Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac i amb la Mola (1.101m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac actualment compta amb una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental).  Després d'un primer Pla d'ordenació del parc el juliol de 1972 amb la declaració de parc natural per part de l'estat espanyol, el 1982 es va aprovar un nou pla especial per aturar el creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven, ampliant-se el seu àmbit fins a 9.638 hectàrees protegides.  El 1987 la Generalitat de Catalunya, que el 1985 havia promogut la Llei d'espais naturals, va aprovar un nou decret de parc natural i el 1998 es va ampliar de nou la superfície protegida, amb un nou pla especial que sumava 4.055 hectàrees més fins a la delimitació actual.Dijous, 21 de juliol del 2022El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac compleix 50 anys com espai natural protegitDesprs d'haver estat noticia aquest mes de juliol per l'incendi que va comenar al Pont de Vilomara i va afectar part del Parc Natural i d'un altre incendi anterior l'any 2003 que va afectar ms la zona de Granera, aquest diumenge, 24 de juliol, es compleixen 50 anys de la creaci del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, el primer parc natural de l'Estat promogut per una administraci local com la Diputaci de Barcelona a partir de la legislaci urbanstica vigent. El 24 de juliol de 1972 una resoluci del Ministeri de l'Habitatge aprovava el Pla especial de protecci de 2.655 hectrees de municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Lloren Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Valls. Sant Lloren del Munt i l?Obac va ser tamb el primer Parc Natural que s?aprovava desprs de la creaci, el 1918, dels primers parcs nacionals de Covadonga i OrdesaMiniatura de Dimecres, 20 de juliol del 2022Berga ha acollit la 29ena edici de la Universitat Catalana d'Estiu de la NaturaEls cursos de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura, UCEN, han tractat enguany l'acci climtica, l'energia de l'aigua o l'aprofitament de les plantes aromtiques i medicinals. De la m de professors universitaris propis de la UPC i d'altres professionals especialitzats, la UCEN ha ofert cursos combinats de classes teriques i les sortides de camp pel Bergued. L'acte central ha estat una conferncia del divulgador ambiental Jos Luis Gallego sobre la crisi ambiental. La UCEN s una de les activitats que organitza l'Exploratori dels Recursos de la Natura, un projecte territorial del Campus d'Excel.lncia Internacional BKC de la Universitat Politcnica de Catalunya conjuntament amb l'Ajuntament de Berga, amb l'objectiu de fomentar les vocacions cientfico tecnolgiques, millorar l'aprenentatge a secundria i educaci superior i contribuir al desenvolupament d'un territori ric en recursos naturals. Miniatura de Dimarts, 19 de juliol del 2022Catalunya registra actualment cinc episodis de calor ms cada any que a mitjans de segle XXPer al conjunt de Catalunya es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament, des de mitjans del segle XX i ho ha fet a un ritme de +0,25 C/decenni, valor que significa un augment d'1,8 C en els darrers 72 anys. A ms, totes les estacions de l'any presenten tamb una tendncia estadsticament significativa envers l'augment de la temperatura, essent ms elevada a l'estiu (+0,35 C/decenni) i menor a la tardor (+0,20 C/decenni). Per tant, l'augment de la temperatura a Catalunya es consolida, amb valors que es mantenen o augmenten lleugerament any rere any. El comportament de la precipitaci no s tan evident, i el seu valor mitj anual mostra una tendncia a la disminuci (-1,5 %/decenni), per s un valor sense significaci estadstica (per a un nivell de confiana del 95%, que s el criteri considerat a tot el BAIC). L'nica estaci de l'any amb una tendncia estadsticament significativa s l'estiu, amb una clara disminuci de 4,8 % per decenni.Miniatura de Dilluns, 18 de juliol del 2022Gran incendi al Bages, una de les zones de Catalunya ms afectades per la sequeraL'incendi que va comenar aquest diumenge al migdia al Pont de Vilomara al Bages continua cremant. Malgrat la feina sense descans del ms d'un centenar de dotacions de bombers que treballen conjuntament amb Agents Rurals i ADF's, el foc encara no s'ha pogut controlar. L'incendi ha cremat ja ms de 6000 hectrees , ha afectat 5 municipis i ha obligat a desallotjar ms d'un miler de persones.Miniatura de Dissabte, 16 de juliol del 2022S'amplia el nombre d'espcies extiques preocupantsS'incorporen 22 noves espcies a la llista d'espcies extiques preocupants per a la Uni Europea, en el marc del Reglament 1143/2014. Entre les espcies incloses figuren la gambsia, l'alga Rugulopteryx okamurae, pels seus greus impactes ambientals i econmics, aix com diferents espcies de formigues, entre d'altres.Miniatura de Dissabte, 16 de juliol del 2022Es recupera el bosc inundat i es creen basses temporals a l'estany de SilsActualment s?estan desenvolupant actuacions de recuperaci del bosc inundat partint d'una pollancreda cedida a la Fundaci Emys i la creaci de basses temporals executades tamb per a la mateixa fundaci dins de la subvenci de recuperaci de rius i zones humides amb custdia, amb una aportaci superior als 41.000 euros..L?Agncia Catalana de l?Aigua, la Fundaci Emys, l?Ajuntament de Sils i la Fundaci Catalunya La Pedrera van signar en el 2018 un conveni de custdia fluvial, que es prorrogar 4 anys ms.Dins del marc de les actuacions previstes en el conveni, s?est duent a terme la redacci del projecte de millora de la inundabilitat de l'estany de Sils i la squia, on es preveuen una srie de mesures encaminades a dotar de recurs a tot l?entorn. Per una banda, s?installaran tots els elements necessaris per a poder mantenir una inundabilitat estable a gran part de l?any, simulant condicions naturals d?un estany mediterrani i controlada amb la installaci d?una comporta basculant.Miniatura de Dijous, 14 de juliol del 2022El 90% de la roba usada recuperada a Catalunya t una segona vida via reutilitzaci i reciclatge Humana hi recull ms de 2.230 tones de roba en el primer semestre a Catalunya i hi evita l'emissi de 13.652 tones de CO2. La gesti del residu txtil genera ocupaci verda i s fonamental en l'estratgia d'economia circular de la UE. Els recursos que genera l'entitat es destinen principalment a programes de cooperaci al desenvolupament. Mig centenar d'entitats i empreses acaben de signar el Pacte per a la Moda Circular i el Govern prepara una llei catalana de residus. Miniatura de Parc eòlicDissabte, 9 de juliol del 2022Es reclamen mesures compensatries per a la installaci de fonts d'energies renovablesL'Associaci d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA) i els 12 Grups d'Acci Local de Catalunya (GAL) han presentat un paquet de recomanacions per a les empreses promotores de grans installacions d'energies renovables, en relaci a les mesures compensatries que han d'oferir al territori. La proposat recomana mesures compensatries per les persones i pels territoris que acullen les grans installacions de fonts d'energies renovables.Miniatura de L'Observatori treballarà en quatre grans eixos temàtics: les distribucions i poblacions, els indrets on són les diferents espècies i hàbitats, i el seu nombre, les tendències, com canvia l'abundància i la distribució d'espècies i hàbitats al llarg del temps, les pressions i sensibilitats, quines són les causes dels canvis observats, i les mesures de conservació, o què s'està fent per conservar aquestes espècies i hàbitatsDimecres, 6 de juliol del 2022L'Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat ha de vetllar per millorar la conservaci i la gesti del medi natural a CatalunyaEl nou ens ha de servir per millorar la gesti i la conservaci del medi natural a casa nostra, incidint en l'organitzaci, la integraci, el tractament i la difusi de la informaci que sigui ms efectiva de manera que contribueixi a sensibilitzar la ciutadania. El primer projecte de l'Observatori ser l'Atles de mamfers de Catalunya, emprant cincia ciutadana.Miniatura de Dimecres, 29 de juny del 2022Lisboa acull la Conferncia sobre Oceans de les Nacions Unides, organitzada per Kenia i PortugalLa Conferncia sobre els Oceans, que es celebra a Lisboa des del 27 de juny fins l'1 de juliol, arriba en un moment crtic en qu el mn est reforant els seus esforos per mobilitzar, crear i promoure solucions que permetin assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible abans del 2030. Com a part de les primeres etapes de la recentment llanada Dcada d'Acci per als Objectius de Desenvolupament Sostenible, la Conferncia promour una srie de solucions innovadores amb base cientfica molt necessries per iniciar un nou captol en l'acci mundial per als oceans. La cimera pretn sentar les bases per protegir almenys un 30% de la superfcie marina abans del 2030, una xifra que es considera clarament insuficient. Les solucions per a una gesti sostenible dels oceans necessiten l'aplicaci de tecnologia ecolgica i l's innovador de recursos marins. Tamb s'hi inclou abordar les amenaces per a la salut, l'ecologia, l'economia i la governana de l'oce: l'acidificaci; les escombraries marines i la contaminaci; la pesca illegal, no declarada i no reglamentada; i la prdua dhbitats i biodiversitat.
Segent pgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior