Others languages Bandera anglesa
Français
Deutsch
Español
English
Italiano
Português
Galego
Japanese
Àrab
Chinese

Entrevistes

Diumenge, 1 d'agost del 2010

Diguem com tens el teu territori, com està la biodiversitat, i et diré com està la salut ambiental

En aquest any de la Biodiversitat, i en el marc de la celebració a Barcelona de la campanya «Biodiversitat. Tots en formem part» de la Comissió Europea us oferim l'entrevista que vem fer al naturalista i doctor en Ciencies Ambientals, Martí Boada, i en la que, a banda d'oferir una classe magistral sobre la biodiversitat, ens recorda que la biodiversitat és un indicador de la salut ambiental i de l'entorn, un entorn que -a la vegada- nodreix les espècies que hi habiten, entre elles, l'espècie humana.
Aquest any 2010 ha estat anomenat l'any de la Biodiversitat. Exactament que significa això, perquè normalment quan es fa un dia, una setmana o un any d'alguna cosa vol dir que van mal dades...
Sí, exactament. És un problema que en aquests moments és general a tot el planeta: la pèrdua de la biodiversitat. La biodiversitat, per entendre'ns, no és molt diferent del que fins fa pocs anys s'anomenava patrimoni natural. És a dir, tot el que ens entorna i ens sustenta. Això va agafar molta empenta a partir de la Cimera de Río l'any 1992, que es va subscriure per la major part dels governs assistents el Conveni sobre la Biodiversitat.

Quan parlem de biodiversitat, doncs, a què ens estem referint?
Hi ha tres tipus de biodiversitat: la biològica, l'ecològica i la genètica o genoplasma.

Que entenem per cada tipus de biodiversitat?
La biològica serien totes les espècies que ens entornen, tots els organismes vius: els ocells, les plantes, que tenim al nostre entorn...

La biodiversitat ecològica serien els hàbitats que sustenten aquests animals i organismes vius... Per exemple, els alzinars, les pinedes, els conreus, és a dir, cada tipus d'ecosistema o hàbitat.

Després hi hauria la biodiversitat genètica, o bioplasma que, entre altres coses, incorpora totes les varietats genètiques, tot el reservori que tenim de plantes i animals posats al servei de l'espècie humana. Varietats de mongetes, de pomes, de gallines... tot aquest genoplasma que nosaltres, al llarg de la nostra història, hem anat seleccionant perquè ens forneixin de l'alimentació bàsica.

La raça humana estaria en alguna d'aquestes categories de biodiversitat?
Depèn de com t'ho miris. Hi ha la visió antropocèntrica que considera que nosaltres, la raça humana, som quelcom a part, un ésser diferent.. i que situa la raça humana com epicentre de tot, i posa la biodiversitat i el planeta al servei de l'espècie humana. Això tindria les seves arrels en el cristianisme, quan a la Bíblia es diu que Deu fa l'home a la seva imatge i semblança i posa la terra a la seva disposició. És a dir, posa la terra al servei de l'espècie humana, com si la terra fos el nostre hort i estigués al nostre servei. Diferents ideologies i religions han fomentat l'antropocentrisme, en oposició al biocentrisme que diu que tots som éssers vius i que els humans no som diferents des d'un punt de vista de biodiversitat, que som una espècie més. De fet, zoològicament, nosaltres, encara que a vegades estem una mica despistats, som un primat superior. Els nostres cosins germans més pròxims - i que ningú s'ofengui- són quatre: el goril•les, els ximpanzés, els orangutans, i els bonobors. Ells són primats, són pòngits, i són molts propers a nosaltres. El que passa és que nosaltres fem una derivada amb una branca taxonòmica diferent, però de fet som uns primats superiors, a vegades poc modestos...

A quina d'aquestes dues teories t'adscrius tu, Marti?
A la biocèntrica, completament. No m'ho crec que siguem els reis del mambo.

"Segurament ens trobem davant del que se'n diu la sisena gran extinció"

Quan parlem de la declaració de la biodiversitat que es va promoure a la Cimera de Río, l'any 1992, ens referim a la també anomenada "Declaració compte enrere 2010"?
Sí, el compte enrere és la posada al dia del conveni de Río. De fet, el que s'evidencia és que estem perdent moltíssima biodiversitat. Segurament ens trobem davant del que se'n diu la sisena gran extinció. És a dir, a la història del planeta hi ha hagut fins a dia d'avui cinc gran extincions per causes conegudes i de caràcter natural. La més popular és la dels dinosaures, amb la caiguda d'un meteorit a Yucatàn, que va deixar a les fosques el planeta. Un temps en el que no hi havia radiació solar i per tant totes les plantes van sucumbir i els herbívors van morir... Aquests grans animals van morir com a conseqüència d'aquest gran impacte d'un meteorit.

I les altres extincions?
N'hi ha hagut quatre més de documentades al llarg de tota la història del planeta. I ara, aquesta sisena, seria de les més virulentes i és la primera vegada en que la causa, el desencadenant, d'aquesta pèrdua de biodiversitat, és l'espècie humana. És a dir, que aquesta regressió ve donada per l' impacte de multitud d'activitats humanes.

"La biodiversitat és interessant d'entendre-la com un indicador de la qualitat del planeta"

Però, de fet, la biodiversitat, que significa?
La biodiversitat és interessant d'entendre-la com un indicador de la qualitat del planeta. O sigui, al marge de l' interès que per una persona pugui suscitar que desaparegui el pardal d'ala blanca o que l'ós panda estigui en perill ... al marge d'això que afecta determinades sensibilitats el que s'ha d'entendre és que la pèrdua de la biodiversitat és un indicador de que no anem bé. Diguem com tens el teu territori, com està la biodiversitat del teu municipi, de la teva comarca, del teu país... i et diré com està la salut ambiental.

És tant directament proporcional?
Sí, jo estic al programa de les Nacions Unides del Medi Ambient i això em porta a viatjar i no és estrany que quan els polítics ens reben quan visitem un país, quan ens volen dir com està el seu país, o com és el seu país, no ens donen indicadors econòmics, no ens donen la renta per càpita, o el PIB, si no que ens diuen quina és la seva biodiversitat. És a dir, si ens diuen el nombre de peixos d'aigua dolça que tenen ens estan dient com són els seus rius; si ens diuen el nombre d'arbres que tenen silvestres, ens estan dient com tenen els seus boscos i les seves muntanyes... Per tant, la biodiversitat no és un món de curiositats zoològiques ni ideològiques, si no que és un indicador constant. És com tenir un baròmetre constant que ens va marcant aquest estat de la sanitat ambiental, i ens diu com tenim el medi.

Per tant, i a nivell planetari, en funció de les categories de biodiversitat que perillen, com tenim el planeta i què podem fer aquest 2010, Any Internacional de la Biodiversitat?
Cada any surten unes llistes de la Unió Internacional de Conservació de la Natura (UICN) que, indiquen, classificats per grups (plantes, fongs, invertebrats, vertebrats: mamífers, ocells, amfibis i rèptils) indiquen com estan aquests i els individus més sensiblesSegons la UICN hi ha sis categories d'extrem risc. Hi ha un ocell (campofilus) que ens aquests moments fins i tot hi ha una recompensa milionària per qui ens trobi la pista perquè fa uns vint anys que no se n'ha vist cap... La llista d'espècies que estan en alt risc cada any va augmentant i de tant en tant es produeix la desaparició absoluta d'una espècie, el que suposa una hecatombe. A l'Estat Espanyol vam perdre fa uns quinze anys el bocardo, una cabra pirenaica, de la que havia quedat un exemplar solitari i va morir fa uns quinze anys al pirineu d'Osca. Quan desapareix una espècie per sempre, això ja és pràcticament irreversible.

Pel que fa a Catalunya, com tenim la biodiversitat i, per tant, la salut ambiental?
Catalunya és un país amb molta biodiversitat. Té una mitjana molt gran pel que és la seva superfície, en relació al que és el conjunt d'Europa. Per exemple, a nivell d'ocells a Catalunya estem prop de les 450 espècies, mentre que al conjunt d'Europa n'hi ha unes 600. A nivell d'arbres, si a Europa n'hi ha unes 140 espècies, a Catalunya en tenim un centenar aproximadament... També hem de reconèixer que hem recuperat algunes espècies que havien estat molt malament. Per exemple, al Vallès hem recuperat tímidament la llúdriga. També s'ha descrit un vertebrat nou al Vallès, un tipus de tritó. En alguns torrents de l'Alt Montseny s'ha trobat aquesta espècie nova per la ciència, descrita per dos joves investigadors del Museu de Ciències Naturals "la Tela" de Granollers. I això fa anys que no passa a Europa, on trobar una espècie nova és gairebé un miracle, sobretot si parlem d'animals grans, com és aquest cas, en que es tracta d'un amfibi.

A Catalunya, doncs, tenim molta biodiversitat?
Sí. Les espècies que estaven més malament, la veritat és que això ha anat millorant... Les que estan més malament són les aus estèpiques que hi ha a les terres de Ponent, la ganga i la xurla, sobretot. De la ganga en queden una trentena, i després hi ha un ocell que se'n diu la trenca, de la que en queden sis individus a tot Catalunya. Aquest està realment malament, a la UCI podríem dir.

A nivell de conreus, s'estan abocant molts esforços per recuperar espècies autòctones que també s'estarien perdent. Quina funció tenen els conreus?
Els conreus són claus molt importants per a diferents espècies. Per exemple, les gallinacees, les perdius i les guatlles -que era una espècie molt comú al Vallès fa 30 o 40 anys- pràcticament ha desaparegut. La guatlla i el seu cant eren molt populars... a l'estiu criava en els camps de cereals i era un ocell molt popular. Uns altres ocells, també molt lligats al camps de cereals són les aloses, que pràcticament han desaparegut per la contaminació i per la pèrdua de superfície agrícola. Després hi ha les titelles, també lligades als conreus i a les pastures, i que han anat minvant al nostre territori.

Estem pendents de la decisió del govern espanyol sobre la construcció del magatzem de residus nuclears, fet que ha reobert el debat sobre l'energia nuclear. Quina incidència tenen les nuclears, i per extensió els residus nuclears en la biodiverstitat?
El tema de les nuclears és un tema que ja no és científic. Hi ha científics que estan a favor i científics que estan en contra. A mi personalment no em fa cap gràcia. Jo crec que és una energia trampa i que, tard o d'hora, ens passarà factura. Finalment no és una qüestió de posar-ho en una balança i que aquesta balança ens digui la veritat. Hi ha posicions des de la ciència, en un sentit i en un altre. També és veritat que apreta molt el tema de l'escalfament global...aquí poca broma, eh? Però, torno a dir, a mi personalment no m'agrada i estic convençut que ens passarà factura, tard o d'hora.

Un consell per acabar
Recomano a la gent que surti a passejar a les vores de les viles, a les vores de les ciutats i que s'endinsi en la natura.

Comparteix aquesta entrevista

Eco PDF e-mail Twitter Facebook

Entrevista a:

 -  -  -
Martí Boada
naturalista, geògraf, doctor en Ciències Ambientals i membre del Comité Espanyol del Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient

Enllaços

Catalunya, país de boscos (sense saber-ho) Canvis en la biodiversitat Canvi climàtic Canvi global i paisatge El Museu del Bosc de Catalunya comença a fer els primers passos