Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Diumenge, 25 de setembre del 2022L'expansi del capitalisme ha pogut provocar un deteriorament del benestar hum, segons un nou estudi de reconstrucci histric del benestar hum Un estudi de l'ICTA-UAB utilitza un enfocament alternatiu per reconstruir la histria del benestar hum en els darrers 500 anys. Lluny de reduir la pobresa extrema, l'expansi del capitalisme a partir del segle XVI va estar associada a un deteriorament dramtic del benestar hum, segons un estudi cientfic desenvolupat per l'Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autnoma de Barcelona (ICTA-UAB) en collaboraci amb la Universitat Macquarie (Austrlia), que demostra que aquest nou sistema econmic es va traduir en un descens dels salaris fins a situar-los per sota del nivell de subsistncia, en una reducci de l'estatura humana i en un augment marcat de la mortalitat prematura.Miniatura de Botiga AretéSegonaMàDissabte, 24 de setembre del 20221,2 milions d'euros per a projectes de reducci de residus domsticsL'Agncia de Residus de Catalunya atorga 1,2 MEUR a 21 ens locals i 17 entitats per a projectes per reduir els residus domstics.Els ajuts a ens locals es destinaran a finanar iniciatives relacionades amb la prevenci del malbaratament d?aliments, minimitzar els plstics d?un sol s i elaborar plans locals de prevenci de residus, o per a projectes de reutilitzaci i preparaci per a la reutilitzaci de roba i de residus voluminosos. Pel que fa a les entitats, destaquen els fons per contribuir a finanar la creaci de centres de reutilitzaci i els destinats a gremis d?alimentaci i a entitats reconegudes en l?mbit social i de gesti de residus. Miniatura de El canvi climàtic ens pot portar a patir cada vegada més fenomens extrems. El Servei Meteorològic de Catalunya afirma que la mida de les pedres que van caure del cel el passat 30 d'agost a la Bisbal d'Empordà i a la comarca del Pla de l'Estany va batre recortds i que no se n'havien registrat de tant grans des del 2002. Aquell any va ser el Ripollès i en concret Camprodon que va patir una forta pedregada, però les pedres eren de menor dimensió que les d'aquest dimarts que sobrepassaven els 10 cm de diàmetre i que han causat la mort d'una nena de 20 mesos i diversos danys personals a una vintena de persones, així com nombroses destrosses i danys materials a teulades, vitralls, finestres i sobretot, vehicles que han quedat abonyegats i amb vidres trencats. Les xarxes es van omplir d'imatges i comentaris sobre la pedregada que va caure aquest dimarts a La Bisbal d'Empordà pels voltants de les 8 del vespre, amb pedres de dimensions extraordinàries (10-11 cm) que superaven amb escreix el volum d'un ou i semblaven pilotes de tenis, tant pel tamany com per la força amb que impactaven allà on queien (carrer, piscines, cotxes, teulades, coberts...) i que van provocar la mort d'una nena de 20 mesos i diversos traumatismes a una vintena de persones que van omplir els Centres d'Atenció Primària de la zona i l'Hospital de Palamós i que aquest dimecres ja han estat donades d'alta.    El meteoròleg Alfred Rodriguez Picó ha explicat a monSOStenible que la pedregada d'aquest dimarts Divendres, 23 de setembre del 2022 La tardor arriba amb tempestes localment intenses. Amb el canvi climtic, els episodis de precipitaci intensa poden ser ms freqents i de major magnitud en les propers anys i dcadesLes inundacions, habituals a la tardor a Catalunya, sn la primera causa de prdues econmiques i de vides humanes entre els riscos naturals. El canvi climtic antrpic es manifesta de manera evident a la conca Mediterrnia. De fet, aquest mbit s'escalfa a un ritme dues vegades superior a com ho fa la mitjana de la Terra, i per aix s'identifica com a un punt calent. Les projeccions de canvi climtic realitzades pel Servei Meteorolgic de Catalunya fins a finals de segle XXI, i les conclusions del darrer informe de l'IPCC per a la Mediterrnia, indiquen que els episodis de precipitaci intensa poden esdevenir ms freqents i assolir ms magnitud en les properes dcades, especialment si se supera el llindar dels 2 C d'escalfament global (respecte de l'era preindustrial). En aquest context es fa del tot necessari que la ciutadania sigui cada cop ms co-responsable de la seva seguretat. Per fer front a aquesta nova situaci, cal ms conscienciaci de la poblaci respecte a la seva autoprotecci, tenint ben presents consells per evitar situacions de risc que es poden evitar.Miniatura de Dijous, 22 de setembre del 2022El Dia sense cotxes tanca la celebraci de la Setmana Europea de la MobilitatLa celebraci del Dia sense Cotxes es commemora cada 22 de setembre i arriba desprs de tota una setmana de conscienciaci per una mobilitat ms sostenible sota el paraiges de la Setmana europea de la Mobilitat i que enguany ha tingut com a lema "Combina i mou-te!". L'objectiu tant del Dia sense cotxes com de la Setmana de la Mobilitat s conscienciar la ciutadania de l'impacte ambiental dels desplaaments en cotxe i convidar-la a canviar aquest mitj de transport no sostenible pel transport pblic o d'altres mitjans ms sostenibles com la bicicleta que, a ms, permet la intermodalitat.amb el transport pblic. Enguany, per, el Dia sense cotxes arriba en un moment difcil a Catalunya ja que moltes persones han optat per utilitzar el cotxe pels seus desplaaments diaris a causa de les obres que est realitzant Renfe al servei de Rodalies i que est comportant moltes molsties i retards a les persones usuries del tren. A ms, la ciutat de Barcelona es troba en plena vaga d'autobusos que complica encara ms la mobilitat a la capital catalana, on el metro s en aquest Dia sense Cotxes lnic ttransport pblic que funciona amb eficcia. Miniatura de Els resultats de l'estudi suposen un argument més perquè planificadors urbans, arquitectes paisatgistes i responsables polítics considerin la necessitat de dissenyar entorns urbans més verds i Dimecres, 21 de setembre del 2022Les zones urbanes ms verdes i transitables afavoreixen la prctica d'activitat fsicaLes zones urbanes amb entorns ms "caminables" i verds afavoreixen la prctica d'activitat fsica entre els ciutadans. Aix es desprn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona que proporciona als responsables pblics indicacions valuoses sobre com dissenyar futurs entorns urbans saludables. L'estudi, publicat recentment a la revista cientfica Environment International, evidencia que els nivells ms alts d'activitat fsica es donen en entorns que combinen la condici de ser ms "caminables", s a dir, zones amb ms densitat de destinacions, interseccions i millors connexions, i tamb ms verdes.Miniatura de Dimarts, 20 de setembre del 2022El Dia de l'Agricultura Ecolgica es celebra el 23 de setembreLa Comissi Europea va establir l'any passat el 23 de setembre com a Dia de l'Agricultura Ecolgica. El llanament d'aquesta diada per part de la UE s la continuaci del Pla d'Acci per al desenvolupament de la producci ecolgica, adoptat per la Comissi el 25 de mar de 2021, que t com a objectiu donar a conixer les caracterstiques i beneficis de la producci ecolgica i estimular la producci ecolgica i la demanda de productes ecolgics per part dels consumidors. Per aix, el Dia de l'Agricultura Ecolgica de la UE, juntament amb els Premis Ecolgics de la UE, s de gran importncia per al sector ecolgic a Europa.Miniatura de Dimarts, 20 de setembre del 2022Es crea el Registre de Terres de Catalunya, una eina per recuperar conreus i pastures abandonades i promoure la incorporaci al mn agrariEl registre ha de permetre reduir espais agraris en abandonament i evitar el despoblament al territori, millorar la viabilitat del sector agrari i l?autoabastiment alimentari a Catalunya i facilitar la incorporaci de persones al mn agrari que no tenen explotacions agrries.Un decret regular les terres agrcoles i ramaderes que estan en dess i permetr frenar el despoblament al territori, facilitar terres a aquelles persones que no tenen explotacions agrries i fomentar el relleu generacional. L?objectiu s tamb posar a disposici de la producci alimentria el mxim de superfcie agrria del pas a fi de garantir la seva sobirania alimentria.Miniatura de Dilluns, 19 de setembre del 2022El canvi climtic ens pot portar a patir cada vegada ms fenomens extraordinaris com la pedregada descomunal de La Bisbal i El Pla de l'EstanyEl Servei Meteorolgic de Catalunya afirma que la mida de les pedres que van caure del cel aquest dimarts 30 d'agost pels volts de les 8 del vespre a la Bisbal d'Empord i a la comarca del Pla de l'Estany va batre recortds i que no se n'havien registrat de tant grans des del 2002. Aquell any va ser el Ripolls i en concret Camprodon que va patir una forta pedregada, per les pedres eren de menor dimensi que les d'aquest dimarts que sobrepassaven els 10 cm de dimetre i que han causat la mort d'una nena de 20 mesos i diversos danys personals a una vintena de persones, aix com nombroses destrosses i danys materials a teulades, vitralls, finestres i sobretot, vehicles que han quedat abonyegats i amb vidres trencats.Miniatura de Dilluns, 19 de setembre del 2022L'impacte dels desplaaments urbans centren la Setmana Europea de la MobilitatLa Setmana Europea de la Mobilitat, que enguany t com a lema ?Combina i mou-te!' es celebra del 16 al 22 de setembre amb l'objectiu de conscienciar la ciutadania de l'impacte ambiental dels desplaaments urbans i promou la intermodalitat. Aquest concepte implica combinar els diferents sistemes de mobilitat: els trajectes a peu, en bicicleta i transport pblic. En el marc d'aquesta campanya europea per promoure la mobilitat sostenible, la Diputaci de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, en coordinaci amb la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, organitzaran el taller "Quin soroll fem. Quin aire respirem". que vol sensibilitzar la poblaci sobre com ens afecta el soroll ambiental i la contaminaci atmosfrica, bsicament provocats pel trnsit de vehicles. L?activitat permet la participaci activa de les persones assistents mitjanant la realitzaci de mesuraments acstics.Miniatura de Diumenge, 18 de setembre del 2022El documental de ficci Can Gardell guanya el premi del Jurat i El dia que volaron la montaa reb dos reconeixements a la mostra ForadCamp 2022. El curtmetratge "Can Gardell" de Slvia Subirs i Florencia Aliberti rep el Premi del Jurat del ForadCamp 2022. Es tracta d'un documental de ficci que mostra la dificultat de mantenir la vida a pags exemplaritzant-ho en una famlia de masovers de l'Empord D'altra banda, "El dia que volaron la montaa" d'Alba Bresol Aliberch, sobre els nics habitants del poble aragons d'Esc abandonat a causa de l'expropiaci feta pel rgim franquista els anys 60 per la contrucci de l'embassament de Yesa, s'emporta una menci del Jurat de la Mostra, tamb el Premi del Pblic i la menci "ex aequo"de l'Associaci Cultural de Granollers, un reconeixement que ha compartit amb "Memoria", de Nerea Barros. "Some Kind of intimacy" de Toby Bull ha obtingut el Premi Festhome de Distribuci. El llargmetratge "Pedra Ptria" ha tingut una gran acollida i el colloqui amb el director, Maci Florit Campins, molt valorat. La Mostra de de Cinema amb la Natura ForadCamp es va tancar diumenge amb una bona assistncia desprs de dos dies de cinema fet amb esperit innovador i crtic.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior