Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l'Obac i amb la Mola (1.101m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac actualment compta amb una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental). Després d'un primer Pla d'ordenació del parc el juliol de 1972 amb la declaració de parc natural per part de l'estat espanyol, el 1982 es va aprovar un nou pla especial per aturar el creixement de les urbanitzacions que l'envoltaven, ampliant-se el seu àmbit fins a 9.638 hectàrees protegides. El 1987 la Generalitat de Catalunya, que el 1985 havia promogut la Llei d'espais naturals, va aprovar un nou decret de parc natural i el 1998 es va ampliar de nou la superfície protegida, amb un nou pla especial que sumava 4.055 hectàrees més fins a la delimitació actual.