Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Miniatura de La Thalictrum foetidum va ser descoberta al Pirineu l'any 1993, quan un grup de botànics va recollir la planta durant una expedició ordinària al massís de la Tosa d'Alp per recollir plantes típiques d'aquesta zona per conservar-les en diversos herbaris. La planta no va ser identificada i es va conservar a l'herbari del Reial Jardí Botànic de Madrid fins que l'any 2000 un botànic alemany que realitzava una tesi doctoral la va identificar. Amb aquest descobriment es va poder confirmar que la planta també existia al Pirineu, però com que al seu dia no s'havia anotat amb precisió el lloc concret on s'havia recollit, fins al 2017 no es va retrobar la planta. Ho va fer, precisament, un dels botànics que havia participat en l'expedició del 1993, que va refer el recorregut que s'havia fet aleshores i es va orientar per les poques indicacions d'altitud i àrea que es tenien.Dilluns, 23 de gener del 2023El Parc Natural del Cadí-Moixeró es confirma com l'únic indret del Pirineu on creix una rara planta que fins ara només s'havia vist a l'est d'EuropaEs tracta de la Thalictrum foetidum, una rara planta estèpica que viu principalment a l'Àsia i a l'est d'Europa. El Parc ha realitzat un estudi per comptabilitzar i localitzar les plantes existents que servirà per avançar en la seva protecció i conservació. La planta, que està previst que s?incorpori al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya per incrementar la seva protecció, viu en prats molt rocosos, fissures de rocams i entre mates de ginebró. Actualment, aquest lloc és l?únic indret més a l'oest dels Alps on s'ha trobat aquesta rara planta.Miniatura de Diumenge, 22 de gener del 2023La Segarra defensa i aposta per un model generador d'energia descentralitzat i proper als centres de consumL'exemple del municipi alemany de Wildpoldsried, internacionalment conegut com a "poble energia" per la producció d'energia combinada que produeix i que supera amb escreix l'autoconsum és un dels que van posar sobre la taula els ponents de la xerrada organitzada per la plataforma Salvem la Ribera d'Ondara com a prova que un altre model de transició energètica és possible. També en aquesta línia es va apuntar una iniciativa que s'està treballant a la comarca de les Garrigues, on es vol produir energia de manera mancomunada per una zona que abasta un radi d'acció de 25 kilòmetres. A més de Carles Brufal, portaveu de l'associació Salvem Ribera d'Ondara, a l'acte d'aquest dissabte celebrat a l'Auditori de Cervera, hi han participat el doctor en Geografia i professor de la URV Sergi Saladié, la portaveu de la Xarxa d'Entitats Catalanes per una Transició Energètica Justa Montse Coberó, la Consellera Comarcal de Sostenibilitat i Canvi Climàtic Dània Verdés i el Paer en cap de la Paeria de Cervera Joan Santacana. Totes les intervencions van rebutjar els macroprojectes que s'han presentat a la comarca perquè destrossen el patrimoni natural de la zona i tendeixen a la concentració territorial i empresarial per a generar energia lluny dels centres de consum.Totes les intervencions de les persones de la taula van coincidir en que el model que està a darrera dels projectes fins ara presentats a la zona són, a més d'agressius amb el territori, de concentració territorial i empresarial (de grans empreses) i proposen la generació d'energia lluny dels grans centres de consum amb l'agreujant que després es requerirà de la construcció de línies per transportar l'energia als centres de consum.. Miniatura de Dissabte, 21 de gener del 2023Darrer cap de setmana per visitar Toquem Fusta al Museu del Disseny de Barcelona, una exposició que reivindica la fusta com a material clau L'exposició "Toquem fusta" es pot visitar fins aquest diumenge 22 de gener al Museu del Disseny de Barcelona com a part integrant de la conferència anual de l'Institut Forestal Europeu, organisme que va designar Barcelona com a Capital Europea del Bosc aquest any 2022. Darrera d'aquest projecte que posa el focus en la fusta i el paper clau que ha tingut -i te- com a material clau al servei de l'evolució cultural humana i que es mostra a través de l'exposició i del llibre hi trobem el doctor en Ciències Ambientals Martí Boada i la fins fa poc directora del Museu del Disseny Pilar Vélez que han dirigit el projecte i comissarien l'exposició.Miniatura de Dissabte, 21 de gener del 2023L'alcalde de Cervera diu que li agradaria que la capital de la Segarra es convertís en el Wildpoldsried catalàWildpoldsried és un municipi alemany de la regió de Baviera que s'ha fet internacionalment conegut com a "poble energia" per la producció d'energia combinada que produeix i que supera amb escreix l'autoconsum. El d'aquesta població alemanya és un dels exemples que van posar sobre la taula els ponents de la xerrada organitzada per la plataforma Salvem la Ribera d'Ondara com a prova que un altre model de transició energètica és possible. També en aquesta línia es va apuntar una iniciativa que s'està treballant a la comarca de les Garrigues, on es vol produir energia de manera mancomunada per una zona que abasta un radi d'acció de 25 kilòmetres. Sota el títol «Allau de macroprojectes d'energies renovables a la Segarra» Com ens poden afectar? On els volen instal·lar?" aquest dissabte 21 de gener va tenir lloc a l'Auditori de Cervera una trobada informativa sobre els macroprojectes de renovables que s'estan tramitant a la zona.Miniatura de Divendres, 20 de gener del 2023Any del centenari del científic lleidatà Joan OróUn dels llegats de Joan Oró a Catalunya és l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec, al municipi d'Àger. La frase seva "una sola Terra en el sistema solar. El seu futur està a les vostres mans" presideix l'entrada del Parc Astronòmic com un avís per a navegants i ens recorda que està a les nostres mans, a les de tots i totes, la salvació del planeta i de la pròpia humanitat. Aquest 2023 és un bon any per a conéixer a fons el pensament, el coneixement i l'obra d'aquest gran científic català que, tot i que profeta, no va poder investigar a Catalunya. El programa de l'Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, pretén apropar a tots els públics el llegat científic i els valors personals d'aquesta figura cabdal en l'estudi de l'origen de la vida. Amb aquest objectiu, s'han previst diferents activitats que es duran a terme durant l'any vinent, principalment a Catalunya però també a l'estranger, com ara cicles de conferències, una exposició itinerant, un projecte educatiu o diferents publicacions, entre moltes altres iniciatives. La commemoració de l'Any Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, amb el suport de diferents institucions, organismes i entitats privades. Miniatura de L'acte de presentació del nou Clúster de residus de Catalunya s'ha fet el dimecres 18 de gener a CosmoCaixa de Barcelona. Les 30 empreses sòcies fundadores del nou clúster de residus són Alfametal, Alier, Aquambiente Circular Economy Solutions, Autorec, el Centre de Gestió Mediambiental (CGM), CLD, Comercial Riba Farré, Datambient, Eurecat, la Fundació Formació i Treball, el Gremi de Recuperació de Catalunya, Griñó, Grup Altadill, Grup Celsa, Inèdit, Leitat, Moba, Picvisa, PreWaste, PreZero,Promsa, Reverter Industries, Romero Polo, Ros Roca, Scrap Point, Simplr, Tradebe, la Universitat de Vic, Venvirotech i Veolia. L'activitat d'aquestes empreses representa gran part de la cadena de valor del sector dels residus de CatalunyaDijous, 19 de gener del 2023Neix el Clúster de residus de Catalunya amb voluntat d'agrupar empreses del sector de la gestió de residus, en el que és clau l'economia circularEl nou clúster, que neix per impulsar un sector que aplega gairebé 700 empreses que facturen 10.000 milions d'euros i dóna feina a 41.000 persones, agruparà el conjunt d'empreses del sector de la gestió de residus i que tenen seu social o activitat econòmica de valor afegit a Catalunya incloent-hi tota la cadena de valor. Això implica anar des de l'origen del residu, passant per la seva gestió (recollida, classificació, tractament i valorització) i arribar fins al seu final de cicle de vida o al client final de la matèria prima secundària. Es tracta d'un sector que està en constant transformació, que afronta nous desafiaments i on és clau l'economia circular. El nou ens es crea per impulsar la competitivitat de les empreses del sector, potenciar-ne la internacionalització i fomentar la innovació i l'R+D en aquest àmbit i neix impulsat per l'agència ACCIÓ, del Departament d'Empresa i Treball, i pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través de l'Agència de Residus de Catalunya.Miniatura de La primera reunió de treball de la Xarxa d'Oficines Comarcals de Transició Energètica s'ha celebrat aquest dimecres al matí al Palu de Pedralbes de Barcelona en un acte presidit pel president de la Generalitat Pere Aragonès i la consellera d'Acció Climàtica Teresa Jordà i en el que també hi han participat la secretària d'Acció Climàtica, Anna Barnadas i López; la directora de l'Institut Català d'Energia (ICAEN), Marta Morera, així com personal tècnic de les 41 oficines que hi ha constituïdesDijous, 19 de gener del 2023Comença a caminar la Xarxa d'Oficines Comarcals de Transició Energètica amb l'objectiu de fer arribar la transformació verda a tot CatalunyaLes oficines comarcals de transició energètica tenen com a principal missió articular la participació del territori en el nou model energètic més net, sostenible i democràtic cap al qual avança Catalunya. Per això, les seves principals tasques són aportar coneixement tècnic en l'àmbit energètic als consells comarcals per a la presa de decisions sobre energia, impulsar i difondre en cada comarca projectes vinculats a la transició energètica com ara comunitats energètiques, autoconsums compartits en l'àmbit industrial, i ajudar els consells comarcals i els ajuntaments a definir els criteris per a la implantació de projectes d'energies renovables en els seus termes municipals. Aquesta tasca es realitzarà de manera coordinada amb la Direcció General d'Energia i l'ICAEN, i s'integrarà en el Pla territorial per a la implantació de les instal·lacions d'energies renovables a Catalunya, el document que prepara el Govern per definir la distribució en el territori d?instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. L'objectiu és assolir un model en què es doni prioritat a la generació distribuïda i a l'aprofitament dels espais antropitzats, i que sigui un dels factors per aconseguir la descarbonització de la societat catalana l'any 2050. Miniatura de Dissabte, 14 de gener del 2023L'any 2022 ha estat l'any més càlid registrat mai a Catalunya. A nivell mundial, els darrers 8 anys han estat els anys més càlids registrats maiL'any 2022 ha estat un any càlid sense excepció a Catalunya i la temperatura mitjana anual ha estat rècord gairebé arreu, fins i tot a les sèries centenàries dels Observatoris Ebre i Fabra. L'anomalia de temperatura de l'any supera els +1,5 °C de manera general, i a gran part del país supera el llindar dels +2 °C. En analitzar les sèries de temperatures disponibles a Catalunya des de mitjans del s XX es constata que 2022 ha estat l'any més càlid de manera general a tot Catalunya. Els anys que ocupen la segona posició en el rànquing depenen de la zona, i són 2020, 2019, 2018, 2015, 2014, 2011, 2006 i 2003. Els quatre anys més càlids des que hi ha registres s?han donat del 2015 fins ara. A nivell mundial, segons sis importants conjunts de dades sobre temperatura d'àmbit internacional constatades per l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), els darrers vuit anys han estat els més càlids de què es té constància a escala mundial. A això hi ha contribuït l'augment constant de les concentracions de gasos amb efecte d'hivernacle i l'acumulació de calor. Aquestes dades corresponen a l'informe provisional publicat per l'OMM. L'informe final sobre l'estat del clima mundial el 2022 contindrà informació més actualitzada i es presentarà i es publicarà a l'abril, coincidint amb el Dia de la Terra.Miniatura de La presentació dels ajuts s'ha fet a l'Hotel Catedral de BarcelonaDivendres, 13 de gener del 2023Importants ajuts del govern català per millorar l'eficiència energètica dels allotjaments turísticsMitjançant aquesta una nova línia d'ajuts de 26.320.460 euros. es pretén que el sector turístic català pugui millorar l'eficiència energètica dels seus allotjaments. Els ajuts han de servir per rehabilitar edificis destinats a allotjament turístic com ara establiments hotelers i de turisme rural, càmpings i apartaments turístics construïts abans de l'1 de gener de 2007. L'import de la subvenció es complementarà amb la inversió privada corresponent a cada projecte, de manera que es calcula que la inversió total estimada superarà els 50 milions d?euros. L'objectiu és afavorir l'estalvi energètic, l'aprofitament de les energies renovables i la reducció de les emissions de diòxid de carboni. Miniatura de La consellera ha explicat que les polítiques de desenvolupament social, econòmic i territorial que s'impulsaran a partir d'ara a Catalunya estaran sempre supeditades a la conservació dels sistemes naturals, és a dir, a la protecció de la biodiversitat, l'aigua, els boscos i els ecosistemes marins, de la mà de l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat, ja que l’emergència climàtica és un altre dels indicadors globals d'una crisi originada per un model de creixement sobre el planeta que ha comportat la sobreexplotació dels recursos naturals sota la premissa que són il#limitats. És per això que les polítiques públiques d'adaptació han de preveure, necessàriament, la simbiosi entre les conurbacions costaneres amb el rerepaís que els subministra biodiversitat, aigua, energia, aliments, materials, lleure, cultura i tants d'altres serveis ecosistèmics.Divendres, 13 de gener del 2023Es presenta el nou marc estratègic de referència d''adaptació al canvi climàtic per a l'horitzó 2030 Es tracta d'un document que marca el full de ruta perquè Catalunya es prepari per fer front als impactes del canvi climàtic, tant els ja observats com els previstos, a través de 312 mesures concretes pensades per facilitar l'adaptació dels entorns naturals, les activitats socioeconòmiques i el territori als nous escenaris climàtics que ja són aquí. El nou marc estratègic de referència d?adaptació al canvi climàtic per a l'horitzó 2030 (ESCACC30) incorpora dos aspectes transversals que no preveia l'ESCACC20: la vulnerabilitat social i el component territorial, ja que el canvi climàtic afecta de manera diferent les persones segons on viuen i les seves condicions socials.
Següent pàgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pàgina anterior