James Lovelock ha vingut a Barcelona per pronunciar la conferència Planeta Vida: Coevolució de la Terra i els seus organismes al Saló de Cent de l'Ajuntament, convidat pel Museu de Ciències Naturals.
Lovelock, de 91 anys, és conegut i reconegut mundialment per la seva teoria sobre Gaia, segons la qual la Terra és un únic sistema en el qual els diferents components -vius i no vius- interaccionen i s'influeixen mútuament; i com un tot té les seves pròpies dinàmiques. Abans de la conferència, tant davant de la premsa com d'alguns representants de la comunitat científica, Lovelock ha volgut enviar un missatge clar: la tendència a l'escalfament global és irreversible i només ens queda adaptar-nos-hi el millor possible.
El canvi climàtic ha estat el tema principal sobre el qual Lovelock ha exposat les seves opinions degut als requeriments de periodistes i col·legues científics de l'IEC amb qui ha conversat. Segons Lovelock, "no hem de fer enormes esforços per retornar el clima on era abans perquè en realitat no estem en posició de fer-ho. No en sabem prou. La nostra principal tasca de cara al futur és sobreviure. I això demanarà esforços d'adaptació a la situació que sigui més que no pas de lluita per modificar-la" . I quina serà aquesta situació? Quan es produirà? Aquestes han estat les preguntes recurrents davant les quals el científic britànic ha fet en tot moment gala de la millor tradició del seu país en el terreny del coneixement: l'empirisme. En aquest sentit ha manifestat que "l'augment de 5 graus és inevitable però no crec que ningú estigui en condicions de dir amb precisió quan es produirà. Podrien ser 100 anys, 200 ó 500. No podem assegurar que a final de segle, com molts donen per fet, hi haurà aquest augment, podria retardar-se".
L'explicació en la història
Lovelock ha dit que no fa models predictius ni projectius, remarcant que "molt sovint fallen perquè hi ha massa complexitat i no es pot preveure tot". Ha assenyalat que el seu mètode es basa en l'evidència de la història de la Terra sobre la qual hi ha diversos registres molt significatius. Seguint aquest fil argumental ha explicat que l'escalfament de la Terra no té res de nou: "fa 55 milions d'anys una gran quantitat de CO2 va entrar accidentalment a l'atmosfera per causes geològiques, l'origen de les quals no coneixem i les temperatures van pujar entre 5 i 8 graus globalment; i van passar uns 200.000 anys fins que no es va tornar a refredar. No va haver-hi una gran extinció perquè tot va passar tan a poc a poc que la vida va tenir temps d'adaptar-se sobretot migrant d'unes regions a altres, com per exemple, la zona polar que gaudia de 23 graus de temperatura".
La lliçó que cal aprendre és que els canvis globals en el planeta són processos molt lents que donarien temps a posar en marxa mecanismes d'adaptació, si bé ha reconegut que l'acció humana ha introduït CO2 a l'atmosfera en molta quantitat i s'ha fet molt ràpidament; i també que s'han destruït molts ecosistemes naturals que contribuirien a l'autoregulació, cosa que no va succeir en el passat.
La premissa és que el sistema Terra (Gaia) s'autoregula. A partir d'aquí, la narració de Lovelock sobre el que ha passat és diàfana: "Quan vam començar a emetre més CO2 del compte a l'atmosfera primer la Terra va reaccionar en el sentit d'eliminar-lo però se n'ha emès tant que s'ha superat aquesta capacitat d'eliminació. Aleshores, la resposta de la Terra, igual que fan tots els éssers vius quan no poden assumir la regulació d'una nova situació d'inestabilitat, és fugir. El planeta està fugint de l'estat en què es troba cap a una nova estabilitat que serà en conjunt uns 5 graus més càlida que l'actual situació". La conclusió és que som davant un procés sense aturador.
En definitiva, la Terra -concebut com a organisme- ha patit i pateix desequilibris constants. En el passat evidentment d'origen natural i en el nostre temps amb una contribució destacada de la civilització (artificial) però en tot cas, sigui per una causa o per una altra, el planeta posa en marxa uns mecanismes semblants als homeostàtics que mantenen estables els éssers vius.
La nostra opció com a espècie
Davant la seva pròpia descripció de la realitat, Lovelock no vol resignació, sinó un pensament estratègic que ens permeti sobreviure com a espècie. Per a l'autor de la teoria Gaia , la nostra supervivència no és important només per nosaltres mateixos sinó per al conjunt del planeta, ja que "la intel·ligència humana ofereix a Gaia un futur com el que mai ha pogut tenir abans". Ha exemplificat aquesta necessitat amb l'eventualitat de l'impacte d'objectes provinents de l'espai que podria -i de fet així ha estat en altres períodes- tenir un efecte catastròfic però que gràcies a la intel·ligència pot ser evitada.
Per altra banda, Lovelock també ha tingut paraules molt crítiques per una certa "estupidesa col·lectiva" denominació que ha confessat que no li agrada gaire dir en públic, malgrat tot. En aquest context és quan s'ha reafirmat en alguna de les seves posicions més polèmiques com la defensa de l'energia nuclear enfront de les renovables, que ha jutjat estimables en determinades àrees geogràfiques però insuficients en el seu conjunt per atendre les necessitats: "Avui som totalment dependents de l'electricitat i això fa que no ens podem permetre interrupcions en el subministrament. Al nord d'Europa hem de tenir un subministrament fiable i el més fiable ara per ara és l'energia nuclear. No hi ha alternativa. Les energies renovables no poden cobrir aquest aspecte de cap manera i la crema de combustibles fòssils empitjora el problema que ja tenim", ha indicat. També ha fet una valoració negativa de la politització dels temes ambientals que ha contraposat a l'enfocament pragmàtic que reclama i ha recordat que, entre que es comença a discutir una qüestió i es resol, solen passar uns 40 anys.
Llegir l'article complet d'Albert Punsola a Sostenible.cat
