Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dilluns, 21 de novembre del 2022La COP27 es tanca amb un acord de mnims que inclou la creaci d'un fons per mitigar els efectes del canvi climtic als pasos ms vulnerables Un any ms, la Cimera del Clima de Nacions Unides ha necessitat una prrroga per aconseguir un acord "in extremis" que ha arribat ja entrat el diumenge i que ha estat qualificat de decebedor per part de la Uni Europea que havia amenaat d'abandonar la cimera si no es mantenia l'objectiu de limitar l'escalfament a 1'5C que marca l'Acord de Pars. Finalment, el text acordat a Sharm Al-Sheikh pels gaireb 200 pasos presents a la COP recull la creaci d'un fons per finanar les prdues i danys irreversibles dels pasos en vies de desenvolupament que siguin ms vulnerables al canvi climtic. Respecte al lmit de l'escalfament, escull principal per a la UE, el document final mant que cal treballar per no superar el grau i mig, sense anar ms enll del que es va acordar a la cimera de Glasgow de l'any passat. Respecte a la reducci dels combustibles fssils, tampoc s'ha avanat respecte a la COP26 ja que el document aprovat en aquesta cimera d'Egipte no inclou la demanda de reduir els combustibles fssils. En aquest sentit, el text final de la COP27 noms insta als pasos a reduir progressivament la generaci d'energia a partir del carb i a abandonar gradualment els subsidis als combustibles fssils, una petici recollia l'Acord de Glasgow.Miniatura de Divendres, 18 de novembre del 2022Toquem Fusta. Una exposici que reivindica la fusta dels arbres com a material clau ja des del dissenyL'exposici "Toquem fusta" va obrir portes dimarts 8 de novembre al Museu del Disseny de Barcelona com a part integrant de la conferncia anual de l'Institut Forestal Europeu, organisme que va designar Barcelona com a Capital Europea del Bosc aquest any 2022. Darrera d'aquest projecte que posa el focus en la fusta i el paper clau que ha tingut -i te- com a material clau al servei de l'evoluci cultural humana i que es mostra a travs de l'exposici i del llibre hi trobem el doctor en Cincies Ambientals Mart Boada i la fins fa poc directora del Museu del Disseny Pilar Vlez que han dirigit el projecte i comissarien l'exposici.Miniatura de L'energètica pública serà una eina clau per accelerar la transició energètica a Catalunya, amb l'objectiu de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle en un 55% l'any 2030 i arribar a la neutralitat d'emissions de carboni l'any 2050. El propòsit és avançar cap a un nou model energètic distribuït, democràtic, amb cohesió territorial i participat per la ciutdania.Dijous, 17 de novembre del 2022Primeres passes per a la constituci de L'Energtica, l'empresa pblica d'energia de CatalunyaL'Energtica ser el mitj propi de la Generalitat per incidir i millorar el mercat energtic catal. La generaci d'energia a partir d?energies renovables, l'aprovisionament energtic del sector pblic a partir de l'autoconsum i d'acords bilaterals amb generadors locals o l'impuls de les comunitats energtiques seran algunes de les principals funcions de la companyia.. La nova empresa pblica tindr com a objecte social la realitzaci de tot tipus d'activitats, obres i serveis relacionats amb l'energia elctrica procedent de fonts d'energia renovables. Aix, els mbits essencials d'actuaci seran la generaci d'energia procedent de fonts d'energia renovables aprofitant el potencial de les installacions, edificacions i infraestructures de la Generalitat de Catalunya i el seu sector pblic, i la comercialitzaci d'energia procedent de fonts d'energia renovables, subministrant-la, com a mitj propi, a l'Administraci de la Generalitat. Miniatura de Dimecres, 16 de novembre del 2022La descarbonitzaci, el transport pblic i la MAU, la mobilitat aria urbana, sn eixos principals del congrs mundial Tomorrow Mobility de Barcelona s el transport pblic la resposta a la crisi energtica? Ajudar a reduir les emissions i a impulsar l'economia? Est la mobilitat aria urbana preparada per enlairar-se? Aquestes sn algunes de les preguntes que 80 experts internacionals abordaran del 15 al 17 de novembre a Tomorrow.Mobility World Congress (TMWC), un esdeveniment celebrat a Barcelona i organitzat conjuntament per Fira de Barcelona i EIT Urban Mobility, que se celebrar conjuntament amb Smart City Expo World Congress i Puzzle X en una combinaci d'esdeveniments. Tomorrow Mobility 2022 s una iniciativa de l'Institut Europeu d'Innovaci i Tecnologia (EIT), organisme de la Uni Europea. Entre les persones ponents hi ha representants d'empreses, governs i institucions com Bloomberg Philanthropies, POLIS Network, el Ministeri de Transports de l'Estat de Baden-Wrttemberg i les Autoritats Europees de Transport Metropolit.Miniatura de Segons ha explicat la consellera Jordà, la voluntat del Departament d'Acció Climàtica és afavorir l'accés dels municipis més petits a aquesta línia d'ajuts augmentant el percentatge de finançament de les actuacions i tenint en compte la menor població per valorar els projectes. De fet, els municipis que es podran acollir a les subvencions per redactar plans municipals i projectes (5 milions d'euros) seran els de menys de 20.000 habitants. Per als ajuts destinats a l'execució de projectes de mitigació i adaptació (35 milions d'euros), tots els ens locals en poden ser beneficiaris. Ara bé, en aquest cas es podran presentar fins un màxim de dos ajuts per ens local, un per cada àmbit d'actuació, que en seran dos per a cada àmbit en el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants.Dimarts, 15 de novembre del 202280 milions d'euros en 4 anys perqu els ens locals desenvolupin accions de mitigaci i adaptaci al canvi climtic En els propers dies es publicaran les bases dels ajuts, per part del Departament d'Acci Climtica, Agricultura i Agenda Rural que es convocaran a principis d'any per al perode 2023-2024 per un import de 40 milions d'euros, i que provindran del Fons Climtic. Aquest fons es nodreix amb el 50% dels ingressos obtinguts amb l'impost sobre les emissions de CO2 dels vehicles de tracci mecnica i el 20% de la recaptaci de l'impost sobre les installacions que incideixen en el medi ambient. Una nova convocatria haur d'assumir els 40 milions restants fins l'any 2026.Miniatura de Dimarts, 15 de novembre del 2022El Tomorrow.Mobility World Congress presenta aquesta setmana a Barcelona iniciatives i projectes orientats a la mobilitat sostenible del futurSota el lema "What Moves You?", la segona edici de Tomorrow.Mobility World Congress (TMWC), l'esdeveniment internacional que promou nous models de mobilitat sostenible, reunir ms de 80 experts nacionals i internacionals i un centenar d'empreses que donaran a conixer les seves iniciatives i projectes per tal de donar resposta als reptes que la societat t plantejada en matria de mobilitat. L'esdeveniment es fa juntament amb Smart City Expo World Congress, la principal cimera internacional sobre ciutats i solucions urbanes intelligents. Qestions com l'aposta de les Administracions pel transport pblic i la creaci de zones de baixes emissions en un context de crisi econmica i d'emergncia climtica, la mobilitat com a servei (MaaS), la micromobilitat o la mobilitat aria urbana s'abordaran al programa de conferncies que tindran lloc del 15 al 17 de novembre al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona.Diumenge, 13 de novembre del 2022Barcelona acull aquest novembre un Frum sobre l'Habitatge Cooperatiu en cessi d'sEl Frum per a l'habitatge cooperatiu en cessi d's tindr lloc del 25 al 27 de novembre a Barcelona al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Amb el lema "La via cooperativa pel dret a l'habitatge", ser un espai per conixer les experincies, mostrar bones prctiques, abordar reptes de finanament, normatius i d'accs a sl dels projectes, fer tallers, xerrades, debats i enfortir les xarxes del sector. L'esdeveniment comptar amb un debat previ el dijous 24 i es planteja com una referncia per millorar l'accessibilitat a l'habitatge per a diferents sectors socials, tant joves com gent gran, intergeneracional o collectius especfics. Tamb mostra iniciatives per desenvolupar en entorns urbans o periurbans per rehabitar a zones ruralsMiniatura de Dissabte, 12 de novembre del 2022Experts internacionals presenten a la COP27 un Decleg amb les darreres investigacions sobre el canvi climtic i els factors que hi incideixenUna srie d'experts internacionals en cincies naturals i socials han presentat a la COP27 de Xarm al-Xeikh (Egipte) deu idees essencials sobre el canvi climtic des del 2021. Un dels punts clau ha estat el dels lmits de la humanitat per adaptar-se als impactes inevitables del canvi climtic, que inclouen sequeres, tempestes i inundacions cada cop ms freqents i severes. L'informe 10 New Insights in Climate Science (10 noves reflexions a la cincia climtica) presenta les idees clau de les darreres investigacions relacionades amb el canvi climtic d'aquest any i respon a les clares peticions d'orientaci poltica durant aquesta dcada crtica. L'informe, de sntesi cientfica, destaca i desgrana les complexes interaccions entre el canvi climtic i altres factors de risc, com els conflictes, les pandmies, les crisis alimentries i els reptes de desenvolupament subjacents. Els cientfics constaten que el potencial d'adaptaci al canvi climtic no s illimitat. L'estudi va ser presentat per les xarxes internacionals Future Earth, The Earth League i World Climate Research Programme.Miniatura de Dijous, 10 de novembre del 2022La delegaci del govern catal arriba a la COP27 aquest divendres 11 de novembreLa consellera d'Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural, Teresa Jord i Roura, encapalar a partir de divendres una delegaci del Departament d'Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural a la Conferncia de les Nacions Unides sobre el Canvi Climtic (COP27), que s'est celebrant des del diumenge 6, i fins al 18 de novembre, a la ciutat egpcia de Xarm el-Xeikh. La secretria d'Acci Climtica, Anna Barnadas i Lpez, i la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes i Cullell, completaran la delegaci oficial a la COP27. Miniatura de Dimecres, 9 de novembre del 2022La importncia dels boscos tropicals en la lluita contra el canvi climticMantenir un clima estable passa per conservar la natura i, amb ella, els boscos tropicals primaris sn una de les prioritats. Els boscos tropicals sn clau per refrigerar la superfcie terrestre, per la dimensi i la quantitat d'aigua que evaporen. El canvi climtic, la desforestaci i la degradaci alteren la facultat refrigeradora dels boscos tropicals, retroalimentant el canvi climtic. El 2020 es va desforestar una extensi de boscos tropicals primaris equivalent al territori dels Pasos Baixos, un 19% ms que el 2019. La desforestaci i s de la terra estan lligats a la degradaci de la natura, temes de l'agenda de la COP 27.
Segent pgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior