Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Divendres, 29 de juliol del 2022La plataforma SOS Costa Brava organitza una jornada sobre la conservaci del litoral i una manifestaci aquest darrer cap de setmana de juliolSOS Costa Brava ha organitzat una segona jornada sobre la conservaci del litoral catal amb una taula rodona, que tindr lloc a l'Auditori Josep Irla de Girona el divendres 29 de juliol a la tarda i una manifestaci el dissabte 30 a Begur, juntament amb Salvem Begur.a Sa Riera. A la concentraci, que s previst que comenci a les 5 de la tarda, es llegir un manifest de denncia contra la situaci urbanstica que pateix Begur, Miniatura de Actualment el cabal d'aigua de la capçalera del riu Ter està molt minvat, no com a la fotografiaDijous, 28 de juliol del 2022La situaci de les baixes reserves d'aigua fa activar la Comissi Interdepartamental de la Sequera Atesa que aquesta setmana s?ha declarat l'alerta hidrolgica a les unitats de la capalera del Ter, el Llobregat mitj i l'Anoia Gai -arran de la sequera pluviomtrica que s'est acumulant en els darrer mesos- i que juntament amb els de la unitat Carme-Capellades, s?ha activat tamb la constituci de la Comissi Interdepartamental de la Sequera, tal com preveu el Pla Especial de Sequera en el moment en qul?estat d?alerta afecta com a ms del 20% dels municipis (613) o de la poblaci del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.o de la poblaci del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya (conques internes), on el Govern t plenes competncies.Miniatura de Dijous, 28 de juliol del 2022Generar conscincia ambiental a travs del voluntariat en els boscos catalans El Projecte Boscos de Muntanya busca per aquest estiu 100 voluntaris ms per implicar a la ciutadania en els reptes dels boscos catalans. Ja fa quinze anys que l'entitat treballa per generar conscincia mediambiental i afirma que, cada vegada ms, la gent s'implica en la cura del paisatge dels Pirineus catalans.Miniatura de Dilluns, 25 de juliol del 2022Platges lliures de fum, primer pas de la creuada contra les burilles de cigarretes a CatalunyaEl consum de tabac s un problema ambiental, ats que cada any uns cinc bilions de burilles acaben al medi mar, on alliberen contaminants metllics que provoquen alteracions en els sistemes dels diferents organismes marins i, consegentment, a causa de la seva ingesta, en l'sser hum. A ms, les burilles tarden una dcada a degradar-se. Les burilles de cigarretes sn un residu altament contaminant i el gest de llenar-la a terra, tant a la ciutat com en un entorn natural, genera un fort impacte ambiental, sense tenir en compte la d'incendis que provoquen.. Un gest que, d'altra banda, veiem minut rera minut a moltes pellcules i/o sries que a travs dels seus protagonistes, fan publicitat encoberta del tabac en general i del vici de fumar en particular. Des d'aquest estiu, les platges de Barcelona sn sense fum. Arran dels bons resultats de la prova pilot realitzada l?estiu passat en quatre platges de la ciutat, l?Ajuntament de Barcelona treballa per estendre la prohibici de fumar a totes les platges, inclosa la zona de banys del Frum. Aquesta prohibici es fonamenta en la protecci del medi ambient i el dret de la ciutadania a gaudir d'un espai pblic net, lliure de fum i de burilles, la preservaci de la convivncia ciutadana i la protecci de la salut de les persones, particularment de les ms vulnerables.En parallel, la Generalitat estudia introduir un sistema de devoluci de burilles per evitar que es continun llenant a terra com fins ara i fomentar el seu reciclatge. Un sistema que recull l'esborrany de la llei de residus i que passaria per gravar amb 20 cntims d'euro cada cigarreta, un import que es podria recuperar si es retorna la burilla. Miniatura de En recollida selectiva, per fraccions, les 4 principals (orgànica, vidre, paper i cartró i envasos) han augmentat lleugerament respecte de l'any 2020. La que més ha crescut ha estat la matèria orgànica (4,6%) seguida del vidre (3,2%). Els envasos i el paper/cartró augmenten menys, un 1% i un 0,5% respectivament. Tanmateix, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals generats que no es recullen selectivament. La fracció restant representa el 53,4% de les tones recollides (2.149.400 t).  La fracció restant s'ha de tractar abans de destinar-la al tractament final (dipòsit o incineració amb valorització energètica). Es destina prèviament a plantes de tractament mecànic-biològic* (TMB). L'any 2021, s'ha tractat prèviament el 66,7% de la fracció restant generada.Dissabte, 23 de juliol del 2022La recollida selectiva dels residus municipals a Catalunya encara no arriba a la meitat. La Conca de Barber s la comarca amb un ndex ms elevatCatalunya assoleix el 2021 un 46,6% de recollida selectiva dels residus municipals, per encara hi ha ms de la meitat dels residus municipals generats, 2.149.000 tones, que no es recullen selectivament. Durant l'any 2021 s?han recollit 1.878.000 tones, el que representa un 3,1% ms que a l?exercici 2020. La Conca de Barber s la comarca que obt un resultat ms elevat, arribant a un 80,43%, desprs de la implantaci de sistemes eficients de recollida selectiva al conjunt de la comarca (recollida de porta a porta i contenidors tancats amb identificaci de l?usuari.Miniatura de Dijous, 21 de juliol del 2022Detecten una alga invasora al Parc Natural del Parc de Creus i a les Illes MedesEl grup de suport mar dels Agents Rurals ha detectat una alga invasora a la zona nord del Parc Natural del Cap de Creus. Es tracta de l'espcie Caulerpa cylindracea i es va localitzar a una fondria d'entre dos i sis metres a la Cala Galladera, un punt molt freqentat pel fondeig d'embarcacions amb ncora. A Catalunya es t constncia d'aquesta alga invasora des de l?any 2008, quan va aparixer a la costa del Garraf. Est considerada com una de les espcies extiques marines amb major potencial invasor als fons litorals de la Mediterrnia. De fet, desprs que es trobs al Garraf, tamb ha estat detectada a les comarques del Baix Camp, Tarragons, Baix Llobregat, la Selva, el Baix Empord i l?Alt Empord. El punt ms al nord on s'havia localitzat fins ara era Roses.Miniatura de Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac i amb la Mola (1.101m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac actualment compta amb una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental).  Després d'un primer Pla d'ordenació del parc el juliol de 1972 amb la declaració de parc natural per part de l'estat espanyol, el 1982 es va aprovar un nou pla especial per aturar el creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven, ampliant-se el seu àmbit fins a 9.638 hectàrees protegides.  El 1987 la Generalitat de Catalunya, que el 1985 havia promogut la Llei d'espais naturals, va aprovar un nou decret de parc natural i el 1998 es va ampliar de nou la superfície protegida, amb un nou pla especial que sumava 4.055 hectàrees més fins a la delimitació actual.Dijous, 21 de juliol del 2022El Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac compleix 50 anys com espai natural protegitDesprs d'haver estat noticia aquest mes de juliol per l'incendi que va comenar al Pont de Vilomara i va afectar part del Parc Natural i d'un altre incendi anterior l'any 2003 que va afectar ms la zona de Granera, aquest diumenge, 24 de juliol, es compleixen 50 anys de la creaci del Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac, el primer parc natural de l'Estat promogut per una administraci local com la Diputaci de Barcelona a partir de la legislaci urbanstica vigent. El 24 de juliol de 1972 una resoluci del Ministeri de l'Habitatge aprovava el Pla especial de protecci de 2.655 hectrees de municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Lloren Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Valls. Sant Lloren del Munt i l?Obac va ser tamb el primer Parc Natural que s?aprovava desprs de la creaci, el 1918, dels primers parcs nacionals de Covadonga i OrdesaMiniatura de Dimecres, 20 de juliol del 2022Berga ha acollit la 29ena edici de la Universitat Catalana d'Estiu de la NaturaEls cursos de la Universitat Catalana d'Estiu de la Natura, UCEN, han tractat enguany l'acci climtica, l'energia de l'aigua o l'aprofitament de les plantes aromtiques i medicinals. De la m de professors universitaris propis de la UPC i d'altres professionals especialitzats, la UCEN ha ofert cursos combinats de classes teriques i les sortides de camp pel Bergued. L'acte central ha estat una conferncia del divulgador ambiental Jos Luis Gallego sobre la crisi ambiental. La UCEN s una de les activitats que organitza l'Exploratori dels Recursos de la Natura, un projecte territorial del Campus d'Excel.lncia Internacional BKC de la Universitat Politcnica de Catalunya conjuntament amb l'Ajuntament de Berga, amb l'objectiu de fomentar les vocacions cientfico tecnolgiques, millorar l'aprenentatge a secundria i educaci superior i contribuir al desenvolupament d'un territori ric en recursos naturals. Miniatura de Dimarts, 19 de juliol del 2022Catalunya registra actualment cinc episodis de calor ms cada any que a mitjans de segle XXPer al conjunt de Catalunya es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat clarament, des de mitjans del segle XX i ho ha fet a un ritme de +0,25 C/decenni, valor que significa un augment d'1,8 C en els darrers 72 anys. A ms, totes les estacions de l'any presenten tamb una tendncia estadsticament significativa envers l'augment de la temperatura, essent ms elevada a l'estiu (+0,35 C/decenni) i menor a la tardor (+0,20 C/decenni). Per tant, l'augment de la temperatura a Catalunya es consolida, amb valors que es mantenen o augmenten lleugerament any rere any. El comportament de la precipitaci no s tan evident, i el seu valor mitj anual mostra una tendncia a la disminuci (-1,5 %/decenni), per s un valor sense significaci estadstica (per a un nivell de confiana del 95%, que s el criteri considerat a tot el BAIC). L'nica estaci de l'any amb una tendncia estadsticament significativa s l'estiu, amb una clara disminuci de 4,8 % per decenni.Miniatura de Dilluns, 18 de juliol del 2022Gran incendi al Bages, una de les zones de Catalunya ms afectades per la sequeraL'incendi que va comenar aquest diumenge al migdia al Pont de Vilomara al Bages continua cremant. Malgrat la feina sense descans del ms d'un centenar de dotacions de bombers que treballen conjuntament amb Agents Rurals i ADF's, el foc encara no s'ha pogut controlar. L'incendi ha cremat ja ms de 6000 hectrees , ha afectat 5 municipis i ha obligat a desallotjar ms d'un miler de persones.
Segent pgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior