El nou informe sobre l´estat del clima mundial s’ha publicat coincidint amb la celebració del Dia Meteorològic Mundial el 23 de març
Com a mitjana diària del 2023, gairebé un terç de l’oceà mundial es va veure afectat per una onada de calor marina, fet que va danyar ecosistemes i sistemes d’alimentació vitals. Cap a finals del 2023, més del 90% de l’oceà havia experimentat onades de calor en algun moment de l’any. El conjunt mundial de glaceres de referència va patir la pèrdua més gran de gel mai registrada (des del 1950), com a conseqüència del desglaç extrem tant a l’oest d’Amèrica del Nord com a Europa, segons dades preliminars. L’extensió del gel marí antàrtic va ser, amb escreix, la més baixa de la que es té constància, amb una extensió màxima al final de l’hivern inferior a 1 milió de km2 a la de l’any rècord anterior, cosa que equival a la mida combinada de França i Alemanya.
El nombre de persones que pateixen inseguretat alimentària aguda a tot el món s’ha més que duplicat, passant de 149 milions de persones abans de la pandèmia de COVID-19 a 333 milions de persones el 2023 (a 78 països monitoritzats pel Programa Mundial de Aliments)
Segons l’informe, els fenomens meteorològics extrems i climàtics potser no són la causa subjacent, però són factors agreujants
Els perills meteorològics van continuar provocant desplaçaments el 2023, cosa que demostra com els xocs climàtics soscaven la resiliència i creen nous riscos en matèria de protecció entre les poblacions més vulnerables.
La transició a les energies renovables, dona lloc a l’esperança
La generació d’energia renovable, que aprofita principalment les forces dinàmiques de la radiació solar, el vent i el cicle de l’aigua, s’ha situat a l’avantguarda de l’acció climàtica per les possibilitats que ofereix per assolir els objectius de descarbonització. El 2023, les incorporacions de capacitat renovable van augmentar gairebé un 50 % respecte al 2022, i van pujar a un total de 510 gigawatts (GW), la qual cosa representa el ritme més alt observat en les dues últimes dècades. En aquest sentit, a la Reunió Ministerial sobre el Clima que se s’ha celebrat a Copenhaguen els dies 21 i 22 de març, dirigents i ministres en matèria climàtica de tot el món s’han reunit per primer cop des de la CP 28 de Dubai per impulsar l’acceleració de l’acció climàtica. La millora de les contribucions determinades a nivell nacional (CDN) dels països abans de la data límit de febrer del 2025 ha estat una de les prioritats de l’ordre del dia, així com la concertació d’un ambiciós acord sobre finançament a la CP 29 per transformar els plans nacionals en mesures concretes.
Han contribuït a l’informe desenes d’experts i associats, entre ells, les organitzacions de les Nacions Unides, els Serveis Meteorològics i Hidrològics Nacionals (SMHN) i els centres mundials de dades i anàlisis, així com els Centres Regionals sobre el Clima, el Programa Mundial d’Investigacions Climàtiques (WCRP), la Vigilància de l’Atmosfera Global (VAG), la Vigilància de la Criosfera Global (VCG) i el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, el funcionament del qual va a càrrec del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini ( ECMWF).
