Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dissabte, 17 de desembre del 2022

El planeta compta amb 8.000 milions d'habitants

La població mundial ha arribat als 8.000 milions d'habitants aquest mes de novembre del 2022. Va ser el dimarts 15, en plena Cimera del Clima, COP27, que enguany es va celebrar a Egipte,i tot i que ja se'n parlava des de l'estiu d'acord amb les previsions de creixement i del ritme de naixements, la foto d'una criatureta acabada de néixer a Santo Domingo, a la República Dominicana, vestida amb una camiseta que posava "bebe 8.000 milions" i que va donar la volta al món, va generar molta polèmica per la incredulitat que genera la dificultat d'encertar el naixement de l'habitant 8.000 del planeta en un país i continent concret. Sigui com sigui, el cas és que ja som 8.0000 milions de persones a la Terra i aquesta xifra planteja una difícil equació entre el desenvolupament, la pobresa i el canvi climàtic. El món s'ha d'unir per promoure el desenvolupament sostenible i els drets humans per a tothom. "Si no superem l'enorme abisme entre rics i pobres, tindrem un món de 8.000 milions d'habitants ple de tensions i desconfiança, crisis i conflictes", ha recordat el secretari general de les Nacions Unides António Guterres.
Toti i que la població mundial continuarà augmentant fins a assolir els 10.400 milions d'habitants al llarg de la dècada del 2080, les Nacions Unides indica que el ritme general de creixement està disminuint i
que dues terceres parts de la població mundial viuen actualment en un context de baixa fertilitat, en què la fecunditat és inferior als 2,1 naixements per dona. Alhora, el creixement de la població es concentra cada vegada més als països més pobres del món, la majoria a l'Àfrica subsahariana.

L'11 de juliol, Dia Mundial de la Població, el Secretari de les Naciuons Unides, Antonio Guterres emitia un missatge al món recordant que "aquest Dia ens recorda la nostra responsabilitat comuna de cuidar el nostre planeta i és un moment per reflexionar sobre els aspectes en què encara no complim els nostres compromisos amb els altres". "Al mig del COVID-19, la crisi climàtica, les guerres i els conflictes, les emergències humanitàries, la fam i la pobresa, el nostre món està en perill".

Des del Fons de Població de les Nacions Unides es va llançar el misatge que "com a comunitat global, enfrontem greus desafiaments, entre ells els creixents impactes del canvi climàtic, els conflictes en curs i els desplaçaments forçats. Per afrontar-los, necessitem països i comunitats resilients. I això implica invertir en persones i fer que les nostres societats siguin inclusives de manera que totes les persones tinguin una qualitat de vida que els permeti prosperar al nostre món en transformació. I que per desenvolupar resiliència demogràfica, cal invertir en millors infraestructures, educació i atenció sanitària i garantir l'accés a la salut i els drets sexuals i reproductius".

Segons el Fons "hem d'eliminar de manera sistemàtica les barreres —basades en gènere, raça, discapacitat, orientació sexual o situació migratòria— que impedeixen que les persones accedeixin als serveis i les oportunitats que necessiten per prosperar, hem de repensar els models de creixement i desenvolupament econòmic que han portat al consum excessiu i han alimentat la violència, l'explotació, la degradació mediambiental i el canvi climàtic i cal garantir que els països més pobres –que no van crear aquests problemes i sense tanmateix, són els que més en pateixen els efectes— tinguin els recursos per desenvolupar la resiliència i el benestar a les seves poblacions creixents, i hem de comprendre i anticipar les tendències demogràfiques perquè els governs puguin adoptar polítiques informades i assignar els recursos per tal de dotar les seves poblacions de les habilitats, eines i oportunitats adequades".

Segons el Fons, però, "encara que les tendències demogràfiques poden ajudar a orientar les decisions polítiques que prenem com a societats, hi ha altres decisions —entre elles, si tenim fills o no i quan els tenim— que la política no pot dictar perquè pertanyen a cada individu".

Aquest dret a l'autonomia corporal subjau al ventall complet de drets humans i forma la base per a societats resilients, inclusives i pròsperes que poden abordar els desafiaments del nostre món. Quan els nostres cossos i el nostre futur són nostres, diu el missatge del Fons "som #8MilMillonesMásFuertes"

Arribats a aquesta xifra dels 8.000 milions que en James Lovelock, creador de la Teoria Gaia, ja no ha pogut veure, ni comentar perquè va morir el passat 26 de juliol, volem recordar-vos que l'Overshoot day (el dia en que els habitants de la Terra hem esgotat tots els recursos del planeta) cada any arriba més aviat, tret de la petita excepció que es va produir l'any 2020 a causa de la pandèmia que va immobilitzar el món i va afavorir tant amb la generació d'emissions que va disminuir, com amb el consum de recursos que també es va reduir.

En els primers 7 mesos de l'any hem consumit tots els recursos ecològics de la Terra per aquest 2022

La mà de la Humanitat ha fet que enguany el dia de la superació de la capacitat de la Terra, l'overshoot day, hagi caigut el 28 de juliol, un dia abans que l'any passat. Això vol dia que en poc menys de 7 mesos hem consumit els recursos que la Terra te per tot l'any i que a partir d'ara estem vivint a crèdit, és a dir, consumint recursos que la Terra no és capaç de regenerar i que van a compte de l'any vinent. Per això, cada any aquesta data de l'overshoot day s'adelanta en una tendència que només es va trencar el 2020 per la pandèmia com una de les conseqüències positives d'aquesta.
 L'Overshoot Day 2021 del conjunt del planeta va arribar el 29 de juliol, gairebé un mes abans que el 2020, any de la pandèmia, en que aquesta data es va allargar fins el 22 d'agost, 24 dies més tard que el 2019. L'Overshoot Day marca la data en què la demanda de recursos humans i serveis ecològics en un any determinat supera el que la Terra pot regenerar en aquest any. Mantenim aquest dèficit liquidant les existències de recursos ecològics i acumulant residus, principalment diòxid de carboni a l'atmosfera. La humanitat utilitza actualment un 74% més del que els ecosistemes del planeta poden regenerar, és a dir, "1,75 Terres". Des del Dia en que sobrepassem la capacitat de la Terra fins al final de l'any, la humanitat opera amb una despesa ecològica deficitària. Aquesta despesa deficitària és actualment la més gran des que el món va entrar en aquest sobreximent ecològic a principis de la dècada de 1970, segons el National Footprint & Biocapacity Accounts (NFA), basat en els conjunts de dades de l'ONU que ara produeixen FoDaFo i la Universitat de York.

El Dia en que hem sobrepassat la capacitat de la Terra, l'overshoot day, aquest 2022 ha caigut cau el 28 de juliol, un dia més d'hora que l'any passat. Més de 50 anys de sobrepassament global han portat a un món on la sequera i la inseguretat alimentària es veuen agreujades per temperatures inusualment càlides. Com indica la data, la humanitat continua ampliant el dèficit ecològic anual dos anys després que la pandèmia temporalment va reduir l'ús de recursos i va endarrerir la data per 24 dies. "Entre la pandèmia, els patrons climàtics més salvatges i el ressorgiment o la intensificació de les guerres a diversos continents que condueixen a una inseguretat alimentària massiva, la importància de fomentar la seguretat dels recursos propis per donar suport a la prosperitat econòmica és cada vegada més crítica per a les ciutats, els països i fins i tot per a les entitats empresarials", va dir el president de Global Footprint Network, Mathis Wackernagel.


Article: MónSOStenible
Font: ONU / UNFPA

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook