MIRIAM VIAPLANA
La celebració de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus coincideix de ple amb la darrera setmana de la campanya electoral a Catalunya. Aquesta coincidència de dates està fent que els partits que concorren a les eleccions tinguin més en compte aquesta qüestió i que s'apliquin el lema de la reducció de residus, ni que sigui en el material de campanya...
Tant de bo fos així, però nosaltres hem de dir que no apreciem cap diferència. Pel que fa a la pròpia propaganda electoral veiem la utilització de material no gaire sostenible...I pel que fa a la qüestió dels residus, les dues opcions majoritàries segueixen dient que és racional cremar residus. I no oblidem que tenim pendent, encara penjant com un fil, l'amenaça de que es posi un límit als esforços de la recollida selectiva amb la creació d'una altra incineradora a l'àrea metropolitana de Barcelona.

Continuem parlant de residus, en aquest cas dels residus nuclears, com valoreu l'anunci del govern espanyol d'ajornar -o de congelar, de moment- la decisió sobre la ubicació del cementiri nuclear d'Espanya?
A nosaltres ens sembla que el que s'hauria de fer és senzillament revocar tot el procés. Tot el procés ha estat des del començament -Greenpeace ho va denunciar- un intent de compra de voluntat de municipis, de consistoris, de petits pobles perduts, amb diners públics, a canvi d'acceptar el que ningú no vol, que són els residus nuclears. Aqui hem de tenir en compte que no hi haurà cap consens, ni social, ni polític, ni -per suposat- amb les organitzacions ambientals, si no establim primer un calendari de tancament de les centrals nuclears. I el que m'agradaria que quedés molt clar és que no hi ha cap urgència de fer un cementiri nuclear. Malauradament, els residus nuclears no tenen cap solució tècnica: ni existeix, ni s'albira arreu del món. De moment, el que es pot fer és mantenir-los al costat de les centrals, que és el que ja s'està fent a les centrals de Trillo, de Zorita, ara es vol fer un magatzem temporal individual a Ascó. S'ha fet molta propaganda dels residus que han de venir de França, i que són només els corresponents a Vandellós I, que va patir l'incendi. Des del punt de vista de Greenpeace es pot habilitar un lloc per a tenir-los si cal allà mateix on es van generar, però de cap manera es justifica cap pressa, no s'ha de condicionar de cap manera una política energètica, una política de residus nuclears a l'Estat Espanyol a aquests residus que són a França.

Si la presa de decisió sobre la ubicació del cementiri nuclear s'ajorna, com s'ha dit, fins després de les eleccions municipals de l'any vinent, com podrà un determinat consistori assumir la resolució d'un procés que ha tingut el seu orígen potser en un altre govern municipal?
Aquí hi ha moltes qüestions. En primer lloc, per presentar les candidatures només es demanava un acord del ple municipal. En el cas d'Ascó, per exemple, ni en el de la majoria de candidatures, no va haver-hi cap referendum ciutadà. Va ser un procés totalment trampós en el que es va convidar als alcaldes a que no donessin informació prèvia. en el cas de Zarra, per exemple, es tracta d'un govern municipal en el que hi ha indicis d'implicació en corrupció urbanística.Es clar que es posen problemes, perque s'ha permès que persones que en un moment donat estan en un municipi puguin prendre una decisió que afectarà aquest municipi durant molts i molts anys. D'altra banda, la convocatòria deia que els municipis no es podrien fer enrera. És un procés que ja hauria d'estar llest i que s'ha anat retardat i retardant per la mateixa insensatesa democràtica del procés. És per això que nosaltres pensem que no es tracta postposar la decisió, el que s'ha de fer és el que en castellà en diuen "borrón y cuenta nueva" .

A nivell polític, ara com ara aquí només hi ha dos suports polítics a tot el procés: el silenci i l'ambigüitat que estant tenint tant CiU com el PSC que es neguen a comprometre's ara ja que després de les eleccions renovaran el compromís en contra del cementiri nuclear a Ascó expresat en la resolució del Parlament en contra de la ubicació del cementiri nuclear a Catalunya. Aquest no pronunciament dóna una escletxa al ministre Sebastian. Les altres comunitats estan dient que no, no hi ha consens enlloc. Però el fet que ells ara es neguin a renovar el seu compromís publicament, sembla que deixa un racó o un espai perque el Consell de Ministres pensi que això pot tenir una sortida a Catalunya després de les eleccions, a canvi de no sabem ben be què. És aquesta sospita la que es neguen a descartar amb el seu compromís, tant el PSC com CiU.

Hi ha algún dels programes electorals dels diferents partits que concorren a les eleccions que presenti accions que en matèria ambiental s'haurien de portar a terme en aquesta segona dècada del sègle XXI a Catalunya?
Els dos grans partits (CiU i PSC) mantenen una gran vaguetat, continuen mantenint l'horitzó renovable molt lluny, molt lluny, si és que el mantenen, i pensen que és necessari seguir amb l'energia nuclear. Nosaltres pensem que això és absolutament equivocat, i que de l'energia nuclear el que cal fer és desfer-se'n l'abans possible. Tant ERC com ICV sí que parlen d'aconseguir una Catalunya cent per cent renovable, i sí que adopten algunes idees. Em permetreu que parli sobretot d'energia, però és en el que ens hem focalitzat nosaltres... Pel que fa a d'altres partits més petits que estan començant, Reagrupament sí que té un programa en el que realment s'albira i es veu una visió de futur. Sí que es veu que tenen clar que Catalunya necessita un sistema que avanci decididament cap a l'eficiència, l'estalvi i les energies renovables, però no en un 20% o en un 30%, sino com a gran cor del sistema energètic. D'altra banda, si hem de parlar del PPC, pel que hem parlat amb ells, realment no albirem cap progrés de cap mena. Estan enrocats en l'energia nuclear, incapaços de veure que al bosc no hi reinen els elefants, sino les formigues, i si em permeteu, els fongs. És a dir, que l'estratègia de molts i petits és molt més util que les grans instal·lacions i muntatges.

Des de Greenpeace que li demanarieu al nou govern que surti de les eleccions del 28 de novembre?
Nosaltres demanem en priomer lloc que mantingui el compromís, i que l'expressi, que no vol que Catalunya aculli el cementiri nuclear perque això té implicacions molt importants; i en segon lloc que faci una estratègia que dóni una prioritat nacional a l'assoliment i l'establiment d'un sistema energètic cent per cent renovable, eficient, i amb estalvi, tant aviat com sigui possible, i que es posi a dissenyar com això es pot atendre d'una manera òptima. Se'ns diu que des de Greenpeace volem tancar les nuclears. A mi no m'importaria, però nosaltres no estem demanant això. El que estem demanant és tenir un horitzó, saber que anem a un cent per cent renovables i a un sistema eficient, que també inclogui -per exemple- que la mobilitat i els cotxes elèctric funcionin prioritàriament a partir d'energies renovables. És a dir, una visió integral del que és l'electricitat, del que és la mobilitat... I això ha de ser un compromís i una estratègia de país. Nosaltres amb això ja estariem força contents. Pensem també que hi ha totes unes mesures a complir, eh? Que es doni prioritat a una mobilitat col·lectiva, als ferrocarrils, que hi hagi una moratòria sobre les noves autopistes i les noves autovies especialment en aquelles que van en paral·lel. Ens sembla que ja hem de posicionar-nos per un món que està certament amenaçat pel canvi climàtic, i d'altra banda, per una crisi energètica i per la pujada del preu del petroli.

Justament l'endemà de les eleccions catalanes, el 29 de novembre comença a Cancún la COP16, la setzena Cimera del Clima organitzada per les Nacions Unides, una cita que arriba un any després del fracàs de Copenhaguen. Amb quins ànims arrenca aquesta cimera i -des d'una posició realista- què podem esperar d'ella?
La única manera de ser realistes és que els governs reaccionin, perque ara mateix els compromisos que hi ha sobre la taula ens aboquen cap a un món en que la temperatura mitjana del planeta hagi pujat fins a 4ºC, i això, senzillament és un desastre. És liquidar el futur de les nostres generacions. No sé perque hem d'anar a treballar cada dia si pensem que els nostres fills, o els seus fills, poden tenir un món en el que sigui realment molt difícil de sobreviure. Per tant, el que hauria de ser realista és posar-se un límit, que no es pugui traspassar, d'augment de la temperatura global de 2ºC. Això ara com ara, i el 2015 haurem de veure si això seria suficient. Nosaltres veiem que hi ha una palanca que podria realment possibilitar això, i és el compromís de la Unió Europea de devallar, per sí sola i sense condicionants, les seves emissions en un 30% . Nosaltres pensem que si la UE unilateralment decideix devallar les seves emissions en un 30% crea el marc de confiança que permeti que la comunitat internacional avanci cap a les reduccions d'un 40%, que són imprescindibles perque la temperatura no pugi més enllà dels 2ºC.

Suposant que això fos possible, no podria passar com a Copenhaguen, quan els EEUU i les economies emergents van retirar de la taula les propostes de la UE i van imposar els seus acords?
Hi ha països com França, Gran Bretanya, Dinamarca... que ja han dit que sí, que estan pel 30% de reduccions. O sigui, que existeix la possibilitat, i el que va passar a Copenhaguen és que la UE no es va comprometre, i va quedar-se en el 20%. És a dir que EEUU i les economies emergents van arrebatar a la UE el lideratge que ella es va deixar arrebatar. Nosaltres pensem que és absolutament possible una aposta per les energies renovables i per l'eficiècnia i l'estalvi. I a més, Europa estaria en una posició de molta més competitivitat i de molta menys dependència energètica si desenvolupa tant les línies d'energies renovables com l'estalvi i l'eficiència. Hem d'acabar amb aquest malbaratament energètic en que vivim.

Des de Greenpeace, quin creieu que ha de ser l'acord de mínims a assolir a la Cimera de Cancún?
L'acord de mínims seria una extensió del Protocol de Kyoto, legal i vinculant, que fixés una reducció de les emisions del 30% pel 2015, i del 40% a partir el 2020, tenint en compte que la UE s'ha de comprometre ja des d'ara. A mesura que passi el temps, cada vegada serà més car fer-ho, però per això també demanem que es decideixi com es gestionarà la transferència de fons de 100.000 milions de dolars que els estats industrialitzats s'han compromès a destinar a la lluita contra el canvi climàtic. També ens sembla que és molt important tenir un marc legal que protegeixi els boscos i eviti la deforestació, tenint en compte dues coses: la protecció de la biodiversitat, i els drets dels pobles indígenes.

L'any 2011 serà l'Any Internacional dels Boscos, quin acord hauria d'haver-hi a la COP16 per aturar la deforestació?
Ara mateix, la deforestació està contribuïnt en un 17% de les emissions de CO2. A països com Indonèsia la deforestació comporta que s'assequin torderes i això provoca un 5% d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Per tant, haurem de tenir mecanismes que siguin efectius, que protegeixin i assegurin que aquests reservoris de carboni continuen. Hem de pensar que una biodiversitat àmplia fa que els ecosistemes siguin menys vulnerables a l'augment de la temperatura, per exemple. O sigui que protegir la buiodiversitat ens pot ajudar a lluitar contra el canvi climàtic. Perque el canvi climàtic ja està en marxa, però el podem moderar.

Una de les dificultats afegides als acords és aconseguir que siguin vinculants...
Per això nosaltres demanem que es faci una extensió, una segona fase del Protocol de Kyoto.

Quin paper té Catalunya en tot això?
Catalunya està encara amb una èlit política i econòmica que continua tenint la visió del món del ségle passat. Una visió que en l'àmbit de l'economia ens ha portat aquesta crisi i que en l'àmbit tecnològic i mediambiental ens pot deixar enrera. És molt important que, des de la ciutadania, comencem a visualitzar com ha de ser el món del futur, un món basat en energies renovables, i en el que no podrem malbaratar l'electricitat ni l'energia. Hem d'intentar posicionar Catalunya a davant i no quedar-nos a la cua per mantenir unes formes tecnològiques basades en l'energia nuclear i els combustibles fòssils. No ens deixem enganyar per aquesta propaganda que les renovables encareixen el rebut de la llum. El que sí han fet les renovables és treure mercat al gas natural i al carbó.