Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Miniatura de La ilocalització de les ubicacions més adequades per als embornals de carboni en terrenys agrícoles abandonats pot orientar els processos de presa de decisions sobre el seu foment o prevenció, tenint en compte l'existència d'interessos contraposats com la producció d'aliments i els drets locals sobre la terraDissabte, 22 de juliol del 2023Les terres agrícoles abandonades com a embornals de carboni clau en la lluita contra el canvi climàticUn nou treball científic aporta llum sobre el paper històric i potencial futur dels paisatges postagrícoles (PAL) en la lluita contra el canvi climàtic com a embornals de carboni. Dirigit per l'investigador Stephen Bell durant la seva estada a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), aquest treball destaca l'important potencial de segrest de carboni del global dels paisatges postagrícoles (PAL), com ara les terres agrícoles abandonades. Per exemple, en un estudi anterior centrat únicament a Espanya, els autors van descobrir que les terres agrícoles abandonades poden acumular carboni orgànic a terra a un destacable ritme del 2,3 % anual.Miniatura de Dijous, 20 de juliol del 2023La mort silenciosa dels pins a causa de la sequeraLa sequera ofega des de fa més de dos anys part de Catalunya i de la Península. S'han donat petites treves però, en general, ens trobem en una sequera persistent acompanyada d'onades de calor extrem, com aquests darrers dies. Com responen els boscos a aquesta nova situació? El projecte del CREAF Alerta Forestal, un projecte per seguir l'estat de salut dels boscos de Catalunya amb l'ajuda de la ciutadania, ha comprovat que els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard i que moren pins de forma sobtada pels efectes de la sequera de l?any passatMiniatura de Dilluns, 17 de juliol del 2023Festivals de Senderisme dels Pirineus, una nova manera de descobrir la muntanya Descobrir la muntanya, a un altre ritme. Aquesta és la proposta de la nova edició dels Festivals de Senderisme dels Pirineus, la vuitena, que ha començat el 19 de maig amb el Festival Camina el Berguedà. Enguany se celebren, de maig a octubre, 12 festivals al llarg de les 11 comarques de la Marca Pirineus. Els #FSP2023 arriben carregats d'activitats, noves propostes i tallers perquè gaudeixis de la muntanya en companyia de guies que estimen el territori. La raó de ser dels Festivals de Senderisme dels Pirineus és fomentar el senderisme com una activitat turística saludable, responsable i de proximitat. En la 8a edició (#FSP2023), els festivals van un pas més enllà en la seva visió i han endegat un pla pilot per fomentar el darrer tram dels desplaçaments fins als espais naturals o punts d'interès mitjançant transport públic. Miniatura de Dilluns, 17 de juliol del 2023Conservar és el lema de la 5e Congrés dels Oceans que es celebra aquests dies a TenerifeEl congrés analitzarà en aquesta cinquena edició, que te lloc del 16 i el 19 de juliol, els desafiaments de conservació dels oceans després de l'històric acord de Nacions Unides aconseguit el març passat per a la protecció dels oceans amb el Tractat d'alta mar. El lema "Conservar" es refereix a la doble vessant de conservació dels ecosistemes marins i de conservació dels aliments marins. En el marc del congrés, Alexandra Cousteau, neta de l'oceanògraf Jacques Cousteau i filla de Philippe Cousteau, serà guardonada amb el Premi Sartún 2023 per la seva trajectòria com a guardiana i defensora dels oceans, Com a tercera generació d'una família que va ser pionera en la defensa dels oceans i la vida salvatge marina, Alexandra Cousteau fa honor al seu cognom com a activista mediambiental marí influent.Miniatura de Les mobilitzacions simultànies s'han produït a 14 municipis de Catalunya i Espanya:  Carrizal (Gran Canaria)  Ferrol (La Corunya)  Igualada (Barcelona)  Les Coves de Vinromà (Castelló)  Lleida  Lucainena de las Torres (Almería)  Luceni (Zaragoza)  Málaga  Motril (Granada)  Quintana de Martín Galíndez (Burgos)  Sumacàrcer (València)  Tarragona  Tolva (Huesca)  Tremp (Lleida)Diumenge, 16 de juliol del 2023Jornada de mobilitzacions simultànies a Catalunya i Espanya sota el lema Renovables SI Pero NO aixíMig centenar de plataformes i entitats de diferents punts del territori van protagonitzar mobilitzacions simultanies en 14 localitats de Catalunya i Espanya, el dissabte 15 de juliol. Les entitats han comptat amb el suport de grans xarxes a nivell estatal de plataformes que proposen una transició energètica més sostenible: MacrorenovablesNO i Aliente (Alianza Energía y Territorio), Plataforma 13M "Aragón por la racionalidad energética", Xarxa Catalana per una Transició Energética Justa, No a la MAT Catalunya i Federació d?Ecologistes de Catalunya, entre d'altres. Les plataformes mobilitzades denuncien que el model actual de transició energètica que impulsen les multinacionals energètiques no és ni sostenible ni eficient i que provocarà la destrucció de milers d'hectàrees de boscos i conreus.Miniatura de Dissabte, 15 de juliol del 2023La Universitat Catalana de la Natura celebra 30 anys de cursos d'estiu a Berga i al BerguedàLa conferència·"Coneixement i ciutat: trenta anys explorant la natura a Berga i el seu entorn. Un projecte d'èxit" a càrrec del president del Consell Impulsor de l'Exploratori i professor emèrit de la Universitat de Barcelona Marius Rubiralta, i un sentit homenatge al fundador de la UCEN Josep Font Soldevila, que va morir el juliol de l'any passat, ha constituït l'acte central de la celebració de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura (UCEN) que, organitzada per l'Exploratori (Explorant els Recursos de la Natura) de la UPC, es ve celebrant a Berga des de l'any 1994. L'acte, que es va tancar amb l'actuació musical del grup La Berguedana de Folklore Total, va tancat també la primera setmana de cursos de la UCEN marcant l'equador dels cursos d'aquest any que van arrencar el dilluns dia 10 i van finalitzar el dijous 20 de juliol. Miniatura de Dissabte, 8 de juliol del 2023L'Agència Catalana de l'Aigua impulsa la producció de biogàs en una desena de depuradores de cinc comarques catalanesEn concret es potenciarà la producció de biogàs a les depuradores d'Abrera i Llobregat del Baix Llobregat, de Ginestar de la Ribera d'Ebre, de Vila-seca i Salou al Tarragonès, de Montcada i Reixac i Sabadell i Castellar al Vallès Occidental, i de Granollers i Sant Celoni al Vallès Oriental. Les mesures contribuiran a l'autonconsum d'energia en matèria de sanejament, amb l'objectiu d'aconseguir que en un període de menys de 10 anys, el 78% de les necessitats energètiques de les depuradores catalanes es proveeixin amb energia verda.Miniatura de L'any 2022, la demanda elèctrica ha estat coberta, principalment, per la nuclear en un 53,3%, un 2,6% més que l’any passat. Els reactors nuclears han aportat nou vegades el que ha aportat la hidràulica i, gairebé, deu vegades els parcs eòlics i més de 57 cops l’energia solar fotovoltaica. De nou, s’evidencia que sense un desplegament decidit de les dues energies renovables amb més capacitat de generar, la solar fotovoltaica i l’eòlica, s’allunya la possibilitat de substituir amb renovables autòctones la generació nuclear quan es procedeixi al seu tancament.  A la nuclear l’han seguit els cicles combinats amb una cobertura del 18% de la demanda elèctrica, tot i que l’aplicació de l’excepció ibèrica en el topall del preu del gas n’ha afavorit el seu ús, reduint el saldo importador de l’any anterior, que aquest any ha estat del 8,2%, i la cogeneració, tot i reduir la seva aportació, ha cobert un 8% de la demanda, essent la tercera font de generacióDissabte, 8 de juliol del 2023La generació i el consum energètic a Catalunya, encara lluny de complir amb els objectius 2030L'energia que s'ha generat i consumit a Catalunya l'any 2022 ha estat més bruta, menys autòctona i menys renovable que l'any 2021. Són dades de l'informe de l'Observatori de les energies renovables de Catalunya corresponent a l'any 2022. L'any 2022 la capacitat de generació elèctrica renovable ha crescut en 405,04 MW (97,49 MW eòlics, 13,15 MW fotovoltaics, 294,01 MW d'autoconsum fotovoltaic i 0,39 MW d?altres), quatre vegades més que l'any 2021. Tot i aquest increment, a Catalunya estem lluny dels 757 MW fotovoltaics i 440 MW eòlics terrestres anuals que, segons estima la PROENCAT 2050, caldria implantar cada any d'aquí al 2030. La complexitat de la tramitació continua éssent un escull i una greu amenaça pel desplegament efectiu de renovables. La demanda elèctrica del 2022 ha estat coberta, principalment, per la nuclear en un 53,3%, un 2,6% més que l'any passat. Miniatura de Divendres, 7 de juliol del 2023La primavera d'enguany ha estat més càlida que la mitjana de 1991-2020La primavera del 2023 ha estat 0,35 ºC més càlida que la mitjana de 1991-2020. Aquest valor, no gaire alt com a mitjana, emmascara forts contrastos a tot el continent europeu. Mentre que zones com la península ibèrica i el nord-est d'Europa han patit temperatures molt superiors a la mitjana i una sequera extrema que encara continua, altres parts d'Europa com els nord-oest i el sud-est han tingut temperatures més fredes i més amb més pluges que la mitjana. Així, tot i que la primavera del 2023 hagi estat només 0,35 ºC més càlida que la mitjana de primaveres del periode 1991-2020 i tot i no trobar-se entre les 10 més càlides de la història, ha estat una primavera clarament càlida i més càlida que els dos anys anteriors, el 2022 i el 2021, anys en els que sortiem radualment de la situació i de les restriccions marcades per la pandèmia. Miniatura de Dilluns, 3 de juliol del 2023La Xarxa de Ciutats per la Bicicleta demana un consens polític sobre l'ús de la bicicleta Més de la meitat de les persones residents a Espanya d'entre 14 i 79 anys, concretament un 57,1 %, utilitza la bicicleta de forma regular. L'extrapolació d'aquesta xifra significaria que prop de 20 milions de persones utilitzen la bicicleta a Espanya. D'altra banda, més d'11 milions de persones usen la bicicleta setmanalment. el president de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RCxB) Antonio Poveda diu que la biccicleta a Espanya exigeix un consens polític que superi qualsevol color i sigla com passa a d'altres ciutats europees.
Següent pàgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pàgina anterior