Després que el passat mes de maig es celebrés a Girona la primera Cimera Social per la Sequera, Amposta ha acollit aquest dissabte una segona edició d'aquesta Cimera Social que ha reunit més d'una vintena d'entitats socials i ecologistes que han exigit mesures urgents per protegir els cabals ecològics dels rius catalans. En el decurs de la cimera i en el marc de la campanya "D'on no n'hi ha no en raja", les entitats integrants han anunciat un calendari d'accions reivindicatives des d'ara i fins el juliol del 2024, data prevista per la constitució del Pacte Nacional de l'Aigua.
El cap de setmana del 30 de setembre i l'1 d'octubre torna una nova edició del Benvinguts a Pagès, un projecte que vol donar a conèixer la pagesia catalana i les instal·lacions de pagès a la ciutadania amb l'objectiu de donar a conèixer l'origen dels productes que consumim i posar-los en valor . Durant les visites, també es poden comprar productes fets i produïts a les pròpies instal·lacions. L'oferta de productors/es agroalimentaris/es es complementa amb altres agents turÃstics que contribueixen a la promoció del producte local i de proximitat. Totes les explotacions es poden visitar, prèvia reserva, durant La Festa del Benvinguts a Pagès, el cap de setmana de portes obertes gratuïtes, però també durant tot l'any, ja que des de 2021 hi ha una oferta sostinguda de visites de pagament a explotacions que inclouen un taller experiencial.
La indústria de la moda sostenible compta amb una nova marca. Es tracta de Nuar, un projecte impulsat conjuntament per tres entitats de l'à mbit social referents al paÃs: Formació i Treball, la cooperativa d'iniciativa social Actua i Avancem Santa Clara. La firma, que pren com a matèria primera residus tèxtils per crear peces noves, està a punt de llençar la col·lecció de tardor-hivern de roba upcycling. La col·lecció de tardor-hivern es presenta amb 102 peces úniques. El projecte ha estat possible grà cies al suport de la Direcció General d'Economia Social, el Tercer Sector i les Cooperatives del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya a través de la lÃnia de subvenció Projectes Singulars.
Juntament amb les empreses Compost Segrià , Sitra i Servei de Gestió Ramadera, Naturgy,ha iniciat la tramitació d?una nova planta de gas renovable a partir de residus agroramaders a Torrefarrera, a la comarca del Segrià de Lleida,, en una de les principals zones de Catalunya i d?Espanya generadores de residus agrÃcoles i ramaders. La instal·lació, que està previst que es pugui posar en marxa el 2025, tractarà 140.000 tones/any de residus agroindustrials i ramaders de la zona, i generarà 60 GWh de gas renovable a l?any. Aquesta producció equival al consum anual de 16.000 habitatges i evitarà l?emissió a l?atmosfera de 15.000 tones de CO2/any, quantitat equiparable a la plantació de 25.000 arbres. La construcció de la planta, representarà una inversió de 18 milions d?euros. Aquest setembre, Naturgy ha anunciat també la construcció d'una nova planta de biometà a Andalusia, concretament al municipi de Utrera, a Sevilla.
Lleida ha donat el tret de sortida aquest dijous a la 69a Fira de Sant Miquel i el 38è Eurofruit, que enguany tenen com a eixos la sequera i la bioeconomia. El ministre d'Agricultura en funcions, Luis Planas, ha presidit l'acte inaugural i ha aprofitat per defensar el suport pressupostari de l'Estat al sector agrÃcola davant les conseqüències derivades de l'escassetat d'aigua. En aquest sentit, Planas ha indicat que "ningú té la solució perfecta, però si treballem tots junts serem capaços de tenir un futur millor". La fira acull enguany 288 expositors, amb diferents maneres de veure i abordar com la sequera pot afectar a la seva activitat comercial. El nombre d'expositors es considera un èxit, malgrat que no es disposarà de l'espai del Palau de Vidre, que es troba en obres. L'alcalde de Lleida proposa el repte de la modernització de la fira de Sant Miquel de cara a la 70a edició. La fira es pot visitar fins aquest diumenge 1 d'octubre.
Un equip investigador de la UAB coordinat per Salvador Ventura i amb Susanna Navarro com a primera autora, ha desenvolupat uns nanoenzims mÃnims amb capacitat per capturar el diòxid de carboni (CO2) emès en processos industrials i aplicables també en altres processos de remediació ambiental, a partir d'estructures moleculars artificials formades per pèptids de només set aminoà cids. Les noves molècules poden actuar també com a metal·loenzims, fet que obre noves possibilitats en la recerca en biotecnologia. L'estudi també fa una nova aportació sobre l?origen de l?activitat catalÃtica en els inicis de la vida.
L'avantprojecte de llei del nou impost sobre les emissions portuà ries dels grans vaixells a Catalunya està enllestit perquè el Govern el pugui aprovar en breu, previ dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social. El text ha superat la fase d'audiència i informació pública i s'han tingut en compte les al·legacions de totes les parts interessades. L'impost a les emissions portuà ries, L'impost, que té carà cter finalista i els ingressos del qual aniran destinats a consolidar la transformació verda, afectarà el 80% dels vaixells que atraquin a Barcelona. Pel conseller d'Acció Climà tica, la creació d'aquest tribut, pioner a Europa en taxar les emissions com a mesura per incentivar-ne la reducció, tindrà un impacte directe en la salut de les persones perquè millorarà la qualitat de l'aire que respirem.
Els principals objectius dels treballs passen per guanyar un espai per a l'educació ambiental de la ciutadania i enriquir la biodiversitat de la zona, tot connectant l'à rea amb el riu Negre. L'actuació de recuperació ambiental de les antigues basses de tractament terciari de la depuradora de Solsona, s'ha dut a terme en un zona municipal adjacent al domini públic hidrà ulic del riu Negre, i ha consistit a millorar el drenatge de les diferents basses, revegetar amb comunitats d'helòfits (plantes parcialment submergides), instal·lar una illa flotant, integrar franges perimetrals a cada bassa per permetre el trà nsit d'amfibis, desbrossar els voltants i col·locar tanques i rètols, entre d'altres. Paral·lelament, s'ha fet un seguiment previ i posterior de la qualitat de l'aigua.
Un estudi de la Diputació de Barcelona determina que hi ha 55.000 hectà rees de terres recuperables per a conreus a la provÃncia. Concretament l'estudi situa en 55.054 hectà rees la superfÃcie de terres que es podria arribar a recuperar per a usos agrÃcoles, la qual cosa representa el 8,1% de la superfÃcie no urbanitzada de la provÃncia, que és de 678.320 hectà rees. La pèrdua de terres agrÃcoles és un fenomen que ve produint-se des de fa dècades. Entre 1956 i 2018, la superfÃcie cultivable a la provÃncia de Barcelona es va reduir en 120.500 hectà rees, equivalent a una disminució anual mitjana de 2.000 hectà rees.
El Govern de la Generalitat ha avaluat aquest dimarts la situació de la sequera a Catalunya, després d'una nova reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera (integrada pels departaments de Vicepresidència, Acció Climà tica, Interior, Economia, Empresa i Treball i Salut), en la qual s'ha proposat que la unitat de l'embassament de Darnius Boadella, que actualment està en excepcionalitat, passi a l?escenari d'emergència. Aquesta mesura, no obstant, entrarà en vigor quan es publiqui la resolució del director de l'ACA en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), prevista per a la setmana vinent. La mesura s'adopta arran del seu descens, amb un volum del 17% de la seva capacitat.També s'ha definit l'entrada en l'escenari d'excepcionalitat de l'aqüÃfer de Carme Capellades i l'alerta a l'aqüÃfer del Baix Ter. L'afectació s'estén a 36 municipis catalans, el que suposa que 149.000 habitants que estaran en la fase d'emergència (123.080 de Darnius Boadella, 24.399 del Fluvià Muga i 1.692 de Riudecanyes).
L?espectacle ?Les nostres terres com planetes dansant? és una fussió d?imatges projectades -dibuixos i il·lustracions en moviment- que evoquen les terres de Ponent i de l?Ebre, amb la música en directe de l?orquestra interpretant una versió reduida pel músic lleidetà Jordi Roure de Planetes del compositor brità nic Gustav Holst. Una reflexió poètica i artÃstica sobre la crisi climà tica portada a escena per Alba G. Corral i l?Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC).
El Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural ha instal·lat de manera temporal una cabana de fusta a la zona de les Basses de Monars per proporcionar un lloc d'estada al pastor que durant la temporada d'estiu hi manté un ramat de 600 ovelles i cabres. Aquests ramats han pasturat tot l'estiu per mantenir espais més oberts i reduir el risc d'incendi forestal. Ho fa a la forest propietat de la Generalitat de Can França a Camprodon i de Monars a Montagut i Oix on hi ha instal·lat una cabana temporal perquè hi visqui el pastor per donar suport a la ramaderia extensiva i la prevenció d'incendis al Ripollès i l'Alta Garrotxa de manera simultà nia
Coincidint amb la presentació del primer informe mundial sobre espècies exòtiques invasores, Catalunya presenta la llista de les espècies exòtiques invasores més buscades a casa nostra. El Departament d'Acció Climà tica de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) fa més de 10 anys que treballen en el sistema d'informació Exocat i aquest 2023 han enllestit la primera llista negra i llista d'alerta amb les prop de 300 espècies exòtiques que més preocupen a nivell català . La granota toro una de les espècies que més preocupa a Europa i que era present al Parc Natural del Delta de l?Ebre s'ha donat per erradicada aquest estiu. L'ós rentador, algunes cotorres o la vespa oriental són algunes de les espècies més buscades a Catalunya.
La biblioteca Gabriel GarcÃa Márquez del barri de Sant Martà de Barcelona, ha estat guardonada aquest estiu com la millor biblioteca del món del 2023. El premi, atorgat a Rotterdam per la Federació Internacional d'Associacions i Institucions Bibliotecà ries (IFLA), ha tingut en compte els següents punts: la interacció amb l'entorn i la cultura local, la qualitat arquitectònica de l'edifici, la flexibilitat dels espais i serveis, la sostenibilitat, el compromÃs amb l'aprenentatge i la connexió social, la digitalització i les solucions tècniques dels serveis, el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible que marca Nacions Unides i la visió global del servei que estableix l'IFLA..La biblioteca Gabriel GarcÃa Márquez de Barcelona competia pel guardó amb altres biblioteques nominades com la Public Library Janez Vajkard Valvasor Kr?kov d'Eslovènia, la City of Parramatta Library d'Austrà lia i la Shangai Library East de la Xina. El premi es va fer públic el passat 21 d'agost.
La guia, que vol comptabilitzar el disseny i la construcció de les vies verdes o rutes pedalables amb la preservació del medi natural i, especialment, la biodiversitat, s'ha elaborat a partir de l'impuls del Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural, amb la col·laboració de la Diputació de Girona, la Diputació de Barcelona, el Consorci Vies Verdes i el Consorci Besòs-Tordera Inclou recomanacions sobre el traçat, la il·luminació, els accessos i les zones d'estada, entre d'altres
L'Overshoot Day d'un paÃs indica la data en què la demanda de recursos humans i serveis ecològics en un any supera el que la Terra pot regenerar en aquest any si tothom visqués com aquest paÃs. En el cas d'España, l'Overshoot Day del 2023 ha arribat el 12 de maig, el mateix dia que l'any passat i13 dies abans que l'any 2021. Jamaica, Indonèsia i Equador i són els paisos que, d'acord amb el seu nivell de consum, esgotaran els recursos de tot l'any al desembre. Per contra, Qatar i Luxemburg són els paisos que més consumeixen recursos i ja van arribar al seu overshoot day el passat febrer.
Un dels llegats de Joan Oró a Catalunya és l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec, al municipi d'Àger. La frase seva "una sola Terra en el sistema solar. El seu futur està a les vostres mans" presideix l'entrada del Parc Astronòmic com un avÃs per a navegants i ens recorda que està a les nostres mans, a les de tots i totes, la salvació del planeta i de la pròpia humanitat. Aquest 2023 és un bon any per a conéixer a fons el pensament, el coneixement i l'obra d'aquest gran cientÃfic català que, tot i que profeta, no va poder investigar a Catalunya. El programa de l'Any Joan Oró, que commemorarà el 2023 el centenari del naixement del bioquÃmic lleidatà Joan Oró i Florensa, pretén apropar a tots els públics el llegat cientÃfic i els valors personals d'aquesta figura cabdal en l'estudi de l'origen de la vida. Amb l'objectiu de difondre el llegat cientÃfic i els valors personals de Joan Oró, s'han previst diferents activitats que es duran a terme durant l'any vinent, principalment a Catalunya però també a l'estranger, com ara cicles de conferències, una exposició itinerant, un projecte educatiu o diferents publicacions, entre moltes altres iniciatives. La commemoració de l'Any Oró està impulsada pel Departament de Recerca i Universitats i la Fundació Joan Oró, amb el suport de diferents institucions, organismes i entitats privades
El 30 de setembre i l'1 d'octubre de 2023 tindrà lloc la segona edició de Liternatura, el Festival de Literatura de Natura promogut per Biblioteques de Barcelona. Una trobada amb autors locals internacionals al voltant de la literatura de natura (nature writing), un gènere literari que els últims anys està agafant força arreu i que convida a repensar la relació entre persones, creació i natura.
El X Fòrum Solar, una de les trobades de referència sobre energia fotovoltaica a nivell nacional tindrà lloc el 4 i 5 d'octubre a Madrid i comptarà amb la intervenció inaugural de la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogrà fic en funcions, Teresa Ribera, a més d'altres personalitats. Sota el lema "Una dècada de dià legs solars: forjant la transformació cap a la sostenibilitat", el Fòrum acollirà més de 15 taules de debat. Hi haurà zones habilitades per al networking i reunions one-to-one, 'zona d'estands' i coffee-breaks, dinars i sopars per a un debat més distès. Al llarg de les dues jornades, s'analitzaran si han funcionat les fites de les tramitacions administratives o el futur de l'autoconsum, entre d'altres qüestions. Un any més, en el context d'aquest esdeveniment, s'estan desenvolupant els concursos PHOTOvoltaica i "Startup Solar"
Un any més, el festival Fixing the Future torna a Barcelona. Serà els dies 12, 13 i 14 d'octubre i l'escenari serà el Design Hub Barcelona. Durant aquests tres dies, Fixing the Future reunirà els 25 millors projectes de futur d'arreu del món: des de l'adaptació de tecnologies de l'anomenada IA fins a la innovació agrÃcola, la mitigació de la sequera o el reciclatge creatiu, a més d'un ampli ventall de taules rodones, debats, tallers i actuacions
El Fons de Defensa Ambiental (FDA) organitza per sisè any consecutiu les Jornades Formatives per a la defensa jurÃdica del medi ambient. El conjunt de ponències tindran lloc del 6 de novembre al 4 de desembre de manera presencial tot i que també es podran seguir en lÃnia en casos justificats. Les jornades es fan en col·laboració amb la ClÃnica de Dret Ambiental de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i el suport de DEPANA i l'Ajuntament de Barcelona, estan adreçades a totes aquelles persones interessades en aprendre com defensar el medi ambient amb les eines del dret. La idea fonamental que motiva les xerrades és informar sobre els canals de participació de la ciutadania per a la defensa del medi ambient i promoure'n l'ús.
Efectius de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i el Grup Especial de Prevenció d'Incendis (GEPIF) recuperen l'aigua de la piscina de Guardiola de Font-rubà i la traslladen a un punt d'aigua d'extinció d'incendis forestals que és buit per falta de pluja. El buidatge i trasllat de 600.000 litres d'aigua que conté la piscina municipal de Guardiola de Font-rubà (Alt Penedès) es fa a un punt d'aigua d'extinció d'incendis situat a Sant Joan de Mediona que és buit pel dèficit de pluges dels últims mesos..
La Fira alTERna't, tindrà lloc aquest diumenge dia 24 a l'Embarcador del Ter de Manlleu, sota l'organització de les entitats de la Xarxa alTERna't per l'economia social i solidà ria d'Osona i amb el suport de l'Ajuntament de Manlleu. Els actes del Mes de l'Economia Social i Solidà ria d'Osona ja van començar el 3 de setembre i, de fet, es prolongaran fins als primers dies d'octubre. L'acte principal del Mes, però, és un any més, la Fira alTERna't, que sota el lema "consum conscient" permetrà conèixer l'ampli ventall que representa ja a hores d'ara l'economia social i solidà ria de la comarca.
El govern català està estudiant emprendre mesures contra la tramitació de la lÃnia Grañén-Pierola, de 400 kV. El projecte ha obtingut la Declaració d'mpacte Ambiental favorable del Ministeri de Transició Ecològica tot i que compta amb 2 informes desfavorables per part del Departament d'Acció Climà tica, Alimentació i Agenda Rural pel seu impacte sobre la biodiversitat.
El tema de la Setmana de la Mobilitat Sostenible escollit per la Comissió Europea aquest 2023 és "Eficiència energètica" i el lema és "Combina i mou-te!". La Setmana Europea de la Mobilitat és una campanya per sensibilitzar tant a la classe polÃtica com a la ciutadania de les conseqüències negatives que té l'ús irracional del cotxe a la ciutat. En aquest marc, el 22 de setembre se celebra el Dia sense Cotxes, per trobar solucions als problemes derivats de l?augment del trà nsit a les ciutats.
Un equip de la Universitat de Barcelona ha identificat 25 nous virus que infecten bacteris del tracte intestinal humà en aigües residuals de l?à rea metropolitana de la ciutat i d'alguns municipis pròxims. Aquests bacteriòfags, de l?ordre de virus CrAssvirales, infecten alguns tipus de bacteris (gènere Bacteroides) i són molt abundants en la microbiota del tracte digestiu dels humans. Els virus aïllats, tot i ser del tipus CrAss, presenten un genoma completament diferent de qualssevol altres virus d?aquest tipus descrits fins ara en la bibliografia cientÃfica, i s?han anomenat crAssBcn phages.
Prop de 80.000 alumnes de Catalunya començaran el curs 2023-2024 amb l'Agenda Escolar del Medi Ambient i el Desenvolupament, que edita la Diputació de Barcelona; un recurs d'educació ambiental que s'ofereix als municipis membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i que enguany arriba a la seva vint-i-dosena edició. En aquest curs i sota el lema "365 dies per viure AMB lÃmits", els continguts conviden a reflexionar sobre la noció de lÃmits, des d'un punt de vista individual i, sobretot, ambiental i planetari.
La companyia d'aerolÃnies Vueling i la patronal Foment del Treball han presentat un informe sobre l'impacte que pot tenir el desenvolupament de combustibles sostenibles a Catalunya.. Segons l'estudi, Catalunya podria albergar fins a 4 plantes SAF el 2050, que podrien començar a construir-se a partir del 2025 per a iniciar la producció de combustible sostenible el 2030, si es creen les condicions necessà ries. Amb el potencial de residus disponibles a Catalunya, aquestes plantes podrien produir fins a 600.000 tones de SAF a l'any, el que suposaria una reducció d'emissions de 1.900.000 tones de CO2 a l'any, segons el director de Sostenibilitat de Vueling, Franc Sanmartà Vidal. La companyia aèria aposta clarament pel SAF com alternativa al combustible actual i per davant d'altres possibilitats com l'hidrogen o els avions elèctrics. El gran avantatge del SAF és que la seva utilització no implica canvis ni en els motors ni en la mecà nica dels avions actuals
La incorporació de la Unió Africana al G20 s'ha s'ha escenificat aquest dissabte durant la cimera del Grup dels Vint a Nova Delhi, on la UA s'ha assegut amb la resta de lÃders de les principals economies mundials que es troben a la capital de l'India per tractar las crisi generada pel canvi climà tic, la seguretat alimentà ria i el deute internacional., entre d'altres temes que afecten l'economia dels fins ara 20 paisos més contaminants del món i responsables del 80% de les emissions mundials.. De fet, ell secretari general de les Nacions Unides Antonio Guterres va llançar un missatge al conjunt dels països del G20 demanant que assumeixin responsabilitats davant la necessà ria descarbonització de les economies mundials per arribar a la reducció d'emissions que contempla l'Acord de ParÃs. De fet, l'ONU alertava aquest mes d'agost que els acords de ParÃs són insuficients per evitar el canvi climà tic i un darrer informe de les Nacions Unides indica que ni els compromisos de l'Acord de ParÃs s'estan complint.
Aquest setembre s'han reprès els sis darrers certà mens: del Festival de Senderisme dels Pirineus. Sis oportunitats diferents per gaudir dels paisatges de tardor dels Pirineus, descobrir patrimoni i degustar gastronomia local. Els festivals previstos, que comencen a partir del 15 de setembre i s'allarguen fins a finals d'octubre, són: el del Solsonès, el de l'Alt Empordà , el de Sea Walking, Lo Festival de Senderisme de la Conca Dellà , el Ripollès Discovery Walking, el Vall de Boà Trek Festival i el Senderi - Festival de Senderisme de Sort, la Vall d'Àssua, i el Batlliu. Aquesta 8a edició dels Festivals de Senderisme dels Pirineus (FSP), que es reprén el 16 i 17 de setembre, continua oferint el Passaport dels festivals, una iniciativa que vol animar els i les visitants a assistir a més d'un esdeveniment, ja que tots ofereixen activitats i propostes que es complementen.
Els pobles indÃgenes i les comunitats locals de tot el planeta tenen un coneixement molt ric i ampli dels impactes del canvi climà tic i de possibles maneres d'adaptar-se. Aquests coneixements haurien de ser reconeguts tant per la ciència com per les polÃtiques climà tiques. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi internacional liderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que reivindica que es tingui en compte el coneixement profund dels pobles indÃgenes sobre el canvi climà tic.
Aquestes són algunes de les conclusions que recull el balanç de la gestió dels residus municipals a Catalunya corresponent a l'any 2022 que puntua la Conca de Barberà , Osona, el Berguedà , el Solsonès i la Terra Alta com les cinc comarques amb millors resultats de recollida selectiva i detalla que totes elles tenen implantats sistemes eficients de recollida selectiva: el porta a porta o contenidors tancats amb identificació de les persones usuà ries. L'informe, presentat aquest juliol, recull també que el 45,3% dels residus municipals es van recollir de forma separada i que en els darrers cinc anys, la recollida selectiva en els municipis de menys de 50.000 habitants s?ha incrementat 6,6 punts mentre que en els 23 municipis de més de 50.000 habitants només ha augmentat 3,5 punts. El percentatge de recollida selectiva en els municipis de més de 50000 habitants és del 37,9%, clarament insuficient.
Els residus com a recurs, tecnologies de futur per a la descarbonització o els instruments econòmics en la gestió de residus municipals són algunes de les qüestions que s'abordaran al 7è Congrés Recuwaste que es celebrarà el proper mes de novembre a Mataró, Es tracta d'una trobada de professionals de l?economia circular i els residus que organitzen, cada dos anys, des de Maresme Circular, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, entre d'altres.
Descobrir la muntanya, a un altre ritme. Aquesta és la proposta de la nova edició dels Festivals de Senderisme dels Pirineus, la vuitena, que ha començat el 19 de maig amb el Festival Camina el Berguedà . Enguany se celebren, de maig a octubre, 12 festivals al llarg de les 11 comarques de la Marca Pirineus. Els #FSP2023 arriben carregats d'activitats, noves propostes i tallers perquè gaudeixis de la muntanya en companyia de guies que estimen el territori.
La resposta sembla clara: de tothom. Aleshores, és lÃcit que es regulin els accessos? Quins factors s'han de tenir en compte? Gaudeix de bona salut l'educació ambiental a Catalunya? En ple debat sobre la massificació a la muntanya, l'administració pública expressa la seva voluntat de regular els accessos. Ens falta la visió de persones tècniques. No només parlem d'alta muntanya sinó d'altres indrets d'interès natural com els Estrets d'Arnes, a la Terra Alta.