Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dimecres, 20 d'abril del 2022BioVO, un projecte per a l'obtenci de biomet a partir de biogasEl Consorci per a la Gesti dels Residus del Valls Oriental i el Consorci Bess Tordera presenten el seu projecte conjunt BioVO per a l?obtenci de biomet, un gas renovable, a travs del biogs excedent de les seves plantes. El biomet s una atractiva alternativa als combustibles fssils, ja que es pot barrejar amb el gas natural i injectar directament als gasoductes convencionals, o utilitzar-lo com a biocombustible per a mitjans de transport. El projecte, amb un cost previst de 2.775.000 euros, ha rebut una subvenci d?1.012.944,76 euros per part de l?Instituto para la Diversificacin y Ahorro de la Energa (IDAE) a travs dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional de la Uni Europea (FEDER) en tractar-se d?una iniciativa que afavoreix una economia baixa en carboni i, per tant, un creixement sostenible. La resta anir a crrec dels dos consorcis. Miniatura de Dimarts, 19 d'abril del 2022Una ecoplanta situada a El Morell, al Tarragons, reduir emissions per fomentar la transici climtica a la UELa Comissi Europea finanar el projecte Ecoplanta al Morell, al Tarragons, per reduir les emissions i fomentar la transici climtica a la UE. Es tracta d'una planta comercial pionera per al mercat europeu que utilitzar residus que, altrament, acabarien en un abocador. La planta produir 237 kt/any de metanol i recuperar el 70% del carboni present en materials no reciclables. El projecte evitar l'emissi de 3,4 Mt de CO2-eq en els primers deu anys de funcionament. L'Ecoplanta es convertir aix en un referent per a recuperaci de materials, obtenci de nous materials i reducci de la s de matries primeres verges. La Comissi ha signat convenis de subvenci per valor de 1100 milions d'euros mitjanant el Fons d'Innovaci de la UE amb set projectes a gran escala finanats amb els ingressos provinents del rgim de comer de drets d'emissi (RCDE) de la UE. A ms de l''ecoplanta del Morell, la UE ha finanat projectes a Blgica, Sucia, Frana, Itlia i Finlndia.Miniatura de Dissabte, 16 d'abril del 2022Els parcs naturals de les Capaleres del Ter i del Freser i el del Cap de Creus restringeixen alguns accessos per protegir l'espai de l'allau de visitantsEls parcs naturals es preparen per rebre una afluncia elevada de visitants per les vacances de Setmana Santa. S'han identificat cinquanta sectors especialment sensibles on s'ha incrementat la vigilncia preventiva i la sensibilitzaci dels visitants. El Parc Natural de les Capaleres del Ter i del Freser i el Parc Natural del Cap de Creus regularan l'accs dels vehicles a determinades zones. Desprs del perode de Setmana Santa, la regulaci tornar a estar vigent entre el 4 de juny i finals del mes d?octubre.Miniatura de Dijous, 14 d'abril del 2022Tres municipis del Parc Natural de l'Alt Pirineu seran zona de protecci acstica especial Comena el procs per declarar una zona d'especial protecci de la qualitat acstica a tres municipis del Parc Natural de l'Alt Pirineu. La declaraci suposar restringir el trnsit de motos, quads i buguis no elctrics a la vall de Bonab i a les pistes forestals del municipi de Farrera.En aquest moment compten amb el distintiu ZEPQA (Zones d'Especial Protecci de la Qualitat Aqstica) el Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de la Serra de Montsant, i les rees de sl no urbanitzable del municipi del Papiol.Dimecres, 13 d'abril del 2022Ajudes a projectes emmarcats en l'emergncia climtica a la ciutat de Barcelona S'ha publicat la convocatria de les Subvencions pel Clima: ajudes per al desenvolupament de projectes en el marc de l'emergncia climtica de la ciutat de Barcelona 2022. Es tracta d'una onvocatria de subvencions que vol incentivar projectes que abordin el repte de l?emergncia climtica i plantegin solucions per assolir els objectius que s?estableixen al Pla d'Acci per l'Emergncia Climtica de la capital catalana. L?objectiu s potenciar la implicaci ciutadana i donar suport a accions collectives, sobretot a les iniciatives ms innovadores i transformadores. Un dels seus principals eixos s la utilitzaci dels processos de cocreaci amb diverses entitats. Miniatura de Dimarts, 12 d'abril del 202230 anys de campanya contra el Quart Cintur La Campanya contra el Quart Cintur va comenar a organitzar-se l?any 1992 i continua reivindicant un altre model de mobilitat i la protecci dels espais agroforestals de la plana del Valls. Trenta anys desprs de l'inici de la lluita per evitar la construcci d'aquesta infraestructura que travessa el territori i davant la intenci de l'Estat d'executar el projecte, la Campanya contra el Quart Cintur continua amb les mobilitzacions i fa una nova crida a la mobilitzaci per preservar els espais naturals, la biodiversitat i la vida al Valls, i aconseguir el definitiu enterrament d'aquest projecte. Durant el mes de maig la Campanya celebrar diversos actes i una festa reivindicativa final a Can Deu (Sabadell) el 29 de maig.Dilluns, 11 d'abril del 2022Els Estats Units i la Uni Europea sn els principals responsables dels danys ecolgics causats per l's excessiu de primeres matries L'impacte hum en els processos del sistema terrestre supera diversos lmits planetaris, no noms pel que fa a les emissions de CO? i al canvi climtic, sin tamb al canvi d's del sl, la prdua de biodiversitat, la contaminaci qumica i els fluxos biogeoqumics. Gran part del collapse ecolgic s provocat per l'extracci de recursos a nivell mundial, que ha augmentat rpidament durant l'ltim mig segle i que ara excedeix dramticament els nivells de sostenibilitat i seguretat. Miniatura de Dissabte, 9 d'abril del 2022El Parc del Cap de Creus recupera exemplars d'una planta en risc d'extinciEl nombre d'exemplars de sseli s'ha multiplicat per quatre al cap de Creus (Alt Empord) en noms un any. Es tracta d'una planta en perill d'extinci crtic i el 2020 noms hi havia 199 plantes localitzades en aquest parc natural, mentre que el 2021 se n'han censat 838. Es tracta de la sseli de cap de Creus, una espcie de planta en perill crtic d?extinci i la planta endmica ms amenaada de Catalunya que creix exclusivament en aquest espai protegit. L?extinci de la poblaci nica del cap de Creus comportaria l?extinci planetria de l?espcie, perqu no s?ha descrit enlloc ms del mn. Miniatura de Dimecres, 6 d'abril del 2022El nostre planeta, la nostra salut. Ara o mai La celebraci del Dia Mundial de la Salut, que enguany porta per lema "El nostre planeta, la nostra salut" arriba enguany precedida de la publicaci de la darrera part del sis informe sobre el canvi climtic de l'IPCC arran del qual l'ONU avisa que cal actuar ?ara o mai? per limitar l'escalfament global a 1,5 graus Per commemorar el Dia Mundial de la Salut, que enguany vincula la salut del planeta amb la de la humanitat, l'OMS dirigeix la seva atenci a la interconnexi entre el planeta i la nostra salut amb una campanya que insta les persones, les comunitats,els governs i les organitzacions de tot el mn a compartir les seves histries sobre les mesures que estan adoptant per protegir el nostre planeta i la nostra salut.Miniatura de Dimecres, 6 d'abril del 2022L'ONU avisa que cal actuar ja per reduir emissionsEls experts climtics de l'ONU han avisat que cal actuar "ara o mai" per aconseguir limitar l'escalfament global a 1,5 graus. En el seu ltim informe, el grup intergovernamental de cientfics de l'ONU, l'IPCC, assenyala que la temperatura del planeta noms s'estabilitzar quan les emissions de dixid de carboni siguin zero. Per arribar a un mxim d'augment d'1,5 graus, cal que, com a molt tard, les emissions toquin sostre el 2025 i que es redueixin un 43% el 2030, per assolir el nivell zero el 2050. El problema, avisen, s que les emissions han crescut des del 2010, globalment, "en tots els grans sectors".
Segent pgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior