Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de L 'actual consum d'aigua de les estacions d'esquí per a la producció de neu artificial redueix la disponibilitat d'aigua per altres usos, degut a l'evaporació d'una part d'aigua utilitzada i l'ús d'additius que comporten una alteració de la seva qualitat. Atesa la reducció de les nevades, a conseqüència del canvi climàtic i l'augment de la massa forestal associat a l'abandonament de les pastures als Pirineus, que és produeixi una reducció de la recàrrega dels aqüífers en les properes dècades, fent plausible una necessitat d'optimització d'aigua per usos prioritaris.Dijous, 17 de febrer del 2022Manifest cientfic en contra de la celebraci dels Jocs Olmpics d'Hivern el 2030 als Pirineus Un grup d'uns 200 cientfics d'arreu del pas i de diferents mbits com l'universitari, l'econmic, l'ambiental i social,han presentat avui un Manifest en contra dels Jocs Olmpics d'Hivern que es volen fer al Pirineu al 2030. L'objectiu principal del document s analitzar i fer reflexionar sobre l'impacte que tindria un esdeveniment d'aquestes caracterstiques en el context actual de crisi ambiental, ecolgica i energtica. Des de l'mbit cientfic asseguren que de cap manera poden ser sostenibles i que seran "inviables" tcnicament i socioeconmicament. El manifest abordar des d'una perspectiva cientfica el qu significaria organitzar uns JJOO al Pirineu, des d'un punt de vista social, econmic i ambiental.Miniatura de Dimarts, 15 de febrer del 2022L'escassetat de pluges ha fet avanar la primaveraSense pluja hi ha menys nuvolositat les temperatures de dia i de nit tenen ms contrast, hi ha ms radiaci solar i ms gelades, una situaci que provoca que es plantes es confonguin i considerin que la primavera ja ha arribat. La manca de pluges que es preveu aquets segle pot fer avanar la primavera entre 1'2 i 2?' dies per dcada. La manca de pluja tamb provoca que les plantes brotin abans d'hora a l'hemisferi nord. En aquesta zona del planeta, les pluges han disminut la seva freqncia els darrers trenta anys i ara es demostra que aix afecta tamb el calendari natural de les plantes.Miniatura de Dimarts, 15 de febrer del 2022El litoral central de Catalunya acumula una gran densitat de residus plsticsAquesta acumulaci, coincideix amb les zones d'alta concentraci d'habitants, i es troba principalment en el fons mar prxim a la costa, entre 75-200 metres de fondria. D'entre aquest residu plstic, destaquen les tovalloletes d'un sol s, fetes de teixit no degradable que inclou plstic com el polietil (PET) o el polipropil (PP), i que representen el 59,3% del residu plstic a la zona centre de Catalunya. Miniatura de Dissabte, 12 de febrer del 2022Quan el Medi Ambient i el Canvi Climtic sn el leit-motiv d'un programa de rdioAmb motiu del Dia Mundial de la Rdio, que es celebra el 13 de febrer, volem recordar els programes de rdio que tracten especficament temes ambientals com sn Vida Verda amb Pilar Sampietro i que emet R-4 i l'Insostenibles amb Montse Poblet i que s'emet per Catalunya Informaci, aix com el Meteomauri amb Francesc Mauri i que emet Catalunya Rdio. Tamb fem un record pel programa fet per l'equip de monSOStenible i que durant dues temporades s'ha ems per Radio Silenci i per la Xarxa. De fet, en les dues edicions anteriors del Dia Mundial de la Rdio (2021 i 2020) vam dedicar el programa monSOStenible a conversar amb Pilar Sampietro del Vida Verda, amb Francesc Mauri del Meteomauri i amb Coia Ballest que fins l'any passat feia l'Efecte Papallona a Catalunya Informaci i que va deixar de fer-lo en marxar a Londres com a corresponsal de la CCMA.Miniatura de Malgrat la bona disposició i percepció de prioritat de les persones enquestades, les posicions respecte algunes polítiques climàtiques són més escèptiques. Especialment pel que fa a l'increment d'impostos sobre combustibles, o als peatges per reduir el trànsit privat. En canvi, la implantació de renovables, com la solar o l'eòlica, rep un suport molt majoritari fins i tot si tenen impacte paisatgísticDijous, 10 de febrer del 2022La lluita contra el canvi climtic s considerada una prioritat pel 61% de la poblaci catalanaUn 64% de les persones enquestades pel Centre d'Estudis d'Opinio (CEO) est d'acord amb que el canvi climtic s una qesti prou urgent com per a dedicar-hi molts recursos, mentre que un 36% est d'acord amb l'afirmaci plantejada a l'enquesta de la segent manera: "les institucions haurien de gastar els diners dels contribuents en altres coses ms urgents en lloc de dedicar tants recursos a la lluita contra el canvi climtic". El 61% creu que la lluita contra el canvi climtic s una prioritat, tot i que quan s'utilitzen termes com "emergncia climtica""o "medi ambient" aquesta prioritat es redueix lleugerament. En una escala de 0 a 10, la disposici a pagar ms impostos per fer front al canvi climtic, o a l'emergncia climtica es situa en una mitjana de 4,5 (canvi climtic) i 4,8.(l'emergncia climtica), per sota d'educaci i la sanitat que, de mitjana, es situen en un 5,3. Aquests sn alguns dels principals resultats de l'enquesta realitzada el passat mes de desembre.Miniatura de Dijous, 10 de febrer del 2022El nou curs escolar 2022/2023 comenar abans i tindr jornada compactada durant el mes de setembreUna de les novetats del nou curs escolar, presentat aquest mat pel president de la Generalitat Pere Aragons pel conseller d'Educaci Josep Gonzlez-Cambray s l'avanament de la data d'inici del curs, que en el cas dels centres d'infantil i primria ser el 5 de setembre i en els de secundria el 7 de setembre, i la compactaci de la jornada lectiva durant tot el mes de setembre, de la mateixa manera que fins ara es venia fent el mes de juny. Igualment es mantindr durant el setembre el servei de menjador i es programaran activitats extraescolars gratutes fins a la tarda. L'avanament de l'inici del curs respon a una voluntat d'assimilar la temporada escolar de Catalunya a la d'altres pasos europeus i l'horari lectiu de 9h a 13h durant el mes de setembre s per mantenir el nombre d'hores lectives i facilitar les classes en un mes en que la temperatura s encara molt clida. En aquest sentit, els representants del govern han destacat que l'Observatori Fabra va registrar el setembre del 2021 una temperatura 2 graus per sobre del setembre del 2015. De fet, la calor en els darrers mesos de curs, i en els ltims anys tamb al setembre, cada vegada afecta ms l'alumnat i en el seu rendiment acadmic i aquesta s una qesti que cada vegada preocupa ms ja que els centres educatius no disposen d'aire condicionat.Miniatura de Dimecres, 9 de febrer del 2022Asc i Vandells necessiten nous magatzems nuclears, per rebutgen els MTI. El Govern catal referma el comproms de tancament de les nuclearsL'Ajuntament de Vandells i l'Hospitalet de l'Infant han aprovat en el ple de gener una moci de rebuig a la construcci de nous magatzems de residus radioactius a les centrals nuclears. Segons les darreres informacions, les centrals nuclears,hauran d'acollir nous magatzems de residus nuclears individualitzats a les seves installacions per poder continuar operant amb normalitat fins al seu tancament. En aquest sentit, els actuals magatzems de les centrals catalanes d'Asc I i II i Vandells II esgotaran la seva capacitat el 2027 i per poder produir energia fins a la seva clausura, un cop d'allargat la vida d'aquestes centrals, es necessitar ms espai. Un espai que fins aquest estiu es comptava que proporcionaria un magatzem centralitzat que hi ha projectat, per que finalment el govern espanyol sembla que no construir i que en el seu lloc vol construir magatzems individualitzats als diferents muncipis que acullen les centrals nuclears. Aquest canvi de poltica del govern central, anunciat el passat mes d'agost, ha comportat malestar als municipis amb centrals nuclears. El govern catal, per la seva banda,referma al Parlament el comproms del Govern amb el tancament de les nuclears en els terminis acordatsMiniatura de L'estudi també identifica els enfocaments que els responsables polítics han de tenir en compte quan s'aborden  els reptes que es veuen afectats per l'ús de la terra. Els autors també animen els responsables polítics a  reconèixer que la desigual distribució de costos i beneficis és molt més freqüent que les solucions en què tots  guanyen, i que les polítiques que reconeixen explícitament aquesta distribució desigual, i que per tant avaluen i  recalibren aquests costos i beneficis, haurien de ser prioritàries. La governança de l'ús de la terra es pot  millorar reconeixent les reclamacions confuses i superposades sobre els drets i la propietat de la terra, i  desenvolupant sistemes que tinguin en compte els drets i les perspectives dels grups marginats, especialment  de les comunitats locals i indígenes. Imatge dun bosc devastat a ColombiaDimecres, 9 de febrer del 2022Un estudi reclama nous enfocaments per abordar el canvi climtic, la biodiversitat i altres crisis mundials de manera ms sostenible i equitativaUn nou informe cientfic internacional en qu ha participat l'Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autnoma de Barcelona (ICTA-UAB) identifica les "10 dades" claus sobre l's global de la terra i insta els responsables poltics de tot el mn a adoptar nous enfocaments per abordar el canvi climtic, la biodiversitat i altres crisis mundials de manera ms sostenible i equitativa. L'estudi pretn servir de base a les poltiques destinades a afrontar reptes com ara la reducci dels efectes del canvi climtic, el disseny de sistemes per a la producci sostenible d'aliments i energia, la protecci de la biodiversitat i l'equilibri de les reclamacions contraposades sobre la propietat de la terra. Tamb detalla les implicacions que els responsables poltics han de tenir en compte si volen desenvolupar solucions econmicament, culturalment i ambientalment sostenibles per a aquests complexos desafiaments. Miniatura de Dimecres, 9 de febrer del 2022La futura llei espanyola de residus amenaa el model de fiscalitat ambiental de Catalunya El Projecte de llei proposa un impost estatal que no t un carcter finalista. Per aix, la consellera d?Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural, Teresa Jord i Roura, ha reclamat aquest dimarts al Parlament que el Projecte de llei estatal de residus, que es tramita actualment al Senat, blindi el cnon catal de residus. La consellera ha explicat que el redactat que va aprovar inicialment el Congrs dels Diputats el desembre passat elimina ?un instrument essencial com s el cnon catal de residus, que la mateixa ministra Ribera ha reconegut en nombroses ocasions com a cas d?xit?. Miniatura de Dilluns, 7 de febrer del 2022El Pacte per a la Moda Circular a Catalunya avana amb l'aprovaci de les bases i continguts de l'acordEl sector del txtil s un dels majors consumidors de recursos del mn, amb un enorme impacte ambiental i climtic. Desprs de l'alimentaci, l'habitatge i el transport, el consum global de productes txtils s el quart major demandant de matries primeres i aigua i el cinqu emissor de gasos d?efecte hivernacle. Es calcula que es venen 100.000 milions de peces de roba al mn cada any, i que menys de l?1% de tots els txtils del mn es reciclen per convertir-los en nous txtils. s necessari i urgent fer canvis profunds en el model de producci i consum del sector del txtil, i avanar cap a un model circular, ms sostenible i regeneratiu per al planeta. En aquest context, el govern catal est impulsant un nou ?Pacte per a la Moda Circular del Txtil a Catalunya?
Segent pgina 11   12   13   14   15   16   17   18   19   20    Pgina anterior