Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dilluns, 17 d'octubre del 2022Espanya surt del Tractat de la Carta de l'EnergiaLa ministra per a la Transici Ecolgica, Teresa Ribera, ha anunciat que L?Estat espanyol ha iniciat el procs de sortida del Tractat de la Carta de l?Energia (TCE). . Encara que la seva posici s encara incerta, altres pasos com Frana, Alemanya, els Pasos Baixos o Blgica podrien seguir el mateix cam. La campanya estatal No als Tractats de Comer i inversi (No als TCI), integrada per diverses entitats han celebrat celebra la notcia com un pas indispensable per a l?abandonament dels combustibles fssils i l?impuls de legislacions ambicioses per fer front a la crisi climtica, energtica i social.Miniatura de Dissabte, 15 d'octubre del 2022La Setmana Bio compleix deu anysLa Setmana Bio per l'alimentaci ecolgica, aplega fins el 23 d'octubre tot d'activitats repartides per tot Catalunya, amb l'objectiu que els participants puguin apropar i donar a conixer la producci i l'alimentaci ecolgiques a la poblaci. Com ja ha estat habitual les darreres edicions, aquestes activitats s'agrupen en cinc famlies: visites a operadors ecolgics, activitats divulgatives, propostes comercials, gastronomia i un seguit d'activitats orientades als escolars, en el marc de la Setmana Bio a l'escola.Miniatura de Dijous, 13 d'octubre del 2022Tarragona estudia el potencial geotrmic del subsl de la ciutat per generar energiaL?Institut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya, l'ICGC, i l'Ajuntament de Tarragona han signat un conveni collaboratiu per avaluar el potencial de l'energia geotrmica superficial que t el subsl de la ciutat com a font d?energia renovable per a la climatitzaci d'edificis i la producci d'aigua calenta sanitria. Per fer-ho, l'ICGC desplegar una xarxa de fins a 14 punts de monitoratge dels aqfers en el subsl de Tarragona per a finalitats geotrmiques. El projecte ha de permetre desenvolupar mapes del potencial geotrmic a escala de la ciutat que podran ser utilitzats per tota la ciutadania. Miniatura de Els resultats de l'estudi suposen un argument més perquè planificadors urbans, arquitectes paisatgistes i responsables polítics considerin la necessitat de dissenyar entorns urbans més verds i Dimecres, 12 d'octubre del 2022Les zones urbanes ms verdes i transitables afavoreixen la prctica d'activitat fsicaLes zones urbanes amb entorns ms "caminables" i verds afavoreixen la prctica d'activitat fsica entre els ciutadans. Aix es desprn d'un estudi realitzat per investigadors de l'Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del Departament de Geografia de la Universitat Autnoma de Barcelona que proporciona als responsables pblics indicacions valuoses sobre com dissenyar futurs entorns urbans saludables. L'estudi, publicat recentment a la revista cientfica Environment International, evidencia que els nivells ms alts d'activitat fsica es donen en entorns que combinen la condici de ser ms "caminables", s a dir, zones amb ms densitat de destinacions, interseccions i millors connexions, i tamb ms verdes. Miniatura de L'únic registre de la història del nostre planeta es troba en els materials geològics sobre els quals es desenvolupa la vida. Les roques, els fòssils i el paisatge són la memòria de la Terra. En aquests elements rau la clau per a la comprensió dels canvis i els esdeveniments que han tingut lloc al nostre planeta durant milers de milions d'anys; la part més recent d'aquest registre inclou l'evolució de la vida, i també de l'ésser humà. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l'evolució de la història de la Terra i els processos que l'han modelada.  L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que en conjunt testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic. Especialistes de tot Catalunya han aportat els seus coneixements i han col·laborat en la recopilació i la síntesi d'informació dels afloraments especialment rellevants de Catalunya. Aquest document serveix de marc de referència en la presa de decisions en la planificació i la gestió del territori. La informació de l'IEIGC, actualment disponible en el web, consta d'una cobertura compatible amb programes de GIS, amb les delimitacions cartogràfiques corresponents, i d'una fitxa descriptiva de cada un dels espais d'interès geològic (EIG) inventariatsDilluns, 10 d'octubre del 2022La majoria d'impactes del patrimoni geolgic catal estan generats per l'activitat humanaLa primera jornada de celebraci del Dia Internacional de la Geodiversitat ha posat sobre la taula els treballs de diagnosi de l'estat de conservaci dels indrets inclosos en l'Inventari d'espais d'inters geolgic de Catalunya (IEIGC). La diagnosi revela que la major part dels impactes que pateix el patrimoni geolgic catal sn producte de l'activitat humana. En aquest sentit, l'estudi destaca que les afeccions ms comuns es produeixen en les obres de les vies de comunicaci, ja que la generaci de talussos pot resultar molt destructiva i, en molts casos, les mesures que s'apliquen en la seva estabilitzaci no tenen en compte els afloraments geolgics i els oculten definitivament. Tamb es destaquen els impactes relacionats amb la freqentaci (com ara les pintades, les deixalles o l'espoli) que, tot i molt habituals, normalment no signifiquen una afecci greu a l'espai (llevat de l'espoli, que s molt destructiu, tot i que menys freqent) i els relacionats amb la presncia de residus de tota mena, sobretot runa.Dijous, 6 d'octubre del 2022El Dia Internacional de la Geodiversitat es celebra per primera vegada aquest anyDavant la necessitat de fomentar la comprensi entre la societat sobre la importncia de la geodiversitat per a la humanitat a tot el mn, l'any 2021, a la 41a Conferncia General de la UNESCO, s'hi va proclamar el 6 d'octubre com a Dia Internacional de la Geodiversitat. En aquesta primera edici el Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central organitza un taller sota el nom de "Les roques ornamentals i la seva petjada ecolgica". La proclamaci d'aquest Dia Internacional el 6 d'octubre s un recordatori anual del paper fonamental que exerceix la geodiversitat per fer front als reptes que es plantegen en mbits essencials com sn la gesti dels recursos naturals, el canvi climtic, l'energia i el desenvolupament sostenible, aix com per millorar el benestar hum tant al mn desenvolupat com al mn en desenvolupament.Miniatura de Dissabte, 1 d'octubre del 2022El Catleg de fauna salvatge autctona amenaada de Catalunya apunta a gaireb 400 espciesEl projecte de decret del Catleg aprovat pel Govern recull inicialment un total de 384 espcies que es troben en perill d'extinci, vulnerables o extintes com a reproductores a Catalunya. El Decret tamb preveu l'aprovaci de plans de recuperaci i conservaci de les espcies incloses en el Catleg.Les espcies i subespcies incloses es classifiquen en les categories "en perill d?extinci", "vulnerables" o "extintes com a reproductores a Catalunya", segons el seu estat de conservaci i grau d'amenaa. El Decret estableix la naturalesa, el contingut i l'estructura del Catleg i el procediment de modificaci de la relaci d'espcies catalogades mitjanant la catalogaci, la descatalogaci o el canvi de categoria d?una espcie o subespcie quan hi hagi informaci cientfica o tcnica que aix ho aconselli. El Catleg recull inicialment 384 espcies de fauna salvatge autctona amenaada, ms que el nombre d'espcies que recollia el primer decret de Catleg que es va proposar el 2020. La proposta de catleg actual tamb amplia les categories a tres incloent-hi una tercera categoria d'espcies extintes com a reproductores a Catalunya.Miniatura de Divendres, 30 de setembre del 2022Pla d'Eficincia Energtica i Estalvi de metro i bus El Pla d'Eficincia Energtica i Estalvi de TMB compta amb diferents projectes a la xarxa de transport pblic operada per TMB que permetran reduir el consum elctric en 68 GWh/any Es tracta de projectes innovadors, tant a la xarxa de metro com la de bus, que ja estan en marxa o que es comenaran a executar amb un estalvi econmic estimat de 20 milions d'euros l'any en consum i 7 milions d'euros en terme fixe de potnciaMiniatura de Dilluns, 26 de setembre del 2022Catalunya celebra la Setmana Europea de l'Energia Sostenible amb l'objectiu d'accelerar la transici energtica al pasL'actual context d'emergncia climtica i d'inestabilitat geoestratgica fa imprescindible accelerar el pas d'un model energtic centralitzat i basat en les energies fssils cap a un de descentralitzat, sostenible i democrtic, fonamentat en l?estalvi i l'eficincia energtica i en les energies renovables. Per aix, la Setmana identifica l'autoproducci d'energia, la rehabilitaci energtica de les llars i la mobilitat sostenible com aquells grans mbits on persones i empreses ja poden prendre decisions que els permetin canviar la seva relaci amb l'energia i, en conjunt, avanar cap a un model energtic ms autosuficient, net i inclusiu. L'objectiu final d'aquesta transici s assolir la descarbonitzaci de la societat catalana l'any 2050. Sota el lema "Nou model energtic, l'nica tendncia que no passa de moda. Habitatges eficients, autoconsum energtic, mobilitat sostenible", es convida la ciutadania a canviar la seva relaci amb l'energia. Per primera vegada, se celebraran les jornades "Portes obertes a l'energia sostenible", en qu es podran visitar edificis pblics que ja estan equipats amb equips d'autoconsum i sistemes d'estalvi i eficincia energtica. La conscienciaci i participaci ciutadana s un dels eixos del nou model energtic que promou la Generalitat. Miniatura de Diumenge, 25 de setembre del 2022L'expansi del capitalisme ha pogut provocar un deteriorament del benestar hum, segons un nou estudi de reconstrucci histric del benestar hum Un estudi de l'ICTA-UAB utilitza un enfocament alternatiu per reconstruir la histria del benestar hum en els darrers 500 anys. Lluny de reduir la pobresa extrema, l'expansi del capitalisme a partir del segle XVI va estar associada a un deteriorament dramtic del benestar hum, segons un estudi cientfic desenvolupat per l'Institut de Cincia i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autnoma de Barcelona (ICTA-UAB) en collaboraci amb la Universitat Macquarie (Austrlia), que demostra que aquest nou sistema econmic es va traduir en un descens dels salaris fins a situar-los per sota del nivell de subsistncia, en una reducci de l'estatura humana i en un augment marcat de la mortalitat prematura.
Segent pgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior