Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 6 de juliol del 2022

Es crea l'Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat que vetllarà per millorar la conservació i la gestió del medi natural a Catalunya

El nou ens ha de servir per millorar la gestió i la conservació del medi natural a casa nostra, incidint en l'organització, la integració, el tractament i la difusió de la informació que sigui més efectiva de manera que contribueixi a sensibilitzar la ciutadania. El primer projecte de l'Observatori serà l'Atles de mamífers de Catalunya, emprant ciència ciutadana.
El departament d'Acció Climàtica ha presentat aquest dimecres la creació de l'Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, un espai de col·laboració estable entre les institucions de recerca en aquest àmbit que servirà per orientar les polítiques públiques. Es tracta d'un ens participatiu creat per compartir coneixement i col·laborar per millorar polítiques de gestió i conservació de la natura, fonamentades en un coneixement científic fiable i actualitzat. Es tracta d’una xarxa, impulsada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través del CREAF i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), que estarà integrada per institucions amb una llarga experiència en l’àmbit del coneixement de la natura, com ara administracions públiques, centres de recerca, universitats i organitzacions sense ànim de lucre, i s’adreça també a la ciutadania en general.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha destacat que calen “polítiques transversals i valentes” que ajudin a abordar una problemàtica “complexa”. Vilahur ha estat l’encarregat d’obrir l’acte presentació, que s’ha fet a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) de Barcelona, acompanyat de la presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural, Jordina Belmonte. El director general de polítiques ambientals ha recordat que l’emergència ambiental és un problema “global” en el qual la “biodiversitat és un dels principals exemples”.
En aquest sentit, ha posat de relleu que l’Observatori permetrà donar resposta a diverses qüestions com la manca d’una informació més compartida, un llenguatge conjunt o una plataforma on compartir i treballar les dades. Així, creu que es podrà disposar d’un “punt de vista més empíric” sense “controls ni jerarquia”.

La interacció entre totes les entitats que formin part de la xarxa ha de permetre que l’Observatori funcioni com a espai de trobada entre la comunitat científica i les institucions amb responsabilitat política, amb l’objectiu d’enfortir l’ús del coneixement científic en l’elaboració de les polítiques. Per aquest motiu, l’Observatori serà l’ens responsable de millorar com s’organitza, s’integra, es tracta, es difon i es dona accés a la informació sobre el patrimoni natural i la biodiversitat a Catalunya.

L’Observatori treballarà en quatre grans eixos temàtics: les distribucions i poblacions, els indrets on són les diferents espècies i hàbitats, i el seu nombre, les tendències, com canvia l’abundància i la distribució d’espècies i hàbitats al llarg del temps, les pressions i sensibilitats, quines són les causes dels canvis observats, i les mesures de conservació, o què s’està fent per conservar aquestes espècies i hàbitats.

Compromisos mundials

L’Observatori serà el responsable d’elaborar tota la informació que cada sis anys s’envia a la Comissió Europea per informar sobre la situació de les espècies i els hàbitats d’interès comunitari, i també d’elaborar els informes sobre l’estat de la natura a Catalunya, com el de l’Estat de la natura 2020, que es va presentar fa un any i mig. A més, es presenta en un moment clau, coincidint amb la novena sessió plenària de la plataforma intergovernamental en biodiversitat i servei dels ecosistemes (IPBES), el panell intergovernamental sobre biodiversitat que inspira aquesta iniciativa catalana.

L’Observatori neix inspirat en l’IPBES, una interfície mundial entre ciència i política que té per objectiu conservar i fer un ús sostenible de la biodiversitat. Entre els seus productes en destaquen les diagnosis sobre l’estat de la biodiversitat mundial, el suport a noves polítiques, la detecció de buits d’informació i l’intercanvi de coneixement per millorar la presa de decisions”, comenta Lluís Brotons, coordinador de l’Observatori. Per aquest motiu, el mateix Lluís Brotons s’ha desplaçat a Bonn (Alemanya) per assistir com a membre de l’IPBES i com a coordinador de la iniciativa catalana a la sessió que s’allargarà tota la setmana.

La cooperació, eix central

L’Observatori és un espai de trobada i col·laboració obert a totes les entitats que generen coneixement útil per a la presa de decisions en l’àmbit de la natura. Per aconseguir-ho, consta de tres peces clau: el fòrum de participació, un espai de diàleg entre els membres; l’oficina tècnica, que en coordina l’activitat; i els projectes integrats en l’Observatori, projectes científics de diferents institucions que col·laboren amb l’Observatori i elaboren informació útil per a la presa de decisions.

L’engranatge en la roda de decisions

L’Observatori treballarà recollint informació directa de la natura per múltiples vies, convertint aquestes dades amb coneixement, elaborant informes que integren resultats i informació de diferents fonts per fer diagnòstics sobre l’estat de la natura i, en un quart nivell, fent propostes concretes de millora de la presa de decisions.

Catalunya perd biodiversitat

Fruit d’aquesta estreta col·laboració entre entitats, al final de 2020 ja es va poder crear el primer producte de l’Observatori: l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020. Aquest informe va permetre estimar que, de mitjana, les poblacions d’animals de Catalunya s’havien reduït un 25% les darreres dues dècades, que els boscos s’estan expandint de manera poc ordenada pel territori o que tenim molt poc coneixement sobre el medi marí de les nostres costes. “En aquell moment l’Observatori estava en una fase molt preliminar, però elaborar aquest informe ja ens va fer veure tot el potencial que té la cooperació entre institucions, que ens permetia no només posar ordre al que ja coneixem, sinó també detectar on són els buits de coneixement que cal omplir”, assenyala Sergi Herrando, coordinador científic de l’Observatori.

Detectius de mamífers

Per omplir un d’aquests buits, l’Observatori ha impulsat també el seu primer projecte de recerca integrat des d’un inici en el marc de l’Observatori: el primer Atles de mamífers de Catalunya, un projecte de tres anys que pretén conèixer com estan actualment les poblacions de mamífers a Catalunya.

Entre el juliol i el setembre a la zona dels Pirineus, i entre el maig i el juliol a la resta del país, més d’un centenar de persones voluntàries estaran recollint dades sobre els mamífers que viuen al territori català. Per recollir les dades de manera sistemàtica s’ha dividit el mapa de Catalunya en quadrants de 10 quilòmetres de costat, i cada persona voluntària fa cinc tipus de mostreigs diferents per detectar els animals en el quadrant del qual és responsable. “Sense la participació ciutadana, seria impossible assumir el cost de mostrejar exhaustivament el país –explica Maria Mas, coordinadora de l’Atles de mamífers–, i més encara pel fet que cal mostrejar boscos, riberes i espais oberts, col·locar càmeres de parament fotogràfic, tubs de recollida de pèls i aparells per detectar els ultrasons dels ratpenats i fer un mostreig nocturn i tres de diürns a cada quadrant.”

La resposta a aquesta primera crida de l’Observatori ha estat espectacular, fins al punt que moltes persones han hagut de quedar-se aquest primer any fora del projecte. “Esperem que l’any vinent puguem assumir un volum més gran de voluntariat i ampliar la capacitat d’arribar arreu del país”, confia Mas. Enguany participen en la recollida de dades més d’un centenar de persones voluntàries.

Article: MónSOStenible
Font: ACAAR

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook