Més d'un centenar de governs i organitzacions han signat la Declaració sobre Clima, Alleugiment, Recuperació i Pau aquest diumenge. La declaració respon al fet que en entorns afectats per conflictes, els fenomens meteorològics extrems afecten el triple de persones anualment en comparació amb altres països. Tot i això, aquests estats reben fins a 80 vegades menys finançament climà tic. Aquesta és la primera cimera que compta amb un pavelló de la Fe i també la primera que rep la visita d'un Papa. D'altra banda, 123 països han donat suport aquest dissabte a la Declaració sobre Clima i Salut que remarca la necessitat que els governs protegeixin les comunitats i preparin els sistemes sanitaris per fer davant dels impactes relacionats amb el clima com la calor extrema, la contaminació atmosfèrica i les malalties infeccioses. La declaració, impulsada aquest dissabte que s'ha declarat dia de la salut a la cimera, proposa mobilitzar 1.000 milions de dòlars per al finançament de la salut climà tica.
L'informe "10 New Insights in Climate Science", alerta que la finestra per no superar els 1,5 °C s'està tancant a un ritme accelerat, i que és fonamental reduir al mà xim la magnitud i el temps en què estiguem per sobre dels 1,5 °C. Perquè això sigui possible, l'informe és contundent: necessitem abandonar els combustibles fòssils d'una forma organitzada, però rà pida. El treball, que s'ha presentat aquest diumenge a la COP28, l'han consensuat 67 cientÃfics i cientÃfiques de 24 països, entre ells Marcos Fernández, investigador del CREAF. L'informe, que recull 10 missatges clau, es dirigeix tant a la comunitat cientÃfica com -sobretot- a la comunitat polÃtica internacional amb l''objectiu d'ajudar a prendre decisions amb base cientÃfica. Unes decisions que s'han de prendre en aquesta cimera i en la que tot i que s'ha consensuat l'abandonament dels combustibles fòssils, de moment, no s'hi ha posat data. El document presentat és fruit d'una iniciativa conjunta de Future Earth, Earth League i el World Climate Research Programme (WCRP) i es fa cada any des del 2017.
Catorze regions regions dels 5 continents s'adhereixen al Partenariat Mediterrani d'Acció Climà tica (MCAP) impulsat per Catalunya i Califòrnia per a l'adaptació i mitigació del canvi climà tic i per revertir la pèrdua de biodiversitat a les regions amb clima mediterrani, La declaració de compromÃs de creació d'aquest partenariat, que ha tingut lloc aquest dissabte a Dubai en el marc de la COP28, reconeix la necessitat comuna de col·laborar, compartir coneixements i donar-se suport mútuament per actuar davant el canvi climà tic i la pèrdua de biodiversitat. Segons els experts, les regions mediterrà nies són un punt calent de la crisi climà tica, amb sequeres cada cop més recurrents a causa de l'escalfament global.
Ja hem sobrepassat 6 dels 9 lÃmits del planeta. Per revertir aquesta crÃtica situació hem de canviar el model de societat, el model de ciutats, el model de mobilitat, el model de consum, d'oci, etc; hem de reduir l'ús de recursos finits i optimitzar-los mitjançant la reutilització, el reciclatge i la circularitat, abandonar els combustibles fòssils i fer una transició energètica justa i equitativa cap a les fonts d'energia netes i renovables... Hem de fer tot això de forma urgent i drà stica i, a més a més, hem més de decréixer (consumir menys de tot, viatjar menys, evitar l'ús superflu de l'entorn digital..). Aquestes són les principals conclusions del 8è Congrés Som Elèctrics! celebrat aquesta setmana al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
La fase de preemergència ve a ser un entremig entre la situació d'excepcionalitat i la d'emergència per sequera i implica una nova reducció del consum d'aigua permès per habitant i dia, incloses les activitats econòmiques i comercials. En realitat es tracta d'una fase d'excepcionalitat agreujada que afecta més de 200 municipis que s'abasteixen del sistema Ter-Llobregat i que actualment estan en la situació d'excepcionalitat, En concret, la mesura afecta 202 localitats de 14 comarques, amb una població d'uns sis milions de persones Es tracta dels municipis de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Bages, el Baix Empordà , el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà , el Garraf, el Gironès, el Maresme, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental, i el Vallès Oriental. Aquesta fase de preemergència no està recollida en el Pla de Sequera, ja que es tracta d'un nou escenari per aplicar mesures transitòries i d'adaptació de forma consensuada abans d'arribar a la declaració efectiva d'emergència. Les mesures seran efectives a partir de la seva publicació al DOG. Actualment, les reserves a les conques internes catalanes estan al 18%
La Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climà tic COP28, que serà també la primera avaluació del progrés global en l'aplicació de l'Acord de ParÃs de 2015. s'obre aquest dijous amb una nova crida per accelerar l'acció col·lectiva pel clima. La conferència, que te lloc a Dubai en principi fins el 12 de desembre, es fa en el que està essent l'any més calorós de la història de la humanitat des que hi ha registres ii en el que els impactes de la crisi climà tica causen estralls sense precedents en la vida humana i els mitjans de subsistència a tot el món.
La transició ecològica a les ciutats és una lluita de tothom. Aquesta és una de les conclusions de la sessió "Una transició ecològica per assegurar el benestar del futur" celebrada a Barcelona en el marc de la primera edició de les Jornades Municipalistes Ciutat Europa que ha acollit la capital catalana aquesta setmana. Es tracta d'un espai d'intercanvi d'idees i experiències europees i locals per l'abordatge de reptes globals d'à mbits socials, urbans, ambientals, digitals i polÃtics. Una de les cinc sessions que han integrat de les jornades ha abordat el tema de la transciió ecològica a les ciutats, una transformació necessà ria, vital i fonamental, que segons el biòleg i expert en medi ambient, Frederic Ximeno, hem d'abordar de forma urgent i brusca ja que anem tard. Les jornades han estat organitzades per la Fundació Catalunya-Europa amb el suport de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat,
L'any 2024 està ple de fires i esdeveniments relacionats amb la producció ecològica, tant d'à mbit català , com l'estatal i l'internacional. La tradicional fira BioCultura té confirmades tres dates, però encara podrien afegir-ne alguna més: a les històriques, Barcelona -la segona setmana de maig- i Madrid -a finals de novembre- se li sumarà una nova trobada a La Corunya, al mes de març. La Setmana Bio catalana es celebrarà com sempre la tercera setmana d'octubre. Altres fires que repeteixen cada any són la internacional Biofach-Vivaness, al febrer, i el certamen professional Organic Food Iberia, que se celebrarà al juny, com sempre a Madrid. De certà mens bianuals el 2024 torna Alimentaria Barcelona, que en aquesta edició l'han avançat al març, mentres que SEAE organitzarà el seu XVè Congrés Internacional, que es durà a terme del 24 al 27 a Cà ceres, Extremadura.
Amb l'obertura del Bibliocoses del Poble-sec, la ciutat de Barcelona disposa ja de sis espais comunitari per a préstec d'objectes. Les biblioteques de les coses són espais amb un alt interès ambiental, ja que faciliten un ús eficient dels recursos, un estalvi d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la reducció dels residus municipals. Des d'un punt de vista social, reforcen els llaços comunitaris, democratitzen l'accés als objectes i promouen la cultura de l'accés a l'ús. A Barcelona, des que la Biblioteca de les Coses de Sant Martà va obrir portes el gener del 2020, n?han anant sorgint d?altres.Tarragona també compta amb la seva Bibliocoses i a d'altres municipis, com Tiana i Terrassa, també hi ha projectes similars en curs.
La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogrà fic Teresa Ribera Rodriguez manté el seu cà rrec al nou executiu espanyol que el president Pedro Sánchez ha anunciat aquest dilluns al matÃ. Llicenciada en Dret per la Universitat Complutense de Madrid i Diplomada en Dret Constitucional i Ciència PolÃtica pel Centre d'Estudis Constitucionals, Ribera ha liderat les polÃtiques per a la transició ecològica del govern espanyol des del 2018 i el 2019 va copresidir la COP25 juntament amb la ministra de Medi Ambient de Xile. El nou govern incorpora l'exalcalde de Valladolid Óscar Puente.com a Ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, a Jordi Hereu com a Ministre d'Indústria i Turisme, a Luis Planas com a ministre d´Agricultura, Pesca i Alimentació i a Pablo Bustinduy com a ministre de l'Agenda 2030, Consum i Drets Socials, entre d'altres. En total, el nou executiu tindrà quatre vicepresidentes i 22 ministeris.
La d'aquest dissabte és la primera de les 6 trobades del procés participatiu que servirà perquè la ciutadania debati els reptes a què s'enfronta Catalunya davant el canvi climà tic i formuli propostes per fer-hi front. El Govern ha organitzat aquest procés participatiu en què cent persones hauran de deliberar sobre dos reptes davant l?emergència climà tica al llarg de sis sessions. Les discussions se centraran en el desplegament de les energies renovables i el model agroalimentari a Catalunya. El Govern analitzarà les recomanacions que elabori l?Assemblea i valorarà la seva incorporació a les polÃtiques públiques de la Generalitat
Els embassaments de les conques internes de Catalunya es troben en mÃnims històrics a causa de la sequera més greu que està patint el paÃs des que es tenen registres. El pantà Darnius Boadella es troba ja en emergència i es troba al 14,5% de la seva capacitat. Fa un any estava al 33,17%. La resta d'embassaments també estan en una situació delicada: Sau, al 16,8%; Susqueda, al 18%; o la Llosa del Cavall, al 19%. El Govern està treballant en el disseny de l'aplicació de l'emergència i avaluant-ne l'impacte i aquest dijous el Servei Meteorològic de Catalunya ha presentat l'informe tècnic que analitza i confirma que Catalunya es troba afectada per una sequera històrica que va començar la tardor del 2020 i s'ha anat eixamplant i intensificant fins avui.
Totes les espècies aquà tiques de les desembocadures dels rius de la mar Mediterrà nia i de l'oceà Atlà ntic estan contaminades per microplà stics, i els mol·luscs són els més afectats a causa de la seva capacitat de filtrar l'aigua. Els rius són una de les principals fonts de contaminació per microplà stics (de 5 a 0,0001 mm de mida) i nanoplà stics (menors de 0.0001 mm) als oceans. Els estuaris, en tractar-se de zones de transició entre els rius i el mar, són importants focus d'acumulació d'aquestes partÃcules, que es queden retingudes als sediments. Suposen una amenaça per als ecosistemes aquà tics per la seva capacitat de captar quÃmics nocius de l'entorn, entrar a la cadena alimentà ria a través de la ingestió i bioacumular-se cap a nivells tròfics superiors, incloent-hi espècies de gran valor comercial. Aquestes són les principals conclusions del projecte internacional i-plastic, en què participa l?Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que ha analitzat la presència de micro i nanoplà stics als estuaris i a les costes adjacents.
Catalunya ha arribat als 8 milions d'habitants. De fet, segons les estimacions de l'Institut d'EstadÃstica de Catalunya, l'Idescat,.la xifra estimada de població a Catalunya a 1 de novembre de 2023 és de 8.005.784: 4.065.088 dones i 3.940.696 homes. Pel que fa a la repartició de la població en el territori, el 73% de la població de Catalunya resideix a la demarcació de Barcelona, l'11% a la de Tarragona, el 10% a la de Girona i el 6% a la de Lleida. La població de Catalunya significa una mil·lèsima part de la població mundial que, precisament el mes de novembre del 2022, ara fa un any, va arribar als 8.000 milions d'habitants.
L'Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, al Vallès Occidental, ha iniciat la campanya "Recicla. Tu hi guanyes, tots i totes hi guanyem" amb l'objectiu de fomentar el reciclatge d'envasos de plà stic i llaunes. Es tracta d'una mà quina innovadora a Catalunya, però el sistema de retorn remunerat d'envassos i llaunes funciona amb total normalitat a països com Holanda, Alemà nia o Noruega on les mà quines estan situades tant al carrer com als supermercats on et descompten l'import del retorn del tiquet de la compra. La campanya de Palau-solità i Plegaments gira al voltant d'una mà quina situada a l'interior del pavelló municipal i que dona diners a canvi de dipositar els envasos. Aquesta iniciativa és la proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius del 2022.
Els col·lectius, plataformes i entitats socials del Vallès Occidental i Oriental agrupats en la Campanya Contra el Quart Cinturó i la Ronda Nord han celebrat aquest cap de setmana una acampada a la reserva vià ria del Quart Cinturó, a l'Avinguda de les Palmeres de Sabadell, al barri de Can Deu, com a protesta per l'acord del passat juliol entre el govern de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Transportes-MITMA per la construcció de la via rà pida. Els actes reivindicatius per la defensa del territori al Vallès Occidental i Oriental (les comarques per on passaria el Quart Cinturó) han aplegat més de de 2.000 persones, s'ha informat al voltant de 5.000 veïns dels Barris de Can Deu, Sant Julià , La Plana del Pintor, la Roureda i Ca n'Oriac de Sabadell i han servit per mostrar el rebuig del panorama associatiu a Sabadell i al Vallès Occidental, alhora que per fer propostes d'alternatives per millorar la mobilitat sostenible al Vallès de forma respectuosa amb la natura i les persones.
L'èxit de vuit anys de Zones de Baixes Emissions a València de Giuseppe Grezzi i com comuniquem per un aire més net de Jordi Regàs i Xavier Duran han estat el principi i el final del 3r Congrés de la Qualitat de l'Aire que es va celebrar el 26 i 27 d'octubre a Fira Sabadell i que va acollir prop de mig miler de persones inscrites i gairebé un centenar de ponents especialistes del sector. A la ponència inicial Giuseppe Grezzi, va compartirt la seva experiència com a regidor de Mobilitat Sostenible de l?Ajuntament de València, i les mesures de mobilitat urbana que han tingut durant vuit anys un efecte directe en la qualitat de l?aire a la capital valenciana i que continuen actives amb la implementació de la ZBE, un projecte de transformació integral de València que l?ha fet valedora del guardó Capital Verda Europea 2024. I a la ponència final, els periodistes de la CCMA Jordi Regà s, reporter del "30 minuts" i Xavier Duran, director de la darrera etapa d'·El Medi Ambient· van reflexionar sobre com parlar de l'aire, amb realisme però sense catastrofisme. Coorganitzat per la Generalitat de Catalunya, la Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Vallès Occidental i l?Ajuntament de Sabadell, el Congrés de la Qualitat de l?Aire es celebra cada dos anys des del 2019 a Sabadell.
L'Overshoot Day del conjunt de la Terra d'enguany, el dia en que el planeta esgota tots els seus recursos per aquest any, ha arribat aquest 2 d'agost. A partir d'ara la humanitat viu en crèdit ecològic, és a dir, consumint recursos que la Terra no és capaç de regenerar i que van a compte de l'any vinent, La data de l'Overshoot Day de tot l'any, que el 2022 va arribar el 28 de juliol, es calcula fent la mitjana de tots els paisos. La tendència s'està aplanant, però encara està lluny de revertir-se, ni tan sols de tornar a l'Overshoot day del 2020, any de la pandèmia, en que aquesta data es va allargar fins el 22 d'agost, 24 dies més tard que el 2019. El 2021 l'Overshoot day es va tornar a adelantar i va arribar el 29 de juliol.
L'any 2024, a més de ser bixest,, sembla que serà un any fèrtil. Si més no, això és el que afirma el "Calendari dels Pagesos" la publicació més antiga en català que ofereix informació agrÃcola, astronòmica i sobre la cultura i les tradicions catalanes. L?almanac inclou un calendari de prà ctiques agrÃcoles, sembres i plantacions, un calendari de fruites i hortalisses de temporada, i les dates dels mercats setmanals, de les fires i de les festes majors dels municipis de Catalunya. Pel que fa a l?astronomia, recorda que l?any vinent serà any bixest, la qual cosa vol dir que el mes de febrer té 29 dies en comptes de 28. Aquest calendari, que s'edita des del 1861, és la publicació en llengua catalana que fa més anys que s'edita ininterrompudament.
Calixto Suárez és portaveu del poble ancestral indÃgena Arhuaco que ha rebut el guardó aquest dissabte a Dubai, en el marc de la COP28, i en la categoria de Climate Solutions. Un premi que ha estat per als indÃgenes Arhuacs de la Sierra Nevada de Santa Marta a Colòmbia, guardians de l'herència cultural de la civilització i cultura antigaTayrona, que amb la seva manera de viure i entendre el món, són un exemple d'inspiració perquè més persones millorin la manera com es relacionen amb el planeta i amb tots els éssers que hi habiten. Calixto ha portat a la COP28 el missatge que el territori és un lloc sagrat on es troben les normes i les lleis que cadascú ha de complir per mantenir l'harmonia i l'equilibri entre l'ésser humà i la natura. Després de Dubai, Calixto viatjarà a Catalunya on el participarà en diversos actes i xerrades.
La lÃnia de finançament ICF Agroliquiditat, impulsada per l'Institut Català de Finances (ICF) i pel Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, s'ampliarà en 20M d'euros. Aquesta lÃnia va adreçada a persones treballadores autònomes i empreses agrà ries i agroalimentà ries per a pal·liar les conseqüències del canvi climà tic i els efectes de l'increment del preu de les matèries primeres i els combustibles. L'import dels préstecs va de 10.000€ a 100.000€ per operació i el termini és fins a 6 anys, amb fins a 2 anys de carència inclosos. Aquests tipus de préstecs s'emmarquen dins de les lÃnies de préstec subjectes a bonificació pels departaments de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas pel Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, que bonifica el 50% dels interessos.
La Generalitat de Catalunya invertirà , a través de l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL), 123.132.547 milions d'euros en la rehabilitació i modernització de l'Estació de tractament d'aigües potables (ETAP) del Ter, la planta potabilitzadora més gran de Catalunya. Aixà ho ha anunciat el conseller d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort Subiranas, durant una visita a les instal·lacions d'aquesta planta.
Els beneficis que generi l'obra, que ha comptat amb la col·laboració del Prat Film Office, es donaran a una ONG islandesa compromesa amb la sostenibilitat. La Granja la Ricarda és la reproducció d'una granja lletera erigida el 1909 i que va ser pionera en la introducció de mètodes moderns en la cria de vaques i producció de llet. Originalment formava part de la finca de la Ricarda, un espai protegit que forma part dels Espais Naturals del Delta del Llobregat i és un dels seus paratges més verges. Inclosa al catà leg local de patrimoni, el videoclip de Björk i Rosalia aprofita alguns dels elements més caracterÃstics de la Granja, com les seves à mplies naus i els paraments de cerà mica de les seves parets.
La temperatura de setembre i octubre, molt més cà lida del que és habitual per l'època de l'any, ha modificat els cicles naturals de moltes espècies, substituint l'inici de la tardor per una "segona primavera". Ha tornat a brotar vinya del Penedès i el Garraf, s'ha retardat la caiguda de les fulles d'alguns arbres de fulla caduca i han florit per segona vegada multitud de plantes silvestres i arbres fruiters des de les Terres de l'Ebre fins a la Catalunya Nord. Dins del mateix desordre temporal, els colors de la tardor també arriben dies més tard del que acostumaven a fer-ho.
En el marc de la Catalunya Hydrogen Week, el Port de Tarragona ha acollit les II Jornades Internacionals d'Energies Renovables i Sobirania, Les Jornades, celebrades aquest 13 i 14 de novembre, estan organitzades per Eurosolar i han comptat amb el suport del Port de Tarragona, Forestalia, RWE, l'Institut Català d'Investigació QuÃmica, la Vall de l'Hidrogen de Catalunya, Ecoserveis, Albet i Noya i'Assemblea.
Un 15% de les pinedes tenen algun grau d'afectació per aquest insecte defoliador a Catalunya, que es manté estable malgrat la sequera. La major part dels tractaments se centren a les comarques del Solsonès (5.284 Ha), el Berguedà (4.540 Ha), el Bages (3.693 Ha), i el Pallars Jussà (3.645 Ha), tot i que també es fan tractaments de menys superfÃcie a la Noguera (1.730 Ha), l'Alt Urgell (1.033 Ha), el Ripollès (65 Ha) i a Osona (10 Ha).
El Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) acull aquest dissabte la primera trobada de l'Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya, una iniciativa que el Govern va posar en marxa el mes d'octubre per escollir les persones que constituiran aquesta assemblea, un nou instrument democrà tic que ha de servir perquè la ciutadania debati els reptes a què s'enfronta Catalunya davant el canvi climà tic i formuli propostes per fer-hi front. La inauguració oficial de l'Assemblea Ciutadana pel Clima, integrada per un centenar de persones, anirà a cà rrec del president de la Generalitat, Pere Aragonès acompanyat de la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà , i del conseller d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i tindrà lloc a les 10:30h del matà al Campus Ciutadella de la UPF.
Els boscos de Catalunya es troben a una situació de vulnerabilitat alarmant: sequeres persistents, onades de calor, erosió per pluges torrencials, pèrdua de nutrients, plagues, grans incendis. A la vegada, la població demana cada cop més dinamitzar el món rural i fer servir la fusta local com a material sostenible i de proximitat. Com es gestiona tot plegat? El CREAF ha resumit 10 propostes basades en la ciència per millorar la gestió dels boscos de Catalunya i les ha presentat al Parlament Europeu.
El Fons de Defensa Ambiental (FDA) ha organitzat per sisè any consecutiu les Jornades Formatives per a la defensa jurÃdica del medi ambient. El conjunt de ponències, que han començat el 6 de novembre, s'allargaran fins el 4 de desembre. Les jornades es fan en col·laboració amb la ClÃnica de Dret Ambiental de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i el suport de DEPANA i l'Ajuntament de Barcelona, estan adreçades a totes aquelles persones interessades en aprendre com defensar el medi ambient amb les eines del dret. La idea fonamental que motiva les xerrades és informar sobre els canals de participació de la ciutadania per a la defensa del medi ambient i promoure'n l'ús. Consulteu el programa complert i la relació del professorat a l'interior d'aquesta informació.
Els agents ambientals, que han atès 277.290 visitants d'espais naturals de la Generalitat durant aquest estiu, fan tasques d'informació sobre la regulació i els accessos dels espais, bones prà ctiques, protecció de l'entorn i la promoció d'un ús cÃvic. Tanmateix, gestionen les possibles incidències que es puguin produir i es coordinen amb el Cos d'Agents Rurals i els guardes rurals. També gestionen els fluxos de visitants i recullen dades sobre l'ús de l'espai a través de recomptes i enquestes als visitants, entre d'altres.
La setmana que ve, un cop es publiqui en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 23 municipis de les comarques del Berguedà , Solsonès i Ripollès entraran en situació d'excepcionalitat per sequera. Aixà ho ha avalat el Govern després de rebre la proposta de la Comissió Interdepartamental de Sequera reunida aquest dimarts 31 d'octubre. La Comissió Interdepartamental de Sequera també ha proposat la mesura d'excepcionalitat que entrarà en vigor la setmana vinent, juntament amb la situació d'emergència a Vallirana. La resta d'unitats no pateixen canvis, de manera que hi haurà dues zones en situació de normalitat, 2 en alerta, 11 en excepcionalitat i 3 en emergència. En matèria d'actuacions, la Generalitat ha iniciat els trà mits per a incrementar la disponibilitat d'aigua en l'à mbit del Besòs.
Les comunitats humanes de caçadors-recol·lectors de fa 11.000 anys ja utilitzaven els incendis controlats per obrir clarianes i zones de pastura per als animals silvestres, i aixà millorar la productivitat. Fins ara es pensava que aquesta prà ctica no havia començat fins al NeolÃtic, fa uns 9.000 anys, i que no s'havia generalitzat fins a l'edat de ferro, fa uns 3.000 anys, però una recerca liderada per la Universitat de Barcelona i publicada a la revista Catena mostra que l'ésser humà va començar molt abans a transformar el paisatge mitjançant el foc.
Mossen Josep Dalmau ha estat homenatjat al seu poble natal, Sant Llorenç Savall, d'on ja és fill predilecte. Com si fos una premonició, la casa on va néixer Dalmau l'any 1926 al carrer Torrent Micó de Sant Llorenç, es diu Cal Bonhome. Tant el president del Patronat de Gallifa Toni Navarro, com el bisbe de Vic Romà Casanovas, el direcor general d'Afers Religiosos de la Generalitat Carles Armengol i el mateix alcalde de Sant Llorenç Joan Solà , van lloar precisament la bohomia de Josep Dalmau i la seva figura com a pioner en camps com l'ecologisme, l'independentisme, la lluita contra el franquisme o els dià legs amb el marxisme i l'anarquisme. Un home profundament cristià , lluitador amb una gran capacitat per la paraula parlada i escrita, però sobretot, per l?acció. Una mostra de tot això es el Santuari Ecològic de Gallifa que ell va crear molt abans que l?ecologisme fos un corrent extès.
Situat a l'Alt Pirineu, entre les comarques catalanes de l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà , la Vall d'Aran i el Pallars Jussà , el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, va ser declarat parc nacional el 21 d'octubre de 1955. Es tracta de l'únic parc nacional que hi ha a Catalunya, el segon parc nacional dels Pirineus després del d'Ordesa i Mont Perdut, el tercer espai protegit més gran de Catalunya. El parc és visitat anualment per més de 400.000 persones, la majoria turisme nacional, tot i que hi ha un 20% de visitants procedents d'Europa (França, Holanda i Alemà nia, majorità riament) i d'Israel.
A mesura que avancen les autoritzacions per a construir macrocentrals renovables, han aparegut tensions territorials en els territoris afectats que cada vegada s?han generalitzat més. Organitzacions que formen part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa s'han reunit aquest dimecres amb grups parlamentaris per tal seves propostes que advoquen per una transició energètica sostenible i socialment justa i defensen un model d'implantació de les energies renovables que no vulneri els drets de la ciutadania. Per la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, la transició energètica ha de basar-se en dos pilars fonamentals: combatre l'emergència climà tica i garantir una transició energètica justa que no deixi enrere ni a les persones ni al planeta.
Aquest any, España ha arribat a l'Overshoot Day el 12 de maig, el mateix dia que l'any passat i13 dies abans que l'any 2021. Jamaica, Indonèsia i Equador i són els paisos que, d'acord amb el seu nivell de consum, esgotaran els recursos de tot l'any al desembre. Qatar i Luxemburg són els paisos que més consumeixen recursos i ja van arribar al seu overshoot day el passat febrer. L'Overshoot Day d'un paÃs indica la data en què la demanda de recursos humans i serveis ecològics en un any supera el que la Terra pot regenerar en aquest any si tothom visqués com aquest paÃs. L'Overshoot Day de tot l'any es calcula fent la mitjana de tots els paisos. L'Overshoot Day del 2023 encara no ha arribat. El 2022 va ser a finals de juliol
Un dels llegats de Joan Oró a Catalunya és l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec, al municipi d'Àger. La frase seva "una sola Terra en el sistema solar. El seu futur està a les vostres mans" presideix l'entrada del Parc Astronòmic com un avÃs per a navegants i ens recorda que està a les nostres mans, a les de tots i totes, la salvació del planeta i de la pròpia humanitat. Aquest 2023 és un bon any per a conéixer a fons el pensament, el coneixement i l'obra d'aquest gran cientÃfic català que, tot i que profeta, no va poder investigar a Catalunya. El programa de l'Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquÃmic lleidatà Joan Oró i Florensa, pretén apropar a tots els públics el llegat cientÃfic i els valors personals d'aquesta figura cabdal en l'estudi de l'origen de la vida.