Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Dissabte, 9 de març del 2024

El Mobile Social Congress es consolida com un espai de reflexió per donar a conèixer l'impacte ambiental i ecosocial de la indústria tecnològica

El MSC, que organitza SETEM Catalunya, ha reunit especialistes d'arreu per reflexionar sobre el futur de la digitalització, davant el creixent protagonisme de les tecnologies de la informació.Aquest congrés, que es celebra al mateix temps que el MWC, vol posar de manifest els abusos contra els drets ambientals i humans que s'amaguen darrere de la mineria i de les cadenes de subministrament de la indústria de l'electrònica.
La primera acció d'aquesta novena edició del Mobile Social Congress (MSC) va tenir lloc fora de programa, el dillñuns 26 de febrer, i va ser una ‘performance' a les portes del Mobile World Congress (MWC)

El dimarts 27 va arrencar el programa del MSC amb una de les novetats de l'edició d'enguany, l'emissió en directe d'un episodi del pòdcast Carne Cruda a la sala Paral·lel 62, que va comptar amb la participació de persones expertes en els efectes de les diferents baules de la cadena de producció i consum de la tecnologia digital, amb especial èmfasi als problemes derivats dels residus electrònics, el dret a reparar i les iniciatives socials i legislatives per la prevenció d'aquests residus.

L'impacte de l'extracció del liti en territoris indígenes

El programa va continuar el dijous 29 amb la projecció i cinefòrum del documental Antes del litio, de Costa Rica Produccions, elaborat amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i l'Observatori Plurinacional de Salares Andinos. El documental mostra com, actualment, en el nord argentí, hi ha actius diversos projectes miners per a l'extracció de liti en salars i muntanyes, habitades per comunitats que resisteixen davant l'embat de les empreses i els governs que volen explotar aquestes zones sense el seu consens.

Hi va participar Laura Fontana, d'Alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes, amb la moderació de la periodista Marta Molina, que va reconèixer que l'alternativa clau és el decreixement, «el que hem de canviar és la perspectiva i transformar els paràmetres de consum», va dir, tenint en compte que «l'impacte que genera en territoris indígenes és alarmant», i que «cal pressionar les administracions perquè incorporin aquesta mirada en les seves decisions».

Vulneració dels drets humans a la mineria del cobalt

Després hi va haver la presentació del llibre Cobalt Red, on l'escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s'amaguen darrere de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo. Acompanyat també de Marta Molina, Kara va dir que «Vaig viatjar diverses vegades a la República Democràtica del Congo per documentar què està passant en aquestes mines de subministrament del cobalt: el que vaig veure és l'apocalipsi. Centenars de persones, també nens, en situacions infrahumanes. Furgant amb les mans per aconseguir cobalt el més ràpid possible. Tres quartes parts de subministrament del cobalt provenen del Congo, extret en condicions terribles. No només és una violació dels seus drets humans, també del seu entorn».

L'activista va explicar que quan comprem un aparell elèctric no pensem que està vinculat a la mort d'infants al Congo, però que aquesta és una realitat imposada per les empreses tecnològiques, que no assumeixen les responsabilitats del que passa en les seves cadenes de subministrament. «Les empreses, que estan al capdamunt d'aquestes cadenes i provoquen catàstrofes al Sud Global, han de garantir dignitat: les persones que treballen al capdavall de la cadena mereixen la mateixa dignitat i els mateixos drets que els treballadors de les seus d'aquestes tecnològiques», afegia Kara.

Monitoratge de fàbriques a la Xina

Per reflexionar sobre les vulneracions de drets humans que s'amaguen en les cadenes de subministrament de la indústria de l'electrònica i les condicions laborals en les quals es treballa a les fàbriques de producció d'aparells elèctrics i electrònics, Dimitri Kessler, de l'Economic Rights Institute, va parlar del monitoratge de fàbriques a la Xina. S'hi identifica un ambient punitiu per no alentir la producció, però Kessler assegura que «si fem que les empreses siguin responsables de les seves accions, el seu comportament canviarà». També va explicar quins obstacles i dificultats troben les entitats que intenten fer tasques de monitoratge i de diàleg amb les fàbriques al gegant xinès, un país marcat per una forta repressió.

Justícia digital

La jornada de dijous es va tancar amb una taula rodona sobre justícia digital. L'electrònica i en concret les tecnologies de la informació han guanyat un creixent protagonisme en els últims anys. En aquesta novena edició del MSC, SETEM Catalunya va voler reflexionar sobre quin futur volem: hem d'acceptar a qualsevol preu la digitalització?

A la taula rodona van participar Leandro Navarro, de la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre identitat i credencials verificables per la justícia global; Cori Crider, de Foxglove, que va parlar sobre com plantar cara als gegants tecnològics. Sofia Trejo, finalment, de Barcelona Supercomuting Center, es va endinsar en el món de la intel·ligència artificial, per a parlar sobre justícia social i ambiental.

Navarro va assegurar que les màquines i les eines reprodueixen el que som nosaltres, «com no han de ser racistes o masclistes si nosaltres ho som? No ho podem extreure quirúrigicament».

Crider, per la seva banda, va explicar que un terç del planeta es connecta a aquestes plataformes cada dia: Facebook, Youtube, Instagram... «Sense la feina de moderadors de contingut les xarxes socials serien plenes de terrorisme, pedofília i altre contingut tòxic. Les xarxes serien molt pitjors, serien un espai terrible. No deixaríem que els adolescents s'hi acostessin, i les empreses no voldrien publicitar-hi res. Tot el benefici de les empreses s'evaporaria. Tanmateix les empreses del big tech no estan garantint els seus drets laborals.».

Trejo va afegir que les prediccions mitjançant intel·ligència artificial no són automàticament ni científiques, ni objectives, ni certes. «En realitat aquests sistemes reprodueixen i amplifiquen patrons històrics. Els grups més afectats són els discriminats històricament: en particular les dones i les minories. El que estem fent és generar potencials formes de violència i discriminació a gran escala».

Infància i pantalles

El MSC es va cloure el dissabte 2 de març amb una jornada sobre Infància i Pantelles, en la qual Mercè Botella, de Som Connexió, va presentar la Guia per a famílies cruels i malvades, en la qual explica de quina manera introduir el primer mòbil i com fer-ne l'acompanyament, quina és la millor edat per a fer-ho, i perquè: «a la guia parlo des de la meva experiència personal amb les meves filles; d'això ja fa més de 10 anys, i aleshores no es parlava d'aquest tema». Xavier Casanovas, de la Plataforma Adolescència Lliure de Mòbil, va parlar sobre com es va començar a organitzar aquest moviment de famílies que ara ja està present a tot l'estat i quins objectius té, i va parlar sobre l'ús del mòbil en els instituts i per què cal regular-lo: "la societat estava esperant que sorgís un moviment com aquest; no necessitem evidències científiques sobre com afecta l'ús del mòbil al desenvolupament dels infants i adolescents, la intuició ja ens fa veure que alguna cosa no està funcionant (...) volem endarreir l'ús del primer smartphone (...) moltes funcions es poden cobrir amb un mòbil que no sigui intel·ligent. L'escriptor Sergi Onorato va presentar la Guia Dejuni Digital, i també va exposar les raons per les quals és rellevant que ens replantegem quina relació tenim les adultes amb els nostres telèfons mòbils: «ens em de plantejar el model productivista promogut pel capitalisme en el qual tota l'estona hem d'estar fent coses; potser no cal escoltar un pòdcast mentre estàs cuinant; necessitem recuperar els moment en els quals tenim espai per pensar i crear per nosaltres mateixes».

Més enllà del MSC

El Mobile Social Congress s'engloba dins de la campanya d'electrònica justa de SETEM Catalunya -amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, i de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament- per la qual cosa des de l'entitat han insistit sobre la necessitat de seguir impulsant espais de trobada, sensibilització i de formació col·lectiva més enllà del MSC. Al llarg de l'any l'entitat ofereix tallers i formacions per a infants i joves sobre aquests aspectes. També publica i difon tant investigacions com informes sobre l'impacte del sector tecnològic. Un altre dels reptes de SETEM Catalunya és incidir en les administracions públiques perquè adoptin criteris de Compra Pública Socialment Responsable i perquè exigeixin responsabilitats a les empreses transnacionals en el seu respecte als drets humans.

Article: MónSOStenible

Comparteix aquesta notícia

Eco PDF e-mail Twitter Facebook