Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dijous, 1 de desembre del 2022Combatre el canvi climtic global i crear ciutats sostenibles, justes i inclusives, principal petici als governs mundials, del Pacte Manresa 2022 del Frum Internacional Multireligis El Frum Internacional Multireligis "Crulla de Camins" s'ha tancat aquest dimecres amb la signatura del "Pacte Manresa 2022", que ha estat firmat per lders religiosos de tot el mn, collectius internacionals de joves i de dones, autoritats locals i assistents als debats i conferncies que han tingut lloc al llarg de quatre dies a la capital del Bages, contribuint a la seva confecci. L'alcalde de Manresa, Marc Aloy Gurdia, i la secretria general de Religions for Peace, Azza Karam, s'han comproms a traslladar les propostes i els compromisos del Pacte a altres ciutats, comunitats religioses i organismes nacionals i internacionals, com l'ONU i la UNESCO, amb la voluntat que sigui compartit per tots els governs del mn. Miniatura de Dijous, 1 de desembre del 2022Els VI Premis Torres & Earth distingeixen accions encaminades a reduir les emissions de CO2 i a conscienciar sobre l?emergncia climtica.Els guardons lliurats en aquesta edici dels Premis Torres Earth han estat 5 repartits en 3 categories. El premi al millor comunicador ha estat pel periodista i divulgador ambiental Josep Llus Gallego, per la seva trajectria vinculada a la divulgaci en defensa del medi ambient i la cura del planeta. El premi al territori sostenible ha estat pel municipi de Caldes de Montbui, de la comarca del Valls Oriental, per l'impuls a la transici energtica que ha fet el consistori mitjanant la iniciativa CEL de Caldes, una comunitat energtica local que ofereix tres modalitats en funci de la forma d'obtenci d'energia fotovoltaica i de consumir-la.I els premis als proveidors han estat pel viticultor Toms Peig, de la Terra Alta per la reducci d'un 9% anual de les emissions generades, pel fabricant d'ampolles de vidre Verallia, per optimitzar el transport, apostar per l'economia circular, promoure la reutilitzaci d'ampolles i millorar l'eficincia energtica dels seus forns,i pel provedor de transport Logstica Juan Ruiz per la renovaci constant del seu parc de camions amb vehicles ms eficients.Miniatura de Dimecres, 30 de novembre del 2022Arrenca la 7a edici del congrs Som Elctrics!, que enguany es dedica a l'energiaUn any ms, el Museu Nacional de la Cincia i la Tcnica de Catalunya, el MNACTEC acull a Terrassa una nova edici del congrs Som Elctrics!, enguany dedicada al present i el futur de l'energia. s aquest dimecres 30 de novembre i el dijous 1 de desembre. En aquesta setena edici, es parlar del present i futur de l'energia, per amb una visi no nicament econmica o geopoltica, tamb amb una mirada ms introspectiva i realista de la interacci entre la societat i el nostre entorn. De com podrem ser competitius, per tamb competents; de com industrialitzar-nos o moure'ns, alhora que renaturalitzem espais, sls i infraestructures.Miniatura de Dilluns, 28 de novembre del 2022Una muntanya de 22 tones de roba i la construcci del smbol del Pacte per la Moda Circular tanca la 14a Setmana Europea de Prevenci de ResidusLa construcci d'un gran cercle amb el smbol del Pacte per la Moda Circular a la Clariana de la plaa de les Glries de Barcelona aquest diumenge al mat ha constitut l'acte central de la 14ena Setmana Europea de Prevenci de Residus, que ha volgut visibilitzar els 22kg de residus textils que s'estima que genera cada persona a l'any amb la col.locaci d'una muntanya de roba de 22 tones procedent de la recollida selectiva. A l'acte hi ha participat el director de l'Agncia de Residus de Catalunya Isaac Peraire i el cantant i presentador del programa de TV3 Eufria, Miki Nuez que s'ha comproms a difondre els principis del Pacte per la Moda Circular entre el jovent aix com la necessitat d'evitar la generaci de residus textils Miniatura de Dilluns, 28 de novembre del 2022La Xarxa d'Escoles Verdes de Catalunya ja compta amb 923 centres educatiusLa consellera d'Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural, Teresa Jord i Roura, i el conseller d'Educaci, Josep Gonzlez-Cambray, han lliurat els distintius dels nous centres educatius que s'han afegit a la Xarxa d'Escoles Verdes. Enguany, han rebut aquest distintiu un total de 78 centres de les comarques de l'Alt Camp, l'Alt Empord, l'Alta Ribagora, l?Anoia, el Bages, el Baix Camp, el Baix Ebre, el Baix Empord, el Baix Llobregat, el Baix Peneds, el Barcelons, la Conca de Barber, el Garraf, el Girons, la Garrotxa i el Maresme. Amb la incorporaci d?aquests centres, ja sn 923 els centres educatius que tenen el distintiu d'Escoles Verdes.Miniatura de Actualment, a Mercabarna ja hi ha instal·lats 5 megawatts de potencia fotovoltaica en uns 31.000 m2 de teulades d'edificis de Mercabarna (Mercabarna-flor, Biomarket, Zona Comercial) i uns 75.000 m2 a empreses privades situades al recinte alimentari. Al 2025 es disposarà d'aproximadament 13 megawatts més. Això suposarà una inversió públic-privada d'aproximadament 12 milions d'euros i un estalvi anual de 6.000 tones de CO2 a l'atmosferaDiumenge, 27 de novembre del 2022Mercabarna esdevindr la planta fotovoltaica d'autoconsum en coberta ms gran de la PennsulaGrcies a un acord entre Mercabarna i les associacions de majoristes situades al polgon alimentari per installar plaques fotovoltaiques dins del programa MESBarcelona, impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, Mercabarna esdevindr la planta fotovoltaica d'autoconsum en coberta (teulades) ms gran de la Pennsula Ibrica. El projecte suposar un estalvi d'unes 6.000 tones de CO2 a l'atmosfera anuals. Aquesta planta fotovoltaica es desenvolupar en el marc d'un pla que s'executar per fases i que suposar una inversi pblic-privada de 12 milions d'euros, una superfcie de 360.000 m2 i una potncia installada de 18 MWp. Miniatura de El secretari d'Alimentació, Carmel Mòdol, ha remarcat que per al Departament és important que centres d'excel·lència com Agrotecnio i IRBLleida iniciïn col·laboracions en recerca, ja que els seus avanços ajudaran a fer una Catalunya més innovadora i saludable. En aquest sentit, Mòdol ha afegit que la crida conjunta d'Agrotecnio i l''RBLleida és un bon exemple de com s'ha de tenir en compte el primer sector en la recerca multidisciplinària, ja que aquest és la base ''un model econòmic més sostenible i eficient.  Per la seva banda, Ignasi Romagosa, director d'Agrotecnio, i Diego Arango, director de l'IRBLleida, han explicat que l'objectiu d'aquesta crida és crear un model de treball multidisciplinari que pugui continuar desenvolupant-se al llarg del temps i ajudi a visibilitzar la importància de la innovació agroalimentària i el seu impacte en la salutDissabte, 26 de novembre del 2022Nous projectes de recerca conjunts sobre agroalimentaci i salutLleida ha acollit la presentaci de tres projectes de recerca conjunts sobre agroalimentaci i salut, que s'iniciaran al desembre. Les propostes, finanades en la convocatria AgroHealth 2022, se centren en temes com la seguretat alimentria, l'anmia, i l'obesitat. La durada prevista dels projectes s de dos anys i compten amb un finanament de 45.000 euros cadascun. El secretari d'Alimentaci del Departament d'Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural, Carmel Mdol, juntament amb el director de la Fundaci Centre de Recerca en Agrotecnologia-Agrotecnio, Ignasi Romagosa, i el director de l'Institut de Recerca Biomdica de Lleida Fundaci Dr. Pifarr (IRBLleida), Diego Arango, han presentat l'acte aquesta setmana a la capital del Segri. Tamb ha participat en la presentaci Miquel Aran, gerent del Parc Agrobiotech Lleida.Miniatura de Els informes han de determinar les potencialitats de les xarxes tramviàries per tal incloure-les o no en els planejaments territorials i responen a la voluntat del govern català de configurar la mobilitat futura del país tenint en compte nous centres d'activitat que necessitaran de la configuració de transports amb una visió diferent de la visió tradicional que considera, principalment, la radialitat vers la gran regió metropolitana i afavorir el transport ferroviari que és el més sostenibleDissabte, 26 de novembre del 2022El Govern adjudica els estudis per analitzar quatre noves xarxes de tren - tramvia a les Terres de l'Ebre, el Bages, la Costa Brava i el PirineuEl Govern, a travs de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), ha adjudicat la redacci dels estudis per analitzar quatre noves lnies de tren-tramvia en diversos punts del pas: les Terres de l'Ebre, el Bages, la Costa Brava i el Pirineu. Aquests informes determinaran les potencialitats de les xarxes tramviries per tal d'incloure-les, si s'escau, en els diferents planejaments territorials. L'impuls d'aquests informes respon a la voluntat del govern catal de configurar la mobilitat futura del pas tenint en compte nous centres d'activitat que necessitaran de la configuraci de transports amb una visi diferent de la visi tradicional que considera, principalment, la radialitat vers la gran regi metropolitana i afavorir el transport ferroviari que s el ms sostenible. En tots els casos, es realitzar una estimaci del cost d'execuci del projecte, la proposta d'explotaci del servei i una anlisi de la demanda potencial d'usuaris del servei.Miniatura de Dissabte, 26 de novembre del 2022Ajuts per a la descarbonitzaci de la flota pesqueraLa Generalitat de Catalunya ha convocat ajuts per import d'1 mili d'euros, adreats al sector pesquer, per avaluar les possibilitats de descarbonitzaci de la flota extractiva i impulsar inversions a bord de millora de la selectivitat de les arts de pesca, reducci del consum de gasoil i reducci de l'impacte de la pesca. Aquestes actuacions responen a la demanda feta pel sector en la jornada de descarbonitzaci organitzada el passat 22 d'octubre en el marc de l'Estratgia martima de Catalunya (EMC). Aquest ajut forma part per d'una convocatria extraordinria de tancament del Fons Europeu Martim i de la Pesca (FEMP), d'un total de 3,4 milions d'euros, destinats ainversions a executar el 2023 per fomentar la pesca i l'aqicultura sostenibles.Miniatura de Dijous, 24 de novembre del 2022La Comissi Interdepartamental de Sequera es torna a reunir davant l'agreujament de la situaci de manca d'aigua a Catalunya Arran de la falta de pluges acumulada durant mesos, aquesta comissi s'ha reunit aquest dimarts per abordar la situaci a tot el pas, posant especial mfasi en el sistema Ter Llobregat i l?embassament de Darnius Boadella. Desprs de les reunions dutes a terme per part de l?Observatori i el Comit de la Sequera, aquestes dues unitats entraran oficialment en alerta al llarg d?aquesta setmana.Passarien de 9 a 13 les unitats en aquest escenari, amb un total de 514 municipis en alerta per sequera pertanyents a 27 comarques, territori que representa una poblaci de 6,7 milions d?habitants.
1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior