Others languages Bandera anglesa
Franais
Deutsch
Espaol
English
Italiano
Portugus
Galego
Japanese
rab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Algunes imatges de la presentació de l'avió i del vol inaugural el dimecres 22 de juny Divendres, 2 de setembre del 2022Aprendre a volar pilotant un avi elctric L'Aeroclub de Sabadell i el seu centre de formaci aeronutica, la Barcelona Flight School s'han convertit en la primera escola espanyola de formaci de pilots a utilitzar energies renovables en incorporar a la seva flota la primera aeronau amb propulsi elctrica Es tracta d'un model Velis Electro biplaa 100% elctric, del fabricant eslov Pipistrel i el 2020 va ser certificat com el primer avi elctric del mn per l'Agncia Europea de Seguretat Aeronutica. L'avioneta pesa 500 quilos, s molt silenciosa i t doble bateria. L'autonomia s d'una hora i durant el vol es va recarregant. L'arribada d'aquest avi, destinat principalment a la formaci de pilots, representa una revoluci per als aeroclubs i les escoles d'aviaci, en el context de la transici mediambiental, i obre noves perspectives al mn de l'aviaci en general. 122 separen aquest primer vol realitzat en avi 100% elctric a Espanya del primer vol realitzat en avi convencional documentat a Espanya. Curiosament, l'Aeroport de Sabadell exposa una rplica de l'avi que va fer aquell primer vol l'any 1910.Miniatura de Divendres, 2 de setembre del 2022Ecoviu, una aplicaci que connecta entitats i ciutadania contra la crisi climticaEs tracta d'una aplicaci gratuita que recull esdeveniments i iniciatives mediambientals que es fan a la ciutat de Barcelona. La plataforma pretn posar en contacte entitats i empreses ambientals amb persones preocupades pel medi ambient. Tallers d'alimentaci responsable o reparaci de productes, recollides de plstic a mar i muntanya, reforestacions a boscos propers, mercats i fires, excursions per la natura amb o sense recollida de residus sn algunes de les iniciatives que es poden trobar a Ecoviu, on tamb les persones usuries poden afegir-hi activitats al calendarii verd que inclou activitats tant presencials com en lnia de temtiques sostenibles i en tots els seus mbits.Miniatura de Membres de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, agents rurals, representants de la Fundació CRAM i de la Universitat de Vic, així com de l'Ajuntament d'Arenys de Mar i de diferents entitats han alliberat aquest dimarts a la platja de la Picòrdia vint-i-cinc tortugues careta (Caretta caretta) del niu trobat l'estiu passat a la mateixa platjaDimarts, 30 d'agost del 2022Alliberades vint-i-cinc tortugues careta a la platja de la Picrdia d'Arenys de MarLa majoria de les tortugues alliberades sn exemplars procedents del niu que es va localitzar l'estiu passat en aquesta mateixa platja d'Arenys. En l'alliberament tamb hi han participat les persones voluntries que van collaborar en la custdia del niu. Enguany no s'ha detectat cap femella fent el niu a la costa catalana, per encara podrien trobar-se cries.Miniatura de D'acord amb la Resolució de 12 de juliol de 2022 del director general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic s'ha renovat a l'Autoritat Portuària de Tarragona el distintiu que li va ser atorgat per primera vegada l'any 2014 i que ara en ha estat renovat per tres anys més fins al 2025.  L'Autoritat Portuària de Tarragona disposa d'una flota de 50 vehicles dels quals 14 compten amb classificació Zero emissions o ECO al Registre de Vehicles, això suposa un 28% del total.  Els criteris ambientals per poder obtenir aquest distintiu es basen en la gestió de la flota, la conducció eficient, el tipus i estat dels vehicles i altres accions de compromís de millora ambiental. Per això, entre altres mesures, l'APT ofereix cursos de conducció eficient als seus treballadors, fomenta l'ús de les videoconferències per evitar desplaçaments i manté una flota de vehicles de baixes emissionsDimarts, 30 d'agost del 2022El Port de Tarragona renova el distintiu de garantia de qualitat ambiental de la flota de vehiclesAquest distintiu t com a principal finalitat contribuir a la reducci de les emissions contaminants provinents del transport, promoure l?ecoeficincia i la sostenibilitat ambiental en la planificaci, projecci i gesti de la mobilitat, especialment en entorns urbans. L?objectiu s minimitzar els impactes ambientals ms enll dels requisits derivats del compliment de les normatives actuals. L'Autoritat Porturia ha redut un 52,55% les emissions de CO2 des del 2012. Es tracta de la segona renovaci desprs de rebre el primer distintiu l'any 2014. El 28% de la flota de vehicles de l'Autoritat Porturia de Tarragona compta amb el distintiu de zero emissions o ECO.Miniatura de La Diputació de Barcelona va adquirir el conjunt de l'espai natural de Sant Miquel del Fai l'estiu del 2017 per un impñort d'1,3 milions d'euros. Des d'aleshores, el recinte ha estat tancat al públic, i s'hi han anat fent les obres de condicionament necessàries. Durant aquest temps, i tot i els aiguats que s'han patit i la pandèmia de la Covid19 que han retardat les obres, s'ha reforçat la seguretat de les instal·lacions, amb treballs d'estabilització dels talussos i de renovació dels 1.500 metres de baranes de tot el circuit, de l'enllumenat i del cablejat exterior.  El conjunt de l'espai natural de Sant Miquel del Fai és un Bé Cultural d'Interès Nacional i està inclòs dins del Pla d'espais d'Interès Natural dels Cingles del Bertí, fet pel qual les obres d'adequació s'han ajustat totalment als objectius de conservació patrimonialDilluns, 29 d'agost del 2022El recinte de Sant Miquel del Fai hauria d'obrir portes abans de finals d'anySegons les darreres informacions facilitades per la Diputaci de Barcelona que s l'actual propietria d'aquest espai natural, la data de reobertura de l'aquest espai natural s'ha fixat per aquest any. De fet, es volia reobrir l'espai abans de l'estiu, per finalment no ha estat possible. L'espai va tancar portes el juny del 2017. Sant Miquel del Fai s una finca d'alt valor natural i patrimonial travessada pels rius Rossinyol i Tenes. La seva extensi s de 70,5 ha, situada als municipis de Bigues i Riells, Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja, a cavall entre les comarques del Valls Oriental i el Moians. Pel conjunt dels seus valors patrimonials i naturals, com a indret d?inters histric i arquitectnic, integrat dins l?Espai d'Inters Natural dels Cingles de Bert, incls en la Xarxa Natura 2000, Sant Miquel del Fai s un indret de referncia. Miniatura de Dimecres, 24 d'agost del 2022Peixos autctons per recuperar la poblaci dels rius i fomentar la pesca sostenible i sense mortEls alliberaments tenen com a objectiu recuperar i millorar les poblacions actualment en declivi d'aquestes espcies, i fomentar-ne la pesca recreativa sostenible, que histricament ha estat ms enfocada a la pesca de la truita comuna (Salmo trutta). A tot Catalunya la pesca de les espcies de ciprnids autctons es fa exclusivament en la modalitat sense mort, que significa que els exemplars capturats s'han de retornar amb vida al riu. Els alliberaments s'emmarquen dins el Pla pilot de producci de ciprnids autctons que el Departament d'Acci Climtica, Alimentaci i Agenda Rural t en marxa per al barb de l'Ebre, la bagra i la madrilla. El pla es va iniciar el 2014 a causa de la davallada de les poblacions de ciprnids autctons, principalment de les tres espcies citades, i pel creixement de la pesca de ciprnids observat a partir de l'anlisi dels permisos de pesca expedits. Miniatura de Dimarts, 23 d'agost del 2022Que el mar guanyi cada cop ms terreny al litoral catal fa plantejar el trasllat de la lnia R1 al seu pas pel MaresmeL'Observatori del GeoRisc adverteix que el mar guanya cada cop ms terreny a la costa i assenyalen que els nombrosos temporals, amb la seva freqncia, intensitat, i durada, sumats a l'acci de l'home, fan que l'erosi predomini per sobre de la sedimentaci, de manera que l'acumulaci de sorra i terres s menor a la que s'ha registrat en altres poques. Per aix, el Collegi de Gelegs de Catalunya planteja que es traslladi la via de la lnia R1 de Rodalies al seu pas pel Maresme per l'interior i no pel litoral.Miniatura de Divendres, 19 d'agost del 2022La verema d'enguany a Catalunya es preveu sana i de qualitat, tot i que s'avana entre set i deu diesL'hivern, l'estiu i la primavera amb temperatures clides i episodis de pluja escassos han portat situacions de sequera a les vinyes, en general a tot Catalunya. Aquest fet ha provocat un avanament de la verema d'entre set i deu dies en diferents zones de Catalunya. Tot i aix, grcies a les tasques de maneig dels viticultors, que han llaurat ms sovint les vinyes per aprofitar la sa, els ceps tenen un bon desenvolupament i s'han equilibrat. Fins al moment, les condicions meteorolgiques estan propiciant una verema molt sana i amb un bon nivell de sucres i cids al ram. Als rams blancs madurs, se'ls aprecia una bona maduresa gustativa i aromtica, malgrat la intensa calor. Tot i la previsi d'una collita menor pel nombre de rams que s'observen, s'espera que la reducci sigui lleugera (15 % de mitjana) si el pes mitj del ram es pot mantenir dins dels valors normals; fet que dependr de les pluges que hi pugui haver.Miniatura de Dijous, 18 d'agost del 2022L'accs a un medi ambient net i saludable, declarat un dret hum universal per les Nacions UnidesL'ONU aprova una resoluci (Nova York, 28/7/2022) en la que els Estats Membres de la Asamblea General afirmen que el canvi climtic i la degradaci ambiental forma part de las amenaces ms urgents per al futur dels ssers humans. Amb 161 vots a favor, vuit abstencions* i cap vot en contra, aquest dijous l'Assemblea General va adoptar una resoluci que reconeix l'accs a un medi ambient net, sa i sostenible com un dret hum universal. El text, presentat originalment per Costa Rica, Maldives, Marroc, Eslovnia i Sussa el mes de juny passat, i copatrocinat ara per ms de 100 pasos, assenyala que el dret a un medi ambient sa est relacionat amb el dret internacional existent i afirma que la promoci requereix la plena aplicaci dels acords mediambientals multilaterals. Miniatura de Dimecres, 17 d'agost del 2022 La Universitat Catalana d'Estiu aplega els rectors de les universitats pbliques del principatLa 54ena edici de la Universitat Catalana d'Estiu, UCE,va viure dimecres la primera jornada amb l'inici de diversos cursos i la inauguraci oficial, que s'ha fet al Cinema Le Lido. Pel que fa als cursos s'estant fent a l'Alberg Pau Casals ja que des de l'any 2020 no es cedeix el Lyce a la UCE com espai principal i acollidor de les classes. Destaquem el curs de l'rea de Cincies de la Natura, un dels ms antics que es fa des de l'any 1976 sota la coordinaci del doctor Mart Boada que enguany passa el relleu al doctor Jaume Marls. Precisament Mart Boada rebr aquest dijous el premi Canig que atorga la universitat.
Segent pgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pgina anterior