Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Actualitat

Miniatura de Dijous, 19 de maig del 2022 Dona el teu mòbil a la ciència, una campanya de la UPC per recuperar els metalls dels telèfons mòbilsLa Universitat Politècnica de Catalunya · BarcelonaTech (UPC) duu a terme la campanya "Dona el teu mòbil a la ciència" per recollir telèfons mòbils vells. Els telèfons es destinaran al projecte de recerca Biometallum, impulsat pel grup de recerca BIOGAP, per a la recuperació dels metalls que contenen a través d'un procés biotecnològic no contaminant. La campanya, que s'ha posat en marxa aquest mes de maig, es va donar a conéixer al Mobile Social Congress d'aquest 2022.Miniatura de Dilluns, 25 d'abril del 2022Abaixem el volum: arrenca la Setmana Sense Soroll Amb el lema "Abaixem el volum", del 25 d'abril a l'1 de maig tindrà lloc la celebració de la Setmana Sense Soroll (SSS) que impulsa el Departament d'Acció Climàtica per fer i participar en accions de sensibilització envers la contaminació acústica. En el marc d'aquesta cinquena edició de la Setmana Sense Soroll, el 25 i 26 d'abril se celebrarà a Granollers el Congrés Acusticat, esdeveniment de referència del sector acústic a nivell de Catalunya.Miniatura de Dissabte, 16 d'abril del 2022Els parcs naturals de les Capçaleres del Ter i del Freser i el del Cap de Creus restringeixen alguns accessos per protegir l'espai de l'allau de visitantsEls parcs naturals es preparen per rebre una afluència elevada de visitants per les vacances de Setmana Santa. S'han identificat cinquanta sectors especialment sensibles on s'ha incrementat la vigilància preventiva i la sensibilització dels visitants. El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i el Parc Natural del Cap de Creus regularan l'accés dels vehicles a determinades zones. Després del període de Setmana Santa, la regulació tornarà a estar vigent entre el 4 de juny i finals del mes d?octubre.Miniatura de Dimarts, 12 d'abril del 202230 anys de campanya contra el Quart Cinturó La Campanya contra el Quart Cinturó va començar a organitzar-se l?any 1992 i continua reivindicant un altre model de mobilitat i la protecció dels espais agroforestals de la plana del Vallès. Trenta anys després de l'inici de la lluita per evitar la construcció d'aquesta infraestructura que travessa el territori i davant la intenció de l'Estat d'executar el projecte, la Campanya contra el Quart Cinturó continua amb les mobilitzacions i fa una nova crida a la mobilització per preservar els espais naturals, la biodiversitat i la vida al Vallès, i aconseguir el definitiu enterrament d'aquest projecte. Durant el mes de maig la Campanya celebrarà diversos actes i una festa reivindicativa final a Can Deu (Sabadell) el 29 de maig.Miniatura de Dissabte, 9 d'abril del 2022El Parc del Cap de Creus recupera exemplars d'una planta en risc d'extincióEl nombre d'exemplars de sèseli s'ha multiplicat per quatre al cap de Creus (Alt Empordà) en només un any. Es tracta d'una planta en perill d'extinció crític i el 2020 només hi havia 199 plantes localitzades en aquest parc natural, mentre que el 2021 se n'han censat 838. Es tracta de la sèseli de cap de Creus, una espècie de planta en perill crític d?extinció i la planta endèmica més amenaçada de Catalunya que creix exclusivament en aquest espai protegit. L?extinció de la població única del cap de Creus comportaria l?extinció planetària de l?espècie, perquè no s?ha descrit enlloc més del món. Miniatura de Diumenge, 27 de març del 2022El Cap de Creus acull un projecte per gestionar la flora exòtica invasora en penya-segats de la costa mediterrània i protegir la flora autòctonaLa flora exòtica invasora suposa una amenaça sobre la biodiversitat i el paisatge genuí del territori, i també repercuteix negativament en la salut humana i l'economia. El Parc Natural del Cap de Creus és una de les zones amb penya-segats litorals més afectades a Catalunya per aquesta problemàtica. Per això, aquest territori és l'escollit per acollir el projecte LIFE medCLIFFS que te per objectiu definir i posar en pràctica una estratègia de gestió per a la flora exòtica invasora en penya-segats del Mediterrani. Miniatura de Tronc descorçat de Pinus sylvestris. Mort derivada de l'atac d'escolítids i esdeveniments de sequera (Catalunya).Divendres, 25 de març del 2022Els boscos d'Europa pateixen plagues forestals cada cop més agressives a causa de l'escalfament global Els boscos de coníferes que s'estan veient més afectats i que poden córrer més risc de desaparèixer en el futur són els que se situen al centre, nord i est d'Europa. En el marc del Dia del Arbre i dels Boscos, que ha tingut lloc el 21 de març, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals de la UAB (CREAF) ha publicat un estudi que revela que l'exposició a les sequeres determina si un arbre resistirà a l'atac de les plagues. Com més sequeres hagi patit, més probabilitat té de morir si és atacat per determinats insectes. La investigació ha estudiat els boscos de coníferes de tot Europa durant els darrers 10 anys i ha trobat que el 30% dels arbres estan afectats per alguna plaga forestal i al 6% els ha causat la mort. Miniatura de Dissabte, 19 de març del 2022El Pacte Verd europeu estableix que un 25% de la superfície agrària i de les terres agrícoles del territori es destinin a la producció ecològica el 2030El 10 % de la superfície agrària espanyola es ecológica i va superar els 2,4 milions d'hectàrees el 2020. Espanya, França i Itàlia ja lideraven la classificació de paisos amb més superfície de producció ecològica el 2019 quan amb més de 2 milions d'hectàrees Espanya estava al capdavant seguida de França i Itàlia. La xiifra va augmentar un 3,5% a Espanya el 2020 arribant a les 2.437.891 hectárees. Amb aquestes dades Espanya estaria en disposició de complir amb els objectius que fixa el Pacte Verd europeu de destinar el 25 % de las terres agrícoles a la producció ecològica el 2030. Ara caldria preguntar-se si aquesta producció ecològica que genera Espanya es consumeix aquí o s'exporta a d'altres paisos. Andalusia, amb més d'1 milió d'hectàrees, Castilla-La Mancha, amb 422.864 ha; i Cataluña, amb 257.000 ha, concentren tres quartes parts de la superfície ecològica total que, per extensió, correspon a oliveres, cereals para la producció de gra, fruits secs i vinya. Miniatura de Un dels reptes dels equips que competeixen a l’XPRIZE Rainforest és presentar solucions tecnològiques que permetin explorar, en 24 hores, una extensió de selva de 100 hectàrees. A més, caldrà avaluar-ne, en 48 hores, la biodiversitat amb les dades obtingudes. Aquesta tecnologia s'ha de desenvolupar i presentar abans de la primavera del 2023, en què es donaran a conèixer els deu equips finalistes del XPrize Rainforest i, a finals d'abril del 2024, s'anunciaran els equips guanyadors del primer, segon i tercer premis.Dilluns, 14 de març del 2022Prendre el pols a la selva i monitoritzar els boscos tropicals a temps real per contribuir a millorar-ne la biodiversitat és l'objectiu d'un projecte de la UPCUn dels reptes de l'equip que treballa en el projecte, candidat al XPRIZE Rainforest, és prendre el pols als boscos tropicals mitjançant solucions tecnològiques que permetin explorar, en 24 hores, una extensió de selva de 100 hectàrees i avaluar-ne, en 48 hores, la biodiversitat amb les dades obtingudes. L'objectiu final del projecte és preservar els ecosistemes tropicals de la deforestació ja que la desaparició dels boscos tropicals comporta l'extinció d'un important nombre d'espècies. Les selves tropicals són fonamentals per a la supervivència de la raça humana. Tenen un paper fonamental en l'estabilització del clima, ja que absorbeixen CO2 i alliberen l'oxigen de què depenem. Cobreixen menys del 10 % de la superfície terrestre, però alberguen més del 50 % de la biodiversitat del planeta i 50 milions d'habitants.Miniatura de La sequera i la manca de refugis climàtics són factors responsables del descens de papallones als espais oberts del litoral MediterraniDiumenge, 13 de març del 2022La sequera empeny les papallones al decliviEls microclimes actuen com a refugis climàtics protegint la biodiversitat dels boscos mediterranis. Dos estudis dirigits per l'investigador Jofre Carnicer, membre del CREAF i de la Universitat de Barcelona, alerten que les prediccions dels impactes del canvi climàtic a la biodiversitat no són fiables si no s'inclou informació local detallada que tingui compte els microclimes o els refugis climàtics. Els estudis demostren que aquestes zones protegides per microclimes, sumades a les característiques locals de cada ecosistema, determinen la supervivència de les papallones o la resiliència dels boscos mediterranis a la sequera extrema i a les onades de calor. L'investigador Jofre Carnicer és autor de l'Informe d'Avaluació que el Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (IPCC) llançarà dilluns que ve.
Següent pàgina 1   2   3   4   5   6   7   8   9   10    Pàgina anterior