Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dimecres, 6 d'abril del 2022L'ONU avisa que cal actuar ja per reduir emissionsEls experts climtics de l'ONU han avisat que cal actuar "ara o mai" per aconseguir limitar l'escalfament global a 1,5 graus. En el seu ltim informe, el grup intergovernamental de cientfics de l'ONU, l'IPCC, assenyala que la temperatura del planeta noms s'estabilitzar quan les emissions de dixid de carboni siguin zero. Per arribar a un mxim d'augment d'1,5 graus, cal que, com a molt tard, les emissions toquin sostre el 2025 i que es redueixin un 43% el 2030, per assolir el nivell zero el 2050. El problema, avisen, s que les emissions han crescut des del 2010, globalment, "en tots els grans sectors".Miniatura de El tret de sortida a la Ciutat Europea del Bosc 2022 ha tingut lloc dimecres 23 de març amb uns diàlegs a la Pedrera sobre el paper de les biociutats, amb un debat sobre Bioeconomia per a les ciutats: com poden les Biociutats transformar la manera com vivim en el planetaDilluns, 4 d'abril del 2022Un acte sobre com poden les biociutats transformar la manera com vivim al planeta dna el tret de sortida de Barcelona com a Ciutat Europea del BoscUn debat sobre les biociutats i la bioeconomia ha centrat l'acte de presentaci de Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc aquest 2022, que s'ha fet aquest mes de mar a la Fundaci Catalunya La Pedrera de la capital comptal. Durant la jornada, la primera de les 6 que hi ha previstes a la ciutat fins el mes d'octubre en que la Conferncia anual de l'European Forest Institute tancar la celebraci, s?ha explicat la importncia dels boscos com a element clau per a renaturalitzar la ciutat. Aix, i per assolir el canvi de paradigma, necessari per a fer front la emergncia climtica, cal descabornitzar tots els sectors productius i la construcci pot tenir la clau en la gesti forestal i la gesti de la indstria de la fusta.Miniatura de El projecte LoupO és un pla transfronterer integrat i estandarditzat per la monitorització i seguiment de les poblacions d'os i llop dels Pirineus i crear una base de dades comuna entre països.Diumenge, 3 d'abril del 2022Ja hi ha una setantena d'ossos als Pirineus Durant el 2021, s'ha comptabilitzat una poblaci de 70 exemplars d'os als Pirineus. Aquesta xifra correspon al nombre mnim d'ossos detectats en un any determinat i es revisa anualment. Aix mateix, grcies a les dades obtingudes l'any 2021, es constata que el nombre d'ossos d'anys anteriors han crescut: l'any 2018 es van fixar en 52, el 2019 en 59 i el 2020 en 68 exemplars. Pel que fa al sexe de la poblaci identificada i comptabilitzada el 2021, hi ha 34 femelles i 32 mascles. Dels 70 exemplars, 36 sn adults i 19 sn subadults; dels 15 cadells, hi ha 6 femelles, 5 mascles i 4 de sexe no identificat. L?rea geogrfica de presncia de l?os bru als Pirineus comprn una superfcie de 6.500 km2.Miniatura de Dissabte, 2 d'abril del 2022El circ com a facilitador del coneixement de la natura. Mart Boada explica la natura a Tortell Poltrona en una activitat innovadora del Circ CricLa natura divertida. Aquest s el lema que mou les activitats de descoberta i coneixement de l'entorn natural del Montseny que des del Circ Cric promouen aquesta 12ena temporada tant pel pblic infantil com per l'adult. Una de les activitats que obre la temporada s "La Natura ens parla", un recorregut autoguiat pels paratges de l'entorn del circ i en el que el pallasso i creador del Circ Cric, Tortell Poltrona, conversa amb el doctor en Cincies Ambientals Mart Boada i expliquen de manera cientfica, per divertida les caracterstiques i particularitats del bosc de ribera de la llera de la Tordera.Miniatura de L'orina humana conté fins a 21 substàncies químiques. bisfenols i ftalats que actuen com a disruptors endocrins Dijous, 31 de mar del 2022La plataforma Residu Zero reclama de nou la prohibici de txics als envasos alimentaris amb la recuperaci del text aprovat inicialment al CongrsL'orina humana cont fins a 21 substncies qumiques. bisfenols i ftalats que actuen com a disruptors endocrins. Per aix, una desena d'entitats socials i ambientals d'mbit nacional, demanen al govern espanyol que en el debat d'avui de la Llei de Residus i Sls Contaminats, recuperin el text aprovat inicialment pel Congrs sobre la prohibici de txics com els flatats i els bisfenols en els envasos alimentaris i que va quedar esmenat al seu pas pel Senat. La plataforma Residu Zero va aplaudir aleshores la introducci de mesures de fiscalitat ambiental contra els tractaments finalistes i l'aplicaci de la responsabilitat ampliada en producci perqu els fabricants assumeixin els costos associats a la gesti i la neteja dels residus en entorns urbans i naturals, per lamentava que els grups poltics no apostessin per mesures concretes cap a la reducci en origen dels residus, tant en quantitat com en toxicitat.Miniatura de Ll’òpera es situa a l'any 3.333, quan els trihumans troben un estrany instrument que els humans feien servir per comunicar-se: un mòbil. Els seus científics aconsegueixen desencriptar-lo i, gràcies a ell, poden estudiar com era la humanitat i el món abans del Gran Desastre.  El mòbil trobat pertanyia a una nena humana que el va utilitzar per gravar un blog-diari explicant la seva vida i les seves impressions i pensaments sobre el món que l’envoltava. Amb la informació emmagatzemada al mòbil, els trihumans poden descobrir les maneres de funcionar dels humans i entendre com es relacionaven, com evolucionaven, com s’enamoraven, com es reproduïen i com es barallaven. I com s’ho van fer per destruir el planeta.  La humana propietària del mòbil es deia Greta, i tot sembla indicar que podria tractar-se de Greta Thunberg, la noia sueca que va impulsar els Fridays for Future, el moviment de nens i nenes de tot el planeta en lluita contra el canvi climàticDimarts, 29 de mar del 2022S'estrena Greta i els Trihumans, una pera infantil inspirada amb la figura de la jove activista Greta ThunbergS'havia d'estrenar el mar del 2020 per, com tantes altres coses, la pandmia ho va aturar. Dos anys ms tard, aquest cap de setmana s'ha estrenat finalment l'obra. Dissabte i diumenge es va representar al Teatre Auditori de Granollers aquesta producci prpia que aquest dimarts es mostra per a les escoles. Greta i els Trihumans est inspirada en la jove activista sueca que des del 2018 fa vaga escolar cada divendres i que amb la seva perseverncia ha inspirat el moviment mundial Fridays for Futur. La representaci de l'obra s'acompanya amb un dossier pedaggic que cont la fitza artstica i una guia per a la realitzaci d'activitats complemanetries.Miniatura de El Govern, alcaldes i alcaldesses de municipis de més de 20.000 habitants, les diputacions, entitats municipalistes, gestors d'infraestructures i els principals agents socials i econòmics de Catalunya van subscriure el divendres 18 de març l'Acord per a la millora de la qualitat de l'aire a Catalunya. Impulsat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i presentat al Palau de Pedralbes de Barcelona, l''acord recull el testimoni de les dues cimeres anteriors celebrades els anys 2017 i 2019, i amplia l'àmbit territorial a tot Catalunya. El document conformarà el full de ruta per a la millora de la qualitat de l'aire al país, incorporant-se com a principi rector del nou Pla de millora de la qualitat de l'aire de Catalunya.Dilluns, 28 de mar del 2022La constituci de la Taula de la Qualitat de l'Aire es tanca amb una declaraci en defensa del dret a la salut i a una transici justaLa Taula de Qualitat de l'Aire de Catalunya es crea per fer efectius i regular els compromisos de l'Acord per a la Qualitat de l'Aire de Catalunya que les parts van acordar en diversos mbits d'acci. Com espai de governana i debat, la Taula inclou tots els agents que s'han adherit a l'acord i d'altres que es consideri convenient, sense eliminar la resta de Taules existents que aborden singularitats concretes del territori. La Taula ha de facilitar l'adopci i la coordinaci de les accions que s'han d'aplicar per millorar progressivament la qualitat de l'aire, com possibles mecanismes de fiscalitat ambiental, instruments i plataformes d'informaci i comunicaci compartides, o l'aplicabilitat de mesures conjuntes. La creaci d'aquesta Taula es va acordar fa una setmana, a travs de l'Acord per a la millora de la qualitat de l?aire a Catalunya, subscrit per la Generalitat, l'AMB, alcaldes i alcaldesses de municipis de ms de 20.000 habitants, les diputacions, entitats municipalistes, gestors d'infraestructures, i els principals agents socials i econmics del pas. Un pacte d'abast nacional, impulsat pel Departament d'Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural, que pretn fomentar la reducci de la contaminaci atmosfrica dels nuclis urbans ms grans de tot el pas.Per aix per aquesta cimera s'ha impulsat la implicaci de tots els municipis de ms de 20000 habitants de Catalunya en la creaci de Zones de Baixes Emissions abans del 2025. L'acord ha de conformar el full de ruta per reduir la contaminaci atmosfrica al pas i s'incorporar com a principi rector del nou Pla de Millora de Qualitat de l'Aire de Catalunya. La consellera d?Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural, Teresa Jord i Roura, ha presidit aquesta primera reuni, que ha finalitzat amb la "Declaraci en defensa del dret a la salut i a una transici justa", consensuada per tots els assistents. Miniatura de Diumenge, 27 de mar del 2022El Cap de Creus acull un projecte per gestionar la flora extica invasora en penya-segats de la costa mediterrnia i protegir la flora autctonaLa flora extica invasora suposa una amenaa sobre la biodiversitat i el paisatge genu del territori, i tamb repercuteix negativament en la salut humana i l'economia. El Parc Natural del Cap de Creus s una de les zones amb penya-segats litorals ms afectades a Catalunya per aquesta problemtica. Per aix, aquest territori s l'escollit per acollir el projecte LIFE medCLIFFS que te per objectiu definir i posar en prctica una estratgia de gesti per a la flora extica invasora en penya-segats del Mediterrani. Miniatura de Població de Pinus sylvestris amb arbres atacats per escolítids (Catalunya). S'observa en les copes de color marróDivendres, 25 de mar del 2022Els boscos d'Europa pateixen plagues forestals cada cop ms agressives a causa de l'escalfament global Els boscos de conferes que s'estan veient ms afectats i que poden crrer ms risc de desaparixer en el futur sn els que se situen al centre, nord i est d'Europa. En el marc del Dia del Arbre i dels Boscos, que ha tingut lloc el 21 de mar, el Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals de la UAB (CREAF) ha publicat un estudi que revela que l'exposici a les sequeres determina si un arbre resistir a l'atac de les plagues. Com ms sequeres hagi patit, ms probabilitat t de morir si s atacat per determinats insectes. La investigaci ha estudiat els boscos de conferes de tot Europa durant els darrers 10 anys i ha trobat que el 30% dels arbres estan afectats per alguna plaga forestal i al 6% els ha causat la mort. Miniatura de Dimecres, 23 de mar del 2022La reutilitzaci de l'aigua, clau davant de l'escassetat hdrica i l'impacte del canvi climticEspanya s el pas europeu que ms aigua reutilitza, amb un percentatge del 75 per cent del total del continent, tot i aix, encara hi ha un volum molt important d'aigua potencialment reutilitzable que s abocada al mar, segons el centre tecnolgic. La implementaci de sistemes de regeneraci i reutilitzaci requereix activitats de desenvolupament i innovaci per augmentar la confiana en nous esquemes d?economia circular. El projecte SUGGEREIX, finanat per l'Agncia Catalana de l'Aigua (ACA) i liderat per Eurecat, integra el coneixement sobre la regeneraci d'aigua residual depurada, amb un mfasi especial en la gesti dels compostos contaminants d'origen microbiolgic, orgnics traa i metalls pesants.
Segent pgina 11   12   13   14   15   16   17   18   19   20    Pgina anterior