La protecció de l’oceà és un element clau de la resposta global al canvi climàtic. Fa temps que s’ha endut el pes de l’impacte de l’escalfament global provocat pels humans, absorbint aproximadament una quarta part de totes les emissions de diòxid de carboni fins ara i el 90% de la calor generada per les emissions de gasos d’efecte hivernacle atrapades al sistema terrestre. Això ha provocat canvis significatius, inclòs l’escalfament dels oceans, l’acidificació, la desoxigenació i l’augment del nivell del mar, amb greus impactes sobre la vida oceànica i costanera i les vides i els mitjans de vida de les comunitats costaneres.

A l’espera del tractat formal

Entre altres coses, el text estableix les bases per a l’establiment de zones marines protegides, cosa que ha de facilitar que es compleixi la promesa internacional de salvaguardar almenys el 30% dels oceans per a l’any 2030.

“El vaixell ha arribat a la costa”, va anunciar la presidenta de les negociacions, una exhausta Rena Lee, per confirmar que per fi hi havia consens sobre el document, notícia rebuda amb una gran ovació per les delegacions reunides a la seu de l’ONU.

L’adopció formal del tractat, però, haurà d’esperar una mica més, fins que un grup de tècnics garanteixi la uniformitat dels termes que s’hi utilitzen i es tradueixi a les sis llengües oficials de l’ONU, segons van acordar diumenge els països. Alguns, entre ells Rússia, no obstant, van deixar la porta oberta a reobrir algunes qüestions perquè no havien pogut revisar detalladament alguns punts a causa de les dures condicions de les últimes hores de la negociació i que alguns dels seus experts ja havien abandonat Nova York.

Aquest tractat facilitarà l’establiment d’àrees marines protegides (AMP) a alta mar i proporcionarà directrius per a l’avaluació dels impactes ambientals de les activitats humanes en aquestes àrees, van explicar des de Pew Charitable Trusts

L’acord s’ha aconseguit després d’una sèrie de retards en les negociacions a causa de la pandèmia de COVID-19 i finalment ha estat possible a la reunió que representants de més de 190 Estats Membres de les Nacions Unides han celebrat a la seu de l’ONU a Nova York des del 20 de febrer passat i fins al 3 de març durant la cinquena sessió de la Conferència Intergovernamental sobre BBNJ

En una piulada, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera ha assenyalat que es tracta d'”una de les notícies més desitjades de la setmana” i ha expressat la seva satisfacció: “per fi, acord per a la protecció de la biodiversitat més enllà de les aigües jurisdiccionals. Ha costat massa anys i l’oceà ho necessita”.

L’Alta mar, l’àrea de l’oceà que es troba més enllà de les aigües nacionals dels països, és l’hàbitat més gran de la Terra i la llar de milions d’espècies, acull pesqueres abundants, serveix com a rutes migratòries per a espècies com balenes i taurons, i allotja ecosistemes notables com a corals d’aigües profundes i una altra rica vida marina.

Amb una mica més de l’1% de l’alta mar actualment protegida, el nou Tractat proporcionarà un camí per establir àrees marines protegides en aquestes aigües. També és una eina clau per ajudar a complir l’objectiu recentment acordat de Kunming-Montreal d’almenys un 30% de protecció dels oceans del món per al 2030 que es va acordar al desembre: el nivell mínim de protecció que els científics adverteixen que cal per garantir un oceà saludable, recorden des de la High Seas Alliance.

Aquest tractat facilitarà l’establiment d’àrees marines protegides (AMP) a alta mar i proporcionarà directrius per avaluar els impactes ambientals de les activitats humanes en aquestes àrees.

“Les àrees marines protegida a alta mar poden tenir un paper fonamental en la creació de resiliència davant els impactes del canvi climàtic”, va dir Liz Karan, directora del projecte de governança oceànica de Pew. Per la seva banda Minna Epps, Directora del Programa Global Marí i Polar, UICN ha dit: “El Tractat d’Alta Mar obre el camí perquè la humanitat finalment brindi protecció a la vida marina al nostre únic oceà. La seva adopció tanca bretxes essencials en el dret internacional i ofereix un marc perquè els governs treballin junts per protegir la salut global dels oceans, la resiliència climàtica i el benestar socioeconòmic i la seguretat alimentària de milers de milions de persones”.

Els governs han ancorat fermament la protecció dels oceans i l’acció climàtica dels oceans en el procés de la CMNUCC. A la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP26 a Glasgow el 2021, van ordenar una sèrie de nous diàlegs oceànics

Després del primer diàleg oceànic l’any passat, la Secretaria de Canvi Climàtic de les Nacions Unides va publicar un informe que destacava la importància vital de l’oceà per als mitjans de vida i la biodiversitat i com a component fonamental del sistema climàtic. L’informe reconeix que les persones de les regions costaneres continuen a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic i es veuen afectades de manera desproporcionada. Al mateix temps, els oceans tenen un gran potencial per emmagatzemar carboni. I les aigües costaneres són un lloc privilegiat per a projectes d’energies renovables, juntament amb la protecció i restauració dels ecosistemes.

Com a següent pas, els governs reunits a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic COP27 a Sharm el-Sheikh l’any passat es van comprometre a estudiar com poden incloure l’acció basada en l’oceà en els seus plans i estratègies nacionals d’acció climàtica en virtut de l’Acord de París

Els governs també reconeixen que han d’integrar millor les solucions basades en els oceans als seus plans nacionals d’adaptació en virtut de l’Acord de París. Es pot construir una major resiliència al canvi climàtic, sobretot a través de solucions basades en la natura, per exemple, la protecció dels manglars que protegeixen les costes de les onades de tempestes més freqüents causades pel canvi climàtic.

Hi ha un reconeixement creixent de la necessitat d’abordar conjuntament les crisis climàtiques i de biodiversitat. Però, en última instància, reduir les emissions d’efecte hivernacle és clau, atès que les nacions han de reduir les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle en un 43% l’any 2030 si la comunitat internacional té possibilitats d’aconseguir l’objectiu central de l’Acord de París de limitar la temperatura mitjana global a 1,5 graus centígrads en comparació amb els anteriors. -nivells industrials.

La Comissió Europea va celebrar aquest diumenge, dia 5, l’acord a què van arribar els països de l’ONU per establir un tractat que protegeixi l’altamar i va assegurar que la Unió Europea treballarà perquè sigui ratificat ràpidament i per ajudar els països en desenvolupament a implementar-lo

“L’oceà és menjar, energia, vida. Ha donat molt a la humanitat, és temps de tornar-s’ho. Celebro l’acord sobre l’altamar; un tractat que protegirà l’oceà més enllà de les jurisdiccions nacionals”, va escriure la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a Twitter. El text, pactat després d’anys de negociació i celebrat per associacions ecologistes, estableix les bases per a l’establiment de zones marines protegides, cosa que ha de facilitar que es compleixi la promesa internacional de salvaguardar almenys el 30 % dels oceans per a l’any 2030. L’acord només entrarà en vigor una vegada que hagi estat ratificat pels 60 països, per la qual cosa la UE treballarà perquè això passi ràpidament i “per ajudar els països en desenvolupament en la seva implementació”, segons ha indicat la Comissió Europea en un comunicat .A aquest efecte, van afegir, la UE s’ha compromès a contribuir amb 40 milions d’euros com a part del Programa Global dels Oceans i ha convidat altres membres de la Coalició d’Alta Ambició -52 països de tot el món que cooperen en la matèria – a contribuir també dins la seva capacitat.

La UE va anunciar el 2 de març, en el marc de la Conferència El nostre Oceà organitzada per l’ONU a Panamà, inversions per més de 800 milions d’euros per a la conservació dels mars que finançaran, entre altres iniciatives, accions per a la protecció del diversitat marina a Àfrica o per compartir amb Amèrica Llatina i el Carib les dades recollides pel sistema de satèl·lits comunitari Copèrnic

Per primera vegada, va recordar la Comissió aquest diumenge, el tractat exigirà que s’avaluï l’impacte de les activitats econòmiques sobre la diversitat a alta mar i es recolzarà els països en desenvolupament a implementar-lo, per exemple, amb la construcció de capacitats, la transferència de tecnologia i un mecanisme per distribuir de manera igualitària els beneficis potencials dels recursos genètics marins.

La contaminació, el canvi climàtic i les noves tecnologies que obren la porta a la mineria al fons dels mars ia una pesca més intensiva són, segons els experts, les principals amenaces per a l’altamar, que suposa dos terços del total dels oceans.

Igual que amb l’Acord de París, és important que el nou Tractat d’Alta Mar s’adopti i ratifiqui ràpidament perquè pugui entrar en vigor el més aviat possible, atès que el temps s’esgota tant per fer front a la disminució de la biodiversitat com al canvi climàtic.