Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dimarts, 22 de mar del 2022El Dia Mundial de l'Aigua d'aquest 2022 es dedica a fer visible el valor de les aiges subterrnies El paper de les aiges subterrnies continua guanyant importncia a l'agenda mundial. El 2022 el Dia Mundial de l'Aigua vol fer una crida per demanar accions encaminades a garantir que les aiges subterrnies beneficin la societat ara i cap al futur. Encara no tenim prou coneixement dels recursos hdrics subterranis del mn i, el que s ms important, no gestionem adequadament els aqfers. Aix tindr repercussions significatives en la sostenibilitat, ja que tots reconeixem la importncia crtica i la dependncia humana de les aiges subterrnies per construir la resilincia al canvi climtic i per a la seguretat de l'aigua i dels aliments a tot el mn. A Catalunya hi ha prop de 200 aqfers delimitats, que satisfan un 40% de la demanda d'aigua per a usos urbans, tot i que el seu principal s s l'agrcola. Segons el Departament d?Acci Climtica, el Govern destinar durant els propers sis anys, 17,4 MEUR en actuacions destinades a la protecci dels aqfers i en millorar la seva qualitat i reduir la contaminaci per nitrats.Miniatura de Dissabte, 19 de mar del 2022El Pacte Verd europeu estableix que un 25% de la superfcie agrria i de les terres agrcoles del territori es destinin a la producci ecolgica el 2030El 10 % de la superfcie agrria espanyola es ecolgica i va superar els 2,4 milions d'hectrees el 2020. Espanya, Frana i Itlia ja lideraven la classificaci de paisos amb ms superfcie de producci ecolgica el 2019 quan amb ms de 2 milions d'hectrees Espanya estava al capdavant seguida de Frana i Itlia. La xiifra va augmentar un 3,5% a Espanya el 2020 arribant a les 2.437.891 hectrees. Amb aquestes dades Espanya estaria en disposici de complir amb els objectius que fixa el Pacte Verd europeu de destinar el 25 % de las terres agrcoles a la producci ecolgica el 2030. Ara caldria preguntar-se si aquesta producci ecolgica que genera Espanya es consumeix aqu o s'exporta a d'altres paisos. Andalusia, amb ms d'1 mili d'hectrees, Castilla-La Mancha, amb 422.864 ha; i Catalua, amb 257.000 ha, concentren tres quartes parts de la superfcie ecolgica total que, per extensi, correspon a oliveres, cereals para la producci de gra, fruits secs i vinya. Miniatura de Dissabte, 19 de mar del 2022Desactivat l'avs preventiu de contaminaci per intrusi de pols africana a la conurbaci de Barcelona, Pirineu Oriental, Pirineu Occidental i PrepirineuLa decisi l?ha pres la Direcci General de Qualitat Ambiental i Canvi Climtic, ja que no se segueixen donant les condicions que van donar lloc a la seva activaci, en haver-se retirat la massa de pols africana que afectava el pas. En concret, els nivells de PM10 estan disminuint a totes les estacions de la ZPE, Pirineu Occidental, Pirineu Oriental i Prepirineu i actualment ja no superen el valor lmit diari de 50 g/m. La previsi per al dia d?avui dels models de dispersi de contaminants atmosfrics indica que ja no se superar aquest valor.Miniatura de El Govern, alcaldes i alcaldesses de municipis de més de 20.000 habitants, les diputacions, entitats municipalistes, gestors d'infraestructures i els principals agents socials i econòmics de Catalunya han subscrit aquest divendres l'Acord per a la millora de la qualitat de l'aire a Catalunya. Impulsat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i presentat al Palau de Pedralbes de Barcelona. L'acord recull el testimoni de les dues cimeres anteriors celebrades els anys 2017 i 2019, i amplia l'àmbit territorial a tot Catalunya. El document conformarà el full de ruta per a la millora de la qualitat de l'aire al país, incorporant-se com a principi rector del nou Pla de millora de la qualitat de l'aire de Catalunya.Divendres, 18 de mar del 2022L'Acord per la Qualitat de l'Aire de Catalunya contempla l'impuls de Zones de Baixes Emissions als municipis de ms de 20000 habitants L'Acord per la qualitat de l'aire de Catalunya, subscrit per alcaldes i alcaldesses dels municipis ms grans de Catalunya, les diputacions, entitats municipalistes, gestors d'infraestructures i els principals agents socials i econmics, es presenta pblicament en el marc de la Tercera Cimera de la Qualitat de l'Aire que es celebra aquest divendres 18 de mar al Palau de Pedralbes de Barcelona,. Es tracta d'un pacte d?abast nacional, impulsat pel Departament d'Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural, que pretn fomentar la reducci de la contaminaci atmosfrica dels nuclis urbans ms grans de tot el pas.Per aix per aquesta cimera s'ha impulsat la implicaci de tots els municipis de ms de 20000 habitants de Catalunya en la creaci de Zones de Baixes Emissions abans del 2025.Miniatura de La borrasca Celia està provocant un episodi de vent, pluja i fins i tot nevades a cotes altes de l'interior peninsular que ha derivat en un important onatge al vessant mediterrani ia l'arxipèlag canari però, el fenomen més cridaner és la invasió d'aire saharià carregat de pols en suspensió que progressa per la península. Aquest matí la península ibèrica ha arribat a ser el  territori Dimecres, 16 de mar del 2022Avs preventiu de contaminaci per partcules a la conurbaci de Barcelona, Pirineu Oriental, Pirineu Occidental i Prepirineu per la intrusi de pols africanaLa borrasca Celia ha propiciat l'arribada de la pols del Shara fins a Europa i l'Atlntic tropical. Les partcules poden afectar la qualitat de l'aire, degradar la visi i causar problemes respiratoris.Els nivells de PM10 sn moderats en diferents estacions de la Xarxa de Vigilncia i Previsi de la Contaminaci Atmosfrica. L'avs preventiu s la fase prvia a la possibilitat d'episodi ambiental, sense que s'hagi de produir necessriament. L'objectiu d'aquesta actuaci s reduir les emissions de contaminants per evitar un episodi ambiental. Miniatura de Dimarts, 15 de mar del 2022Prohibit fer foc al bosc i en zones forestals per l'alt risc d'incendiEntre el 15 de mar i el 15 d'octubre est prohibit fer foc en terreny forestal. En els dos primers mesos i mig de l'any es van produir 150 incendis forestals que van cremat 454 hectrees; el ms gran va ser el que es va produir a Roses el 21 de febrer i que va cremar 377 hectrees forestals. Tot i les pluges caigudes aquests ltims dies, els ndexs de sequera continuen molt alts per aquesta poca i prcticament arreu sn molt superiors als de fa un any. Aquest factor agreuja l'estat de la vegetaci i que els valors de sequera siguin elevats quasi arreu, significa que mplies rees arbrades de la meitat nord del pas, tradicionalment fora del radar dels incendis en aquesta poca, tamb podran patir dies d'elevat perill d'incendi.Miniatura de Un dels reptes dels equips que competeixen a l’XPRIZE Rainforest és presentar solucions tecnològiques que permetin explorar, en 24 hores, una extensió de selva de 100 hectàrees. A més, caldrà avaluar-ne, en 48 hores, la biodiversitat amb les dades obtingudes. Aquesta tecnologia s'ha de desenvolupar i presentar abans de la primavera del 2023, en què es donaran a conèixer els deu equips finalistes del XPrize Rainforest i, a finals d'abril del 2024, s'anunciaran els equips guanyadors del primer, segon i tercer premis.Dilluns, 14 de mar del 2022Prendre el pols a la selva i monitoritzar els boscos tropicals a temps real per contribuir a millorar-ne la biodiversitat s l'objectiu d'un projecte de la UPCUn dels reptes de l'equip que treballa en el projecte, candidat al XPRIZE Rainforest, s prendre el pols als boscos tropicals mitjanant solucions tecnolgiques que permetin explorar, en 24 hores, una extensi de selva de 100 hectrees i avaluar-ne, en 48 hores, la biodiversitat amb les dades obtingudes. L'objectiu final del projecte s preservar els ecosistemes tropicals de la deforestaci ja que la desaparici dels boscos tropicals comporta l'extinci d'un important nombre d'espcies. Les selves tropicals sn fonamentals per a la supervivncia de la raa humana. Tenen un paper fonamental en l'estabilitzaci del clima, ja que absorbeixen CO2 i alliberen l'oxigen de qu depenem. Cobreixen menys del 10 % de la superfcie terrestre, per alberguen ms del 50 % de la biodiversitat del planeta i 50 milions d'habitants.Miniatura de La sequera i la manca de refugis climàtics són factors responsables del descens de papallones als espais oberts del litoral MediterraniDiumenge, 13 de mar del 2022La sequera empeny les papallones al decliviEls microclimes actuen com a refugis climtics protegint la biodiversitat dels boscos mediterranis. Dos estudis dirigits per l'investigador Jofre Carnicer, membre del CREAF i de la Universitat de Barcelona, alerten que les prediccions dels impactes del canvi climtic a la biodiversitat no sn fiables si no s'inclou informaci local detallada que tingui compte els microclimes o els refugis climtics. Els estudis demostren que aquestes zones protegides per microclimes, sumades a les caracterstiques locals de cada ecosistema, determinen la supervivncia de les papallones o la resilincia dels boscos mediterranis a la sequera extrema i a les onades de calor. L'investigador Jofre Carnicer s autor de l'Informe d'Avaluaci que el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climtic de les Nacions Unides (IPCC) llanar dilluns que ve. Miniatura de El líquen Ramalina lusitanica creix en troncs de vegetació costanera Dissabte, 12 de mar del 2022Una nova espcie de liquen d'ambients costaners es troba per primer cop a CatalunyaAl Parc Natural del Delta de l'Ebre s'ha localitzat per primera vegada el liquen d'ambients costaners Ramalina lusitanica, una espcie mai citada a Catalunya i catalogada com a amenaada a Itlia i Frana. Els botnics Andreu Cera i Antonio Gmez Bolea, professors de la Universitat de Barcelona, han estat els artfexs de la descoberta. Els dos botnics, juntament amb companys de Menorca, han guanyat recentment el Premi Torras Foulon 2022 de la Instituci Catalana d'Histria Natural per un estudi poblacional d'aquesta espcie i de Ramalina pusilla a tot Catalunya per buscar-ne noves poblacions.Miniatura de Les comarques amb més superfície afectada per la sequera són la Noguera i el Pallars Jussà amb més de 3.000 hectàrees afectades cada una, tot i que no s'hi han registrat noves afectacions durant el 2021. Les segueixen Osona, el Berguedà i l'Alt Empordà, que sí que tenen més superfície afectada que en anys anteriors. Algunes comarques que feia temps que no tenien episodis de decaïment forestal, com el Vallès Oriental, o d'altres que ja havien aconseguit recuperar els boscos afectats anteriorment, com és el cas de la Selva o el Baix Empordà, han registrat centenars de noves hectàrees amb decaïment. En resum, s'observa com la majoria d'episodis nous es troben a les regions nord-est del país. Destaquen les més de 1.500 hectàrees de nova afectació entre les dues comarques empordaneses, les quals representen un 40% de la superfície de nova afectació de tota Catalunya. En el sentit contrari, hi trobem comarques com el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta o la Conca de Barberà que no han registrat cap nou episodi de decaïment forestal. Quant a la proporció de bosc afectat destaca el Montsià (9,3% de superfície forestal afectada), seguit del Pallars Jussà i el Gironès. Després d'aquest any de sequera, el percentatge de bosc afectat per decaïment a Catalunya passa del 0,77 a l'1,46.Dimecres, 9 de mar del 2022 La Noguera, el Pallars Juss, Osona i el Bergued sn les comarques ms afectades per la sequeraLa sequera de 2021 trenca dos anys de bonana als boscos catalans. Les comarques de La Noguera, el Pallars Juss, Osona i el Bergued registren el major nombre d'hectrees de bosc afectades per la sequera, mentre l'Empord agrupa ms del 40% de la superfcie de nova afectaci de Catalunya, i les Terres de l'Ebre i el camp de Tarragona es mantenen prcticament inalterades grcies a les pluges estivals de la meitat sud del territori.
Segent pgina 11   12   13   14   15   16   17   18   19   20    Pgina anterior