La Declaració de Barcelona fa una crida tant a països, com a d’altres agents públics i privats implicats, a augmentar significativament la inversió de recursos a les iències oceàniques i a establir aliances per portar a la pràctica les prioritats identificades durant la conferència 

Tot i que la Declaració de Barcelona no estableix compromisos vinculants, la conferència celebrada al Centre Internacional de Convencions de Barcelona entre el 10 i el 12 d’abril, ha reunit per primera vegada líders polítics, legisladors, sectors marítims, universitats, ONGs, el sector privat i la societat civil i  ha servit per impulsar noves col·laboracions entre els camps de la ciència, la política i la societat.ha emmarcat les necessitats prioritàries a les ciències oceàniques, perquè aquestes serveixin per prendre les millors decisions polítiques a nivell global, nacional i regional

En aquest sentit, el secretari de la Comisió Oceanogràfica Intergubernamental de la Unesco, Vidar Helgesen, ha destacat a la clausura de la conferència, aquest divendres a la tarda, que comprendre els impactes que la contaminació marina te en la salut humana i en els ecosistemes; ampliar el coneixement dels ecosistemes d’aigües profundes; fomentar la pesca a petita escala sostenible, impùlsar projectes d’economia oceànica resilient al clima i augmentar les accions de mitigació del canvi climàtic són algunes de les prioritats que requereixen els oceans. Altres accions necessàries que han quedat paleses a la conferència són el desenvolupament d’eines d’observació dels oceans i dels canvis que s’hi produeixen, així com la creació de models financers innovadors per diversificar i accelerar la inversió en ciències oceàniques, en particular per millorar la representació digital dels oceans, ja que manca una cartografia completa de les profunditats. Tot i amb això, en els darrers anys hi ha hagut un avenç en aquest sentit, ja que la Unesco ha augmentat la cartografia marina en alta definició, que hores d’ara és del 25% del fons marí, i ha recopilat milions d’observacions de més de 150.000 espècies marines mitjançant un sistema d’informació sobre biodiversitat oceànica.

També a la cloenda de la Conferència de Barcelona, la presidenta del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), Eloísa del Pi, ha afirmat que Espanya “és conscient de la necessitat de les aliances entre la ciència, les institucions i la societat civil”, el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible de la Generalitat, Sergi Tudela, ha dit que Catalunya és part “proactiva” en la protecció dels mars i ha advocat per una ciència “àgil, dinàmica i funcional” que doni suport als governs per desplegar una “gestió adaptativa”, tenint en compte els canvis dels mars., i la tinenta d’alcalde de Barcelona Maria Eugènia Gay, que ha cridat a “convertir les paraules en acció” ha assenyalat que aquesta “ha estat una setmana per recordar” en què s’ha traçat “un camí clar sobre el que cal fer”. 

Barcelona presentarà candidatura per acollir un centre col·laborador en economia blava

A l’acte d’inauguració de la conferència, l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, ha anunciat la intenció de l’Ajuntament de la ciutat de presentar -juntament amb el Port de Barcelona i l’Institut de Ciències del Mar- la candidatura perquè Barcelona pugui acollir un centre col·laborador en economia blava que treballaria per assolir els objectius de la Unesco pel que fa a un aprofitament dels recursos dels mars de manera sostenible i respectuosa. En aquest sentit, la Unesco s’ha compromès a estudiar l’obertura d’aquest centre abans de finalitzar aquest 2024.

A la Conferència també s’ha abordat la urgència de traslladar totes les prioritats de preservació dels oceans a nivell nacional i regional, perquè es faci d’una manera equitativa i a tots els racons del planeta i s’ha demanat un enfocament específic als països menys desenvolupats, per als quals es demana que hi hagi col·laboracions amb els més rics

A la conferència també s’han llançat nous programes del Decenni dels Oceans sobre planificació sostenible a Àfrica, eines per millorar el finançament filantròpic i la Plataforma Ciutats amb l’Oceà per millorar l’ús de la ciència per a les polítiques i presa de decisions per part de les ciutats costaneres. En aquest sentit, l’alcalde Collboni que ha dit que les ciutats són una part important de la solució de l’àmbit marítim.

Ciutats amb l’Oceà

Durant la Conferència s’ha anunciat la creació de la plataforma “Ciutats amb l’Oceà”, una aliança entre la Unesco, Barcelona i 12 ciutats costaneres més de diferents països i continents que es preveu que acolli un simposi internacional sobre ciutats costaneres l’any 2025. 
La Unesco dona suport a les ciutats costaneres (que representen un 75% de les ciutats del món) amb programes adaptats i amb la formació sobre planificació urbana.
A més de Barcelona, ciutats com Niça (ciutat francesa que acollirà la propera Conferència dels Oceans), Venècia (Itàlia), Quindao (Xina), Mombasa (Kenya), Miami (EUA) o Lagos (Nigèria) són algunes de les urbs que de moment formen part de la plataforma “Ciutats amb l’Oceà”.

La propera conferència de la Dècada dels Oceans tindrà lloc a Niça el 2025

Tot i que la propera conferència de Nacions Unides sobre els Oceans ha de tenir lloc lloc a Niça (França) el 2025, és previst que els propers 7 i 8 de juny es celebri a Costa Rica a l'”Immersed in Change” (Immersos al Canvi), un esdeveniment que pretén seguir l’estela de Barcelona per continuar identificat les prioritats en l’acció per protegir els mars.