Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dimarts, 8 de mar del 20228 de mar: Per qu les dones salvaran el planeta?No es pot salvar el planeta sense igualtat ... Necessitem una economia que posi a les dones i a la Terra al centre. Vanda Shiva l'autora d'aquesta frase i una de les 24 dones protagonistes, a travs dels seus escrits, del llibre Per qu les dones salvaran el planeta?" de diverses autores, traduit al catal per Josefina Caball i editat per Raig Verd Editorial. El llibre s un recull de vint-i-quatre articles ecofeministes de vint-i-set dones de diferents llocs del mn que parlen de diferents temes com els refugiats climtics, la poltica, l'educaci o l'urbanisme. La traducci al catal del llibre "Why women will save the planet" inclou quatre textos menys que l'orgiinal i un de ms de l'antropologa ecofeminista Yayo Herrero.. Miniatura de Aquest hivern s'han produït rècords de tota la sèrie històrica de capó reial Plegadis falcinellus, amb 11.358 exemplars i de flamenc Phoenicopterus roseus, amb 21.146 exemplars. En sentit contrari, la població d'ardeids (6.470 exs.) ha presentat un contingent molt baix (un 50% per sota del nivell de referència) i ha afectat especialment les espècies més abundants a l'hivern, com l'esplugabous Bubulcus ibis (-73%), el martinet blanc Egretta garzetta (-64%) i el bernat pescaire Ardea cinerea (-51%). Altres dades particularment notables corresponen a les xifres significativament baixes de corb marí gros Phalacrocorax carbo, amb solament 2.011 exemplars (-46% en relació al nivell de referència) Dilluns, 7 de mar del 2022Augment d'ocells aqutics hivernals al delta de l'Ebre i de les aus menys dependents dels arrossarsAquest hivern s'han comptabilitzat 317.425 ocells aqutics, corresponents a 96 espcies, en el cens anual del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Les espcies menys dependents dels arrossars, com el flamenc, l'nec blanc, el territ variant o el bec d'alena, han assolit valors molt alts i, fins i tot, de rcord absolut en el cas del flamenc. Les aus que fan un s ms intens dels arrossars inundats com a zones d?alimentaci, com l'esplugabous, el martinet blanc, la daurada grossa i la fredeluga, han sofert davallades rpides de gran magnitud.Miniatura de Es calcula que a Catalunya hi ha actualment uns 200.000 senglars i les captures la temporada de caça passada (2020-21) van ser d'uns 70.000. A aquesta xifra, cal afegir els senglars que moren per accidents de trànsit o a la natura, o per falta d?aliment o malaltia, que serien uns 3.000 anuals actualmentDiumenge, 6 de mar del 2022Pla de xoc per controlar les poblacions de senglar a CatalunyaAmb un pressupost de ms de 10 milions d'euros, el Govern vol reduir en 3 anys les sobrepoblacions d'aquest animal. Dissenyar un programa de protecci de conreus, crear la figura del caador expert, millorar la seguretat de les batudes i desplegar un nou marc normatiu. Les altes densitats provoquen danys a l'agricultura i a la biodiversitat, accidents de trnsit i un augment del risc de malalties.Miniatura de Malgrat que el projecte s'ha treballat amb els estudiants del centre educatiu aquest es vol fer extensiu a tot el barri. Per aquest motiu la màquina la pot fer servir qualsevol veí portant els residus en horari lectiu de l'institut o bé dipositant-los en un contenidor que es troba a la porta d'on hi ha la compostadora.  A la màquina compostadora s'hi poden abocar restes de fruita i verd com ara closques, pell o llavors; restes de carn i de peix sempre que els ossos i les espines siguin petits; menjar en mal estat; restes d'infusions; marró de cafè; taps de suro; paper de cuina i tovallons bruts; escuradents i pals de gelat o de menjar xinès de fustaDissabte, 5 de mar del 2022El venat del barri barcelon de Poble-sec pot compostar la matria orgnicaEls vens del barri barcelon de Poble-sec disposen d'una mquina de compost, per a s comunitari que t per objectiu recuperar i reutilitzar la matria orgnica generada a les llars. L'aparell estar fins al mes de juliol a l'Institut Consell de Cent del barri i forma part d?un projecte co-gestionat per l'Assemblea de Cooperaci per la Pau (ACPP) i la cooperativa d'iniciativa social i sense nim de lucre, Tarpuna SCCL que s qui ha llogat la compostadora. Dissabte, 5 de mar del 2022L'Eficincia EnergticaEl concepte d'eficincia energtica fa referncia a la capacitat per obtenir els millors resultats en qualsevol activitat fent servir la menor quantitat possible de recursos energtics. Ens permet reduir el consum de qualsevol tipus d'energia i amb aix els possibles impactes ambientals que hi estan associats. El dia 5 de mar se celebra el Dia Mundial de l?Eficincia Energtica s una bona ocasi per conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania i les empreses consumidores d?energia del seu paper clau per aconseguir un model energtic net, distribut i democrtic. Davant l'emergncia climtica declarada a Catalunya, cal posicionar-nos clarament a favor d?una transici energtica cap a un model energtic 100% renovable a l?horitz 2050. Per assolir aquest objectiu, la participaci i coresponsabilitat de la societat s imprescindible.Miniatura de Imatges corresponents a la celebració de la primera cimera de la Qualitat de l'Aire, l'any 2017Dijous, 3 de mar del 2022El Govern prepara la Cimera de la Qualitat de l'Aire per tot l'mbit territorial de CatalunyaLa cimera se celebrar el divendres18 de mar i, a diferncia de les dues anteriors dels anys 2017 i 2019 que es van centrar en l'mbit metropolit, hi estan convocats els municipis de Catalunya de ms de 20.000 habitants, les diputacions i els principals agents socials i econmics del pas. La Generalitat fa setmanes que treballa en la preparaci d'aquesta gran trobada, a travs d'un grup promotor, format per diversos departaments del Govern, organitzant reunions d'on han sorgit suggeriments i demandes dels diferents actors que han conformat el contingut d'un primer document de treball. Un document que ja ha estat trams als ajuntaments i als agents socials.Miniatura de La primera Cimera Mediterrània pel Clima i el Medi Ambient, que s'ha celebrat aquest dijous 3 de març al Jardí Botànic de Barcelona, ha reunit els representants dels governs de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Hi han participat la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà i Roura; la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Energètica de la Generalitat Valenciana, Mireia Mollà, i el conseller de Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, Miquel Mir.Dijous, 3 de mar del 2022La Cimera Mediterrnia pel Clima i el Medi Ambient aplega el comproms de Catalunya, Valncia i les Illes Balears per protegir i defensar el Mediterrni La Cimera, presidida pel president de Catalunya Pere Aragons ha reunit aquest dijous a Barcelona els responsables de medi ambient dels governs de Catalunya, Pas Valenci i IIles Balears. En finalitzar la trobada, els tres governs han signat una declaraci, que referma el comproms per enfortir la cooperaci i accelerar les poltiques transversals de mitigaci i adaptaci al canvi climtic, les conseqncies del qual es pateixen de forma especial a la regi mediterrnia. Els tres governs participaran amb una nica veu a la Conferncia sobre els Oceans de les Nacions Unides que tindr lloc a Lisboa (Portugal) i reclamen al govern espanyol que limiti la velocitat mxima de les embarcacions que transiten pel Corredor de Cetacis de la MediterrniaMiniatura de Dijous, 3 de mar del 2022El Mobile Social Congress, que enguany s'ha celebrat en format mixt presencial i on-line, presenta el projecte Menja Mbils de la UPC El Mobile Social Congress d'aquests any, que s'ha centrat a visibilitzar com la tecnologia tamb pot posar-se al servei de les persones i de la vida i no noms del negoci, ha mostrat alguns canvis en el mapa de vulneraci de drets en la indstria de l'electrnica, i en els avenos en la recuperaci dels metalls dels mbils en dess per a la seva recuperaci a travs del projecte Biometallum (tamb conegut com a Menja mbils) i que properament llanar la seva campanya des de l'UPC. El congrs, que ha canviat d'escenari respecte a edicions anteriors i s'ha celebrat als Jardins del Pou de la Figuera i al Born de Barcelona en el format presencial i un dia on-line en les mateixes dates que el Mobile World Congress pretn donar veu a projectes i debats invisibilitzats al MWC que enguany tamb ha tornat a la capital catalana en format presencial..Miniatura de Dijous, 3 de mar del 2022Jornada de valoraci de la Cimera del Canvi Climtic de Glasgow, COP26 El departament d'Acci Climtica del Govern ha organitzat a principis d'aquest mes de mar una jornada valorativa sobre la cimera de negociacions internacionals per fer front al canvi climtic de Glasqow, la COP26, celebrada el passat mes de novembre a la capital escocesa, La COP26 va suposar avenos en termes de mitigaci i per primera vegada s'inclou en una decisi l'abandonament progressiu de la producci d'energia provinent del carb i les subvencions ineficients als combustibles fssils. En termes d'adaptaci es va acordar la creaci de mecanismes per enfortir les capacitats dels pasos ms vulnerables.Miniatura de El president del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic des de l'octubre de 2015, L'economista sud-coreà Hoesung Lee alerta que Dimarts, 1 de mar del 2022El darrer informe sobre el Canvi Climtic de l'ONU alerta que la sequera i la pujada del nivell del mar afectaran molt les conques mediterrnies Segons les conclusions de l'informe sobre impactes, adaptaci i vulnerabilitat del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climtic de les Nacions Unides (IPCC) la regi ms amenaada de tot Europa pels efectes del canvi climtic s l'rea de la Mediterrnia, que patir els efectes de les sequeres i una pujada del nivell del mar. A la riba sud, on conflueixen el canvi climtic i altres riscos socials i econmics, els impactes seran ms severs. El 50% de les espcies d'animals i plantes ja s'han desplaat fugint del canvi climtic, o cap a latituds ms altes o a ms altitud. S'ha documentat la primera extinci d'un mamfer degut al canvi climtic. La sobirania alimentria est en entredit per la sequera, la calor i les condicions de treball de les persones del camp. S'esperen reduccions de la producci d'un 17% a la conca del mediterrani. Les poltiques de reducci d?emissions de dixid de carboni sn la principal soluci, per cal avanar tamb en models de desenvolupament resilient al clima que promoguin accions d'adaptaci eficaces a llarg termini, justes i equitatives.
Segent pgina 11   12   13   14   15   16   17   18   19   20    Pgina anterior