Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac i amb la Mola (1.101m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac actualment compta amb una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental).  Després d'un primer Pla d'ordenació del parc el juliol de 1972 amb la declaració de parc natural per part de l'estat espanyol, el 1982 es va aprovar un nou pla especial per aturar el creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven, ampliant-se el seu àmbit fins a 9.638 hectàrees protegides.  El 1987 la Generalitat de Catalunya, que el 1985 havia promogut la Llei d'espais naturals, va aprovar un nou decret de parc natural i el 1998 es va ampliar de nou la superfície protegida, amb un nou pla especial que sumava 4.055 hectàrees més fins a la delimitació actual.Dijous, 21 de juliol del 2022El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac compleix 50 anys com espai natural protegitDesprés d'haver estat noticia aquest mes de juliol per l'incendi que va començar al Pont de Vilomara i va afectar part del Parc Natural i d'un altre incendi anterior l'any 2003 que va afectar més la zona de Granera, aquest diumenge, 24 de juliol, es compleixen 50 anys de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el primer parc natural de l'Estat promogut per una administració local com la Diputació de Barcelona a partir de la legislació urbanística vigent. El 24 de juliol de 1972 una resolució del Ministeri de l'Habitatge aprovava el Pla especial de protecció de 2.655 hectàrees de municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Vallès. Sant Llorenç del Munt i l?Obac va ser també el primer Parc Natural que s?aprovava després de la creació, el 1918, dels primers parcs nacionals de Covadonga i OrdesaMiniatura de Dimecres, 20 de juliol del 2022Berga ha acollit la 29ena edició de la Universitat Catalana d'Estiu de la NaturaEls cursos de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura, UCEN, han tractat enguany l'acció climàtica, l'energia de l'aigua o l'aprofitament de les plantes aromàtiques i medicinals. De la mà de professors universitaris propis de la UPC i d'altres professionals especialitzats, la UCEN ha ofert cursos combinats de classes teòriques i les sortides de camp pel Berguedà. L'acte central ha estat una conferència del divulgador ambiental José Luis Gallego sobre la crisi ambiental. La UCEN és una de les activitats que organitza l'Exploratori dels Recursos de la Natura, un projecte territorial del Campus d'Excel.lència Internacional BKC de la Universitat Politècnica de Catalunya conjuntament amb l'Ajuntament de Berga, amb l'objectiu de fomentar les vocacions científico tecnològiques, millorar l'aprenentatge a secundària i educació superior i contribuir al desenvolupament d'un territori ric en recursos naturals. Miniatura de Dimarts, 19 de juliol del 2022Catalunya registra actualment cinc episodis de calor més cada any que a mitjans de segle XXPer al conjunt de Catalunya es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament, des de mitjans del segle XX i ho ha fet a un ritme de +0,25 °C/decenni, valor que significa un augment d'1,8 °C en els darrers 72 anys. A més, totes les estacions de l'any presenten també una tendència estadísticament significativa envers l'augment de la temperatura, essent més elevada a l'estiu (+0,35 °C/decenni) i menor a la tardor (+0,20 °C/decenni). Per tant, l'augment de la temperatura a Catalunya es consolida, amb valors que es mantenen o augmenten lleugerament any rere any. El comportament de la precipitació no és tan evident, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,5 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L'única estació de l'any amb una tendència estadísticament significativa és l'estiu, amb una clara disminució de 4,8 % per decenni.Miniatura de Dilluns, 18 de juliol del 2022Gran incendi al Bages, una de les zones de Catalunya més afectades per la sequeraL'incendi que va començar aquest diumenge al migdia al Pont de Vilomara al Bages continua cremant. Malgrat la feina sense descans del més d'un centenar de dotacions de bombers que treballen conjuntament amb Agents Rurals i ADF's, el foc encara no s'ha pogut controlar. L'incendi ha cremat ja més de 6000 hectàrees , ha afectat 5 municipis i ha obligat a desallotjar més d'un miler de persones.Miniatura de Dissabte, 16 de juliol del 2022S'amplia el nombre d'espècies exòtiques preocupantsS'incorporen 22 noves espècies a la llista d'espècies exòtiques preocupants per a la Unió Europea, en el marc del Reglament 1143/2014. Entre les espècies incloses figuren la gambúsia, l'alga Rugulopteryx okamurae, pels seus greus impactes ambientals i econòmics, així com diferents espècies de formigues, entre d'altres.Miniatura de Dissabte, 16 de juliol del 2022Es recupera el bosc inundat i es creen basses temporals a l'estany de SilsActualment s?estan desenvolupant actuacions de recuperació del bosc inundat partint d'una pollancreda cedida a la Fundació Emys i la creació de basses temporals executades també per a la mateixa fundació dins de la subvenció de recuperació de rius i zones humides amb custòdia, amb una aportació superior als 41.000 euros..L?Agència Catalana de l?Aigua, la Fundació Emys, l?Ajuntament de Sils i la Fundació Catalunya La Pedrera van signar en el 2018 un conveni de custòdia fluvial, que es prorrogarà 4 anys més.Dins del marc de les actuacions previstes en el conveni, s?està duent a terme la redacció del projecte de millora de la inundabilitat de l'estany de Sils i la sèquia, on es preveuen una sèrie de mesures encaminades a dotar de recurs a tot l?entorn. Per una banda, s?instal·laran tots els elements necessaris per a poder mantenir una inundabilitat estable a gran part de l?any, simulant condicions naturals d?un estany mediterrani i controlada amb la instal·lació d?una comporta basculant.Miniatura de Humana ha recuperat 2.238 tones de gener a juny per 2.179 en el mateix període de  l’any passat: és un increment del 2,7%. El residu tèxtil (la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la  llar que ja no s’utilitzen) es diposita en els 1.400 contenidors instal·lats en espais de fàcil accés gràcies als  acords amb ajuntaments, entitats i empreses privades; també n’hi ha a les   botigues   de   moda   de   segona   mà de la Fundació.. La recollida selectiva i la gestió del residu tèxtil han permès recuperar més de 2.230 tones  a Catalunya durant el primer semestre per part d’ Humana Fundación Pueblo  para  Pueblo, l'’equivalent a 9  milions de peces de roba. El 90% tindran una segona vida gràcies a la reutilització i el reciclatge, dos  elements claus per a l’economia circular i la creació i manteniment de llocs de treball de qualitat  (ocupació verda). A més, aquesta gestió del residu tèxtil hi ha evitat l’emissió de 13.652 tones de CO2. Dijous, 14 de juliol del 2022El 90% de la roba usada recuperada a Catalunya té una segona vida via reutilització i reciclatge Humana hi recull més de 2.230 tones de roba en el primer semestre a Catalunya i hi evita l'emissió de 13.652 tones de CO2. La gestió del residu tèxtil genera ocupació verda i és fonamental en l'estratègia d'economia circular de la UE. Els recursos que genera l'entitat es destinen principalment a programes de cooperació al desenvolupament. Mig centenar d'entitats i empreses acaben de signar el Pacte per a la Moda Circular i el Govern prepara una llei catalana de residus. Miniatura de La roda de premsa d'ARCA es va celebrar a Solsona aquest dimecres 6 de juliolDissabte, 9 de juliol del 2022Es reclamen mesures compensatòries per a la instal·lació de fonts d'energies renovablesL'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i els 12 Grups d'Acció Local de Catalunya (GAL) han presentat un paquet de recomanacions per a les empreses promotores de grans instal·lacions d'energies renovables, en relació a les mesures compensatòries que han d'oferir al territori. La proposat recomana mesures compensatòries per les persones i pels territoris que acullen les grans instal·lacions de fonts d'energies renovables.Miniatura de L'Observatori treballarà en quatre grans eixos temàtics: les distribucions i poblacions, els indrets on són les diferents espècies i hàbitats, i el seu nombre, les tendències, com canvia l'abundància i la distribució d'espècies i hàbitats al llarg del temps, les pressions i sensibilitats, quines són les causes dels canvis observats, i les mesures de conservació, o què s'està fent per conservar aquestes espècies i hàbitatsDimecres, 6 de juliol del 2022L'Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat ha de vetllar per millorar la conservació i la gestió del medi natural a CatalunyaEl nou ens ha de servir per millorar la gestió i la conservació del medi natural a casa nostra, incidint en l'organització, la integració, el tractament i la difusió de la informació que sigui més efectiva de manera que contribueixi a sensibilitzar la ciutadania. El primer projecte de l'Observatori serà l'Atles de mamífers de Catalunya, emprant ciència ciutadana.Miniatura de Dimecres, 29 de juny del 2022Lisboa acull la Conferència sobre Oceans de les Nacions Unides, organitzada per Kenia i PortugalLa Conferència sobre els Oceans, que es celebra a Lisboa des del 27 de juny fins l'1 de juliol, arriba en un moment crític en què el món està reforçant els seus esforços per mobilitzar, crear i promoure solucions que permetin assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible abans del 2030. Com a part de les primeres etapes de la recentment llançada Dècada d'Acció per als Objectius de Desenvolupament Sostenible, la Conferència promourà una sèrie de solucions innovadores amb base científica molt necessàries per iniciar un nou capítol en l'acció mundial per als oceans. La cimera pretén sentar les bases per protegir almenys un 30% de la superfície marina abans del 2030, una xifra que es considera clarament insuficient. Les solucions per a una gestió sostenible dels oceans necessiten l'aplicació de tecnologia ecològica i l'ús innovador de recursos marins. També s'hi inclou abordar les amenaces per a la salut, l'ecologia, l'economia i la governança de l'oceà: l'acidificació; les escombraries marines i la contaminació; la pesca il·legal, no declarada i no reglamentada; i la pèrdua dhàbitats i biodiversitat.
Següent pàgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pàgina anterior