Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Divendres, 5 d'agost del 2022El projecte Land Art de Manresa reflexiona sobre la relaci entre els ssers humans i la naturaAquest Agost "Microscopies"-Land Art afegeix una installaci temtica sobre Manresa 2022 a l'itinerari per l'Anella Verda al voltant de la Torre Santa Caterina, a l'ltim tram del Cam Ignasi, com una eina sostenible per acostar l'art a la societat. El projecte "Microscopies"-Land art va nixer de la m de l'Ajuntament de Manresa i del Centre d'Art Contemporani El Forn de la Cal (CACiS) i inclou diverses installacions artstiques respectuoses amb l'entorn que conviden a reflexionar sobre la relaci entre els humans i la natura, i a canviar la nostra mirada sobre el paisatge.Miniatura de Planta Tracjusa de JunedaDimecres, 3 d'agost del 2022El replantejament de la nova planta de Tracjusa a Juneda mant l'oposici de la plataforma Aturem la Incineradora La nova formulaci presentada per l'empresa aposta per incrementar la capacitat de digesti anaerbica fins a 400.000 t/any en el tractament de dejeccions ramaderes i altres residus rics en carboni i biodegradables, tant de fons industrials com municipals. Aix mateix, el gas obtingut durant aquest procs ser depurat fins a l'obtenci de biomet per a injectar-lo a la xarxa de gas natural. D'aquesta manera, el procs inicial passaria d'utilitzar gas a aportar-ne a la xarxa. Aix mateix, tot i que el projecte mant al tractament de residus CDR mitjanant gasificaci i l'aprofitament trmic del gas de sntesi (Singas) per l'evaporaci de l'aigua de les fraccions del digestat del tractament anaerbic, si que s'aplicaran mesures per la captaci del CO2 format per la combusti del Singas. Aquest nou projecte suposa un nou canvi de rub respecte el que va autoritzar la ponncia ambiental el mar del 2021 i si s'acaba materialitzant suposar tancar un cicle de tramitaci que ha durat al voltant de 6 anys. Tot i el canvi de rumb del projecte, la plataforma Aturem la Incineradora a Juneda mant la seva oposici i anuncia accions i mobilitzacions de cara a la tardor.Miniatura de Dilluns, 1 d'agost del 2022En els primers 7 mesos de l'any hem consumit tots els recursos ecolgics de la Terra per aquest 2022 La m de la Humanitat ha fet que enguany el dia de la superaci de la capacitat de la Terra, l'overshoot day, hagi caigut el 28 de juliol, un dia abans que l'any passat. Aix vol dia que en poc menys de 7 mesos hem consumit els recursos que la Terra te per tot l'any i que a partir d'ara estem vivint a crdit, s a dir, consumint recursos que la Terra no s capa de regenerar i que van a compte de l'any vinent. Per aix, cada any aquesta data de l'overshoot day s'adelanta en una tendncia que noms es va trencar el 2020 per la pandmia com una de les conseqncies positives d'aquesta.Miniatura de Diumenge, 31 de juliol del 2022Mor James Lovelock, el cientfic britnic centenari formulador de la Hipotesi GaiaJames Lovelock, el cientfic i meteorleg britnics creador de la Hiptesi Gaia va morir el 26 de juliol d'aquest 2022, el dia en qu precisament complia els 103 anys. Lovelock es convertia en centenari el juliol del 2019, un moment en que la Humaninat i els paisos comenaven demanar la declaraci de l'emergncia climtica, i en el que Anglaterra veia nixer el moviment Extinction Rebellion que desprs es va extendre per Europa juntament amb el moviment juvenil Fridays For Future creat per la jove activista sueca Greta Thunberg. La Hiptesi de Gaia, que pren el planeta Terra com un superorganisme capa d'autoregular-se grcies als processos biogeoqumics, diu que el clima, la vida i la geologia, actuen conjuntament i s'autoregulen tendint a l'equilibri.I que qualsevol cosa o organisme que trenqui aquest equilibri, ser expulsat per la prpia Terra.Miniatura de Divendres, 29 de juliol del 2022La plataforma SOS Costa Brava organitza una jornada sobre la conservaci del litoral i una manifestaci aquest darrer cap de setmana de juliolSOS Costa Brava ha organitzat una segona jornada sobre la conservaci del litoral catal amb una taula rodona, que tindr lloc a l'Auditori Josep Irla de Girona el divendres 29 de juliol a la tarda i una manifestaci el dissabte 30 a Begur, juntament amb Salvem Begur.a Sa Riera. A la concentraci, que s previst que comenci a les 5 de la tarda, es llegir un manifest de denncia contra la situaci urbanstica que pateix Begur, Miniatura de Actualment el cabal d'aigua de la capçalera del riu Ter està molt minvat, no com a la fotografiaDijous, 28 de juliol del 2022La situaci de les baixes reserves d'aigua fa activar la Comissi Interdepartamental de la Sequera Atesa que aquesta setmana s?ha declarat l'alerta hidrolgica a les unitats de la capalera del Ter, el Llobregat mitj i l'Anoia Gai -arran de la sequera pluviomtrica que s'est acumulant en els darrer mesos- i que juntament amb els de la unitat Carme-Capellades, s?ha activat tamb la constituci de la Comissi Interdepartamental de la Sequera, tal com preveu el Pla Especial de Sequera en el moment en qul?estat d?alerta afecta com a ms del 20% dels municipis (613) o de la poblaci del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.o de la poblaci del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya (conques internes), on el Govern t plenes competncies.Miniatura de Dijous, 28 de juliol del 2022Generar conscincia ambiental a travs del voluntariat en els boscos catalans El Projecte Boscos de Muntanya busca per aquest estiu 100 voluntaris ms per implicar a la ciutadania en els reptes dels boscos catalans. Ja fa quinze anys que l'entitat treballa per generar conscincia mediambiental i afirma que, cada vegada ms, la gent s'implica en la cura del paisatge dels Pirineus catalans.Miniatura de Dilluns, 25 de juliol del 2022Platges lliures de fum, primer pas de la creuada contra les burilles de cigarretes a CatalunyaEl consum de tabac s un problema ambiental, ats que cada any uns cinc bilions de burilles acaben al medi mar, on alliberen contaminants metllics que provoquen alteracions en els sistemes dels diferents organismes marins i, consegentment, a causa de la seva ingesta, en l'sser hum. A ms, les burilles tarden una dcada a degradar-se. Les burilles de cigarretes sn un residu altament contaminant i el gest de llenar-la a terra, tant a la ciutat com en un entorn natural, genera un fort impacte ambiental, sense tenir en compte la d'incendis que provoquen.. Un gest que, d'altra banda, veiem minut rera minut a moltes pellcules i/o sries que a travs dels seus protagonistes, fan publicitat encoberta del tabac en general i del vici de fumar en particular. Des d'aquest estiu, les platges de Barcelona sn sense fum. Arran dels bons resultats de la prova pilot realitzada l?estiu passat en quatre platges de la ciutat, l?Ajuntament de Barcelona treballa per estendre la prohibici de fumar a totes les platges, inclosa la zona de banys del Frum. Aquesta prohibici es fonamenta en la protecci del medi ambient i el dret de la ciutadania a gaudir d'un espai pblic net, lliure de fum i de burilles, la preservaci de la convivncia ciutadana i la protecci de la salut de les persones, particularment de les ms vulnerables.En parallel, la Generalitat estudia introduir un sistema de devoluci de burilles per evitar que es continun llenant a terra com fins ara i fomentar el seu reciclatge. Un sistema que recull l'esborrany de la llei de residus i que passaria per gravar amb 20 cntims d'euro cada cigarreta, un import que es podria recuperar si es retorna la burilla. Miniatura de En recollida selectiva, per fraccions, les 4 principals (orgànica, vidre, paper i cartró i envasos) han augmentat lleugerament respecte de l'any 2020. La que més ha crescut ha estat la matèria orgànica (4,6%) seguida del vidre (3,2%). Els envasos i el paper/cartró augmenten menys, un 1% i un 0,5% respectivament. Tanmateix, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats que no es recullen selectivament. La fracció restant representa el 53,4% de les tones recollides (2.149.400 t).  La fracció restant s'ha de tractar abans de destinar-la al tractament final (dipòsit o incineració amb valorització energètica). Es destina prèviament a plantes de tractament mecànic-biològic* (TMB). L'any 2021, s'ha tractat prèviament el 66,7% de la fracció restant generada.Dissabte, 23 de juliol del 2022La recollida selectiva dels residus municipals a Catalunya encara no arriba a la meitat. La Conca de Barber s la comarca amb un ndex ms elevatCatalunya assoleix el 2021 un 46,6% de recollida selectiva dels residus municipals, per encara hi ha ms de la meitat dels residus municipals generats, 2.149.000 tones, que no es recullen selectivament. Durant l'any 2021 s?han recollit 1.878.000 tones, el que representa un 3,1% ms que a l?exercici 2020. La Conca de Barber s la comarca que obt un resultat ms elevat, arribant a un 80,43%, desprs de la implantaci de sistemes eficients de recollida selectiva al conjunt de la comarca (recollida de porta a porta i contenidors tancats amb identificaci de l?usuari.Miniatura de Dijous, 21 de juliol del 2022Detecten una alga invasora al Parc Natural del Parc de Creus i a les Illes MedesEl grup de suport mar dels Agents Rurals ha detectat una alga invasora a la zona nord del Parc Natural del Cap de Creus. Es tracta de l'espcie Caulerpa cylindracea i es va localitzar a una fondria d'entre dos i sis metres a la Cala Galladera, un punt molt freqentat pel fondeig d'embarcacions amb ncora. A Catalunya es t constncia d'aquesta alga invasora des de l'any 2008, quan va aparixer a la costa del Garraf. Est considerada com una de les espcies extiques marines amb major potencial invasor als fons litorals de la Mediterrnia. De fet, desprs que es trobs al Garraf, tamb ha estat detectada a les comarques del Baix Camp, Tarragons, Baix Llobregat, la Selva, el Baix Empord i l'Alt Empord.
Segent pgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior