 de juliol a la tarda i una manifestació el dissabte 30 a Begur, juntament amb Salvem Begur.a Sa Riera. A la concentració, que és previst que comenci a les 5 de la tarda, es llegirà un manifest de denúncia contra la situació urbanística que pateix Begur, Miniatura de Actualment el cabal d'aigua de la capçalera del riu Ter està molt minvat, no com a la fotografiaDijous, 28 de juliol del 2022La situació de les baixes reserves d'aigua fa activar la Comissió Interdepartamental de la Sequera Atesa que aquesta setmana s?ha declarat l'alerta hidrològica a les unitats de la capçalera del Ter, el Llobregat mitjà i l'Anoia Gaià -arran de la sequera pluviomètrica que s'està acumulant en els darrer mesos- i que juntament amb els de la unitat Carme-Capellades, s?ha activat també la constitució de la Comissió Interdepartamental de la Sequera, tal com preveu el Pla Especial de Sequera en el moment en quèl?estat d?alerta afecta com a més del 20% dels municipis (613) o de la població del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.o de la població del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya (conques internes), on el Govern té plenes competències.Miniatura de Dijous, 28 de juliol del 2022Generar consciència ambiental a través del voluntariat en els boscos catalans El Projecte Boscos de Muntanya busca per aquest estiu 100 voluntaris més per implicar a la ciutadania en els reptes dels boscos catalans. Ja fa quinze anys que l'entitat treballa per generar consciència mediambiental i afirma que, cada vegada més, la gent s'implica en la cura del paisatge dels Pirineus catalans.Miniatura de Dilluns, 25 de juliol del 2022Platges lliures de fum, primer pas de la creuada contra les burilles de cigarretes a CatalunyaEl consum de tabac és un problema ambiental, atès que cada any uns cinc bilions de burilles acaben al medi marí, on alliberen contaminants metàl·lics que provoquen alteracions en els sistemes dels diferents organismes marins i, consegüentment, a causa de la seva ingesta, en l'ésser humà. A més, les burilles tarden una dècada a degradar-se. Les burilles de cigarretes són un residu altament contaminant i el gest de llençar-la a terra, tant a la ciutat com en un entorn natural, genera un fort impacte ambiental, sense tenir en compte la d'incendis que provoquen.Miniatura de En recollida selectiva, per fraccions, les 4 principals (orgànica, vidre, paper i cartró i envasos) han augmentat lleugerament respecte de l'any 2020. La que més ha crescut ha estat la matèria orgànica (4,6%) seguida del vidre (3,2%). Els envasos i el paper/cartró augmenten menys, un 1% i un 0,5% respectivament. Tanmateix, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats que no es recullen selectivament. La fracció restant representa el 53,4% de les tones recollides (2.149.400 t).  La fracció restant s'ha de tractar abans de destinar-la al tractament final (dipòsit o incineració amb valorització energètica). Es destina prèviament a plantes de tractament mecànic-biològic* (TMB). L'any 2021, s'ha tractat prèviament el 66,7% de la fracció restant generada.Dissabte, 23 de juliol del 2022La recollida selectiva dels residus municipals a Catalunya encara no arriba a la meitat. La Conca de Barberà és la comarca amb un índex més elevatCatalunya assoleix el 2021 un 46,6% de recollida selectiva dels residus municipals, però encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats, 2.149.000 tones, que no es recullen selectivament. Durant l'any 2021 s?han recollit 1.878.000 tones, el que representa un 3,1% més que a l?exercici 2020. La Conca de Barberà és la comarca que obté un resultat més elevat, arribant a un 80,43%, després de la implantació de sistemes eficients de recollida selectiva al conjunt de la comarca (recollida de porta a porta i contenidors tancats amb identificació de l?usuari.Miniatura de Dijous, 21 de juliol del 2022Detecten una alga invasora al Parc Natural del Parc de Creus i a les Illes MedesEl grup de suport marí dels Agents Rurals ha detectat una alga invasora a la zona nord del Parc Natural del Cap de Creus. Es tracta de l'espècie Caulerpa cylindracea i es va localitzar a una fondària d'entre dos i sis metres a la Cala Galladera, un punt molt freqüentat pel fondeig d'embarcacions amb àncora. A Catalunya es té constància d'aquesta alga invasora des de l'any 2008, quan va aparèixer a la costa del Garraf. Està considerada com una de les espècies exòtiques marines amb major potencial invasor als fons litorals de la Mediterrània. De fet, després que es trobés al Garraf, també ha estat detectada a les comarques del Baix Camp, Tarragonès, Baix Llobregat, la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà.Miniatura de Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac i amb la Mola (1.101m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac actualment compta amb una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental).  Després d'un primer Pla d'ordenació del parc el juliol de 1972 amb la declaració de parc natural per part de l'estat espanyol, el 1982 es va aprovar un nou pla especial per aturar el creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven, ampliant-se el seu àmbit fins a 9.638 hectàrees protegides.  El 1987 la Generalitat de Catalunya, que el 1985 havia promogut la Llei d'espais naturals, va aprovar un nou decret de parc natural i el 1998 es va ampliar de nou la superfície protegida, amb un nou pla especial que sumava 4.055 hectàrees més fins a la delimitació actual.Dijous, 21 de juliol del 2022El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac compleix 50 anys com espai natural protegitDesprés d'haver estat noticia aquest mes de juliol per l'incendi que va començar al Pont de Vilomara i va afectar part del Parc Natural i d'un altre incendi anterior l'any 2003 que va afectar més la zona de Granera, aquest diumenge, 24 de juliol, es compleixen 50 anys de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el primer parc natural de l'Estat promogut per una administració local com la Diputació de Barcelona a partir de la legislació urbanística vigent. El 24 de juliol de 1972 una resolució del Ministeri de l'Habitatge aprovava el Pla especial de protecció de 2.655 hectàrees de municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Vallès. Sant Llorenç del Munt i l?Obac va ser també el primer Parc Natural que s?aprovava després de la creació, el 1918, dels primers parcs nacionals de Covadonga i Ordesa
Següent pàgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pàgina anterior