Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dimarts, 23 d'agost del 2022Que el mar guanyi cada cop ms terreny al litoral catal fa plantejar el trasllat de la lnia R1 al seu pas pel MaresmeL'Observatori del GeoRisc adverteix que el mar guanya cada cop ms terreny a la costa i assenyalen que els nombrosos temporals, amb la seva freqncia, intensitat, i durada, sumats a l'acci de l'home, fan que l'erosi predomini per sobre de la sedimentaci, de manera que l'acumulaci de sorra i terres s menor a la que s'ha registrat en altres poques. Per aix, el Collegi de Gelegs de Catalunya planteja que es traslladi la via de la lnia R1 de Rodalies al seu pas pel Maresme per l'interior i no pel litoral.Miniatura de Divendres, 19 d'agost del 2022La verema d'enguany a Catalunya es preveu sana i de qualitat, tot i que s'avana entre set i deu diesL'hivern, l'estiu i la primavera amb temperatures clides i episodis de pluja escassos han portat situacions de sequera a les vinyes, en general a tot Catalunya. Aquest fet ha provocat un avanament de la verema d'entre set i deu dies en diferents zones de Catalunya. Tot i aix, grcies a les tasques de maneig dels viticultors, que han llaurat ms sovint les vinyes per aprofitar la sa, els ceps tenen un bon desenvolupament i s'han equilibrat. Fins al moment, les condicions meteorolgiques estan propiciant una verema molt sana i amb un bon nivell de sucres i cids al ram. Als rams blancs madurs, se'ls aprecia una bona maduresa gustativa i aromtica, malgrat la intensa calor. Tot i la previsi d'una collita menor pel nombre de rams que s'observen, s'espera que la reducci sigui lleugera (15 % de mitjana) si el pes mitj del ram es pot mantenir dins dels valors normals; fet que dependr de les pluges que hi pugui haver.Miniatura de Dijous, 18 d'agost del 2022L'accs a un medi ambient net i saludable, declarat un dret hum universal per les Nacions UnidesL'ONU aprova una resoluci (Nova York, 28/7/2022) en la que els Estats Membres de la Asamblea General afirmen que el canvi climtic i la degradaci ambiental forma part de las amenaces ms urgents per al futur dels ssers humans. Amb 161 vots a favor, vuit abstencions* i cap vot en contra, aquest dijous l'Assemblea General va adoptar una resoluci que reconeix l'accs a un medi ambient net, sa i sostenible com un dret hum universal. El text, presentat originalment per Costa Rica, Maldives, Marroc, Eslovnia i Sussa el mes de juny passat, i copatrocinat ara per ms de 100 pasos, assenyala que el dret a un medi ambient sa est relacionat amb el dret internacional existent i afirma que la promoci requereix la plena aplicaci dels acords mediambientals multilaterals. Tamb reconeix que l'impacte del canvi climtic, la gesti i s insostenibles dels recursos naturals, la contaminaci de l'aire, la terra i l'aigua, la gesti inadequada dels productes qumics i els residus, i la consegent prdua de biodiversitat interfereixen en el gaudiment d'aquest dret, i que els danys ambientals tenen implicacions negatives, tant directes com indirectes, per al gaudiment efectiu de tots els drets humans. La resoluci (A/RES/76/300) demana als Estats Membres que multipliquin els esforos per garantir que totes las persones del planeta tinguin accs a un "medi ambient net, saludable i sostenible". Miniatura de Dimecres, 17 d'agost del 2022 La Universitat Catalana d'Estiu aplega els rectors de les universitats pbliques del principatLa 54ena edici de la Universitat Catalana d'Estiu, UCE,va viure dimecres la primera jornada amb l'inici de diversos cursos i la inauguraci oficial, que s'ha fet al Cinema Le Lido. Pel que fa als cursos s'estant fent a l'Alberg Pau Casals ja que des de l'any 2020 no es cedeix el Lyce a la UCE com espai principal i acollidor de les classes. Destaquem el curs de l'rea de Cincies de la Natura, un dels ms antics que es fa des de l'any 1976 sota la coordinaci del doctor Mart Boada que enguany passa el relleu al doctor Jaume Marls. Precisament Mart Boada rebr aquest dijous el premi Canig que atorga la universitat.Miniatura de Divendres, 12 d'agost del 2022El despoblament i el seus efectes sobre la sostenibilitat territorial, a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent, a la Catalunya NordLa 54ena edici de la Universitat Catalana d'Estiu, que es celebra a Prada de Conflent, a la Catalunya Nord entre el 17 i el 23 d'agost sota el ttiol genric de "Paisos Catalans, Europa, Espanya: Conflictes, aspiracions , possibilitats" dedica el curs de l'rea de Cincies de la Natura a analitzar el despoblament del rerepas i els seus efectes sobre la sostenibilitat territorial. El curs, est coordinat per el gegraf i doctor en Cincies Ambientals Mart Boada i pel tamb doctor Jaume Marls que s'inicia aquest any en la tasca de coordinador. A ms de les sessions dels coordinadors, el programa, inclou sessions dels professors Jordi Salbanya i Jordi Bartolom de la UB, de Josep Enric Llebot de la UAB i exsecretari de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, del consultor ambiental Ramon Queralt, de Salvador Puig de la Universitat Politcnica de Valncia, d'Anna Sanitjas, directora general d'ecosistemes forestals de la Generalitat i de la periodista Mriam Viaplana, coordinadora de monSOStenible.Miniatura de Divendres, 12 d'agost del 2022La situaci dels embassaments a poc ms del 40%, provoca la creaci de la Comissi de Sequera La Comissi Interdepartamental de la Sequera es constitueix amb l'objectiu de realitzar el seguiment de l'evoluci dels diferents estats de sequera i d'acordar les mesures necessries, incloses les de carcter normatiu, que el considerin ms adients per minimitzar-ne l'impacte associat a l'agreujament de la sequera i/o al risc de desabastament per a la poblaci. A partir d'ara, la comissi es reunir quan aix ho decideixi la seva presidncia, a iniciativa prpia o per petici d'algun dels seus membres atesa l'evoluci dels recursos hdrics. Els embassaments de conques internes catalanes es troben a data d'avui a un 42,3% de reserves. La setmana passada ja es va declarar l'alerta hidrolgica a les unitats de la capalera del Ter, el Llobregat mitj i l'Anoia Gai -arran de la sequera pluviomtrica que s'est acumulant en els darrer mesos- i que s'afegeixen a la unitat Carme-Capellades. Grcies a l'intens treball de les dessaladores, que han produt 34,5 hm3 des del mes de febrer, s'ha pogut allargar les reserves i mantenir els nivells d'aigua en els embassaments ms temps. Des del Govern, per mitj de l'ACA, es dona suport als ajuntaments per fer front als problemes puntuals de desabastament en l'mbit municipal que s'estan produint en alguns indrets del territori tant amb lnies d'ajuts com amb suport tcnic i assessorament permanent.Miniatura de  Anguila morta trobada al tram del riu Siurana. (Espècie Anguilla anguilla). Aquesta espècie ha sigut avaluada recentment per la Dijous, 11 d'agost del 2022Denuncien que la mort de diferents espcies autctones del riu Siurana s causa de l'espoli de l'aigua del riu que provoca la falta de cabal ecolgicEl Grup d'Estudi i Protecci dels Ecosistemes Catalans - Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) ha presentat una denncia al Cos d'Agents Rurals per la troballa de diversos cadvers de fauna autctona i prpia d?ambient fluvial al tram del riu Siurana que passa pel terme municipal de Gratallops (Priorat). L'entitat assenyala que la causa de la mort d'aquestes espcies s causada per l'espoli d'aigua del riu, que provoca una falta de cabal ecolgic. El GEPEC-EdC reitera que la presncia de fauna autctona prpia d'ambient fluvial s de vital importncia per tal de mantenir un equilibri natural i permet fer front a l'emergncia ecosistmica global, de manera que la conservaci d'aquests espais per tal de generar rees resilients al canvi ambiental global s prioritria. A principis d'agost, el departament d' Acci Climtica va anunciar que no transvasaria l'aigua al pant de Riudecanyes per garantir la qualitat ambiental de l'embassament i del riu Siurana. Miniatura de Aquests equipaments allotgen els pastors contractats pel Departament per vigilar el bestiar oví. Actualment, hi ha quatre agrupaments de bestiar, dos a les valls d'Àneu, un a la vall de Cardós i un darrer a cavall entre aquesta vall i la vall Ferrera. En total, a través d'aquest programa de prevenció es custodien unes 3.500 ovelles d'una dotzena de propietaris diferentsDimecres, 10 d'agost del 2022Nova cabana per a la vigilncia de ramats en la zona de presncia permanent d'os bruEl programa de prevenci t com a estratgia principal l'agrupament de diferents ramats locals i particulars en una sola ramada durant els mesos que el bestiar s a la muntanya amb l'objecte de concentrar esforos d'infraestructures i vigilncia per poder protegir els animals les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana. Els pastors, contractats pel Departament, s'encarreguen de dirigir el bestiar durant el dia. La seva tasca s realitzar un bon pasturatge del bestiar, controlar l'estat sanitari dels animals i aplicar mesures de prevenci per reduir al mxim els possibles danys d'os, com ara el tancament nocturn del bestiar en pletes electrificades prop d'on pernocta el pastor, amb la presncia de gossos de protecci de ramats Miniatura de Divendres, 5 d'agost del 2022El projecte Land Art de Manresa reflexiona sobre la relaci entre els ssers humans i la naturaAquest Agost "Microscopies"-Land Art afegeix una installaci temtica sobre Manresa 2022 a l'itinerari per l'Anella Verda al voltant de la Torre Santa Caterina, a l'ltim tram del Cam Ignasi, com una eina sostenible per acostar l'art a la societat. El projecte "Microscopies"-Land art va nixer de la m de l'Ajuntament de Manresa i del Centre d'Art Contemporani El Forn de la Cal (CACiS) i inclou diverses installacions artstiques respectuoses amb l'entorn que conviden a reflexionar sobre la relaci entre els humans i la natura, i a canviar la nostra mirada sobre el paisatge.Miniatura de Planta Tracjusa de JunedaDimecres, 3 d'agost del 2022El replantejament de la nova planta de Tracjusa a Juneda mant l'oposici de la plataforma Aturem la Incineradora La nova formulaci presentada per l'empresa aposta per incrementar la capacitat de digesti anaerbica fins a 400.000 t/any en el tractament de dejeccions ramaderes i altres residus rics en carboni i biodegradables, tant de fons industrials com municipals. Aix mateix, el gas obtingut durant aquest procs ser depurat fins a l'obtenci de biomet per a injectar-lo a la xarxa de gas natural. D'aquesta manera, el procs inicial passaria d'utilitzar gas a aportar-ne a la xarxa. Aix mateix, tot i que el projecte mant al tractament de residus CDR mitjanant gasificaci i l'aprofitament trmic del gas de sntesi (Singas) per l'evaporaci de l'aigua de les fraccions del digestat del tractament anaerbic, si que s'aplicaran mesures per la captaci del CO2 format per la combusti del Singas. Aquest nou projecte suposa un nou canvi de rub respecte el que va autoritzar la ponncia ambiental el mar del 2021 i si s'acaba materialitzant suposar tancar un cicle de tramitaci que ha durat al voltant de 6 anys. Tot i el canvi de rumb del projecte, la plataforma Aturem la Incineradora a Juneda mant la seva oposici i anuncia accions i mobilitzacions de cara a la tardor.
Segent pgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior