El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, acompanyat de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà Pons, i del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha inaugurat aquest dissabte al Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona, l’Assemblea Ciutadana pel Clima, un projecte pioner en democràcia deliberativa i la primera assemblea ciutadana d’àmbit català. L’Assemblea Ciutadana pel Clima serà un procés participatiu que servirà perquè la ciutadania debati els reptes a què s’enfronta Catalunya davant el canvi climàtic i formuli propostes per fer-hi front.

Tal i com ha explicat el president Aragonès durant la seva intervenció, “avui afrontem un procés de deliberació i decisió ciutadana inèdit al nostre país, perquè estem enfront d’una emergència inèdita”. “Des de Catalunya hem de fer-hi la nostra contribució”, ha afirmat, perquè “o canviem la nostra manera de viure -com produïm, distribuïm i consumim els béns i serveis del nostre país- o ens vindrà canviada i no estarem preparats”. “La millor manera de fer-ho és amb la força de tot el país al darrere perquè aquest país ha fet coses extraordinàries quan hem estat capaços de combinar les diferents energies que tenim al país”, ha conclòs.

El president de la Generalitat ha agraït la disposició als participants a l’Assemblea davant d’un pas que és “propi d’una societat democràticament madura”. “Avui el país és més democràtic i estarà més preparat per aquest repte que té la humanitat, que és fer front al canvi climàtic”, ha precisat.

 La consellera Vilagrà a l’Assemblea Ciutadana del Clima de Catalunya (foto: Jordi Bedmar)

Per part seva, la consellera de la Presidència ha subratllat que l’Assemblea Ciutadana pel Clima és “tota una declaració de principis per millorar la democràcia en el nostre país” i que “camina amb el que s’està impulsant des del Govern”. Vilagrà ha destacat que la iniciativa és una “àgora ciutadana, que representa el país sencer, per buscar solucions sobre el canvi climàtic”. I ho fa, ha remarcat la consellera, a través de “donar oportunitats úniques per innovar i transformar la democràcia fent-la més participativa”.

Tal i com ha explicat el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, “administracions, associacions, empreses, i ciutadania, cal anar tots a una davant d’un dels reptes més grans del planeta. Us demanem col·laboració per decidir,perquè avui ja no es qüestiona el model energètic renovable, sinó els criteris per prioritzar el tipus d’energies renovables i les seves infraestructures, la seva ubicació, tenint en compte tant els seus beneficis com els seus impactes i costos en el territori”. “També ens hem de plantejar el model agroalimentari, perquè la manera de produir i consumir els nostres productes pot marcar la diferència entre ser part de la solució per mitigar el canvi climàtic o agreujar els seus efectes”, ha sentenciat.

 El conseller Mascort a l’Assemblea Ciutadana del Clima de Catalunya (foto: Jordi Bedmar) Paper actiu de la ciutadania

L’Assemblea dona veu a 100 persones a partir dels 16 anys d’edat d’arreu del país, escollides a partir d’un sorteig estratificat per garantir tant la igualtat d’oportunitats com la representació d’una àmplia varietat de perfils sociodemogràfics de Catalunya. La mostra poblacional de 20.000 persones que van rebre la invitació s’ha articulat en funció d’uns criteris orientats a representar la diversitat catalana i garantir la recollida del màxim de visions possibles durant el transcurs de les trobades i en els resultats deliberatius.

Per participar-hi no cal tenir coneixements previs sobre canvi climàtic. A les sessions es comptarà amb el suport de persones expertes en diferents àmbits que compartiran el seu coneixement, i amb un equip de dinamització que facilitarà i donarà suport a les persones participants. Qui formi part de l’Assemblea rebrà una compensació econòmica per a cada sessió i se li faciliten els serveis de transport, càtering, allotjament o cures, si cal.

El centenar d’assembleistes deliberaran sobre polítiques de canvi climàtic a Catalunya, plantejades en forma de dilema polític, respecte del desplegament de les energies renovables i el model d’alimentació per al futur. Els participants treballaran en dos grups separats per abordar cadascun dels dos dilemes, als quals seran assignats de manera aleatòria. Ho faran al llarg de sis sessions de treball, repartides en sis dissabtes entre el novembre de 2023 i el febrer de 2024 en diferents llocs del país. Les properes sessions se celebraran el 2 de desembre a Tarragona i el 16 de desembre, que serà en línia, i seran de caràcter formatiu. Després de les festes de Nadal, el 13 de gener, a Vic, i el 27 de gener, a Lleida, seran deliberatives. Finalment, el 12 de febrer està prevista la sessió de tancament a la ciutat de Girona.

Desplegament de les renovables i model d’alimentació pel futur

Un grup de treball tècnic ha elaborat una proposta per definir els dilemes i preguntes que haurà de resoldre l’Assemblea. La proposta l’ha validat un grup motor, que ha reunit periòdicament persones expertes i actors de la societat civil independents, tant de l’àmbit del canvi climàtic com de la participació ciutadana, tot seleccionant finalment els següents dos dilemes i preguntes, vinculats a polítiques i competències de la Generalitat de Catalunya:

Dilema 1: Per construir un model energètic sostenible i autosuficient que contribueixi a reduir les emissions i afrontar els impactes del canvi climàtic, es requereix fer ús d’energies renovables. Aconseguir l’autosuficiència energètica a partir d’aquestes fonts d’energia comporta beneficis importants, però requereix també construir un gran nombre d’instal·lacions amb altres possibles impactes sobre el territori.

Pregunta: Quins criteris s’han de fer servir per decidir o prioritzar el tipus d’energies renovables i les seves infraestructures associades de producció i distribució de l’energia (autoconsum o grans instal·lacions a terra) i la seva ubicació, tenint en compte tant els seus beneficis com els seus impactes i costos en el territori?

Dilema 2: L’actual model de producció agroalimentari i de consum dels seus productes genera emissions que contribueixen al canvi climàtic però també beneficis ambientals, socials i econòmics que contribueixen a adaptar-nos als seus efectes.

Pregunta: D’entre les opcions possibles, quines accions o canvis cal emprendre en relació al model de producció i consum agroalimentari per mitigar les emissions i incentivar les mesures d’adaptació al canvi climàtic, tenint en compte tant els beneficis i avantatges com els costos i desavantatges existents?

Incorporació a les polítiques públiques

El Govern de la Generalitat analitzarà les recomanacions que elabori l’Assemblea i valorarà la seva incorporació a les polítiques públiques de la Generalitat. Posteriorment, retrà comptes sobre quines recomanacions accepta i com s’han incorporat, i quines n’han estat excloses i els motius de l’exclusió. El projecte, que compta amb el finançament dels fons Horizon Europe de la Comissió Europea sota el projecte Horizon-CLIMAS, l’impulsen la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic -a través de l’Oficina Catalana pel Canvi Climàtic-, del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques, del Departament de Presidència, que hi ha aporta el coneixement en matèria de participació ciutadana.

La creació d’aquest mecanisme de participació la va anunciar l’any passat el president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, durant la seva participació en la Setmana del Clima de Nova York, com a mecanisme de participació ciutadana, seguint l’exemple d’altres països, regions i ciutats com ara Dinamarca, Escòcia, Irlanda, Regne Unit, França, Espanya, Illes Balears o Barcelona. Se suma a d’altres òrgans ja creats i pensats per al món científic i per a organismes involucrats en la feina d’adaptació i mitigació al canvi climàtic com el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic o la Taula Social del Canvi Climàtic.