El principal argument de pes esgrimit pels científics per oposar-se és el canvi climàtic. "Les darreres publicacions indiquen que la majoria de les estacions d'esquí als Pirineus seran inviables a finals de segle" a causa de l'augment de les temperatures que ha estat d'1,3 °C al llarg dels darrers cinquanta anys "i l'increment de temperatures màximes pot oscil·lar entre 1 i 2,7 °C el 2030 i 1,4 i 4 °C el 2050 en funció de si estabilitzem o seguim incrementant les emissions de gasos d'efecte hivernacle". Això provoca que per cada grau que augmenta la temperatura "el mantell redueix la seva durada en vint-i-cinc dies a cota de 2000 m s.n.m", segons es diu en el punt 2 del manifest.
Insostenibles
Els signants del manifest afirmen que organitzar uns Jocs Olímpics només es pot fer "amb un augment del consum d'energia, d'aigua i de la contaminació" i la construcció de noves infraestructures per facilitar la mobilitat entre les zones més poblades i els Pirineus comportarien "impactes nocius per a la societat i el medi ambient, com per exemple l'abocament d'aigües residuals i l'augment d'emissions de CO?".
Critiques als polítics
Els científics també carreguen contra els polítics, ja que consideren que la proposta de candidatura "és poc transparent i no té un pla d'implementació concret, acompanyat pel document pertinent d'avaluació ambiental" com "exigeixen", diverses lleis i decrets. Alerten que celebrar els Jocs Olímpics "poden ser incompatibles amb els diversos compromisos legals i polítics adquirits per les institucions catalanes a diferent escala (per exemple objectius de desenvolupament sostenible; normativa de protecció d'espais de la Xarxa Natura 2000; objectius de planificació dels espais naturals protegits que es poden veure afectats, objectius dels plans comarcals d'acció sectorial turística que advoquen per una desestacionalització, etc.)".
Pèrdues econòmiques
Els científics també han analitzat els costos i beneficis que comporta pels territoris que han organitzat esdeveniments d'aquestes característiques. La principal conclusió és que "no han tingut efectes positius significatius en el PIB de les regions on s'han celebrat. En canvi, sí que s'ha observat un efecte negatiu, amb caigudes del PIB d'entre el 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l'any dels jocs i posteriorment" motivat per diversos factors com la limitació per acollir visitants o la disminució de l'activitat turística habitual i l'activitat econòmica que se'n deriva.
En cas de fer els Jocs Olímpics d'Hivern als Pirineus la manca de neu obligaria a invertir molts diners per a solucionar aquesta absència, com a passat a la Xina, i adequar les infraestructures obsoletes "podrien tenir uns costos molt alts". L'anàlisi també conclou que "la repercussió econòmica dels jocs sobre les poblacions locals és escassa, ja que només proporcionen feina precària, principalment a persones de fora del territori, i les inversions són captades bàsicament per grans empreses de construcció i hostaleria, sense repercussió positiva per la població local, com ara els petits comerços".
Signants del manifest
Els científics signants del manifest provenen majoritàriament de l'àmbit acadèmic i d'institucions públiques i privades de renom tant catalanes com de l'estranger com ara Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental, Institut Català d'Ornitologia, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Museu de Ciències Naturals de Granollers, Universitat d'Òxford, Università di Pisa o University of Antweerpen.
El manifest és obert a noves adhesions.
7- Els JJOO no aportaran riquesa als Pirineus. Els estudis realitzats sobre Jocs olímpics anteriors demostren que aquests esdeveniments no han tingut efectes positius significatius en el PIB de les regions on s’han celebrat. En canvi, sí que s’ha observat un efecte negatiu, amb caigudes del PIB d’entre el 2,3% i el 2,7% (en comparació amb el PIB nacional) durant l’any dels jocs i posteriorment. Diversos factors expliquen aquest fet, com per exemple que la capacitat d’acollir visitants és limitada, i que disminueix l’activitat turística habitual i l’activitat econòmica que se’n deriva. En el cas de la proposta de JJOO d’hivern als Pirineus, les grans inversions monetàries necessàries per a solucionar l’absència de neu i per adequar les infraestructures obsoletes podrien tenir costos molt alts. Els suposats JJOO d’hivern “verds” de Pequín, que es celebren aquest any, han tingut costos altíssims per produir neu artificial. La repercussió econòmica del jocs sobre les poblacions locals és escassa, ja que només proporcionen feina precària, principalment a persones de fora del territori, i les inversions són captades bàsicament per grans empreses de construcció i hostaleria, sense repercussió positiva per la població local, com ara els petits comerços 9- Els Pirineus han perdut el seu model de vida tradicional i uns JJOO d’hivern encara l’enfocarien més al sector turístic massiu. Les àrees de muntanya han estat territoris principalment productius al llarg de la història. No obstant, en les últimes dècades el model basat en el turisme i les segones residències ha passat per davant de les pràctiques tradicionals com són l’agricultura, la ramaderia i la petita indústria de transformació. Això incentiva canvis en l’ús del sòl i l’abandonament de terres productives, provocant el declivi de la biodiversitat i la pèrdua d’ecosistemes ecològicament claus com són les pastures d’alta muntanya, que són un embornal de carboni i una important reserva d’aigua. La priorització de l’activitat turística limita la possibilitat de diversificar l’economia local cap a d’altres sectors, com els serveis o la indústria. 10- Acollir uns Jocs Olímpics d’hivern implicaria canvis i ampliacions a les infraestructures d’unes determinades pistes d’esquí, cosa que suposaria posar en risc la preservació de nombrosos jaciments arqueològics de la zona. Aquests jaciments arqueològics són el testimoni material que s’ha conservat de les societats i cultures ancestrals que van habitar els Pirineus. Algunes pistes d’esquí i la seva àrea d’influència es troben en zones d’important riquesa arqueològica, que poden veure’s irreversiblement afectades per la seva ampliació. Una inversió cap a un turisme més sostenible significaria invertir en recuperar i posar a disposició de la ciutadania aquest patrimoni, com a transmissor d’un coneixement que visibilitzi la importància que han tingut les activitats agropecuàries ancestrals i actuals al Pirineu.
8- La proposta de JJOO d’hivern agreujarà el desequilibri i la dependència que pateixen les comarques pirinenques. Actualment, les comarques amb més inversions turístiques no experimenten una gran disminució de l’atur, i la seva renda per habitant es situa entre els nivells més baixos de Catalunya. Les zones dels Pirineus que acullen el turisme de neu pateixen un boom immobiliari de segones residències, que provoca un increment dels preus i una progressiva elitització i gentrificació dels seus pobles i ciutats. Els estudis fets en altres països evidencien que els esdeveniments olímpics han incrementat l’especulació i l’expulsió de veïns i veïnes per a treure més rendibilitat als habitatges amb la seva reconversió a allotjament turístic. Les inversions vinculades a la celebració dels JJOO d’hivern estan enfocades a connectar l’àrea metropolitana de Barcelona amb les estacions d’esquí,reforçant, encara més, els models de gestió centralista que ha desatès les necessitats dels territoris Pirinencs. En canvi, no milloraran la xarxa ferroviària ni la resta de carreteres que penetren cap a les valls secundàries, dificultant la integració i connexió entre els pobles i veïnats, alguns dels quals pateixen mancances importants.
L 'actual consum d'aigua de les estacions d'esquà per a la producció de neu artificial redueix la disponibilitat d'aigua per altres usos, degut a l'evaporació d'una part d'aigua utilitzada i l'ús d'additius que comporten una alteració de la seva qualitat. Atesa la reducció de les nevades, a conseqüència del canvi climà tic i l'augment de la massa forestal associat a l'abandonament de les pastures als Pirineus, que és produeixi una reducció de la recà rrega dels aqüÃfers en les properes dècades, fent plausible una necessitat d'optimització d'aigua per usos prioritaris.
En termes generals la proposta presentada avui s'emmarca en la defensa d'un model de desenvolupament socioeconòmic per a les à rees de muntanya basat en el turisme de masses. Les dades cientÃfiques demostren que aquest model és incompatible amb la crisi climà tica i els reptes socials i ambientals que afronta el territori. Al llarg de les darreres dècades, en diferents localitats del món, els JJOO d'hivern han comportat pèrdues de milions d'euros públics, aixà com el malbaratament de recursos escassos com l'aigua i l'energia. Aixà mateix, aquest tipus d'esdeveniments esportius generen l'emissió de milions de tones de CO2eq i impacten greument sobre la biodiversitat de les à rees de muntanya. Les dades de les edicions anteriors dels JJOO d'hivern des del 1980 i les informacions sobre l'actual escenari als Pirineus pronostiquen que aquests jocs d'hivern podrien ser un altre cas de fracà s.
