Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dimecres, 6 de març del 2024

L'escalfament global altera la hibernació dels ratpenats

Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona revela com els ratpenats s'estan adaptant a un clima més càlid i temperatures més suaus amb canvis en la durada de la hibernació, la condició corporal i el patró de desplaçaments en el medi natural. Amb uns hiverns cada vegada més suaus, els ratpenats acumulen menys reserves de greix a la tardor, escurcen el període d?hibernació i abandonen abans el refugi d?hivern.
El canvi global està alterant la fisiologia de la hibernació i la conducta dels ratpenats, segons un estudi liderat per la UB i dut a terme durant vint anys. Amb uns hiverns cada vegada més suaus, els ratpenats acumulen menys reserves de greix a la tardor, escurcen el període d’hibernació i abandonen abans el refugi d’hivern. Aquests canvis podrien alterar el patró migratori dels ratpenats i la fenologia dels seus desplaçaments estacionals. L’estudi s’ha fet a la colònia més gran de ratpenats coneguda a Catalunya, que es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Està formada per uns 17.000 exemplars del ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii), una espècie migradora que s’agrupa en grans colònies, especialment a l’hivern. 

El treball, publicat a la revista Scientific Reports, està signat pels experts Marc López-Roig i Jordi Serra-Cobo, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, i Eduard Piera, de la Generalitat de Catalunya. 
Adaptar-se a uns hiverns cada cop més suaus i curts  

Tot indica que els ratpenats s’estan adaptant a un clima més càlid, amb hiverns més suaus i curts. En latituds de zones temperades, els ratpenats acumulen grans quantitats de reserves en forma de greix durant la tardor per poder afrontar el període d’hibernació, que sol anar des de mitjan desembre fins a finals de febrer. 

«Les reserves de greix acumulades han de ser prou importants per poder sobreviure tot el període hivernal sense menjar. No obstant això, a conseqüència d’uns hiverns relativament més curts i amb temperatures més altes que fa dècades, els ratpenats no s’engreixen tant a la tardor com fa uns anys, perquè no necessiten tantes reserves per passar l’hivern», detalla el professor Jordi Serra-Cobo, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. 

Aquests canvis corporals són evidents en tots dos sexes, tot i que les femelles tenen una condició corporal inferior que els mascles, tant a l’inici com al final de la hibernació i durant el període d’activitat (març). «Aquest fet podria tenir efectes en la reproducció de l’espècie, ja que una pobra condició corporal de les femelles podria afectar negativament la gestació i la lactància. No obstant això, a les nostres latituds les femelles tenen temps suficient entre el final d’hibernació i l’inici de la reproducció per recuperar pes i tenir una condició corporal òptima per a la reproducció», explica Marc López-Roig. 

Hibernar en coves cada cop més càlides  

El canvi global també afecta la disposició dels ratpenats en el seu refugi d’hivern. «Habitualment —continua l’expert— la colònia de ratpenats se situava a la cambra final de l’avenc —la cambra d’hibernada—, situada a seixanta-cinc metres de profunditat, amb una temperatura relativament constant —al voltant dels 7 ºC—  durant els mesos de desembre i gener». 
«El treball constata que la cambra d’hibernada triga més a refredar-se en relació amb els anys anteriors. Aquest retard afecta la hibernació dels ratpenats, perquè no troben les temperatures òptimes per poder hibernar fins a finals de gener o principis de febrer. Així, aquests animals busquen els espais més freds pròxims a l’entrada del refugi d’hivern i s’exposen a un major risc de depredació (per exemple, per genetes)», conclou Marc López-Roig (UB-IRBio). 

Rutes migratòries en procés de canvi   

Amb una hibernació cada cop més curta, els ratpenats comencen abans l’activitat, en comparació amb altres anys; avancen els desplaçaments migratoris, i arriben abans als refugis de primavera. Si hi ha episodis de freds tardans un cop entrada la primavera, els ratpenats podrien no estar preparats per afrontar períodes de baixes temperatures. Aquests canvis també podrien tenir implicacions en la conservació i la gestió de l’espècie.  «Les rutes migratòries i els desplaçaments estacionals dels ratpenats de cova estan molt ben documentades a Catalunya. En els darrers anys, s’han identificat noves localitats en aquestes rutes, però també s’han perdut o alterat alguns dels refugis importants coneguts», comenta Serra-Cobo.  

Per exemple, se sap que en un refugi d’hibernada de les comarques de Tarragona l’augment de la temperatura interior va impedir la hibernació del ratpenat de cova. La pèrdua d’aquest refugi com a lloc d’hibernada va modificar la migració d’aquesta espècie i alterar algunes de les rutes migratòries del sud de Catalunya. 

Com afectarà en el control de plagues en el medi natural?  

El canvi global també podria alterar la funció ecològica dels quiròpters, que són decisius per al control de plagues d’insectes i espècies vectores de malalties infeccioses en el medi natural. Com podrien afectar tots aquests canvis en el cicle biològic de les seves preses? 

«Tot indica que la fenologia de certes espècies d’insectes també s’ha avançat amb l’escalfament climàtic. Això coincidiria amb el final d’hibernació dels ratpenats, de manera que l’impacte d’escurçar la hibernació seria menor si aquests dos esdeveniments estiguessin sincronitzats», afirmen els autors de l’estudi. 

Totes les espècies de quiròpters poden quedar afectades pel canvi climàtic, però la magnitud de l’impacte podria ser molt diferent entre grups de ratpenats amb diversos patrons biogeogràfics. «Les espècies mediterrànies, adaptades a unes condicions climatològiques amb temperatures més elevades, podrien ser menys vulnerables a l’escalfament climàtic que les espècies de latituds més nòrdiques o boreals», conclou l’equip. 

Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook