La ciència afirma que els oceans s'enfronten a amenaces sense precedents com a resultat de les activitats humanes. La seva salut i capacitat per preservar la vida només empitjorarà a mesura qa població mundial creixi i les activitats humanes augmentin. Si volem abordar alguns dels problemes més significatius de la nostra època, com el canvi climàtic, la inseguretat alimentària, les malalties i pandèmies, la pèrdua de biodiversitat, la desigualtat econòmica i fins i tot els conflictes i conteses, hem d'actuar ja per protegir l'estat de els nostres oceans
Els oceans cobreixen el 70% de la superfície de la Terra i són la llar del voltant del 80% de tota la vida al món, convertint-lo en la biosfera més gran del planeta. Generen el 50% de l'oxigen que necessitem, absorbeixen el 25% de totes les emissions de diòxid de carboni i capturen el 90% de la calor addicional que generen aquestes emissions. No només són «el pulmó del planeta», sinó que a més són l'embornal de carboni més gran, un amortidor vital davant els impactes del canvi climàtic.
Alimenten una biodiversitat inimaginable i produeixen aliments, ocupació, minerals i recursos energètics necessaris perquè la vida al planeta perduri i prosperi. Hi ha moltes coses que encara no sabem sobre els oceans, però hi ha molts motius pels quals els hem de gestionar de manera sostenible, tal com es va establir a les metes de l'ODS 14.
Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14: Vida submarina.
L'Objectiu 14, adoptat el 2015 com a aspecte fonamental de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible i el conjunt de 17 objectius transformadors, subratlla la necessitat de conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, mars i recursos marins del planeta. El progrés de l'Objectiu 14 està determinat per metes específiques que se centren en una sèrie de problemes als oceans, entre els quals s'inclouen la reducció de la contaminació marina, la protecció dels ecosistemes marins i costaners, la minimització de l'acidificació, el fi de la pesca il·legal i la sobrepesca, l'augment de la inversió en coneixement científic i tecnologia marina, i el respecte de les lleis internacionals que criden l'ús segur i sostenible dels oceans i els recursos.
La consellera d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha defensat aquest dimarts davant el plenari de la Conferència de les Nacions Unides sobre els Oceans, el model català de cogovernança marÃtima "basat en la cogestió, on la presa de decisions és compartida entre totes les parts interessades". Jordà ha qualificat d'ambiciós el procés per consensuar una PolÃtica MarÃtima Integrada "amb l'objectiu de desenvolupar plenament els nostres sectors d'Economia Blava i garantir la protecció dels ecosistemes marins, la seva biodiversitat i serveis ecosistèmics". La titular del Departament d'Acció Climà tica, que ha intervingut en el dià leg interactiu "Promovent i enfortint les economies sostenibles basades en els oceans", en representació de Regions4, la xarxa de governs regionals per al desenvolupament sostenible, ha fet una crida perquè la declaració polÃtica que sorgeixi de la Conferència "sigui més explÃcita sobre la necessitat que les parts es basin en el coneixement i l'experiència subnacional i es comprometin a enfortir la capacitat dels governs locals i regionals en la construcció de models de gestió sostenible".
