Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese
Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser també el primer dels espais naturals de la província de Barcelona protegit per un Pla especial promogut i gestionat per la Diputació de Barcelona. El Pla d'ordenació del Massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac afectava terrenys dels municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Vallès. La Diputació de Barcelona va impulsar la protecció de Sant Llorenç del Munt i l'Obac a partir de 1969 pels valors singulars del paisatge i per avortar operacions urbanitzadores que s'enfilaven pels seus vessants; responent també a les peticions que des de la societat civil "especialment dels grups excursionistes locals- es feien en aquest sentit tant en aquest espai natural com en d'altres del país. El 9 de juliol de 1970 el Consell de Ministres havia aprovat un decret on declarava Sant Llorenç del Munt "paisatge pintoresc" a proposta de la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d'Educació. Amb la declaració de parc natural, per primera vegada es fixava com a objectiu d'un espai natural protegit la compatibilitat entre la protecció del medi natural i el manteniment dels aprofitaments tradicionals, considerant , com diu la memòria del Pla, la "tutela i possible millora de l'anomenat paisatge humanitzat" i afegint que un "aprofitament racional constitueix un indubtable valor que cal tenir present en la protecció de la natura i el paisatge?"
Sant Llorenç del Munt i l'Obac va ser també el primer dels espais naturals de la província de Barcelona protegit per un Pla especial promogut i gestionat per la Diputació de Barcelona. El Pla d'ordenació del Massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac afectava terrenys dels municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Vallès.  La Diputació de Barcelona va impulsar la protecció de Sant Llorenç del Munt i l'Obac a partir de 1969 pels valors singulars del paisatge i per avortar operacions urbanitzadores que s'enfilaven pels seus vessants; responent també a les peticions que des de la societat civil