[foto]
L’estat de la sequera a les conques internes de Catalunya es troba en una situació d’extrema gravetat. Així s’ha fet palès aquest dimarts durant la reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, on el Govern de la Generalitat ha avaluat l’escenari actual, amb la sequera més greu viscuda per Catalunya des que es tenen registres

Actualment, els embassaments de les conques internes es troben en mínims històrics. En aquest sentit, cal destacar que el pantà Darnius Boadella es troba ja en emergència i es troba al 14,5% de la seva capacitat. Fa un any estava al 33,17%. La resta d’embassaments també estan en una situació delicada: Sau, al 16,8%; Susqueda, al 18%; o la Llosa del Cavall, al 19%.
[foto]
Davant aquest escenari, el Govern de la Generalitat està treballant de manera coordinada amb els departaments directament implicats (Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Empresa i Treball, Presidència i Salut) en el disseny de l’aplicació de l’emergència i avaluant el seu impacte. En aquest sentit, el Departament d’Acció Climàtica ha mantingut aquests darrers dies reunions de treball amb les diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, entitats i associacions municipalistes i els operadors responsables de la distribució de l’aigua en alta de les conques internes per avaluar la situació i fer palès la necessitat de sumar esforços per fer front als danys econòmics, socials i ambientals que està provocant l’actual sequera.

Així mateix, cal recordar que el Govern de la Generalitat ja va activar el setembre de 2021 el Pla Especial de Sequera per avançar-se a escenaris futurs i treballar amb antelació. Això ha permès mobilitzar mobilitzat prop de 110 milions aquest any mitjançant ajuts per a incrementar la disponibilitat d’aigua als municipis. També cal destacar que el Pla Especial de Sequera permet al Govern fer un càlcul ajustat de la disponibilitat d’aigua segons els usos i les previsions pluviomètriques i, per tant, avançar-nos a futurs escenaris d’escassetat.

Des de l’activació del Pla de Sequera, i en concret des de l’entrada en la fase de prealerta en el sistema Ter-Llobregat durant el febrer de 2022, s’ha incrementat la producció d’aigua dessalinitzada i regenerada, a més d’intensificar l’extracció d’aigua de pous de sequera. En tot aquest període s’han produït més de 260 hm³ d’aigua nova, que han permès alentir el ritme de descens dels embassaments. Sense aquests recursos, ja s’hauria entrat a la fase d’emergència durant la primavera de 2023.

Malauradament, la manca sostinguda de pluja (des del 2020 de les 6 estacions humides que hi ha hagut, és a dir tardor i primavera, cinc han estat seques o molt seques) i les previsions del Servei Meteorològic de Catalunya que no preveuen per les pròximes setmanes episodis importants de precipitació fan preveure una escalada en la situació crítica que ja viu el país. Aquesta escassetat de pluges es tradueix en una manca de 300 hm3 d’aportacions a les capçaleres de les conques internes de Catalunya. Aquesta manca d’aportacions equivaldria a dues vegades la capacitat total de l’embassament de Sau o tres vegades el de Baells.

Per tot plegat, i tenint en compte l’actual nivell de reserves d’aigua acumulades a les conques internes, el Govern es planteja declarar l’estat d’emergència als municipis que depenen d’aquests embassaments, avançant-nos així als pitjors escenaris d’escassetat. Això vol dir que, amb l’únic objectiu d’aprofitar al màxim les escasses reserves disponibles, les pròximes setmanes s’avançarà l’estat d’emergència sense esperar que l’estat dels embassaments més secs arribin al 16 %, fet que comportarà noves mesures d’estalvi a tots els nivells i a tots els sectors. Mentrestant, s’està avaluant la possibilitat d’establir una situació de preemergència per aplicar mesures transitòries i d’adaptació de forma consensuada abans d’arribar a la declaració efectiva d’emergència.

El Govern ha recordat que ens trobem davant una situació excepcional i, per això, cal sumar esforços entre tots per optimitzar els recursos disponibles. Garantir el proveïment passa necessàriament per replantejar-ne la demanda i treballar plegats per a definir com utilitzar millor el recurs hídric i maximitzar-ne l’estalvi. En aquest sentit, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, ha anunciat que aviat s’impulsarà una nova línia d’ajuts de 10 milions d’euros destinada a tots aquells municipis que actualment agafen aigua superficial o dels embassaments perquè recuperin pous i construeixin plantes de tractament.

El Govern ha insistit que cal continuar treballant en aquesta línia i, al mateix temps, ha apel·lat a la societat en conjunt per aplicar mesures d’estalvi i fer un consum responsable dels recursos hídrics.

El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) presenta l’anàlisi tècnica de l’actual episodi de sequera
L’actual episodi de sequera ha assolit unes proporcions que estan generant impactes directes greus sobre els sistemes naturals i els sectors econòmics més vulnerables quant a la disponibilitat d’aigua.

Aquesta sequera va començar a la tardor de l’any 2020 i aflora com a sequera a curt i llarg termini a la primavera de l’any 2021 a la zona litoral i prelitoral central. Durant els anys 2022 i 2023, ha anat eixamplant-se, intensificant-se i mostrant una persistència inaudita.

En un context històric de clima mediterrani, les sequeres s’han anat succeint com a fenomen intrínsec. A partir de la dècada dels 80, són més predominants, però l’actual episodi és el que mostra major gravetat de tota la sèrie climàtica.

El 50% del territori afectat i 31 mesos de durada

La ratxa seca, que analitza la persistència de la sequera, ja acumula 31 mesos consecutius amb valors sostinguts negatius. Fins ara, Catalunya només havia arribat als 19 mesos en l’episodi 2005-2008.

L’àrea seca, que analitza l’extensió del territori afectat, mostra per primera vegada respecte de qualsevol altre episodi el 50% del territori afectat durant 31 mesos de manera quasi continuada.

Hi ha territoris com la zona del massís del Garraf, el Penedès i tot un passadís interior del quadrant nord-est, des del Moianès passant per les Guilleries i fins a les Alberes, i el prelitoral de l’Empordà que acumulen un dèficit de precipitació acumulat de 900 mm, que és una anomalia absolutament desmesurada.

L’episodi de sequera està sent de major gravetat encara a les capçaleres dels principals rius de les Conques Internes de Catalunya (CIC). Especialment rellevant és el cas de la capçalera de la Muga, que presenta el major dèficit de precipitació (-862 mm) que equivaldria a un any sencer sense pluges respecte de la mitjana de tres anys. Pel que fa al dèficit de la capçalera del Ter (-662 mm), equivaldria a 9 mesos, i la del Llobregat (-557 mm), a 8 mesos.
[foto]