[foto]
Un equip d’investigadors del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB, la Universitat d’Aveiro i el CIIMAR, Centro Interdisciplinar de Investigação Marinha e Ambiental (Portugal) han observat com aquests nanoplàstics, tot i que en concentracions baixes, provoquen danys en l’ADN i les membranes cel·lulars de l’espècia, provocant un es estrès oxidatiu en el mol·lusc.
La metodologia de l’estudi va sotmetre els musclos, procedents de la costa portuguesa, a la presència de nanopartícules de poliestirè al llarg de quatre dies, en concentracions que variaven des dels 0,005 mil·ligrams de nanoplàstics per litre fins als 50 mil·ligrams per litre. Com a resultat, hi van detectar variacions en l’expressió de diferents gens en les brànquies i en la glàndula digestiva. A partir d’una concentració de tant sols 0,05 mg per litre (mg/L) ja es van observar canvis en l’expressió d’aquests gens. Aquesta concentració modifica l’activitat de la catepsina, un gen que regula el correcte funcionament del sistema immunitari a les brànquies dels musclos. Amb 0,5 mg/L de nanoplàstics el gen cyp11 -relacionat amb la biotransformació de substàncies químiques per al correcte funcionament de l’organisme- també s’expressa en excés a les brànquies. Concentracions més altes (50 mg/L) modifiquen l’expressió del gen hsp70, relacionat amb la reparació de teixits cel·lulars, a la glàndula digestiva dels musclos.
Els investigadors també han pogut observar com els nanoplàstics poden potenciar els efectes tòxics d’altres contaminants. Entre els contaminants més habituals que són adsorbits pels nanoplàstics s’hi troba la carbamazepina, un medicament anticonvulsiu. Afegint petites concentracions (6,3 micrograms per litre) d’aquest fàrmac en presència de nanoplàstics es produeix un increment de l’adsorció en comparació amb el fàrmac aïllat. La combinació de carbamazepina amb tant sols 0,05 mg/L de nanoplàstics modifica l’expressió del gen supressor de tumors p53, relacionat amb la reparació dels danys en el DNA, a més de l’expressió dels ja esmentats cyp32, hsp70 i lys.
[foto]
“Tots aquests efectes dels nanoplàstics tenen lloc principalment a concentracions baixes, per la qual cosa és important estudiar els efectes d’aquests nous contaminants a aquestes concentracions”, afirma Irene Brandts, primera autora de l’estudi, fruit de la seva tesi doctoral al Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia de la UAB.
Mariana Teles, investigadora de la UAB i directora de l’estudi, vinculada també a la Universitat d’Aveiro i al CIIMAR, destaca la importància d’aquest tipus de dany en l’animal, ja que “a diferència de l’efecte immediat dels plàstics convencionals, com els que poden matar per exemple una tortuga que els ingereixi, els nanoplàstics tenen un efecte subletal, amb conseqüències a més llarg termini”.
Pel que fa als possibles efectes relacionats amb el consum de musclos, el producte d’aqüicultura més consumit a Espanya, “la recerca no té implicacions per a la salut humana, ja que no hi ha cap evidència que aquestes respostes moleculars observades en aquests organismes puguin passar als humans en cas de consumir-ne”, explica el catedràtic de la UAB Lluís Tort, coautor de l’estudi.
