Els principals objectius dels treballs passen per guanyar un espai per a l'educació ambiental de la ciutadania i enriquir la biodiversitat de la zona, tot connectant l'àrea amb el riu Negre. L'actuació de recuperació ambiental de les antigues basses de tractament terciari de la depuradora de Solsona, s'ha dut a terme en un zona municipal adjacent al domini públic hidràulic del riu Negre, i ha consistit a millorar el drenatge de les diferents basses, revegetar amb comunitats d'helòfits (plantes parcialment submergides), instal·lar una illa flotant, integrar franges perimetrals a cada bassa per permetre el trànsit d'amfibis, desbrossar els voltants i col·locar tanques i rètols, entre d'altres. Paral·lelament, s'ha fet un seguiment previ i posterior de la qualitat de l'aigua.
Un estudi de la Diputació de Barcelona determina que hi ha 55.000 hectàrees de terres recuperables per a conreus a la província. Concretament l'estudi situa en 55.054 hectàrees la superfície de terres que es podria arribar a recuperar per a usos agrícoles, la qual cosa representa el 8,1% de la superfície no urbanitzada de la província, que és de 678.320 hectàrees. La pèrdua de terres agrícoles és un fenomen que ve produint-se des de fa dècades. Entre 1956 i 2018, la superfície cultivable a la província de Barcelona es va reduir en 120.500 hectàrees, equivalent a una disminució anual mitjana de 2.000 hectàrees.
El Govern de la Generalitat ha avaluat aquest dimarts la situació de la sequera a Catalunya, després d'una nova reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera (integrada pels departaments de Vicepresidència, Acció Climàtica, Interior, Economia, Empresa i Treball i Salut), en la qual s'ha proposat que la unitat de l'embassament de Darnius Boadella, que actualment està en excepcionalitat, passi a l?escenari d'emergència. Aquesta mesura, no obstant, entrarà en vigor quan es publiqui la resolució del director de l'ACA en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), prevista per a la setmana vinent. La mesura s'adopta arran del seu descens, amb un volum del 17% de la seva capacitat.També s'ha definit l'entrada en l'escenari d'excepcionalitat de l'aqüífer de Carme Capellades i l'alerta a l'aqüífer del Baix Ter. L'afectació s'estén a 36 municipis catalans, el que suposa que 149.000 habitants que estaran en la fase d'emergència (123.080 de Darnius Boadella, 24.399 del Fluvià Muga i 1.692 de Riudecanyes).
El cap de setmana del 30 de setembre i l'1 d'octubre torna una nova edició del Benvinguts a Pagès, un projecte que vol donar a conèixer la pagesia catalana i les instal·lacions de pagès a la ciutadania amb l'objectiu de donar a conèixer l'origen dels productes que consumim i posar-los en valor . Durant les visites, també es poden comprar productes fets i produïts a les pròpies instal·lacions. L'oferta de productors/es agroalimentaris/es es complementa amb altres agents turístics que contribueixen a la promoció del producte local i de proximitat. Totes les explotacions es poden visitar, prèvia reserva, durant La Festa del Benvinguts a Pagès, el cap de setmana de portes obertes gratuïtes, però també durant tot l'any, ja que des de 2021 hi ha una oferta sostinguda de visites de pagament a explotacions que inclouen un taller experiencial.
El tema de la Setmana de la Mobilitat Sostenible escollit per la Comissió Europea aquest 2023 és "Eficiència energètica" i el lema és "Combina i mou-te!". La Setmana Europea de la Mobilitat és una campanya per sensibilitzar tant a la classe política com a la ciutadania de les conseqüències negatives que té l'ús irracional del cotxe a la ciutat. En aquest marc, el 22 de setembre se celebra el Dia sense Cotxes, per trobar solucions als problemes derivats de l?augment del trànsit a les ciutats.
L’espectacle “Les nostres terres com planetes dansant” és una fussió d’imatges projectades -dibuixos i il·lustracions en moviment- que evoquen les terres de Ponent i de l’Ebre, amb la música en directe de l’orquestra interpretant una versió reduida pel músic lleidetà Jordi Roure de Planetes del compositor britànic Gustav Holst. Una reflexió poètica i artística sobre la crisi climàtica portada a escena per Alba G. Corral i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC).
El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha instal·lat de manera temporal una cabana de fusta a la zona de les Basses de Monars per proporcionar un lloc d?estada al pastor que durant la temporada d'estiu hi manté un ramat de 600 ovelles i cabres. Aquests ramats han pasturat tot l'estiu per mantenir espais més oberts i reduir el risc d'incendi forestal. Ho fa a la forest propietat de la Generalitat de Can França a Camprodon i de Monars a Montagut i Oix on hi ha instal·lat una cabana temporal perquè hi visqui el pastor per donar suport a la ramaderia extensiva i la prevenció d'incendis al Ripollès i l'Alta Garrotxa de manera simultània
La incorporació de la Unió Africana al G20 s'ha s'ha escenificat aquest dissabte durant la cimera del Grup dels Vint a Nova Delhi, on la UA s'ha assegut amb la resta de líders de les principals economies mundials que es troben a la capital de l'India per tractar las crisi generada pel canvi climàtic, la seguretat alimentària i el deute internacional., entre d'altres temes que afecten l'economia dels fins ara 20 paisos més contaminants del món i responsables del 80% de les emissions mundials.. De fet, ell secretari general de les Nacions Unides Antonio Guterres va llançar un missatge al conjunt dels països del G20 demanant que assumeixin responsabilitats davant la necessària descarbonització de les economies mundials per arribar a la reducció d'emissions que contempla l'Acord de París. De fet, l'ONU alertava aquest mes d'agost que els acords de París són insuficients per evitar el canvi climàtic i un darrer informe de les Nacions Unides indica que ni els compromisos de l'Acord de París s'estan complint.
La biblioteca Gabriel García Márquez del barri de Sant Martí de Barcelona, ha estat guardonada aquest estiu com la millor biblioteca del món del 2023. El premi, atorgat a Rotterdam per la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecàries (IFLA), ha tingut en compte els següents punts: la interacció amb l'entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l'edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromís amb l'aprenentatge i la connexió social, la digitalització i les solucions tècniques dels serveis, el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que marca Nacions Unides i la visió global del servei que estableix l'IFLA..La biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona competia pel guardó amb altres biblioteques nominades com la Public Library Janez Vajkard Valvasor Kr?kov d'Eslovènia, la City of Parramatta Library d'Austràlia i la Shangai Library East de la Xina. El premi es va fer públic el passat 21 d'agost.
Aquestes són algunes de les conclusions que recull el balanç de la gestió dels residus municipals a Catalunya corresponent a l'any 2022 que puntua la Conca de Barberà, Osona, el Berguedà, el Solsonès i la Terra Alta com les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva i detalla que totes elles tenen implantats sistemes eficients de recollida selectiva: el porta a porta o contenidors tancats amb identificació de les persones usuàries. L'informe, presentat aquest juliol, recull també que el 45,3% dels residus municipals es van recollir de forma separada i que en els darrers cinc anys, la recollida selectiva en els municipis de menys de 50.000 habitants s?ha incrementat 6,6 punts mentre que en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ha augmentat 3,5 punts. El percentatge de recollida selectiva en els municipis de més de 50000 habitants és del 37,9%, clarament insuficient.
Cada vegada són més les persones que s'endinsen als parcs naturals i espais protegits a la recerca d'un contacte més directe i proper amb la natura, el que ha generat a l'administració la necessitat de regular-ne l'accés. Per tal de garantir un accés ordenat als espais naturals i la priorització de rutes oficials, les aplicacions Google Maps, Waze i Wikiloc incorporaran les indicacions establertes per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'una mesura més impulsada pel departament d'Acció Climàtica de la Generalitat per promoure un ús més cívic dels espais naturals.
El Parlament fa un primer pas per incorporar el crim d'ecocidi al Codi Penal i també a l'Estatut de Roma de Tribunal Penal Internacional. La iniciativa de la CUP, que busca presentar a la Mesa del Congrés una proposta de modificació, ha superat aquest dimecres el debat a la totalitat. Ho ha fet sense cap votació, perquè cap grup havia presentat esmena a la totalitat. El diputat cupaire ha advertit que "vivim una crisi climàtica i ecològica sense precedents provocada per l'activitat humana" i que els Països Catalans no n'estan exempts. Ha posat els exemples de la planta Castor o de l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles. Entitats socials impulsores de la iniciativa han seguit el ple des de la tribuna i s'han felicitat per la tramitació.
Un nou treball científic aporta llum sobre el paper històric i potencial futur dels paisatges postagrícoles (PAL) en la lluita contra el canvi climàtic com a embornals de carboni. Dirigit per l'investigador Stephen Bell durant la seva estada a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), aquest treball destaca l'important potencial de segrest de carboni del global dels paisatges postagrícoles (PAL), com ara les terres agrícoles abandonades. Per exemple, en un estudi anterior centrat únicament a Espanya, els autors van descobrir que les terres agrícoles abandonades poden acumular carboni orgànic a terra a un destacable ritme del 2,3 % anual.
La sequera ofega des de fa més de dos anys part de Catalunya i de la Península. S'han donat petites treves però, en general, ens trobem en una sequera persistent acompanyada d'onades de calor extrem, com aquests darrers dies. Com responen els boscos a aquesta nova situació? El projecte del CREAF Alerta Forestal, un projecte per seguir l'estat de salut dels boscos de Catalunya amb l'ajuda de la ciutadania, ha comprovat que els pins estan mostrant els efectes de la sequera amb un any de retard i que moren pins de forma sobtada pels efectes de la sequera de l?any passat
La guia, que vol comptabilitzar el disseny i la construcció de les vies verdes o rutes pedalables amb la preservació del medi natural i, especialment, la biodiversitat, s?ha elaborat a partir de l'impuls del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Diputació de Barcelona, el Consorci Vies Verdes i el Consorci Besòs-Tordera Inclou recomanacions sobre el traçat, la il·luminació, els accessos i les zones d?estada, entre d?altres
L'Overshoot Day d'un país indica la data en què la demanda de recursos humans i serveis ecològics en un any supera el que la Terra pot regenerar en aquest any si tothom visqués com aquest país. En el cas d'España, l'Overshoot Day del 2023 ha arribat el 12 de maig, el mateix dia que l'any passat i13 dies abans que l'any 2021. Jamaica, Indonèsia i Equador i són els paisos que, d'acord amb el seu nivell de consum, esgotaran els recursos de tot l'any al desembre. Per contra, Qatar i Luxemburg són els paisos que més consumeixen recursos i ja van arribar al seu overshoot day el passat febrer.
Un dels llegats de Joan Oró a Catalunya és l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec, al municipi d'Àger. La frase seva "una sola Terra en el sistema solar. El seu futur està a les vostres mans" presideix l'entrada del Parc Astronòmic com un avís per a navegants i ens recorda que està a les nostres mans, a les de tots i totes, la salvació del planeta i de la pròpia humanitat. Aquest 2023 és un bon any per a conéixer a fons el pensament, el coneixement i l'obra d'aquest gran científic català que, tot i que profeta, no va poder investigar a Catalunya. El programa de l'Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, pretén apropar a tots els públics el llegat científic i els valors personals d'aquesta figura cabdal en l'estudi de l'origen de la vida. Amb l'objectiu de difondre el llegat científic i els valors personals de Joan Oró, s'han previst diferents activitats que es duran a terme durant l'any vinent, principalment a Catalunya però també a l'estranger, com ara cicles de conferències, una exposició itinerant, un projecte educatiu o diferents publicacions, entre moltes altres iniciatives. La commemoració de l'Any Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, amb el suport de diferents institucions, organismes i entitats privades
El Fons de Defensa Ambiental (FDA) organitza per sisè any consecutiu les Jornades Formatives per a la defensa jurídica del medi ambient. El conjunt de ponències tindran lloc del 6 de novembre al 4 de desembre de manera presencial tot i que també es podran seguir en línia en casos justificats. Les jornades es fan en col·laboració amb la Clínica de Dret Ambiental de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i el suport de DEPANA i l'Ajuntament de Barcelona, estan adreçades a totes aquelles persones interessades en aprendre com defensar el medi ambient amb les eines del dret. La idea fonamental que motiva les xerrades és informar sobre els canals de participació de la ciutadania per a la defensa del medi ambient i promoure'n l'ús.
Efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i el Grup Especial de Prevenció d'Incendis (GEPIF) recuperen l'aigua de la piscina de Guardiola de Font-rubí i la traslladen a un punt d'aigua d'extinció d'incendis forestals que és buit per falta de pluja. El buidatge i trasllat de 600.000 litres d'aigua que conté la piscina municipal de Guardiola de Font-rubí (Alt Penedès) es fa a un punt d'aigua d'extinció d'incendis situat a Sant Joan de Mediona que és buit pel dèficit de pluges dels últims mesos..
La Fira alTERna't, tindrà lloc aquest diumenge dia 24 a l'Embarcador del Ter de Manlleu, sota l'organització de les entitats de la Xarxa alTERna't per l'economia social i solidària d'Osona i amb el suport de l'Ajuntament de Manlleu. Els actes del Mes de l'Economia Social i Solidària d'Osona ja van començar el 3 de setembre i, de fet, es prolongaran fins als primers dies d'octubre. L'acte principal del Mes, però, és un any més, la Fira alTERna't, que sota el lema "consum conscient" permetrà conèixer l'ampli ventall que representa ja a hores d'ara l'economia social i solidària de la comarca.
El govern català està estudiant emprendre mesures contra la tramitació de la línia Grañén-Pierola, de 400 kV. El projecte ha obtingut la Declaració d'mpacte Ambiental favorable del Ministeri de Transició Ecològica tot i que compta amb 2 informes desfavorables per part del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural pel seu impacte sobre la biodiversitat.
Un equip de la Universitat de Barcelona ha identificat 25 nous virus que infecten bacteris del tracte intestinal humà en aigües residuals de l?àrea metropolitana de la ciutat i d'alguns municipis pròxims. Aquests bacteriòfags, de l?ordre de virus CrAssvirales, infecten alguns tipus de bacteris (gènere Bacteroides) i són molt abundants en la microbiota del tracte digestiu dels humans. Els virus aïllats, tot i ser del tipus CrAss, presenten un genoma completament diferent de qualssevol altres virus d?aquest tipus descrits fins ara en la bibliografia científica, i s?han anomenat crAssBcn phages.
El 30 de setembre i l'1 d'octubre de 2023 tindrà lloc la segona edició de Liternatura, el Festival de Literatura de Natura promogut per Biblioteques de Barcelona. Una trobada amb autors locals internacionals al voltant de la literatura de natura (nature writing), un gènere literari que els últims anys està agafant força arreu i que convida a repensar la relació entre persones, creació i natura.
Aquest dissabte tindrà lloc l'assaig obert de "Les nostres terres" com planetes dansant de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i l'artista Alba G. Corral a la Plaça Major. L'espectacle audiovisual està concebut com una gran metàfora d'agermanament entre les Terres de Ponent i les Terres de l'Ebre, dos territoris amb personalitat pròpia que, com si fossin planetes germans, ballaran al voltant d'un mateix sol. L'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida interpreta en directe la suite
Aquest setembre s'han reprès els sis darrers certàmens: del Festival de Senderisme dels Pirineus. Sis oportunitats diferents per gaudir dels paisatges de tardor dels Pirineus, descobrir patrimoni i degustar gastronomia local. Els festivals previstos, que comencen a partir del 15 de setembre i s'allarguen fins a finals d'octubre, són: el del Solsonès, el de l'Alt Empordà, el de Sea Walking, Lo Festival de Senderisme de la Conca Dellà, el Ripollès Discovery Walking, el Vall de Boí Trek Festival i el Senderi - Festival de Senderisme de Sort, la Vall d'Àssua, i el Batlliu. Aquesta 8a edició dels Festivals de Senderisme dels Pirineus (FSP), que es reprén el 16 i 17 de setembre, continua oferint el Passaport dels festivals, una iniciativa que vol animar els i les visitants a assistir a més d'un esdeveniment, ja que tots ofereixen activitats i propostes que es complementen.
Un any més, el festival Fixing the Future torna a Barcelona. Serà els dies 12, 13 i 14 d'octubre i l'escenari serà el Design Hub Barcelona. Durant aquests tres dies, Fixing the Future reunirà els 25 millors projectes de futur d?arreu del món: des de l?adaptació de tecnologies d?IA fins a la innovació agrícola, la mitigació de la sequera o el reciclatge creatiu. Vine a conèixer les persones que generen el canvi en l?ampli ventall de taules rodones, debats, tallers i actuacions
El X Fòrum Solar, una de les trobades de referència sobre energia fotovoltaica a nivell nacional tindrà lloc el 4 i 5 d'octubre a Madrid i comptarà amb la intervenció inaugural de la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic en funcions, Teresa Ribera, a més d'altres personalitats. Sota el lema ?Una dècada de diàlegs solars: forjant la transformació cap a la sostenibilitat?, el Fòrum acollirà més de 15 taules de debat. Hi haurà zones habilitades per al networking i reunions one-to-one, 'zona d'estands' i coffee-breaks, dinars i sopars per a un debat més distès. ?Al llarg de les dues jornades, s'analitzaran si han funcionat les fites de les tramitacions administratives o el futur de l'autoconsum, entre d'altres qüestions. ?Un any més, en el context de l'esdeveniment, s'estan desenvolupant els concursos PHOTOvoltaica i ?Startup Solar?
S'acosta l'inici de curs, i amb ell la 2a edició del Programa Energia i Managment, organitzat pel Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya i La Salle - Universitat Ramon Llull, que arrenca el pròxim 20 de setembre. El dijous 7 de setembre al matí tindrà lloc la sessió inaugural del curs, en què hi participarà el Degà de la Facultat de Comerç i Economia Digital de La Salle, Chris Kennett, el director acadèmic de la formació, Jordi Dalmau, així com antics alumnes i el professorat d'aquesta nova edició. La sessió permetrà a les persones participants conèixer de primera mà tots els detalls de la nova edició, resoldre dubtes i fer networking.
Les Nacions Unides i els Emirats Àrabs han signat aquest agost un acord de compromís per fer una COP28 inclusiva. El secretari executiu de l'ONU per al canvi climàtic, Simon Stiell ha expressat el seu suport a les parts participants a la cimera per complir els seus compromisos climàtics, inclòsos a l'Acord de París i la voluntat de les Nacions Unides de garantir que els valors de l'ONU es mantinguin a les COP.
Una recerca publicada en Trends in Plant Science, en la qual han participat el CREAF i el CSIC, revela que ChatGPT no aconsegueix la creativitat humana en la recerca al voltant de les plantes, tot i que que sí que pot agilitzar el treball.. En concret, l'estudi va consultar amb el ChatGPT quines són les 100 prioritats de la recerca de les plantes. En la seva resposta no li va donar molta rellevància al canvi climàtic o a la captura de carboni, en comparació amb el pes que sí que li dona la comunitat científica. En canvi, el llistat presentava un biaix cap al desenvolupament de productes sostenibles.. Els autors alerten que el ChatGPT no va contemplar aspectes com a noves polítiques de carboni neutral o la importància de mantenir la biodiversitat genètica.
Neixen a Begur i al delta de l'Ebre les primeres tortugues careta de la temporada. El Departament d'Acció Climàtica promou normalitzar la presència de la tortuga careta a les platges catalanes i demana a qualsevol persona que en vegi una que truqui al 112. Enguany, s'ha enregistrat el nombre més alt de nius amb un total de vuit. Aquest dies han començat a descloure els primers nius de tortuga careta d'aquesta temporada. Concretament, el niu de Begur i part dels ous dels nius situats al delta de l'Ebre
Els residus com a recurs, tecnologies de futur per a la descarbonització o els instruments econòmics en la gestió de residus municipals són algunes de les qüestions que s'abordaran al 7è Congrés Recuwaste que es celebrarà el proper mes de novembre a Mataró, Es tracta d'una trobada de professionals de l?economia circular i els residus que organitzen, cada dos anys, des de Maresme Circular, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, entre d'altres.
S'han analitzat mostres de més de 13.000 persones i s'ha detectat presència de químics per sobre dels nivells en què poden causar malalties greus. El programa Europeu de Biomonitoreig Humà (HBM4EU) ha durat cinc anys i ha involucrat 116 agències governamentals, laboratoris i universitats. S?ha analitzat la presència de les 18 substàncies químiques més problemàtiques en mostres de sang i orina de més de 13.000 persones de 28 països europeus. L'estudi revela una alarmant presència de tòxics en san.g i orina en l?estudi més ampli fet fins ara a Europa.
Descobrir la muntanya, a un altre ritme. Aquesta és la proposta de la nova edició dels Festivals de Senderisme dels Pirineus, la vuitena, que ha començat el 19 de maig amb el Festival Camina el Berguedà. Enguany se celebren, de maig a octubre, 12 festivals al llarg de les 11 comarques de la Marca Pirineus. Els #FSP2023 arriben carregats d'activitats, noves propostes i tallers perquè gaudeixis de la muntanya en companyia de guies que estimen el territori. La raó de ser dels Festivals de Senderisme dels Pirineus és fomentar el senderisme com una activitat turística saludable, responsable i de proximitat. En la 8a edició (#FSP2023), els festivals van un pas més enllà en la seva visió i han endegat un pla pilot per fomentar el darrer tram dels desplaçaments fins als espais naturals o punts d'interès mitjançant transport públic.