Les etiquetes de tipus I (regulades per la norma ISO 14.024)

Són aquelles etiquetes o certificats que un empresa o entitat externa atorga a un producte, una de les eco-etiquetes més conegudes es la FSC© que certifica uns Estàndards Internacionals sostenibles en el sector forestal. Per aconseguir una eco-etiqueta de tipus I l'empresa interessada es posa en contacte amb l'empresa o entitat certificadora, aquesta última en funció dels criteris definits en les seves condicions realitzaran una sèrie d'auditories i/o controls per tal de decidir si el producte està qualificat per a obtenir aquella certificació, en cas d'obtenir-la indica que aquell producte és millor (en aquell aspecte) que un altre que no disposi de la eco-etiqueta.

Les etiquetes de tipus II (Regulades per la norma *ISO 14.021)

Les etiquetes de tipus II són auto-declaracions que el propi fabricant del producte s'atorga o assigna a ell mateix sense la intervenció d'empreses o entitats externes, per tant és una informació directa del fabricant, que indica que aquell producte te unes qualitats que altres no sense la eco-etiqueta no tenen, evidentment sense la garantia de tercers.

Les etiquetes de tipus III (regulades per la norma ISO 14.025)

Les etiquetes de tipus III són poc habituals, ja que es tracta de tota una declaració ambiental, acostumen a ser etiquetes més gran en la que s'informa dels processos d'elaboració del producte des del punt de vista ambiental o sostenible, però indiquen en cap moment que aquell producte sigui millor que un altre, en aquest cas és el comprador que haurà de fer la comparativa producte per producte per prendre la decisió, aquestes eco-etiquetes poden ser unes poques línies explicatives o tot un dossier que tracti el tema de manera més amplia, la idea de les declaracions ambientals de tipus III són per  donar a conèixer tot el cicle de vida i el seu impacte ambiental, i on més s'acostumen a fer servir és en arquitectura sostenible.

Veiem tres exemples clars de eco-etiquetes per a fer-nos una idea clara de cada una:

	Xarxa mundial d'etiquetatge ecològic (GLOBAL ECOLABELING NETWORK). (Tipus I) Associació internacional de sistemes multi-criteri d'etiquetatge ecològic. Fundada a l'any 1994 i amb 24 programes nacionals. http://www.globalecolabelling.net
	Etiqueta Ecològica Europea (ECOLABEL). (Tipus I) Regulada pel reglament CE/1980/2000. S'atorga a productes o serveis. Actualment són tramitades a través de les comunitats autònomes http://europa.eu.int/comm/environment/ecolabel
	Agricultura Ecològica de la Unió Europea. (Tipus I) Segell atorgat per la Unió Europea als productes agrícoles o ramaders produïts segons els requisits especificats al reglament CEE 2092/91 de 24 de juny de 1991. http://ec.europa.eu/agriculture/organic/home_es
	ÀNGEL BLAU (DER BLAUE ENGEL). (Tipus I) Etiqueta ecològica d'Alemanya. Una de les primeres certificacions de productes ecològics i dels més prestigiosos. http://blauer-engel.de
	AENOR Medio Ambiente. (Tipus I) Marca creada per AENOR de conformitat amb les normes UNE. Són criteris molt amplis, però sempre és millor que res. http://www.aenor.es
	Comité d'Agricultura ecològica. (Tipus I) Segell atorgat pels diferents comitès o consells d'agricultura i ramaderia ecològica de les diferents comunitats autònomes. La seva emissió comporta el d'Agricultura Ecològica de la Unió Europea i per al seu atorgament s'han de complir amb els requisits. http://www.ccpae.org (Catalunya)
	Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. (Tipus I) Aquesta etiqueta ecològica és atorgada per la Generalitat de Catalunya i va ser creada a través del Decret 316/1994, de 4 de novembre, de la Generalitat de Catalunya. Encara que inicialment el seu abast es limitava a determinades propietats o característiques dels productes, mitjançant el Decret 296/1998, de 17 de novembre, es va ampliar als serveis.  http://mediambient.gencat.cat
	Carrefour ECO. (Tipus II) Exemple d'auto-declaració del fabricant o eco-etiqueta tipus II que l'empresa Carrefour atorga a aquells productes que compleixen amb els seus requisits i comercialitza ella mateixa. http://www.carrefour.es/eco
	Autodeclarció ECO de LG electronics. (Tipus II) Logotip d'autodeclaració de la marca LG que atorga als seus productes que compleixen amb els requisits d'estandarditzats dissenyats específicament. http://www.lge.com/about/sustainability
	RECICLAT. (Tipus II) L'auto-declaració d'etiquetatge ecològic més comunament utilitzada és el símbol de Möbius que indica que el producte ha estat reciclat. És el seu interior hi ha un nombre que indica el tant per cent de material reciclat que ho compon (per exemple 100%), en cas de no tenir número indica que es reciclable i no pas reciclat, per això pot portar confusió.
	Etiqueta ENERGY STAR UE. (Tipus I) Etiqueta habitual en el sector informàtic per a productes que compleixen amb els requisits establits per la EPA (Agència de Protecció del Medi ambient dels Estats Units) tot i que actualment la Unió Europea ha fixat els mateixos requisits d'eficàcia energètica per a l'obtenció de l'etiqueta EnergyStar UE. http://www.eu-energystar.org/es
	FSC (Tipus I) La FSC (Forest Stewardship Council o Consell d'Administració Forestal) és un organisme internacional que certifica que els boscos s'han gestionat respectant el medi ambient i els drets humans. Està integrat per associacions ecologistes, silvicultors, indústries de la fusta, organitzacions indígenes i institucions de certificació. L'etiqueta FSC certifica fusta, mobles, paper, suro, etc. que provenen d'aquests boscos certificats. http://www.fsc-spain.org
	TCF / Totalment lliure de clor (Tipus II) Les sigles TCF indiquen que el producte està totalment lliure de clor, i el trobem en el sector del paper, a vegades pot ser també ECF o PCF Certificats del paper